Psalms de la Passió de mossèn Hallgrímur Pétursson
Psalm 11, estrofa 8
Pétur með bljúgu bragði
bráðlega sagði nei,
sór sig og sárt við lagði,
svoddan mann þekkti hann ei.
Glöggt þegar gerðist þetta,
gól haninn annað sinn.
Síst mátti sorgum létta.
Sút flaug í brjóstið inn.
  En Pere, amb posat vergonyós,
al punt va dir que no;
va jurar i perjurar
que no coneixia pas aquell home.
Clarament, quan va haver fet això,
va cantar el gall per segon cop.
El que menys podia era alleujar la seva pena!
L'aflicció havia entrat volant al seu pit.
     
Psalm 12, estrofa 14
það verkar sorg og sút
þeim seka manni,
hjálpar þó öngum út
úr synda banni*.
  Al culpable això li dóna
pena i aflicció,
i tanmateix no ajuda a ningú
a sortir de la proscripció dels pecats.

*. Cf. alemany Sündenbann
     
Psalm 17, estrofa 11
dauðinn með dapri sút
dregur um síðir út
hana, þá hreysið brotnar,
holdið í jörðu rotnar.
  Finalment la mort la'n treu
(la = l'ànima) amb trista aflicció:
s'esbuca llavors la cabana (= el cos),
la carn es podreix colgada dins la terra
     
Psalm 25, estrofa 7
með blóðskuld og bölvan stranga,
beiskum reyrð kvalahnút
áttum við greitt að ganga
frá guðs náð rekin út
hrakin í heljar sút,
íklædd forsmánar flíkum,
fráskúfuð drottni ríkum,
nakin og niðurlút.
  amb el pecat original i una severa maledicció
lligats amb un nus d'amargs turments
vam haver de marxar a bon pas
foragitats de la gràcia de Déu,
arruixats cap a l'aflicció de la mort
vestits amb la roba de la ignomínia
apartats del Senyor totpoderós
tot nus i capcots
     
Psalm 29, estrofa 13
sú heilaga aflausn hryggð og sút
af hjarta mínu greiðir,
syndanna leysir hlekkja hnút
og hér með út
úr hörðu fangelsi leiðir.
  aquesta santa absolució desfà
tristesa i dol del meu cor
deslliga el nus de les cadenes dels pecats
i tot fent-ho
em duu a fora de la dura presó
     
Psalm 31, estrofa 1
fólkið, sem drottni fylgdi út,
fylltist margt angri hörðu.
Kvinnurnar grétu sárt með sút,
sem hans kvöl aumka gjörðu.
  manta gent que seguia el Senyor
es va omplir de dura pena.
Les dones ploraven amargament amb dolor punyent:
els seus turments les movien a plànyer-lo
     
Psalm 31, estrofa 8
fám dögum síðar sjálfur út
særður með kross nam ganga.
Það hlutu hans vinir að sjá með sút,
sorg hjartans báru stranga.
  pocs dies després, ell mateix,
nafrat, carregat amb la creu, emprenia el camí de sortida.
Amb punyent dolor els seus amics ho hagueren de veure:
portaren l'acerba aflicció del cor.
     
Psalm 47, estrofa 11
Krists börn eru krossbörn,
við Kristum hlýðnisgjörn.
Hann sýnir þeim hjálp og vörn,
þó hörð sé sútar kvörn.
  els fills del Crist són fills de la creu,
obedients de grat al Crist.
Ell els mostra ajut i defensa,
per més dur que molgui el molí de l'aflicció
     
     
El Lliri de fra Eysteinn Ásgrímsson Edició de Finnur Jónsson
Estrofa 54
Hǫfuðdrotningin harmi þrungin
(hneigð ok lút hon skalf af sútum)
færðiz nær, þá er fell úr sárum
fossum blóðit niðr um krossinn;
þrútnar brjóst, en hjartat hristiz,
hold er klǫkt, en ǫndin snǫkti,
augun tóku at drukkna drjúgum
dǫpr ok móð í tára-flóði.
 
La reina sobirana, aclaparada de dolor,
(fremia d'aflicció*, encorbada, amb el cap cot)
s'hi acostà quan de les ferides
brollava la sang en cascades** creu avall.
S'infla el seu pit, el seu cor tremola.
La carn s'estova***, l'alè li sanglotà
i els ulls començaren a anegar-se fortament,
tristos i cansats,
en un torrent de llàgrimes

*. rystede hun af sorg
**. Interpreto úr sárum, fossum... (Cf. Jónsson II, p. 404: "...da blodet strömmede fossevis ud sårene ned over korset"). L'altra possibilitat és llegir: úr sárum fossum ‘...quan la sang brollava, creu avall, de cascades doloroses’
***. això és, el cos no l'aguanta dreta a causa del dolor aclaparador que sent. Cf. el Lexicon islandico-danico-latinum de Björn Halldórsson sub voce klökkna: líkami klökknar ‘anĭmum, vocem et vultum demittĕre’
     
Estrofa 56
Þó grét hon nú sárra súta*
sverði nist í bringu ok herðar,
sitt einbernit, sjálfan drottin,
sá hon hanganda á nǫglum stangaz,
armar sviddu af brýndum broddum,
brjóst var mætt; með þessum hætti
særðiz bæði sonr ok móðir
sannheilug fyr græðing manna.
 
Plora ara tanmateix, traspassada
en el pit i les espatlles per una espasa
d'acerba aflicció:
son únic fill, el Senyor mateix,
veia penjat, clavat amb claus.
[A ell] els braços li cremaven lacerats pels claus esmolats
[i ella] el pit tenia ja cansat — d'aquesta manera
tots dos, mare i fill, veritablement sants,
eren ferits pel guariment dels homes.

*. gennemboret af den tunge sorgs sværd i bryst og skuldre
     
Estrofa 71
Upprísǫndum allra landa
íbyggjurum við dóm enn hryggva
Jesús mun þá sárin sýna
súthrærandi ok píslarfæri;
orð ok hugsan, allar gǫrðir
eru kannaðar hvers sem annars.
Bjóðaz hvárki blót né eiðar,
byrgjaz úti gjafir ok mútur.
 
Als habitants ressuscitats de tots els
països, el dia del Judici d'aflicció,
Jesús mostrarà les seves nafres
commovedores fins al dolor*, i els instruments del seu suplici.
Les paraules i els pensaments i totes les obres:
tots ells seran examinats, un per un.
Aquell dia ja no es faran sacrificis ni juraments
i exclosos seran els regals i els suborns.

*. sine sorgvækkende sår. Les nafres ens commouen fins a sentir dolor
     
Estrofa 77
Vindi fult hefir veslan anda
várt ofbeldit lǫngum feldan,
blár ok ljótr í ǫfundar-eitri
jafnan hefi ek næsta kafnat;
reiðigall með sárum sullum
sviðrar mér um blásin iðrin,
hrygðin slítr af hjartarótum
harðan styrk í súta-myrkri.
 
La meva altivesa vana*
ha abatut durant molt de temps el meu esperit miserable;
contínuament he cuidat anegar-me,
tot negre i lleig, en el verí de l'enveja:
l'humor colèric**, amb pústules doloroses***,
em cou i rebull pels budells inflats;
la tristesa arrabassa la ferma força
de les arrels del meu cor en una foscor de profunda aflicció****.

*. lit.: plena de vent
**. lit.: bilis irascible
***. med smærtefulde vandblærer
****. bedrøvelsen river den hårde kraft fra hjærtets rødder i kummerens mørke