Friedrich Wilhelm Nietzsche
  Friedrich Wilhelm Nietzsche
Röcken bei Lützen (Saxònia), 15.10.1844-Weimar, 25.08.1900
 
     
 
 
     
     
  FERN BRUMMT DER DONNER

Friedrich Nietzsche
 
       
1.   Fern brummt der Donner übers Land,  
  Der Regen tropft und tropft:  
3. Geschwätzig früh schon, der Pedant,  
  Dem Nichts das Maul mehr stopft.  
5. Der Tag schielt boshaft nach mir hin.  
       
    Löscht mir die Lampe aus!,  
7. Oh gute Nacht! Oh Einsamkeit!  
  Oh Buch! Oh Tintenfaß!  
9. Nun wird mir alles grau und leid.  
       
  tardor 1884  
Traducció de treball al català:

Al lluny retruny el tro

Al lluny retruny el tro sobre la terra
La pluja degota i degota:
el pedant, dejorn ja xerraire,
a qui res ja no li tapa la boca.
El dia em mira de cua d'ull amb malícia.

Apagueu-me la làmpada,
Oh, bona nit! Oh solitud!
Oh,llibre! Oh, tinter!
Ara tot se'm fa gris i desagradable.




Edició:
 
→ Friedrich Nietzsche: Sämtliche Werke. Kritische Studienausgabe in 15. Bänden. Herausgegeben von Giorgio Colli und Mazzino Montinari. Berlin: Walter de Gruyter / München: Deutscher Taschenbuch Verlag, 1980. Volum 11, pàgina 300.
 
     

 

Comentari lingüístic:

brummen:
der donner brüllt, wenn er nahe ist, brummt aus der ferne
 
 
retrunyir, retronar
retronar, retumbar
 
 
geschwätzig:
3) schwatzhaft, loquax, garrŭlus
 
 
xerraire, garlaire, llengut -uda
verborreico -a, parlanchín, gárrulo -a
 
 
Lampe, f:
Öllampe, Petroleumlampe
 
 
(gen) làmpada f; (Öllampe) quinqué m
(gen) lámpara f; (Öllampe) quinqué m
 
 
leid:
4) gewöhnlich ist das adj. leid nur noch in den festen formeln leid sein, werden, thun, wo auch das adverb stehen kann (unten 5), mit dem dativ der person.
a) etwas ist einem leid, ist zuwider, gereicht zum widerwillen, zum verdrusz oder zur beschwerde
 
 
(leid werden) afartar, enutjar, tornar desagradable
(leid werden hartar, volverse desagradable.
 
 


Comentari mètric:
 
1. Composició estructurada, en l'edició emprada, en dues estrofes. Tanmateix cal dir que hi ha editors que editen seguits tots els versos.
 
     
 
2. La primera estrofa consta de cinc versos; la segona, de quatre.
 
     
 
3. A la primera estrofa, els versos presenten una estructura siŀlàbica "de mirall": 8 - 6 - 7 - 6 - 8 síŀlabes respectivament; tanmateix, si assumim una pronúncia saxona del mot geschwätzig (tipus: Leiptzsch "Leipzig"), el tercer vers també constaria de sis síŀlabes. A la segona estrofa, els versos senars són hexasíŀlabs i els parells octosíŀlabs (mètricament, en tractar-se de rimes sempre masculines, heptasíŀlabs i enneasíŀlabs).
 
     
 
4. Les estrofes presenten rima creuada (alemany: Kreuzreim) en consonant: a b a b (el darrer vers de la primera estrofa és un vers blanc sòlt). La rima sempre és masculina.
 
     
 
5. La rima aus - Tintenfaß és consonant si es té en compte la pronúncia saxona subjacent de Nietzsche que monoftongava en a el diftong au (tipus: laafen "laufen", Fraa "Frau", kaafen "kaufen").
 
     
 
6. Els versos presenten una estructura rítmica majoritàriament iàmbica: tipus ˘ / ˘ / ˘ /
 
     
 
Exemple:
Fern brummt | der Don|ner ü|bers Land
Der Re|gen tropft | und tropft: