MANIFEST DE LA CAMPANYA CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL
CATALUNYA
2002
A més, la rígida política
financera i pressupostària que, obssessionada amb la recerca del
dèficit zero, i pel sotmetiment de totes les polítiques de
la UE a la pressió dels lobis de multinacionals europees, i inclús,
nordamericanes, tenen com a conseqüència la privatització
dels serveis públics (transport, electricitat, correus, sanitat,
educació) i la retallada de les prestacions socials. Avui, malgrat
ser europeus, 8 milions d’habitants de l’Estat espanyol (668.000
a Catalunya, l’11% de la població) viuen per sota del llindar de
la pobresa, i les desigualtats socials es van incrementant a gairebé
tots els països europeus, inclús als nòrdics.
Ja fa 16 anys que l’Estat espanyol va
ingressar a la Unió Europea, temps suficient per realitzar un balanç
del que ha passat des d’aleshores. Com a conseqüència de les
polítiques neoliberals defensades, abans per socialistes i ara per
populars, les rendes del capital s’han incrementat, mentre disminuïen
les del treball. S’ha produït una sistemàtica destrucció
dels drets laborals aconseguits després de llargues lluites obreres.
Avui, el panorama és el·loqüent: la taxa de precarietat
laboral triplica la mitjana europea, i malgrat això, l’índex
d’atur la dobla, situació especialment greu per les dones i el jovent.
S’ha d’afegir una altíssima sinistralitat laboral i una economia
submergida que provoca gairebé l’esclavatge, sobretot de la població
immigrant.
La pertinença a la Unió
Europea ha vingut marcada pel fort dèficit democràtic. La
ciutadania de l’Estat espanyol mai ha estat consultada, via referèndum,
sobre l’ingrés i les condicions draconianes del mateix. Tampoc en
aquelles condicions que l’afecten directament: l’euro, la independència
dels Bancs Centrals, el Tractat de Schengen i un llarg etcètera.
No se’ns ha consultat, ni en l’àmbit europeu i encara menys a l’Estat
espanyol, sobre les posicions defensades per la UE als Organismes
Internacionals (ONU, G7/8, OCDE, etc... ). Amb secretisme i al·levosia
es defensen els interessos de les grans companyies transnacionals mitjançant
els Plans d’Ajustament Estructural, els acords de l’OMC, el pes agobiant
del Deute E(x)tern i el Deute Ecològic que el Nord ha contret amb
el Sud, provocant el genocidi de milions de persones del nostre planeta
amb l’esclat de crisis cícliques com la que avui es produeix a l’Argentina.
Hi ha hagut tant d’entusiame en celebrar la caiguda del “Mur Soviètic”,
com hipocresia per construir els “Murs de la Vergonya” amb els quals frenar,
inutilment, el fluxe d’immigrants que l’injust sistema econòmic
internacional provoca.
La Política Agrícola Comunitària
que consumeix la meitat del pressupost de la UE, destina el 80% d’aquests
diners públics al 20% més ric del sector, aposta per un model
agropequari de producció intensiva amb l’utilització de productes
químics que provoca inseguretat alimentària i agreuja la
crisi ecològica global. Els residus radioactius, les emissions de
CO2, l’explotació abusiva dels boscos, les polítiques malgastadores
de l’aigua i altres recursos naturals, la contaminació química,
són els símptomes d’insostenibilitat del model de societat
que la UE promou.
La presidència espanyola de la
UE ve marcada pel servilisme a la política bel·licista dels
Estats Units, intensificada després del setembre de l’any passat.
Aznar, al declarar que la primera preocupació de la seva presidència
de la UE serà el terrorisme, i el seu suport a la guerra, demostra
la submissió als interessos dels Estats Units i l’absència
d’una política exterior europea autònoma. La guerra no és
un parèntesi transitori: és el nou escenari on el mercat,
enmig d’una aguda crisi, intenta mantenir la seva dominació mitjançant
el control dels recursos energètics del planeta; subvencions a la
indústria que de cap altra manera serien justificables; i la imposició
d’un seudoconsens sobre la lluita de “bé” contra el “mal”. En el
fons, significa la retallada de les llibertats i la criminalització
dels moviments socials, la persecució de les persones immigrades
i de tota forma d’oposició popular a les seves polítiques.
Davant la manca de mecanismes de participació,
des de la Campanya contra l’Europa del Capital volem construir una
altra Europa per a que un altre món sigui possible:
- Una Europa on sigui la ciutadania, i no el mercat, qui controli l’economia, amb repartiment de la riquesa i del treball, mitjançant polítiques econòmiques que tinguin a bé satisfer les necessitats socials de les persones i la protecció del seu patrimoni ambiental i cultural.
- Una Europa que anteposi la llibertat i la igualtat de les persones, i la seva extensió a tota la població mundial, a qualsevol altre objectiu.
- Una Europa on la democràcia participativa sigui una realitat, que permeti el desenvolupament dels drets culturals, linguístics i polítics de les persones i dels pobles, incluit el d'autodeterminació.
- Una Europa l’agenda de la qual prioritzi el foment de la pau al món, eliminant les desigualtats entre les persones i els pobles i suprimint els exèrcits. Aplicant polítiques de justícia universal, com l’abolició immediata del deute extern dels països empobrits.
- Una Europa respectuosa amb el planeta i tots els éssers vius que en ell habiten, avui amenaçats per un mercat sense límits.
- Una Europa que faci de l’alimentació sana i sostenible un dret i no un negoci.
Les persones i col.lectius que formem
la Campanya Contra l’Europa del Capital Països Catalans 2002
volem formar part d’aquest procés i fem una crida al conjunt de
la ciutadania per a que mostri, de forma inequívoca, la seva oposició
a l’actual model de construcció europea donant suport a les protestes
i les mobilitzacions socials que es succeïran al llarg d’aquest semestre.
CONTRA
L'EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA
GLOBALITZEM
LES RESISTÈNCIES
UN
ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE
