VÖLSAÞÁTTR




  Per mancances tipogràfiques, substituïm la o i la e caudades del norrè occidental antic per ö i ë respectivament. Cada estrofa es mostra en les versions de Ranisch/Heusler (a l'esquerra), Jónsson (enmig, en color) i la versió original del manuscrit (a la dreta).




1. Hefst Vlsadrkun andnesmanna1


Óláfr konungr spurði þá enn af nýju, at land var enn víða lítt kristit, en hann lagði mikinn hug á at snúa lýðnum til almenniligrar trúar um allt sitt ríki, bæði um eyjar ok andnes. Eftir v sem einu fornu kvi vsar til, byggi einu andnesi norarliga Nregi, ar sem g langskipa hfn var undir, fjarri meginbygginni ok sv jlei, einn bndi ok hsfreyja, nökkut ldru. au ttu tvau brn, son ok dttur, at v sem upphafi kvisins segir ok sv hefr:

1.   Karl hefir búit Karl hefir bit Karll hefir buit
    ok kona öldruð ok kona ldru ok kona olldrut
    á andnesi andnesi (a) anndnesi
  4 einuhveriu; einu hverju. æinhueriu.
    átti son tti son atti son
    við seima Bil vi seima Bil vid sæima bil
    drengr ok dóttur dreng ok dttur dræingr ok dottur
  8 driúgskýrliga. drjgskrliga. driugskyrliga.

ar var ok rll ok ambtt. Bndi var spakr mar ok hlutdeilinn, en kerling var svarkr mikill ok r mjk fyrir hblahttum dagliga. Bndasonr var ktr ok gleifullr, glensugr ok uppivslumikill. Bndadttir var eldri, nm ok nttruvitr, at hon hefi eigi vi fjlmenni upp vaxit. Bndi tti etjutk stra, er Lrir ht. Engar skynjar hfu au heilagri tr.

Sv bar til einu linu hausti, at eykhestr karls d. Var hann mjk feitr, ok me v at heinir menn hfu hrossakjt sr til fu, var hestrinn til gerr ok nttr. Ok fyrstu, er fleginn var, rak rll af honum einn ann lim, sem eftir skapan nttrunnar hafa ess kyns kvikendi til getnaar sem nnur dr, au sem aukast sn milli, ok eftir v, sem fornskldin vsa til, heitir vingull hestum. Ok sv sem rllinn hefir hann af skorit ok tlar nir at kasta vllinn hj sr, hleypr bndason til hljandi ok grpr vi ok gengr inn stofu. ar var fyrir mir hans, dttir hennar ok ambtt. Hann hristir at eim vingulinn me mrgum kallsyrum ok kva vsu:

2. Hér megið siá Hr megu sj Her megit sea
heldr röskligan heldr rskligan helldr röskligan
vingul, skorinn vingul, skorinn vingul skorinn
4 af viggs föður; af viggs fur. af uigs födur.
þér er, ambótt, r er, ambtt, þer er ambatt
þessi Vólsi essi Vlsi þessi Volsi
allódaufligr alldaufligr allodaufligr
8 innan læra. innan lra. innan læra.

Ambttin skellir upp ok hlr, en bndadttir ba hann t bera andstygg essa. Kerling stendr upp ok gengr at rum megin ok grpr af honum ok segir, at hvrki etta n annat skulu au nta, at sem til gagns m vera, gengr fram san ok urrkar hann sem vandligast ok vefr innan einum lndki ok berr hj lauka ok nnur grs, sv at ar fyrir mtti hann eigi rotna, ok leggr nir kistu sna.

Lr n sv haustit, at kerling tekr hann upp hvert kveld me einhverjum formla honum til drkanar, ok ar kemr, at hon vendir angat til llum snum trnai ok heldr hann fyrir gu sinn, leiandi smu villu me sr bnda sinn ok brn ok allt sitt hyski. Ok me fjandans krafti vex hann sv ok styrknar, at hann m standa hj hsfreyju, ef hon vill. Ok at sv gervu tekr kerling ann si, at hon berr hann stofu hvert kveld ok kver yfir honum vsu fyrst manna, fr san bnda ok sv hverr fr rum, ar til sem kemr at lokum til ambttar, ok skyldi hverr mar kvea yfir honum vsu. Fannst at hvers eira ummlum, hversu hverjum eira var um gefit.

2. lfr konungr hitti andnesmenn²

at hafi verit einhverju sinni, r en lfr konungr var landfltta fyrir Knti konungi, at hann helt skipum snum norr me landi. Hann hafi frtt af essu andnesi ok eiri tr, er ar fr fram. Ok me v at hann vildi ar sem annars staar flkinu sna til rttrar trar, segir hann fyrir leisgumanninum, at hann skal af vkja leiinni ok til eirar hafnar, er liggr undir fyrrgreindu andnesi, v at byrr var hgr. Koma eir s dags essa hfn. Ltr konungr tjalda yfir skipum, en segir, at eir skulu skipum liggja um nttina, en hann vill ganga heim til bjar ok bir fara me sr Finn rnason ok orm Kolbrnarskld.

