El G8 -un veritable govern mundial en la ombra, sense
legitimació democràtica, dominat pels caps d’uns estats (Alemanya,
Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó, Regne Unit
i Rússia) que representen el 60% de la riquesa mundial i, poc més
del 10% de la població mundial- s’ha reunit, com cada any. Aquest
cop, l’1, 2 i 3 de juny a Evian (França).
Enguany, l’agenda del G8 comprenia temes com la solidaritat
amb Àfrica i l’establiment d’un Pla d’Acció Global d’accés
a l’aigua. (no es planteja l’anul·lació del deute i realment
es pretén privatitzar l’aigua); la lluita contra el terrorisme i
la proliferació d’armes de destrucció massiva (l’excusa ideal
per seguir augmentant els pressupostos militars i ocupant territoris com
Afganistan i Iraq) o la Democràcia a través del diàleg
amb la societat civil i altres Estats (evidentment, el seu model de democràcia,
si cal, imposat per les armes).
Sota el lema “G8 il·legal” (atesa la falta de democràcia i transparència del G8) els moviments socials van preveure la “contracimera Un altre món és possible” amb tot un conjunt d’activitats (conferències i debats sobre les relacions nord-sud, el deute extern, la globalització neoliberal, la guerra, el militarisme, els drets humans, el medi ambient... a més d’un concert, assemblees i tallers sobre desobediència civil i el manteniment dels “villages”, per exemple). Entre el 28 de maig i el 3 de juny, gent de diferents nacionalitats (entre la que cal comptar dues desenes de tarragonins/nes que van sortir de Barcelona amb un comboi de 300 persones de tot l’estat) va bastir diferents “villages”, o campaments autogestionats en els quals ens hem allotjat i intercanviat idees i “bon rotllo”.
Un dels objectius de les mobilitzacions era el de bloquejar políticament el G8, aïllar-lo i mostrar la seva il·legalitat. A més del bloqueig polític també hi havia altres accions adreçades a realitzar bloquejos dels accessos a Evian en determinats punts d’Annemasse, Ginebra i Lausanne, no es tractava tant de bloquejar els caps d’estat que utilitzaven avions o helicòpters, sinó els funcionaris i serveis que havien de possibilitar la reunió.
Alguns/es companys/es van col·laborar en les accions de bloqueig de la carretera d’accés a Evian, entre la matinada del 31 a l’1, on més de 2000 persones van participar en el bloqueig que es desenvolupà festivament, amb música, i el suport dels veïns de la zona fins que la policia “gassejà” participants i veïns. Malgrat això el bloqueig es va assolir i mantenir. Altres persones van participar a la manifestació transfronterera que, partint de Ginebra (Suïssa) i Annemasse (França) va reunir gent de diferents nacionalitats a la frontera entre França i Suïssa. Més de 100.000 persones van recórrer el trajecte previst (10 km. des d’Annemasse a la frontera), sota un sol de (in)justícia, amb profusió de banderes i pancartes de tots colors i en un ambient força festiu. Malgrat que una gran quantitat d’establiments comercials, espantats per la propaganda oficial, s’havien, literalment, “encaixat” amb fustes i taulons, força persones van sortir a balcons i finestres per treure banderes de la pau, aplaudir o, a instàncies dels membres de la representació catalana, llençar aigua sobre els manifestants (la manca de tradició de grups de foc, probablement, i el mal francès que utilitzàvem feu que inicialment fos embotellada i que les cares mostressin sorpresa quan ens la llençàvem per sobre).
La idea general que apareix darrera les informacions que han transmès els grans mitjans de comunicació ha consistit en relacionar antiglobalització (o alter mundialització) amb violència. No és cert! En els dies que nosaltres hem estat a Annemasse ens interessava i preocupava intercanviar idees i experiències, gaudir de la música i, malgrat la diversitat, compartir solidaritat i objectius comuns. La variable violència, és cert, ha aparegut, però en el marc dels debats sobre militarisme, guerra... o quan la policia ha gassejat els nostres companys/es, quan els ha ferit llençant-los pots de fum al cap, o quan ha tallat la corda que subjectava el company de Barcelona que participava en una acció no violenta de bloqueig, llençant-lo a terra des de 21 mts., quan ha entrat en un village cercant la cinta de vídeo i detenint desenes d’activistes o quan ha entrat al centre de premsa. A hores d’ara, En Martin continua hospitalitzat, fora de perill, però la violència continua amb més detencions, gas i cops.
Nosaltres no generem violència, generem i compartim esperança i esforç. Esperança en que Un altre món -sense grups i organitzacions antidemocràtiques com el G8, l’FMI, l’OMC... i sense violència- és possible.
Assemblea de ciutadans/nes i moviments socials de Tarragona
