(v. 335) propòsit
(v. 335) propósito
 

entonar
die Losung anstimmen: donar (o: fer sonar; o: tocar) la consigna
entonar
die Losung anstimmen: dar (o: tocar; o: hacer sonar) la consigna
 

surgere, resurgere, sich erheben, erscheinen

(v. 340) néixer, sortir, sorgir
(v. 340) surgir, nacer, salir, levantarse
 

revolta, sublevació, alçament, rebeŀlió
revuelta, sublevación, levantamiento, rebelión
 

voler dir, significar
significar

(v. 424) (aquí, desideratiu): tant de bo signifiqui alegria per aquesta ciutat!
(v. 424) (aquí, desiderativo): ¡ojalá signifique alegría para esta ciudad!
 

sertis redimere

(v. 405) coronar amb garlanda, cenyir amb garlanda
(v. 405) ceñir con guirlanda, coronar con guirlanda[s]
 

(v. 416) durar, ésser perdurable
(v. 416) durar
 

(v. 337) (gestalt, form) forma, faiçó; (gegossenes bildwerk, plastisches kunstwerk, das unter der schaffenden, gestaltenden, knetenden, stoszenden, schnitzenden, hauenden, gieszenden hand hervorgegangne werk.) obra [d'art], obra mestra
(v. 337) (gestalt, form) forma; (gegossenes bildwerk, plastisches kunstwerk, das unter der schaffenden, gestaltenden, knetenden, stoszenden, schnitzenden, hauenden, gieszenden hand hervorgegangne werk) obra [de arte], obra maestra
 

(v. 389) artífex, constructor -a, faedor -a, autor
(v. 389) artífice, constructor, hacedor, autor
 

pres -a d'una violenta còlera, rapit -ida d'una fúria incontrolable
arrebatado por un ciego furor
 

recórrer desenfrenat[s], recórrer desbocat[s], recórrer causant estralls, penetrar devastant
recorrer desenfrenado[s], recorrer causando estrago, penetrar devastando
 

contra vim defensio, selbsthülfe: <...> hilfe, die man sich selbst leistet, besonders eigenmächtige hilfe mit umgehung oder im widerspruch zu der obrigkeit

→ zur Eigenhilfe greifen "fer justícia pel seu compte"
→ zur Eigenhilfe greifen "tomarse la justicia por su mano, hacerse justicia por su mano"
 

fer cendres una cosa, convertir en cendra una cosa
reducir a cenizas
 

esborronament, esfereïment, esglai, horror. Atès que sembla fer referència al "Terror" de la RF, es podria traduir amb aquesta darrera paraula
horror. Aparentemente la palabra hace referencia aquí al "Terror" de la RF, con lo que se podría traducir con esta última palabra
 

vida terrenal
vida terrenal
 

(v. 415) sortir de sa boca, emetre, ressonar
(v. 415) salir de su boca, emitir, resonar
 

(v. 345) aram (aquí: aram líquid, bronze fus)
(v. 345) bronce (aquí: bronce líquido, bronce fundido)
 

eternament cec -ega, irremeiablement cec -ega
eternamente ciego -a, irremediablemente ciego -a
 

esca
yesca
 

torrent de flames
torrente de llamas
 

→ im Fluge "veloçment, a cuita-corrents; fugaçment"
→ im Fluge "velozmente, raudamente, a toda prisa; fugazmente, durante un breve instante"
 

sons de pau
sones de paz, toques de paz
 

2) als subst. verb. zu bilden, oder sich bilden, wie z. b. gemälde zu malen, ungefähr gleich bildung, und zwar wie dieses sowol activisch als passivisch, s. unter b. <...> d) gebilde der kunst (vgl. GÖTHE 58, 116 vorhin): alle ersten zeichnungen der kinder sind gebilde auch auf dem papier, nachäffungen des ganzen lebendigen dinges u. s. w. HERDER plastik 100, er versteht es da doch nur von der gestalt mit körperlicher rundung, vgl. unter gebildet 2;

(v. 251) estructura humana (o: social), vertebració social; disseny, projecte
(v. 251) estructura humana (o: social), vertebración social, hechura humana; diseño, proyecto
 

campanada, toc
campanada
 

veraltete Nebenform zu → Gemeinde: b) die einzelne ortsgemeinde, kirchgemeinde, pfarrgemeinde, oft aber mit dem vorigen begriff bewuszt gemischt, als vertreterin der ganzen christlichen gemeinde

comunitat dels feels, parròquia, feligresia
feligresía, [fieles de la]parroquia, comunidad de los fieles
 

