De: http://www.freiburger-anthologie.de/

Friedrich Gottlieb Klopstock (2.7.1724 - 14.3.1802)

Die frühen¹ Gräber
(1764)

Willkommen, o silberner [de plata] Mond,
Schöner, stiller [callado] Gefährt' [compañero] der Nacht!
Du entfliehst [huyes]? Eile nicht, bleib', Gedankenfreund² [amigo del pensar]!
Sehet, er bleibt, das Gewölk wallte nur hin³ [eran sólo las nubes que].

Des Maies Erwachen [el despertar del mayo, el despertar en un día de mayo] ist nur
Schöner noch, wie die Sommernacht,
Wenn ihm Tau [rocío], hell [radiante, brillante] wie Licht, aus der Locke [de sus rizos] träuft [va deslizándose, va cayendo gota a gota]4,
Und zu dem Hügel herauf [va subiendo, colina arriba,] rötlich er kömmt.

Ihr Edleren, ach, es bewächst [recubre, cubre]
Eure Male [tumbas, mausoleos] schon ernstes [solemne, grave, severo] Moos [musgo]!
O, wie glücklich war ich, als ich [noch]5 mit euch
Sahe sich röten [teñirse de rojo] den Tag, schimmern die Nacht [brillar tenuemente, titilear]!


1:
früh: Entenem que aquest adjectiu es pot entendre tant amb el significat de de bon matí, a l'alba, com amb el significat de precoç, prematur, abans d'hora, tombes d'amics morts prematurament.
 
2:
Gedankenfreund: Freund des Denkens, Freund sinnender Gedanken.
 
3:
hinwallen: wallend hingleiten.
 
4:
träufen: actualment només alemany superior (Oberdeutsch) per tropfen i träufeln.
 
5:
Segons la versió: einst.
 


 

  Bienvenida, luna de plata,
¡Callada y hermosa compañera de la noche!
¿Huyes? ¡No corras! ¡Quédate, amiga de las cavilaciones!
¡Mirad! ¡Se queda! Eran sólo nubes deslizándose cual olas borboteantes.
 
  Sólo el despertar de un día de mayo
es aún más hermoso que una noche de verano,
cuando el rocío, brillante como la luz, va cayendo gota a gota de sus rizos
y sube hasta nosotros, con resplandores rojizos, colina arriba.
 
  ¡[Amigos míos,] los más nobles entre los nobles! ¡Ay! ¡ya recubre
Vuestras tumbas un musgo severo!
¡Ay! ¡Qué feliz era, cuando [antaño] con vosotros
Veía teñirse de rojo el día y titilear la noche.
 

 


Comentari mètric:
 
El poema està compost de tres estrofes de quatre versos cadascuna, sense rima (alemany: ohne Reimbindung, reimlose Verse).
 
     
 
Rítmicament, el primer vers està compost per un iambe i dos anapestos.
El segon vers ho està per un troqueu, un dàctil, un troqueu, i un troqueu catalèctic, condicionat per la forta pausa amb què acaba el vers.
El tercer vers està format per un anapest, un amfímacre, un troqueu, un troqueu, un troqueu catalèctic final.
El quart vers, està format per un dàctil inicial, i dos coriambes (o bé, un coriambe, un dàctil i un troqueu catalèctic).
 
 
Tanmateix, un ritme natural, no condicionat pel pes de la tradició llatina, exigeix una escanció del darrer vers: Sehet,│ er bleibt ║ das Gewölk │ wallte nur │ hin!
 
     
 
Pel que fa al nombre de síŀlabes, els dos primers versos són octosíŀlabs i els dos darrers, hendecasíŀlabs.
 
     
 
Es tracta, per tant, d'una oda composta de tres estrofes de forma lliure, no heretada directament de la mètrica llatina.
 
     
 
Esquema de cada estrofa:
 
 
˘ / │ ˘ ˘ / │ ˘ ˘ / ║
 
  / ˘ │ / ˘ ˘ │ / ˘ │ / ║  
 
˘ ˘ / ║ / ˘ / ║ / ˘ │ / ˘ │ / ║
 
 
/ ˘ ˘ │ / ˘ ˘ / ║ / ˘ ˘ / ║
 
     
 
Escansió de la primera estrofa:
 
 
 
Willkom│men o sil│berner Mond,

Schöner │ stiller Ge│fährt' der │ Nacht!

Du entfliehst? ║ Eile nicht! ║ bleib Ge│danken│freund!

Sehet, er │ bleibt, das Gewölk ║ wallte nur hin!
 
     
 
Remarqueu:
 
 
Amfíbrac (alemany: Amphíbrachys m): υυ (breu llarga breu: Gefilde; die junge)
 
 
Amfímacre, crètic (alemany: Amphímazer, Amphímacer m, Krétikus m): — υ — (llarga breu llarga: Hackebeil; Rabenkind; edle Tat!, [Königin], [heilige])
 
 
Anapest (alemany: Anapäst m -accentuació: Anapèst-): υ υ — (breu breu llarga: Diamant; das Gestad)
 
 
Coreu (alemany: Choréus m -amb e+u, no pas amb -eu-! com a neu-) → Troqueu: — υ (llarga breu: spielen; Künste)
 
 
Coriambe (alemany: Choriámbus m): — υ υ — (llarga breu breu llarga: himmlische Lust; unberufen zum Scherz -amb troqueu inicial-)
 
 
Crètic (alemany: Krétikus) → Amfímacre: — υ — (llarga breu llarga: Hackebeil; Rabenkind; edle Tat!)
 
 
Dàctil (alemany: Dáktylus m, pl: Daktýlen): — υ υ (llarga breu breu: heilige. Mots com ara Königin o heilige són susceptibles d'ésser llegits com a dàctils o com a amfímacres)
 
 
Diiambe (alemany: Dijámbus m): υυ — (breu llarga breu llarga: Unendlichkeit)
 
 
Espondeu (alemany: Spondéus m -amb -e+u-, no pas amb amb -eu- com a neu): — — (llarga llarga: froh jetzt; Vollmond; aufgehn)
 
 
Iambe (alemany: Jambus m): υ — (breu llarga: geliebt; Vernunft; entzückt)
 
 
Troqueu, coreu (alemany: Trochäus m -accentuació: Trochèus; compte: amb e+u!-, Choreus m): — υ (llarga breu: spielen; Künste)
 
 
Troqueu catalèctic (alemany: katalektischer Trochäus): — (llarga: abreujament d'un troqueu en posició final de vers: Mir fortan und meinem Griff.)
 
     

 


www.buecherzirkel.de