eir taka sr allir grkufla ok steypa tan yfir kli sn ok ganga sv heim til bjar um kveldit hmi, vkja af til stofu ok setjast bekk annan ok skipa sv sessum, at Finnr sitr innstr, ormr, en konungr yztr, ba ar, til ess er myrkt er orit, sv at engi mar kemr stofu. Ok eftir kemr innar kona me ljsi, ok var at bndadttir. Hon heilsar mnnum ok spyrr at nafni, en eir nefndust allir Grmar. Hon gerir upp ljs stofunni. Hon sr jafnan til gestanna, ok lengst horfir hon ann, er yztr sitr. Ok sv sem hon bst fram at ganga, verr henni lj munni ok mlti sv:

3. Ek sé gull á gestum Ek s gull gestum Ek se gull a gestum
ok guðvefiar skikkiur, ok guvefjar skikkjur. ok guduefiar skickiur
3 mér fellr hugr til hringa, Mr fellr hugr til hringa. mer fellr hugr til hringa
heldr vil ek "bing en liuga"; Heldr vil ek ing³ en ljga. helldr uil ek bing en liuga
kenni ek þik, konungr minn, Kenni ek ik, konungr minn. kenni ek þig konungr minn
6 kominn ertu, Óláfr! Kominn ertu, lfr. kominn ertu Olafr.

svarar hann tilkvmumar, s er yztr sat: "Lt kyrrt yfir v, ert kona hyggin."

Ekki skiptust au fleirum orum vi. Gekk bndadttir fram, ok litlu seinna kemr inn bndi ok sonr hans ok rll. Sezt bndi hgsti, sonr hans upp hj honum, en rll yfir lengra fr honum. Eru eir ktir vi gestina af kyrt eiri.

San er snit hblum lei ok tekit bor ok settr matr fram. Bndadttir settist upp hj brur snum, en ambtt hj rli. Grmar sitja allir samt, sem fyrr var sagt. Sast kemr innar kerling ok berr Vlsa fangi sr ok gengr at hgstinu fyrir bnda. Ekki er ess getit at hon kveddi gestina. Hon rekr af dkana af Vlsa ok setr kn bnda ok kva vsu:

4. Aukinn ertu, Völsi, Aukinn ertu, Vlsi, Aukinn ertu Uolse
ok upp tekinn, ok upp of tekinn, ok vpp vm tekinn
líni gœddr, lni gæddr, lini gæddr
4 en laukum studdr; en laukum studdr. en laukum studdr
þiggi Mörnir iggi mrnir4 þiggi Maurnir
þetta blœti! etta blæti, þetta blæti
en þú, bóndi siálfr, en , bndi sjlfr, en þu bonde sealfr
8 ber þú at þér Völsa! ber at r Vlsa! ber þu at þer Uolsa.

Bndi lt sr ftt um finnast, tk vi ok kva vsu:

5. Mundi eigi, Mundi eigi, Munde ægi
ef ek of réða, ef ek um ra, ef ek um reda
blœti þetta blæti etta blæti þetta
4 borit í aptan; borit aftan. borit j aftan.
þiggi Mörnir iggi mrnir5 þiggi Maurnir
þetta blœti! etta blæti, þetta blæti
en þú, son bónda, en , sonr bnda, en þu son bonda
8 sé þú við Völsa! s vi Vlsa! se þu vid Volsa.

Bndasonr greip vi honum ok yppir Vlsa ok vindr at systur sinni ok kva vsu:

6. Berið ér beytil Beri r6 beytil, beri þer beytil
fyr brúðkonur! fyrir brkonur. firir brudkonur
þær skulu vingul r skulu vingul þær skulu uingul
4 væta í aptan; vta aftan. uæta j aptan.
þiggi Mörnir iggi mrnir7 þ. M.
þetta blœti! etta blæti, þetta blæti
en þú, dóttir bónda, en , dttir bnda, en þu dottir bonda
8 drag þú at þér Völsa! drag at r Vlsa. drag þu at þer Volsa.

Hon gørir sr heldr ftt um, en var at fylgja hblahttum, tk heldr tpt honum ok kva vsu:

7. Þess sver ek við Gefion ess sverk vi Gefjun Þess suer ek vid Gefion
ok við guð önnur, ok vi goin nnur, ok vid gudin önnur
at ek nauðig tek at ek nauig tek at ek naudig tek
4 við nosa rauðum; vi nosa rauum. vit nosa raudum.
þiggi Mörnir iggi mrnir þ. M.
etta blœti! etta blæti, þ bl.
en þú, þræll hióna, en, rll hjna, en þræll hiona
8 þríf þú við Völsa! rf vi Vlsa. þrif þu vid Volsa.

rllinn tekr vi ok kva:

8. Hleifr væri mér Hleifr vri mr Hlæifr væri mer
hálfu sœmri hlfu sæmri, halfu sæmri
[þykkr ok økkvinn ykkir9 ok ökkvinn þykkr ok okkvinn
4 ok þó víðr]8 ok vr, ok þo uidr
en Völsi þessi en Vlsi essi en Uölsi þessi
á verkdögum; verkdgum. a uerkdogum.
iggi Mörnir iggi mrnir þ. M.
8 þetta blœti! etta blæti, þ. blæti
en þú, þý, hióna en , hjna, en þu þy hiona
rýstu at þér Völsa! rstu at r Vlsa. þrystu at þer Völsa.

Ambttin tekr vi honum mjk blliga, vefr hann at sr ok klappar honum ok kva vsu:

9. Víst eigi mættak Vst eigi mttak Vist æigi mætta ek
við of bindask, vi of bindask uid um bindazst
[í mik at keyra]10 mik at keyra, j mig at keyra
4 ef vit ein lægim ef vit ein lgim ef vid æin lægum
í andkætu; andktu. j andketu.
iggi Mörnir iggi mrnir þ. M.
etta blœti! etta blæti, þ. blæti
8 en þú, Grímr, gestr várr, en , Grmr, gestr vrr, en þu Grimr gestr uorr
gríp þú við Völsa! grp vi Vlsa. grip þu vid Volsa.

Finnr tk vi ok helt . Hann kva vsu:

10. Legit hefik víða Legit hefk va Legit heuig uida
fyr andnesium, fyrir andnesjum, firir andnesium
snæfgum höndum snvgum hndum snæfgum hondum
4 segl upp dregit; segl upp dregit. segl upp dregit.
þiggi Mörnir iggi mrnir þ. M.
etta blœti! etta blæti, þ. blæti
en þú, Grímr, griði minn, en , Grmr, grii minn, en þu Grimr gride minn
8 gríp þú við Völsa! grp vi Vlsa. grip þu vid Uolsa.

Hann fekk ormi. Tk hann vi ok hugi at allglggliga, hversu Vlsi er skapar. Brosti hann ok kva vsu:

11. Sákat ek forðum, Sákat forum, Sa ek æi fordum
ó hefik farit víða hefk farit va, þo hefuig farit vida
flennt hreðr fyrir flennt rer fyrri flent redr fyrri
4 fara með bekkium; fara me bekkjum. fara med beckium.
þiggi Mörnir iggi mrnir þ. M.
etta blœti! etta blæti, þ. blæti
en þú, Aðalgrímr, en , Aal-Grmr, en þu Adalgrimr
8 tak enn við Völsa! tak enn vi Vlsa. tak enn vid Volsa.

Konungr tk vi ok kva vsu:

12. Verit hefik stýrir Verit hefk strir Verit hefuig styrir
ok stafnbúi ok stafnbi ok stafnnbui
ok oddviti ok oddviti ok odduiti
4 allrar þjóðar; allra ja. allra þioda.
þiggi Mörnir iggi mrnir þiggi M.
etta blœti! etta blæti, þ. blæti
en þú, hundr hióna, en , hundr hjna, en þu hundr hiona
8 hirtu bákn þetta! hirtu bkn etta. hirtu baknn þetta.

Hann kastai fram glfit, en hundrinn greip egar upp. En er kerling s at, var hon ll flugi. Br henni mjk vi ok kva vsu:

13. Hvat er þat manna, Hvat er at manna Huat er þat manna
mér ókunnra, mr kunnra, mer okunnra
er hundum gefr er hundum gefr er hundum gefr
4 heilagt blœti? heilagt blæti? hælagt bleti
hefik mik um hiarra Hefi mik of hjarra hefui mig um hiarra
ok á hurðása. ok hursa, ok a hurdasa
vita ef ek borgit fæ vita ef ek borgit f vita ef ek borgit fæ
8 blœti helgu. blætinu helga. blætinu helga.


14. Legg niðr, Lærir, Legg nir, Lrir, legg þu nidr Lerir
ok lát mik siá, ok lt mik eigi sj, ok lat mig æigi sia
svelg eigi niðr, ok svelg eigi nir ok suelg æigi nidr
4 sártíkin rög! srtkin rg. sartikin rög.

Konungr kastar af sr dularklunum. ekkist hann . Telr hann tr fyrir eim, ok var kerling treg til trarinnar, en bndi nkkuru fljtari, en me krafti gus ok kostgfi lfs verr at at lyktum11, at au taka ll tr ok eru skr af hirpresti konungs ok heldu vel tr san, er au uru skynja, hvern au skyldu tra, ok ekktu skapara sinn, su n, hversu illa ok mannliga au hfu lifat ok lkt llum rum gum mnnum.

M at slku snast, at lfr konungr lagi allan hug at eya ok af m alla siu ok heini ok forduskap einn veg inum yztum tskgum12 Nregsveldis sem mijum heruum meginlandsins. Hafi hann v mesta hugsan at draga sem flesta til rttrar trar. Er at n ok ausnt orit, at hann hefir sv gert essa hluti ok alla ara, at gui hefir lkat.


Sigles: F: Flateyjarbók. Còdex GKS 1005 fol. del Landsbókasafn d'Islàndia.
Bibliografia: slendinga Sgur. Fimmti bindi: Vestfiringa Sgur. Guni Jnsson bj til prentunar. Reykjavk: slendingasagnatgfan, 19862. Pàgines 373-385. [=Jónsson]
  EDDICA MINORA - Dichtungen eddischer Art aus den Fornaldarsgur und anderen Prosawerken. Zusammengestellt und eingeleitet von Andreas Heusler und Wilhelm Ranisch. Dortmund: Druck und Verlag von Friedrich Wilhelm Ruhfus, 1903 (Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1974). Pàgines XCV-XCVII, 123-127 i 134-151. [=Heusler/Ranisch]
Flateyjarbók. Formáli. Fyrsta bindi. Sigurður Nordal bjó til prentunar. Flateyjarútgáfan. Prentverk Akranes H.F., 1944. Pàgines I-XXIX. [=Nordal 1944]
Flateyjarbók. Annað bindi. Sigurður Nordal bjó til prentunar. Flateyjarútgáfan. Prentverk Akranes H.F., 1945. Pàgines 441-446. [=Nordal 1945]
Flateyjarbok. En samling af norske konge-sagaer med indskudte mindre fortællinger om begivenheder i og udenfor Norge samt ANNALER. [edició a cura de Guðbrandur Vigfússon i Carl Richard Unger].Udgiven efter offentlig foranstaltning. Andet bind. Christiania: P. T. Mallings Forlagsboghandel, 1862. Pàgines 331-336. [=Vigfússon/Unger]
Steinsland, Gro, i Kari Vogt: "Aukinn ertu Uolse ok vpp vm tekinn" - en religionshistorisk analyse av Völsaþáttr i Flateyjarbók. Dins: Arkiv for Nordisk Filologi 96 (1981), pp. 87-106. [=Steinsland/Vogt].
Notes i Comentaris 1: Adoptem l'epígraf d'en Jónsson. En Vigfússon i n'Unger, en llur edició del 1862, p. 331, li posen l'epígraf Konungr cristnadi menn nordr vkunnigha. "el rei va cristianitzar unes persones desconegudes en el nord". En Nordal adopta aquest mateix epígraf per a la seva edició del 1944, p. 441, per bé que en normalitza l'ortografia: Konungr kristnaði menn norðr ókunniga. No hem pogut comprovar si aquest epígraf figura al manuscrit original o si es deu a la ploma de Vigfússon/Unger.
  2: Epígraf comú a totes tres edicions.
  3: bing F. Esmenat en þing per Jónsson. Tot i haver adoptat aquesta esmena, no ens convenç pas, perquè l'estructura lògica de la frase exigeix que el significat del misteriós bing sigui negatiu. Per això, som del parer que una eventual esmena hauria de portar a bingja "netejar una pell d'ovella de femta i terra" o a dyngju "munt de fems". Fins i tot, caldria considerar la possibilitat que hom hi hagués emprat un anglicisme: cf. l'anglès antic dung "fems". Per a més detalls, vulgueu veure l'entrada bing del vocabulari de més avall.
  4: Maurnir F. Esmenat en Mörnir per Heusler/Ranisch i Jónsson, per bé que amb una diferència molt rellevant: Heusler/Ranisch interpreten el nom com a nom propi (vocatiu singular), mentre que Jónsson l'interpreta com a nom comú (vocatiu plural). Nosaltres ens adherim a aquesta darrera interpretació. Heusler/Ranisch p. XCVII escriuen al respecte: Ob in "Mörnir" (oder Mørnir) ein ächter Name oder Beiname der betr. Gottheit fortlebt, ist unsicher. Die sprachlich nächstliegende Deutung, n.pl. zu mörn "Riesin", giebt sachlichen Anstoss. Man erwartet eine Bezeichnung für Freyr.
  5: Maurnir F. Esmenat en Mörnir per Heusler/Ranisch i en mörnir per Jónsson.
  6: beri þér: Heusler/Ranisch esmenen en berið ér. Creiem que aquesta esmena és innecessària. Representa una arcaïtzació més de la llengua de les estrofes -tal i com, de fet, la practiquen tots els editors-, sense modificar-ne, però, el significat. beri þér és perfectament assumible per comptes de berið ér , ja que és una forma que està molt ben atestada en la llengua antiga a partir del segle XIV -tant pel que fa a la pèrdua de la consonant -ð/-t de la desinència verbal davant el pronom þér , com pel que fa a la mateixa presència d'aquesta forma pronominal per comptes de la més antiga i originària ér - i està més concorde amb el tarannà general de la llengua d'aquest þáttr. amb molts de trets propis ja de la llengua actual. A banda de totes aquestes consideracions, l'esmena de Heusler/Ranisch desfà l'ambigüitat del text original, que tant es pot interpretar com a brúðkonur beri þér beytil fyrir (on el subjecte de l'oració són les brúðkonur i þér és el datiu del pronom þú "tu") o bé com a berið þér beytil fyrir brúðkonur (on el subjecte és þér "vosaltres" i fyrir brúðkonur és un sintagma proposicional que designa les persones a qui s'ha de portar el vit). Tanmateix, tot sigui dit, nosaltres ens decatem per la solució interpretativa de Heusler/Ranisch. En la llengua poètica antiga, la preposició fyrir té dues formes: fyr, que és preposició, i fyrir, que és adverbi i postposició. Heusler/Ranisch, d'acord amb llur interpretació d'aquests versos, i d'acord amb l'arcaïtzació a què sotmeten el text, substitueixen, molt conseqüentment, la forma fyrir per la forma fyr. Pel que fa a l'ús de fyr, fyrir amb acusatiu, cf. la Þrymsqviða 24,2: oc fyr iotna öl fram borit. "i es va portar cervesa als gegants". Steinsland/Vogt p. 91, també s'adhereixen a la interpretació de Heusler/Ranisch i tradueixen el passatge com a: Ber de lemen til brudekoner.
  7: þ M F. El mot Mörnir o Maurnir ja no tornarà a aparèixer en la seva no abreujada a la resta del manuscrit.
  8: Heusler/Ranisch consideren aquests dos versos un afegiment posterior i, en conseqüència, els esborren de llur edició.
  9: No entenem l'esmena de Jónsson del mot þykkr en þykkir. Es pot tractar d'un simple error tipogràfic d'aquest editor.
  10: Heusler/Ranisch consideren aquest vers un afegiment posterior i, en conseqüència, l'esborren de llur edició.
  11: lyktum F. Jónsson esmena aquest mot en lykðum, esmena que considerem innecessària.
  12: utskogum F. Nordal 1945 interpreta el mot com a útskógum, "en els boscos [més] remots"; Jónsson, en canvi, com a útskögum "en els caps (de mar) [més] allunyats", interpretació que a nosaltres, personalment, ens sembla millor.
Vocabulari: allglöggliga <adv>: molt exactament, molt detingudament.
  allódaufligr <adj>: molt entretingut, molt amè
andkæta <f>: gaudi mutu, fruïció mútua.
andnes <n>: cap, llengua de terra
aukinn <part.pass.>: enfortit, refet (amb mitjans màgics), d'acord amb la interpretació de Hans Kuhn del verb auka: kräftigen, stärken (mit magischen mitteln). No hi veiem pas una allusió de tipus sexual. Tanmateix, creiem que tamb s'hi podria veure una allusió al canvi "social" sofert pel vit, que ha passat de no ésser res, a ésser un objecte central de culte.
bákn <n>: objecte sagrat (Heusler/Ranisch); baluerna (d'acord amb el significat del mot en islandès modern: stór, klunnalegur hlutur).
bera e-t at sér: agafar una cosa amb les mans arrapant-se-la al cos.
bera e-t fyrir e-n: portar una cosa a algú.
beytill <m>: penga, fal·lus, penjoll (literalment: "batoll"). Deverbatiu de bauta "picar, pegar, batre etc." -cf. anglès antic béatan, anglès modern to beat, alemany antic bôzen "tundere, contundere", alemany modern (Àustria) boßen, baix-alemany mitjà böten- amb el sufix instrumental -ill, sufix que també apareix a les altres llengües germàniques (Cf. deverbatius alemanys, també de significat semblant com ara Bleuel, Stößel, Schlegel). El significat originari del mot, devia ésser, així i doncs, "picador, batedor, massa (de morter) etc." i es correspon, punt per punt, amb paraules com ara baix-alemany mitjà bötel "percussor," o alt-alemany antic bôzil, atestat en el compost steinbôzil amb què es glossen els mots llatins "latomus" i ", lapicida", això és, "picapedrer". En norrè, sembla que el mot va acabar significant únicament fal·lus, com ho demostren, per una banda, els poquíssims casos en què està atestat aquest mot -simplement, devia sonar massa obscè-, i per l'altra, el fet que apareixi en la denominació d'una planta i la seva flor, el góibeytill o góubeytill (l'Equisetum hiemale), que floreix en el mes de gói (mes que anava, si fa no fa, de mitjan febrer a mitjan març), travessant la neu, i que té una forma que recorda un fal·lus erecte i que, per tant, es podria traduir per fal·lus de[l mes de] gói o fal·lus de la [deessa] Góa (devem la indicació d'aquest terme al norrenista Mariano González Campo); Cf. Britt-Mari Näsström: "I Vstergtland frekommer en frkenvxt (Equisetum hiemale) som br det lokala namnet gi-beytill. Den vxer p vintern och sticker upp genom snn, och kan tolkas som en fallos, vilket r vad ordet beytill betyder. Sammankopplat med gi betonas fruktbarhetsaspekten nnu mer". En islandès modern, l'Equisetum hiemale es diu normalment eskigras, o, tot simplement eski.
Bil <nom propi>: Bil, deessa, personificació de la lluna creixent. Bil seima, la "Bil dels fils d'or", kenning de "dona".
bindask við e-t: abstenir-se d'una cosa.
bing: Hàpax legòmenon. Jónsson l'esmena en þing.