3) der einzelne stern, besonders ein hellstrahlender, groszer

(v. 403) astre
(v. 403) astro
 

(v. 358) genitiu singular arcaic de Glocke
(v. 358) genitivo singular arcaico de Glocke
 

gemauerte grube. El mot és un vell llatinisme de l'alemany. Procedeix del llatí vulgar *grupta / *crupta i aquest, del grec antic κρυπτή. Actualment, en alemany existeix el triplet Gruft, Grotte, Krypta.
El Duden continua reproduint les indicacions etimològiques que els germans Grimm donen del mot (cf. DWG volum 9 (1935), s.v. gruft), i remet a un hipotètic alemany antic girophti que no hem pogut trobar ni a l'Althochdeutsches Wörterbuch (volum IV: G-J. 1986-2002) de l'Akademie Verlag ni a Starck/Wells - Steinmeyer/Sievers.
En els cinc volums de Die Althochdeutschen Glossen d'Steinmeyer/Sievers, sempre trobem cruft, crufta, crufda i gruft glossant els mots llatins crypta i, en unes poques ocasions, spelunca.
En el volum IV de l'Althochdeutsches Wörterbuch (1986-2002) tampoc no hi trobem res de *girophti, i sí en canvi de girupht (col. 292) -que remet a kruft-, giruft (col. 291) -que remet a kruft-, gruft (col. 447) -que remet a kruft- i grufda (co. 447) -que remet a krufta-. És veritat que consigna un ?grufti st.n. oder Verschreibung für grafti?: getriebene Arbeit, Ziselierung an Säulenkapitellen, però el fet que li anteposi un signe d'interrogació i que el mot només sigui atestat un sol cop, en la glossa Ex. 27,10, el converteixen en un mot extremadament insegur com per poder-ne treure asseveracions concloents.
En el Diatèssaron de Tacià el Siríac, hi trobem el mot dos cops, traduint sempre el terme llatí spelunca "espluga": v.g. Joan 11,38: ther heilant abur gremizônti in imo selbemo quam ci themo grabe, uúas thâr cruft inti stein uuas gisezzit ubar sia (=Jesus ergo rursum fremens in semetipso, venit ad monumentum. Erat autem spelunca, et lapis superpositus erat ei); Mateu 21,13: ir tâtut iz thiobo cruft (=vos autem fecistis eam speluncam latronum).
Amb altres paraules i pel que fa a l'origen del mot Gruft: no creiem més que en un origen llatí del mot; l'alemany preliterari l'hauria agafat del llatí vulgar, i en concret, de la terminologia religiosa i/o de la construcció.
Com ja hem esmentat a dalt, en alemany antic el mot s'hi usa tot sovint amb la significació del llatí spelunca "espluga" -cova, sia natural o bé artificial-, però aquestes significacions no són pas les úniques. L'Althochdeutsches Wörterbuch (volum V: K-L. Sisè lliurament (2004), columnes 433-434) defineix així el mot kruft, gruft, krufta, grufta: 1) Höhle, Grotte, unterirdisches Gewölbe; <...> als Begräbnisstätte, Gruft <...>. 2) Krypta (einer Kirche).
En alemany antic, per tant, el mot té una significació arquitectònico-geològica, a més a més de les significacions mortuòria i religiosa.
Pel que fa a l'alt-alemany mitjà, Matthias Lexer dóna al mot gruft, kruft la significació: höle, hölung eigentl. u. bildl.
Benecke/Müller/Zarncke defineixen el mot així: gruft, höle, hölung überhaupt. vgl. auch gr. lat. crypta. – cripta, spelunca.
De la consulta de tots aquests diccionaris (Germans Grimm, Althochdeutsches Wöterbuch de l'Akademie Verlag, Lexer i Benecke/Müller/Zarncke) se'n desprèn que, si més no, és possible una interpretació no funerària del mot: el traductor o la traductora, així i doncs, s'haurà de decidir per traduir el mot amb foso o amb fosa, cripta. En català, en canvi, l'ambigüitat del terme fossa, fa sobrera la discussió.

