| áufnehmen: |
rebre In die Erd' ist's aufgenommen: La terra ha rebut el fus metall (dins la terra és estat rebut [el fus metall]) recibir In die Erd' ist's aufgenommen: La tierra ha recibido el fundido metal (lit.: en la tierra se ha recibido [el fundido metal]) |
|
| Bande, n.pl: |
lligams, vincles lazos, vínculos |
|
| bang: |
inquietant, despertant inquietud, basardós -osa inquietante; despertando inquietud |
|
| begründen: |
die der Städte Bau begründet: que s'estableix (o: s'erigeix) en fonament de les ciutats die der Städte Bau begründet: que es fundamento de la construcción de las ciudades |
|
| bergen: |
colgar; estotjar, guardar, dipositar depositar, guardar |
|
| Bette, n: |
jaç lecho |
|
| Bewegen, n: |
moviment, commoció general movimiento, conmoción general |
|
| |
Und in feurigem Bewegen: i en aquest moviment fogós (o: impetuós) Und in feurigem Bewegen: y en este movimiento fogoso (o: impetuoso) |
|
| binden: |
unir, lligar, fermar unir, atar, ligar |
|
| |
frei und leicht und freudig bindet: ...que uneix amb joia, lleugeresa i llibertat frei und leicht und freudig bindet: ...que une con lazos de alegría, ligereza y libertad |
|
| blöken: |
belar balar |
|
| blühend: |
(v. 255) a la flor de l'edat (o: de la vida) (v. 255) en la flor de sus años |
|
| breitgestirnt: |
d'ample front de ancha frente |
|
| brüllen: |
(v. 280) bramar, bramular, braolar (v. 280) mugir |
|
| bunt: |
virolat -ada, bigarrat -ada, de colors variades abigarrado, de colores varios, multicolor |
|
| Bursch, m: |
mosso, mosset mozo |
|
| ehren: |
honorar honrar |
|
| |
(v. 320) (aquí, condicional): si la [seva] dignitat honora el rei... (v. 320) (aquí, condicional): si la dignidad honra al rey... |
|
| Eintracht, f: |
concòrdia concordia |
|
| entkeimen: |
germinar germinar |
|
| erblühen: |
florir florecer |
|
| ernst: |
(v. 248) greument, solemnement, amb gravetat (v. 248) gravemente, solemnemente, con gravedad |
|
| Fensterhöhle, f: |
buit de la finestra, ull de la finestra hueco de la ventana |
|
| Fleiß, m: |
diligència, zel, laboriositat; dur treball, feixuc treball, fatic[s] diligencia, celo, laboriosidad; duro trabajo, fatiga |
|
| fleißig: |
diligent, actiu -iva, fener -a, atrafegat -ada diligente, activo -a, laborioso -a, ajetreado -a |
|
| fördern: |
(v. 274) apressar, cuitar, accelerar (el pas) (v. 274) apretar, acelerar (el paso) |
|
| Garbe, f: |
garba haz de espigas |
|
| Gefilde, n: |
camps m.pl campos m.pl |
|
| gesellig: |
amistós -osa, que anima a passar la vetllada en comú, que fomenta el tracte de la gent entre si, sociable, social, amigable; acollidor -a, casolà -ana, agradable um des Lichts gesellge Flamme: al voltant de la flama social del llum que anima a pasar juntos la velada, que fomenta el trato de la gente entre sí, social, sociable, amigable; acogedor, hogareño, agradable um des Lichts gesellge Flamme: alrededor de la llama social de la vela |
|
| glatt: |
(v. 279) de pèl lluent (v. 279) de pelo lustroso |
|
| Grabgesang, n: |
cant fúnebre die Glocke tönt Grabgesang: la campana toca un cant fúnebre canto fúnebre die Glocke tönt Grabgesang: la campana toca un canto fúnebre |
|
| grässlich: |
esfereïdorament, horriblement; atroçment horriblement, terriblement; atrozmente |
|
| Grauen, n: |
esglai horror |
|
| Guss, m: |
(v. 231) procés de la colada, [operació de la] coladura (v. 231) [operación de la] colada. (Ni que decir tiene que esta operación es la más delicada de todo el proceso, pues puede echar abajo toda la obra realizada hasta ahora. José Luis Cabrelles Martínez). |
|
| gütlich: |
sich gütlich tun: regalar-se, donar-se bona vida, divertir-se sich gütlich tun: regalarse, darse a la buena vida, divertirse |
|
| Habe, f: |
pertinences; riqueses, fortuna pertenencias; riquezas, fortuna |
|
| heilig: |
(v. 235) sagrat -ada (v. 235) sagrado -a |
|
| heréinrufen: |
(v. 304-305) cridar-hi (a les ciutats nou fundades) (v. 304-305) [arrebatar de los campos y] traer a ellas (a las ciudades) |
|
| heréinschwanken: |
(v. 282-283) entrar sondrollant, arribar sondrollant (v. 282-283) llegar balanceándose |
|
| hinéinschauen: |
guaitar a dins mirar adentro |
|
| hold: |
dolç -a, suau, amable, gentil, bell -a dulce, suave, amable, gentil, bello -a |
|
| immerdár: |
auf immerdar: per sempre més auf immerdar: para siempre jamás |
|
| knarrend: |
grinyolant, xerricant, giscant chirriando, con un chirrido, rechinando |
|
| kornbeladen: |
carregat -ada de gra, carregat -ada amb el fruit de les messes cargado -a de grano, cargado -a con el fruto de la mies |