En norrè occidental antic existeix el mot bingr amb el significat de ‘jaç, llit’, que, tanmateix, aquí no acaba de donar ple sentit a la frase, en no esser que assumim que el que s'hi vol dir és ‘llit de concubina’ o bé ‘llit de malalta’, o sigui "...més m'agradaria veure'm forçada a fer de concubina que a mentir" i, respectivament, "...més m'agrada estar malalta que no pas mentir". Contra aquesta darrera interpretació hi diria el fet el norrè occidental antic ja té, específicament per a aquesta darrera accepció, els mots lega i kör. Restaria, doncs, la primera interpretació que, en esguard de l'edat de la serva, tampoc no convenç gaire. A tall d'exemple del significat ‘llit, jaç’, cf. l'ús que en fa l'escalda Björn Ásbrandsson ‘Breiðvíkingakappi’ a la seva cinquena lausavísa inclosa a l'Eyrbyggja saga (fyr konu bing ‘per comptes de [compartir e]l llit de la dona; istedenfor [at dele] kvindens leje’) o l'anònim autor dels Krákumál que l'empra a a la tretzena estrofa (vasat sem bjarta brúði í bing hjá sér leggja ‘no fou pas com ajeure una núvia radiant en el jaç vora seu’.
També es podria assumir que el copista va ometre un mot que determinava bing i que aquest mot ja apareixia en el text amb el significat de l'islandès modern bingur ‘munt, pilot, caramull’: el mot en qüestió fóra leðja ‘fang’ i per tant, caldria assumir un original *leðjubing, ac. sg. de leðjubingr ‘munt de fang’ ("...més m'estimo un munt de fang que no pas mentir).
blœti <n>: Hàpax legòmenon. Heusler/Ranisch li donen dues interpretacions: "ofrena (Opfergabe); objecte sagrat (Heiligtum)".
bóndi <m>: 1. bóndi, pagès ric, propietari d'un mas, petit terratinent 2. amo de la casa 3. marit.
draga e-t at sér: estrènyer una cosa amb els braços o les mans.
drjúgskýrligr <adj>: assenyat.
flenna e-t: fer treure la fava a un pardal estirant la pell per avall.
griði <m>: company.
grípa við e-t: agafar (agraponar) una cosa amb força amb les mans.
gœða e-n e-u: guarnir a algú d'una cosa; fornir a algú d'una cosa.
guðvefjar: Genitiu de guðvefr, una mena de teixit que sembla haver designat el vellut. Guðvefjarskikkjur: gipons de vellut.
hirða e-t: custodiar una cosa.
hjarri <m>: galfons d'una porta.
hugr <m>: desig, deler. e-m fellr hugr til e-s: sentir-se [molt] atret per una cosa, delir-se per una cosa.
hurðáss <m>: biga travessera damunt la porta. hurðásar cairats de devora la porta.
hyggja at e-u: inspeccionar una cosa meditant com...
keyra e-t í e-n: enfonsar una cosa dins..., ficar una cosa dins...
laukr <m>: ceba.
lær <n>: cuixa.
mættak: contracció de mætta ek at no podria pas, no seria pas capaç.
mörn <f>: *màruna, ésser mitològic relacionat amb la fertilitat. (?) Vulgueu veure Steinsland/Vogt, pp. 89 i 94-99. Ells es decideixen per una interpretació del mot com a "jotunbruder, jotunkvinner", a la qual ens adherim; tanmateix, hi ha un problema morfològic no resolt: un singular mörn de tema en -o: (o llarga) reclama un plural Marnar com sög, pl. sagar; un singular mörn de tema en -i, reclama un plural Marnir (com röst - pl. rastir); i un femení singular mörn de tema en -u voldria un plural Mernir ...si n'hi hagués, ja que en norr occidental antic no hi ha femenins d'aquest tema! (pel que fa al model, cf., però, el masculí vöndr - pl. vendir). I pel que fa als temes en consonants, el model hönd - pl. hendr tampoc no ens serveix de model. Per tant, un femení plural mörnir és, morfològicament parlant, com a mínim, estrany. Per això Steinsland/Vogt remarquen que: på filologisk grunnlag alene kan vi ikke fremheve den ene tolkning framfor den andre.
Mörnir <nom propi>: Mörnir, divinitat fàl·lica, el Phallos norrè (?). El déu Yngvi-Freyr era representat, igual que Min, el déu egipci de la fertilitat, amb el fal·lus erecte o, simplement, com un fal·lus erecte. El mot mantindria amb el verb merja "magolar, masegar; aixafar, triturar etc." la mateixa relació que beytill manté amb bauta "picar, batre, pegar etc." i possiblement fóra idèntic, etimològicament parlant, al substantiu masculí mörnir "espasa".
nosi <m>: piula, perdiu.
oddviti <n>: cabdill. oddviti allra þjóða: cabdill de totes les hosts.
reðr <n>: pixa, pardal. flennt reðr pardal enravenat amb la fava treta.
röskligr <adj>: de complexió forta, vigorós, potent.
sákat: contracció de sá ek at "no he pas vist".
sártík <f>: Hàpax legòmenon. Gossa ronyosa (?). rög sártík maleïda gossa ronyosa!
seimr <m>: fil d'or.
sjá við e-n: tenir esment de, tenir cura de.
sœmr <adj>: convenient, convenible.
styðja e-t e-u: sostenir una cosa amb; apuntalar una cosa amb.
stýrir <m>: arraix, capità. No timoner (=stýrimaðr)
svarkr <adj>: soberg, altiu, arrogant.
taka við e-t: agafar una cosa (que hom dóna), rebre una cosa.
vigg <n>: destrer. faðir viggs, kenning de "cavall llavorer".
vingull <m>: verga.
væta e-t: mullar una cosa.
völsi <m>: vit.
þiggja: rebre, acceptar.
þrífa við e-t: agafar (agraponar) una cosa amb força amb les mans.
þykkr <adj>: gruixut.
þrýsta e-t at sér: estrènyer al pit una cosa amb força.
þý <f>: esclava.
økkvinn <adj>: gruixut i espès.



  A continuació reproduïm l'edició diplomàtica de Vigfússon/Unger del 1862. La numeració de les pàgines del llibre de Vigfússon/Unger figura entre claudàtors precedida d'una P.; la numeració dels fulls de la Flateyjarbók, en canvi, es troba, simplement, entre claudàtors. Per mancances tipogràfiques, substituïm la o i la e caudades del manuscrit per ö i ë respectivament.



[P. 331]

Konungr cristnadi menn nordr vkunnigha.


265.     Olafr konungr spurde þa enn af nyju, at land var enn vijda litt kristit, en hann lagde mikinn hug a at snua lydnum til almenniligrar truar um allt sitt riki, bæde um eyiar ok anndnes. Eftir þui sem j æinu fornu kude visar til bygde a æinu andnese nordarliga j Noregi þar sem god langskipahöfnn var undir, fiarri meginbygdinne ok suo þiodlæid, einn bondi ok husfreyia, nökkut olldrut þau attu .ij. brnn son ok dottur at þui sem j upphafui kuædissins segir ok suo hefr.

1.   Karll hefir buit  
    ok kona olldrut  
    (a) anndnesi  
  4 æinhueriu.  
    atti son  
    vid sæima bil  
    dræingr ok dottur  
  8 driugskyrliga.  

þar var ok rll ok ambatt. bondi uar spakr madr ok ohlutdeilinn en kelling var suarkr mikill ok red miog firir hybyla hattum dagliga. bondason var katr ok gledefullr, glennzsugr ok uppiuodslumikill. bondadottir var ellri nm ok natturuuitr þoat hon hefdi æigi vid [P. 332] fiolmenni upp uaxit. bonde atti etiutik stora er Lrir het. onguar skyniar hofdu þau a hæilagri tru. Suo bar til a æinu alidnu hausti at æykhestr kallz do var hann miog fæitr ok med þui at heidnir menn hofdu hrossakiot ser til fdu var hestrinn til gerr ok nyttr. ok j fystu er fleginn var rak þrll af honum j æinu þann lim sem eftir skapan natturunnar hafua þesskyns kuikende til getnadar sem nnur dyr þau sem aukazst sin a mille ok eftir þui sem fornnskalldin visa til hæitir uingull a hestum. ok suo sem rllinn hefir hann af skorit ok tlar nidr at kasta a ullinn hea ser hleypr bondason til hliannde ok gripr vid ok gengr inn j stofu þar var firir modir hans dottir hennar ok ambatt. hann hristir at eim uingulinn med morgum kallzyrdum ok quat visu:

2.   Her megit sea  
    helldr röskligan  
    vingul skorinn  
  4 af uigs födur.  
    þer er ambatt  
    þessi Volsi  
    allodaufligr  
  8 innan læra.  

Ambattin skellir upp ok hlrr en bondadottir bat hann vt bera andstygd þessa. Kerling stendr upp ok gengr at oru megin ok gripr af honum ok segir at huorki þetta ne annat skulu þau onyta þat sem til gagns ma verda. gengr fram sidan ok þurkar hann sem vandligaz ok uefr jnnan j æinum linduki ok berr hea lauka ok nnur grs suo [484] at ar firir mtti hann æigi rottna ok leggr nidr j kistu sina. lidr nu suo a haustit at kelling tekr hann upp huert kuelld med æinhuerium formala honum til dyrkanar ok ar kemr at hon uendir angat til ollum sinum atrunade ok helldr hann firir gud sinn læidande j somu uillu med ser bonda sinn ok bornn ok allt sitt hyski. ok med fiandans krafti uex hann suo ok styrknar at hann ma standa hea husfreyiu ef hon uill ok at suo gervu tekr kelling ann sid at hon berr hann j stofu huert kuelld ok kuedr yfir honum visu fyst manna frr sidan bonda ok suo huerr fra drum ar til sem kemr at lokum til ambattar ok skylldi huerr madr kueda yfir honum visu. fannzst at a huers eirra ummlum huersu huerium eirra var vm gefit.

Olafr konungr hitti andnesmenn.

266.     Þat hafde verit æinhueriu sinne adr en Olafr konungr uard landflotta firir Knuti konungi at hann hellt skipum sinum nordr med landi. hann hafde frett af essu andnesi ok eirri otru er ar for fram ok med ui at hann villde ar sem annars stadar folkinu snua til rettrar truar segir hann firir læidsogumanninum at hann skal af [P. 333] vikea læidinne ok til eirrar hafnnar er liggr undir fyrr græindu andnese uiat byrr uar hgr. koma eir sid dags j essa hfnn ltr konungr tialda yfir skipum en segir at eir skulu a skipum liggia vm nottina en hann uill ganga heim til biar ok bidr fara med ser Finn Arnason ok ormod Kolbrunarskalld. eir taka ser allir grakufla ok steypa utan yfuir kldi sin ok ganga suo heim til biar um kuelldit j hume vikia af til stofu ok setiazst a beck annan ok skipa suo sessum at Finnr sitr innzstr a ormodr en konungr yzstr. bida ar til ess er myrkt er ordit suo at eingi madr kemr j stofu. ok eftir kemr innar kona med liosi ok var at bonda dottir hon heilsar monnum ok spyrr a at nafnni en eir nefnduzst aller Grimar. hon gerir a upp lios j stofunne. hon ser iafnan til gestanna ok lengst horfir hon a ann er yzstr sitr ok suo sem hon byzst fram at ganga uerdr henni liod a munne ok mllti suo:

3.     Ek se gull a gestum  
      ok guduefiar skickiur  
  3   mer fellr hugr til hringa  
      helldr uil ek bing en liuga  
      kenni ek þig konungr minn  
  6   kominn ertu Olafr.  

a suarar hann tilkomumadr sa er yzstr sat. latt u kyrt yfir ui u ert kona hyggin. Ecki skiptuzst au flæirum ordum vid. gek bonda dottir fram ok litlu sæinna kemr inn bonde ok son hans ok rll. setzt bonde j hgste sonr hans upp hea honum en rll yfir lengra fra honum. eru eir katir vid gestina af kyrt eirri. sidan er snuit hybylum a læid ok tekit bord ok settr matr fram. bonda dottir settizst upp hea brodur sinum en ambatt hea rli. Grimar sitea aller samt sem fyrr var sagt. sidazst kemr innar kerling ok berr Uolsa j fangi ser ok gengr at hgstinu firir bonda. ecki er ess getit at hon queddi gestina. hon rekr af dukana af Ulsa ok setr a kne bonda ok quat visu:

4.   Aukinn ertu Uolse  
    ok vpp vm tekinn  
    lini gæddr  
  4 en laukum studdr  
    þiggi Maurnir  
    þetta blæti  
    en þu bonde sealfr  
  8 ber þu at þer Uolsa.  

[P. 334] Bondi let ser fatt vm finnazst tok o vid ok quat vsu.

5.   Munde ægi  
    ef ek um reda  
    blæti þetta  
  4 borit j aftan.  
    þiggi Maurnir  
    þetta blæti  
    en þu son bonda  
  8 se þu vid Volsa.  

Bondason greip vid honum ok yppir Volsa ok vindr at systur sinne ok quat visu.

6.   beri þer beytil  
    firir brudkonur  
    þær skulu uingul  
  4 uæta j aptan.  
    þ. M.  
    þetta blæti  
    en þu dottir bonda  
  8 drag þu at þer Volsa.  

Hon gerir ser helldr fatt vm en vard o at fylgja hybylahattum tok helldr tpt a honum ok quat o visu.

7.   Þess suer ek vid Gefion  
    ok vid gudin önnur  
    at ek naudig tek  
  4 vit nosa raudum.  
    þ. M.  
    þ. bl.  
    en þræll hiona  
  8 þrif þu vid Volsa.  

rllinn tekr vit ok quat.

8.   Hlæifr væri mer  
    halfu sæmri  
    þykkr ok okkvinn  
  4 ok þo uidr  
    en Uölsi þessi  
    a uerkdogum.  
    þ. M.  
  8 þ. blæti  
    en þu þy hiona  
    þrystu at þer Völsa.  

Ambattin tekr vid honum miog blidliga uefr hann at ser ok klappar honum ok quat visu.

9.   Vist æigi mætta ek  
    uid um bindazst  
    j mig at keyra  
  4 ef vid æin lægum  
    j andketu.  
    þ. M.  
    þ. blæti  
  8 en þu Grimr gestr uorr  
    grip þu vid Volsa.  

Finnr tok a vid ok hellt a. hann quat a visu.

10.   Legit heuig uida  
    firir andnesium  
    snæfgum hondum  
  4 [P. 335] segl upp dregit.  
    þ. M.  
    þ. blæti  
    en þu Grimr gride minn  
  8 grip þu vid Uolsa.  

Hann fekk a ormode. tok hann vid ok hugde at allgl()ggliga huersu Uolsi er skapad brosti hann a ok quat visu.

11.   Sa ek æi fordum  
    þo hefuig farit vida  
    flent redr fyrri  
  4 fara med beckium.  
    þ. M.  
    þ. blæti  
    en þu Adalgrimr  
  8 tak enn vid Volsa.  

Konungr tok vid ok quad visu.

12.   Verit hefuig styrir  
    ok stafnnbui  
    ok odduiti  
  4 allra þioda.  
    þiggi M.  
    þ. blæti  
    en þu hundr hiona  
  8 hirtu baknn þetta.  

Hann kastade a fram a golfit en hundrinn greip egar upp. en er kerling sa at a var hon oll a flugi. bra henni miog vid ok quat visu.

13.   Huat er þat manna  
    mer okunnra  
    er hundum gefr  
  4 hælagt bleti  
    hefui mig um hiarra  
    ok a hurdasa  
    vita ef ek [485] borgit fæ  
  8 blætinu helga.  


14.   legg þu nidr Lerir  
    ok lat mig æigi sia  
    ok suelg æigi nidr  
  4 sartikin rög.  

Konungr kastar a af ser dularkldunum. þeckizst hann a. telr hann a tru firir eim ok uar kelling treg til truarinnar en bondi nockuru fliotare en med krafti guds ok kostgfui Olafs verdr at at lyktum at au taka oll tru ok eru skird af hirdpresti konungs ok helldu uel tru sidan er au urdu askynia a huernn au skylldu trua ok ektu skapara sinn. sa nu huersu illa ok omannliga au hofdu lifat ok oligt ollum odrum godum monnum. ma at j sliku synazst at Olafr konungr lagde allan hug a at eyda ok af ma alla osiu ok hæidni ok fordëduskap æinn ueg a hinum yzstum utskogum Noregs uelldis sem j midium herutum meginlandzsins. hafde hann a ui mesta hugsan ad draga [P. 336] sem flesta til rettrar truar. er at nu ok audsynt ordit at hann hefuir suo gert essa hluti ok alla adra at gude hefir likat.

Contador cedit i mantingut per:

Logo de Servincont