(gemauerte Grube; Grab) fossa, clot; (Krypta) cripta
1) (gemauerte Grube) foso, hoyo; 2) (Grab) huesa, fosa; (Krypta) cripta.
 

grans recintes públics
grandes recintos públicos
 

11) haus in der technischen sprache gehäuse: so der hohle theil einer axt, haue, der den stiel aufnimmt. SCHM. 2, 247. TOBLER 280^b. danach ist der zweite theil des wortes axhosel manubrium asciae, der th. 1, 1046 unerklärt gelassen ist, aus hüsel, häusel entstellt; ferner der block oder das querholz, in dem die stemmleisten am rüstwagen eingefügt sind, s. kipfhaus th. 5, 781. bei den schiffern das haus des kompasses, der behälter in dem er sich befindet; vom behälter des glühenden erzes beim glockengusz

(per a campanes de menys de 500 quilos) forn de gresol; (per a campanes de més de 500 quilos) forn de cup. Haus = cup del forn [de fusió]
(para campanas de menos de 500 kilos) horno de crisol; (para campanas de más de 500 kilos) horno de cuba. Haus = cuba del horno [de fusión]
 

(v. 386) corona, cap (de la campana)
(v. 386) corona, cabeza (de la campana)
 

(v. 394) íntimament cordial, profundamente cordial; de tot cor
(v. 394) íntimamente cordial, profundamente cordial; con todo mi corazón

zu herzinnigem Vereine: en íntima comunió
zu herzinnigem Vereine: en íntima comunión
 

(v. 411) sense cor, sense ànima, fredament, insensiblement, privada de tot sentiment
(v. 411) fríamente, insensiblemente, sin corazón, sin alma
 

udolant
aullando
 

torxa celestial
antorcha celestial
 

volta del cel, volta celeste
bóveda celeste
 

gola de l'infern
fauces del infierno
 

clofolla, bajoca, tavella, beina
(v. 384) a] capa d'argila cremada que recobreix la campana ja feta quan hom lleva la "capa" o "mantell"
b] sinònim de Mantel "capa"?
vaina
(v. 384) a] capa de arcilla requemada que cubre la campana ya hecha cuando se retira la "capa" del molde
b] ¿sinónimo de Mantel "capa"?
 

a) in gieszereien z. b. heiszt kern die innere form, d. h. die masse die in das innere des gusses gethan wird, um die höhlung herzustellen: nun haben wir den kern herauszuschaffen (aus Blüchers standbild), welches eine schwierige arbeit ist, da uns nur drei öffnungen zu gebote stehen. SCHADOW bei GÖTHE 39, 301. so beim glockengusz, die äuszere form heiszt schale (auch mantel), und damit ist der grund beider benennungen klar, als bild vom fruchtkern. SCHILLER aber nennt dichterisch, doch in gleicher auffassung, die metallmasse der glocke selbst kern, die schale hülse:

mascle <m>, ànima <f> (de motlle de campana)
macho <m>, noyo <m> (de molde de campana)

(v. 385) cor (?), corada (?), nucli (?)
(v. 385) corazón (?), núcleo (?)
 

(v. 346) brogit
(v. 346) fragor, estruendo
 

(v. 386) peu, boca (vorada inferior o base de la campana)
(v. 386) pie, boca (borde inferior o base de la campana)
 

deixar, prestar
dejar, prestar
 

14) licht, übertragen auf erkenntnis und verstehen <...> c) licht, die aufklärung, die einem über ein ding wird

(v. 379) llum de la coneixença
(v. 379) luz del conocimiento
 

consigna
consigna
 

b) mantel, bei den gieszern, die decke einer form, zwischen welcher und dem kern das flüssige metall flieszt und die sache selbst bildet. ebenda; der mantel einer glocke, der äuszere theil der guszform derselben

(v. 339) capa, (†) mantell (part exterior del motlle que recobreix la camisa o falsa campana)
(v. 339) capa (parte exterior del molde que recubre la camisa o falsa campana)
 

compassió
compasión

ohne Mitgefühl: sense commiseració, amb indiferència, sense cap afecte, sense sentiments, despietadament
ohne Mitgefühl: sin conmiseración, con indiferencia, sin ningún afecto, sin sentimiento alguno, despiadadamente
 

preciós -osa, pulcre -a, nítid -a, límpid -a (els escuts d'armes han sortit nítids)
precioso -a, pulcro -a, nítido -a, , límpido -a (todos los detalles de los escudos de armas se ven nítidamente)
 

(v. 327) horrible, horrorós -osa, ferotge, cruel, dur -a
(v. 327) horrendo -a, feroz, cruel, duro -a
 

veraltete Nebenform zu → Reigen. ...daneben von dem reigen als geschlossenem rund von tanzenden ausgehend gelangt die wendung den reien schlieszen zur bedeutung einen kreis schlieszen, in körperlichem wie in übertragenem sinne

ronda, rodona; cercle (els obrers formen un cercle tancat tot al voltant de la nova campana)
ronda; círculo (los obreros forman un círculo cerrado alrededor de la nueva campana)
 

(v. 350) brut -a
(v. 350) bruto -a
 

(v. 385) espellar-se, esclovellar-se, cotnar-se, esclofollar-se, escorçar-se
(v. 385) pelarse, desvainarse, descascararse, desprenderse de
 

ressonar, retrunyir, retentir
resonar, sonar
 

→ [seinen] Scherz treiben mit "divertir-se amb, jugar amb, fer d'una cosa llur joguina (no pas: fer broma de!)"
→ [seinen] Scherz treiben mit "divertirse con, jugar con (¡no: bromear con!)"
 

(v. 403) estol, esbart, (†) esquera
(v. 403) multitud; bandada; hueste
 

c) in feinerem sinne als bezeichnung der furcht, die religion, moral, sitte, anstand und überhaupt irgend etwas, das als heilig, ehrfurcht gebietend, unantastbar gilt, zu verletzen, wie gottesfurcht, ehrfurcht, scham: <...> scheu mit adjectiven verbunden, durch die diese feineren empfindungen genauer bezeichnet werden. fromme scheu

(v. 371) temor (o: respecte) reverencial [vers Déu i tot el que és diví o religiós] = sagrats vincles de la religió
(v. 371) temor (o: respeto) reverencial [hacia todo lo divino y/o religioso] = sagrados vínculos de la religión
 

esfereïment, esborronament, feredat, horror; (plötzlicher) esglai, (stärker) terror [sobtat]; (Entsetzen) espant, espavent, paüra
horror; espanto

der schrecklichste aller Schrecken: la més horrible -o: espantosa- de totes les horrors
der schrecklichste aller Schrecken: el más horrible -o: espantoso- de todos los horrores
 

(v. 333) espantós -osa, paorós -osa, terrible
(v. 357) horriblement, amb espant
(v. 333) espantoso -a, pavoroso -a, terrible
(v. 357) horriblemente, con espanto
 

(v. 400) surar, flotar; penjar, estar penjada
(v. 400) flotar; pender, estar pendida

(v. 423) planar, surar en l'aire
(v. 423) flotar
 

ala
ala
 

1) in sinnlicher anwendung, bogenförmige bewegung. das wort kann die blosze bewegung bezeichnen wie schwingung, gewöhnlich aber, besonders in neuerem gebrauche, tritt hinzu die vorstellung des antriebs, der lebhaft bewegenden kraft. 'schwung, die bewegung um einen mittelpunct von einer beweglichen linie, sowohl absolute und ohne plural, als auch, wenn mehrere solche bewegungen als besondere einheiten betrachtet werden, mit dem plural'. <...> die neuere sprache braucht, wenn lediglich die physicalische erscheinung bezeichnet werden soll, lieber schwingung vor allen im plural

vol, ventament, balanceig (gronxament de la campana)
vuelo, volteo (balanceo de campana)
 

(v. 350) insensatament, forassenyadament
(v. 350) insensatamente
 

esclat del sol
resplandor del sol, brillo del sol
 

→ des Lebens wechselvolles Spiel "les vicissituds de la vida, els avatars de la vida"
→ des Lebens wechselvolles Spiel "las vicisitudes de la vida, los avatares de la vida"
 

d) von dem, was durch das auge wahrgenommen wird, besonders von lebhaften licht- und farbenerscheinungen. α) so zunächst strahlen spielen, womit einerseits das vibrieren der strahlen und die wechselnden eindrücke, die sie im auge hervorrufen, andrerseits ihre bewegung im raume, ihr weiter- oder hin- und hergleiten gemeint ist. daher bald mit ortsangaben, die ein verweilen ausdrücken <...> ζ) von andern dingen; von metall

(v. 387) rutilar, resplendir
(v. 387) rutilar, destellar, relucir, resplandecer
 

món sideral
mundo sideral
 

(v. 333) reflectir
(v. 333) reflejar

(v. 380) iŀluminar
(v. 380) iluminar
 

corda
cuerda
 

→ in Stücke gehen "esbocinar-se, reduir a bocins"
→ in Stücke gehen "hacerse pedazos, desmenuzarse, reducir a añicos"
 

