Friedrich Wilhelm Nietzsche
  Friedrich Wilhelm Nietzsche
Röcken bei Lützen (Saxònia), 15.10.1844-Weimar, 25.08.1900
 
     
 
 
     
     
  NACH NEUEN MEEREN

Friedrich Nietzsche
 
       
1. Dorthin — will ich, und ich traue  
  Mir fortan und meinem Griff.  
  Offen liegt das Meer, in's Blaue  
  Treibt mein Genueser Schiff.  
       
5. Alles glänzt mir neu und neuer,  
  Mittag schläft auf Raum und Zeit —:  
  nur dein Auge — ungeheuer  
  Blickt mich's an, Unendlichkeit!  
       
  1887  
Traducció de treball al català:

Cap a noves mars

Allà [és on] — vull anar, i confiaré
d'avui en endavant, en mi i en el meu pols.
La mar s'estén oberta davant meu, blau endins
llisca la meva nau genovesa.

Tot em lluu nou i més que nou,
migdia dorm sobre l'espai i el temps
Només el teu ull - ingent
m'esguarda, infinitud!




Edició:
 
→ Friedrich Nietzsche: Sämtliche Werke. Kritische Studienausgabe in 15. Bänden. Herausgegeben von Giorgio Colli und Mazzino Montinari. Berlin: Walter de Gruyter / München: Deutscher Taschenbuch Verlag, 1980. Volum 3, pàgina 649: "Nach neuen Meeren". Aus: Lieder des Prinzen Vogelfrei
 
     

 

Comentari lingüístic:

auf:
(v. 6): Der Mittag ist der Last der Zeitlichkeit entrückt (V6,7) und durchdringt als atmosphärische Stimmung gleich der Totalität des Himmels („O du Weithingewölbter“, V5) den gesamten Raum. (aus: http://www.humanismus-heute.de/arbeiten/arb13.htm).
 
 
sobre
sobre
 
 
ánblicken:
intuēri, aspicĕre, nnl. aanblikken, ahd. anaplicchan, mhd. aneblicken, einen blick an jemand werfen:
 
 
esguardar, contemplar
contemplar, observar, mirar
 
 
dórthin:
hinweisend
 
 
Quan s'indica amb el dit cap a on hom vol anar, el mot dorthin és greu en alemany
dorthin es grave en alemán, cuando se usa "deícticamente", esto es, indicando (p.e., con el dedo) hacia dónde se quiere ir.
 
 
fortán:
porro; deinde
 
 
continuar <+inf>; d'avui en endavant
continuar <+inf>; de hoy en adelante.
 
 
Genuéser m:
aus Génua.
 
 
genovès -esa
genovés, -esa
 
 
Griff, m:
das [feste] greifen des steuerruders
 
 
pols ferm (amb què hom subjecta el timó de la nau)
firme pulso (con el que Colón agarra el timón del navío)
 
 
nach mar/Seem:
auf Kurs nach
 
 
cap a
rumbo a
 
 
trauen jm:
[volles] vertrauen schenken
 
 
confiar en
confiar en
 
 
úngeheuer, ungehéuer:
5) praegrandis. als ausdruck der sog. intension für gewaltig, ungewöhnlich grosz (wichtig, bedeutungsvoll), auszerordentlich nach erscheinung, anzahl, wesen und wirkung, übermäszig, überwältigend u. dgl., bedeutungen, denen selbst die rationalistische sprachkritik des 18. jhs. (s. ob. ADELUNG) noch die nebenvorstellungen des schreckens und der furcht ablauschte, hat ungeheuer zunächst wie riesig bed. 4 zur voraussetzung.
 
 
ingent, monstruós -osa, enorme (molt gros)
ingente, enorme, monstruoso (muy grande)
 
 
Unéndlichkeit, f:
1) wie mhd. infinitas.
 
 
infinitud, infinitat
infinidad
 
 


Comentari mètric:
 
1. Composició estructurada en dues estrofes.
 
     
 
2. Cada estrofa consta de quatre versos.
 
     
 
3. Els versos senars són octosíŀlabs; els parells, heptasíŀlabs (mètricament, en ésser rimes masculines, octosíŀlabs).
 
     
 
4. Les estrofes presenten rima creuada (alemany: Kreuzreim) en consonant: a b a b. La rima dels versos senars és femenina, la dels parells, masculina.
 
     
 
5. Els versos presenten una estructura rítmica trocaica:
 
     
 
Esquema dels versos senars: / ˘ / ˘ / ˘ / ˘
 
  Esquema dels versos parells: / ˘ / ˘ / ˘ /  
     
 
Exemple:
Dorthin | will ich, | und ich | traue
Mir fort|an und | meinem | Griff.
 
     
 
6. Recordeu que les síŀlabes amb vocals àtones situades en final de paraula, quan entre elles i la vocal tònica hi ha una altra vocal àtona, PODEN ÉSSER en alemany portades de rima (tipus: Unèndlichkeit). Això es deu al fet que aquest tipus de síŀlaba porten un fort accent secundari. Un mot com és ara Unendlichkeit té, en alemany, una estructura diiàmbica (alemany: Dijámbus, dijámbisch).
 
     
 
7. Conclusió: es tracta, així i doncs, de dues quartetes (alemany, si se'ns permet el neologisme: Quartetten).