|
| kund werden: |
fer-se avinent[s] darse a conocer, conocerse |
|
| Kunst, f: |
art; habilitat, perícia arte; habilidad, pericia |
|
| léérgebrannt: |
buit i cremat (totalment consumit pel foc) vacío y quemado (totalmente quemado) |
|
| Los, n: |
destí, fat destino |
|
| misslingen: |
no reeixir no salir bien, fracasar |
|
| munter: |
falaguer -a (v. 274 = lebhaft) ligero, vivaz, rápido (v. 311 = fröhlich) alegre, entusiasta |
|
| Mutterlust, f: |
goig matern (per son fill), satisfacció de mare satisfacción de madre, gozo (o: alegría) de la madre por su hijo |
|
| öde: |
buit, desert vacío, desierto |
|
| plagen, sich: |
continuar esdernegant-se, continuar duent el pes de l'escarràs continuar el duro trabajo, continuar su trabajo sin pausa ni reposo |
|
| Preis, m: |
(v. 319) recompensa, guardó (v. 319) recompensa |
|
| Rat, m: |
Ratschluss, Wille, Beschluss |
|
| |
designi[s], voluntat (de Déu). nach des Himmels Rat: acomplint la voluntat (o: decisió) del Cel designio[s], voluntad (de Dios) nach des Himmels Rat: de acuerdo con (o: acorde con) la voluntad del cielo |
|
| rau: |
rude -a, aspre -a, dur -a rudo, áspero, duro |
|
| schalten: |
(v. 264) fer i desfer, manar, governar (v. 264) hacer y deshacer, gobernar, tomar las riendas |
|
| Schar, f: |
(v. 254) boldró, manyoc, aplec (v. 279) guardes f.pl (v. 254) tropel, bandada (v. 279) manadas f.pl, rebaños m.pl |
|
| Schnitter, m: |
segador segador |
|
| Schoß, m: |
si <m> seno |
|
| schwer: |
(v. 245) feixuc -uga, amb tocs pausats (o: lents) (v. 245) con toques pausados (o: lentos, tardos) |
|
| Segen, m: |
(v. 319) prosperitat (v. 319) prosperidad |
|
| segenreich: |
(variant arcaica de segensreich "heil, glück, gedeihen spendend, schaffend") benèfic -a (variante arcaica de segensreich "heil, glück, gedeihen spendend, schaffend") benéfico -a, bienhechor -a, beneficioso -a |
|
| Tat, f: |
der Hände Tat: l'obra de les nostres mans der Hände Tat: la obra de nuestras manos |
|
| trauernd: |
ple -ena de dol, contristat -ada, afligit -ida llorando, apenados, con pesar, con aflicción, con dolor |
|
| Trauerschlag, m: |
toc fúnebre, repic fúnebre tañido fúnebre, tañido de luto |
|
| treffen: |
(v. 234) colpir (v. 234) golpear |
|
| Trieb, m: |
1. impuls, desig ardent de tenir una... 1. impulso, deseo ardiente de tener una... |
|
| |
2. (liebestrieb zum vaterlande, liebe zum vaterlande als individuelle naturveranlagung) empenta de l'amor, força que mou a estimar la pàtria 2. (liebestrieb zum vaterlande, liebe zum vaterlande als individuelle naturveranlagung) impulso del amor, impulso a amar la patria |
|
| Trutz, m: |
→ j-m Trutz bieten: resistir-se a, defensar-se de → j-m Trutz bieten: resistirse a, defenderse de |
|
| ungesellig: |
insociable, esquerp -a, salvatge; indòmit -a, que no viu sotmès a les lleis de la societat, incivil[itzat -ada] insociable, salvaje; indómito -a, que no vive sometido a las leyes de la sociedad, incivil[izado] |
|
| Unheil, n: |
infortuni, desgràcia, mal, dissort desdicha, mal, infortunio, desgracia |
|
| Verächter, m: |
menyspreador, desdenyós menospreciador, despreciador |
|
| Vesper, f: |
(hora canònica) vespres f.pl (hora canónica) vísperas f.pl |
|
| wachen: |
(v. 263) vetllar, vigilar (v. 263) vigilar |
|
| Wanderer, m: |
(v. 249) pelegrí, caminant (home) (v. 249) peregrino, caminante (hombre) |
|
| was...auch: |
(v. 223) sigui el que sigui el que... (v. 223) sea lo que sea lo que |
|
| wégführen: |
emportar-se llevarse, separar de, arrancar |
|
| weilen: |
sojornar detenerse, quedarse, permanecer (en un sitio) |
|
| winken: |
(v. 270) (aquí, temporal:) quan la claror dels estels (o: celístia) centelleja... (v. 270) (aquí, temporal:) cuando la luz de las estrellas empieza a titilar... |
|
| wob: |
→ weben "teixir" → weben "[entre]tejer" |
|
| Wut, f: |
furor, fúria furor, furia |
|
| zerspringen: |
trencar-se, fendre's, esclatar romperse, rajarse, henderse, estallar, reventar |
|
| Zierde, f: |
ornament adorno, ornamento |
|
| |
Arbeit ist des Bürgers Zierde: el treball orna el ciutadà, el treball és l'ornament del ciutadà Arbeit ist des Bürgers Zierde: el trabajo es el adorno del ciudadano |
|
| zurücksenden: |
Blick llençar un darrer esguard (enviar un sol esguard cap enrere, abans d'allunyar-se de les ruïnes de sa llar consumida pel foc) Blick echar una última mirada (antes de alejarse de las ruinas de su hogar, consumido por el fuego) |
|
| zutage kommen: |
veure's, sortir a la llum salir a la luz |
|
|