(v. 415) retrunyent
(v. 415) retumbante, retronante, tonante
 

ruïna, destrucció
ruina, destrucció
 

fatal, letal, mortal, funest -a, mortífer -a, noedor -a, noïble
fatal, mortal, letal, funesto -a, mortífero -a
 

(v. 414) anar-se apagant
(v. 414) irse apagando
 

(v. 417) esvanir-se
(v. 417) desvanecerse
 

aplegar-se en
reunirse en, congregarse en
 

(v. 350) governar, regir
(v. 350) gobernar, regir

(v. 373) walten frei: imperar lliurement, imperar a gust (o: a pler), regir lliurement
(v. 373) walten frei: imperar libremente, imperar a sus anchas, regir libremente
 

armes (en heràldica)
armas (en heráldica)

des Wappens Schilder → die Wappenschilder "els escuts d'armes"
des Wappens Schilder → die Wappenschilder "escudos de armas, blasones"
 

→ zur Wehr greifen "prendre [les] armes, córrer a les armes"
→ zur Wehr greifen "tomar las armas, correr a las armas"
 

delectar-se amb, adelitar-se en
deleitarse en~con
 

(v. 360) consagrar per, beneir per
(v. 360) consagrar para, bendecir para
 

(v. 343) expert -a
(v. 342) avezado -a, experto -a
 

c) nur ganz selten ist die unter wägen III 3 e angeführte bedeutung 'mit hebelkraft behandeln' auf wiegen übergegangen; sie musz wohl etwas weiter gefaszt werden, etwa 'einen unwiderstehlichen druck oder zug ausüben, wuchten' u. dgl.; hierher gehören:

hissar, aixecar, pujar (un objecte estirant d'una corda fermada a ell i després d'haver fet alçaprem o d'haver-lo mogut envant i enrere per fer que s'amolli d'allà on està subjecte, aferrat etc.)
hizar, levantar, alzar, subir (un cuerpo u objeto tirando de una cuerda atada al mismo, después de haber hecho palanca para soltarlo o después de haberlo movido adelante y atrás varias veces)
 

prosperitat de la nació; (öffentliche Wollfahrt) bé públic, bé comú, benestar comú. El mot sembla fer referència al Wohlfahrts­ausschuss o comitè de salut -o: salvació- pública, creat per Robespierre per l'abril del 1793
prosperidad de la nación, (öffentliche Wollfahrt) bien común, bien público, bienestar social. La palabra parece hacer referencia al Wohl­fahrts­aus­schuss o comité de salud -o: salvación- pública, creado por Robespierre en abril de 1793
 

Der Würger, des —s, plur. ut nom. ⌠ing.: eine Person, welche würget, d. i. tödtet, umbringet; in der höhern und dichteri⌠chen Schreibart: Das ⌠chon gezuckte Schwert / Starrt in des Würgers Hand, Wiel. (GKWA)

a) wie würgengel 5 bezeichnung eines (brutal) tötenden, mordenden menschen (DWG)

DWG Bd. 30, Sp. 2215 a més a més, aporta una cita d'aquest mot, extreta d'una obra d'en Schiller, en què hi presenta el significat de Scharfrichter "botxí". Queda doncs clar, a través de n'Adelung i dels Grimm, que en el segle XVIII, el mot té un significat més ampli i general ("töter, mörder, vertilger, interfector, homicida, percussor") que no pas el d'"estrangulador" que té en la llengua moderna.
 

estol d'assassins, banda d'assassins; estol de botxins
banda de asesinos (würger = mörder); banda de verdugos (würger = scharfrichter)
 

(v. 369) arrebassar, arrencar
(v. 369) arrancar
 

estirar
tirar de
 

b) so wird es von den letzten krampfhaften bewegungen des sterbenden gebraucht <...> c) aber der puls, das blut, die muskeln zucken als zeichen des lebens

(v. 368) tremolós -osa, convuls -a, en les seves darreres convulsions (cos de moribund); bategant (cor)
(v. 368) convulso -a, tembloroso -a, agitándose, estremeciéndose, en sus últimas convulsiones (cuerpo de moribundo); palpitante (corazón)
 

abrusador -a, brusent, ablamador -a, abrasador -a, inflamant, inflamador -a
abrasador -a, inflamador -a