A través d’aquestes línies, des de la Campanya contra
l’Europa del Capital volem fer arribar a tota la ciutadania les nostres
valoracions i reflexions sobre tot el que ha passat al voltant de la cimera
de Barcelona de la Unió Europea i el que proposem d’ara endavant.
Han estat uns dies que ens han fet somiar. Les diverses activitats
que s’han organitzat en el marc de la Campanya han vist com superaven àmpliament
totes les previsions de participació que havíem anticipat.
Com sabeu, el punt culminant d’aquestes jornades històriques ha
estat la manifestació que ha reunit 500.000 persones pel centre
de Barcelona. Aquesta fita ha estat un missatge contundent, localitzat
aquí però amb forta repercussió internacional, que
demostra que els sectors crítics amb el Capitalisme i la seva fase
Neoliberal, després de l’11 de setembre, no solament no han minvat
sinó que s’han ampliat a una part important de la ciutadania. La
Unió Europea, pretesa cosina més social dels EUA, no ha pogut
quedar resguardada
d’aquesta riuada dissident. Seguint l’agenda del bloc més neoliberal
representat per Aznar, Blair i Berlusconi, els caps d’estat europeus han
quedat en evidència: mentre a la seva cimera se seguia parlant de
privatitzacions, dèficit zero, mobilitat i tancaments de fronteres,
al carrer es parlava de dignitat, justícia, drets, llibertats i
solidaritat entre pobles.
L’èxit no ha estat nostre sinó de la gent que va sortir
al carrer, la gent que estava emprenyada per l’estat d’excepció
que s’havia creat a la ciutat; la gent indignada amb els falsos discursos
dels polítics de sempre. L’encert l’hem tingut doncs en saber oferir
un espai diferent als tradicionals: obert, divers i participatiu, on cadascú
l’ha pogut fer seu segons la seva manera de fer.
Felicitem totes les persones que d’una manera o altra han estat partícips
d’aquest resultat. Us felicitem perquè heu tornat a creure en la
mobilització popular. Us felicitem perquè heu sabut desgranar
el nostre missatge de la intoxicació institucional que ha intentat
atomitzar-lo. Us felicitem perquè heu estat al carrer desobeint
el terror policial. Us felicitem perquè una majoria heu sortit a
buscar el sector de la manifestació que més us allunyés
d’allò institucional. Us felicitem per haver sortit a expressar-vos
amb les vostres pròpies raons.
Hem estat 500.000 persones fermes, contundents i alegres, i ningú,
ni cap partit, ni cap sindicat, ni cap discurs, se’n pot apropiar; la manifestació
ha estat l’ èxit de cadascú de vosaltres i de tothom.
Després d’aquest esdeveniment històric, totes les
institucions han volgut penjar-se medalles i despolititzar les valoracions.
La Delegació del Govern, afirmant que ha estat gràcies a
seva capacitat negociadora i la labor policial. Reconeixerà que
només hi vam parlar per fer respectar el nostre dret a manifestació
que estava en qüestió? Reconeixerà que en aquests dies
la gran majoria d’enfrontaments, situacions de terror i càrregues
han estat causades indiscriminadament per la policia? Val més que
sí, perquè quan la protesta és tan àmplia,
el boca a boca de tots els testimonis pot donar la volta al món
i tornar...
L’Ajuntament i la Generalitat ens feliciten per ser tan cívics
quan ens manifestem. Qualificaran de cívics també tots els
entrebancs que ens han causat en el procés organitzatiu de les manifestacions?
Opinaran algun dia d’allò que ens fa sortir als carrers, és
a dir, dels arguments que hi ha darrere les mobilitzacions? Valoraran el
fet de que la convocatòria principal de la manifestació tenia
un clar to anticapitalista i de rebuig a la classe política?
Després de les manifestacions, les úniques respostes que
hem sentit a part d’elogiar la policia i el nostre civisme han estat les
detencions indiscriminades, la vulneració dels drets humans a comissaria,
les tortures i les proves falses. Més de 40 persones afronten acusacions
penals després de la cimera de Barcelona.
Molta gent va veure com van ser realment les detencions, i tothom sap
que li podria haver passat a qualsevol persona jove que hagués anat
amb pinta de manifestant per la zona de la persecució policial.
Per això cridem a la ciutadania a participar a totes les convocatòries
per aturar aquesta injustícia.
Aquesta Campanya es va concebre com a element aglutinador de cara
a les mobilitzacions de denúncia de les polítiques de la
Unió Europea en el transcurs de la Presidència Espanyola.
Per això recordem que encara queden moltes cites de mobilització,
les principals aquestes:
- 22 / 23 d’abril: Conferència Ministerial Euromediterrània
a València. Del 19 al 23 d’abril es desenvoluparan les mobilitzacions
de rebuig.
- 17/ 18 de maig: Cimera UE / Amèrica Llatina i Carib a Madrid
i en oposició el Fòrum Social Transatlàntic.
- 21 / 22 de juny: Consell Europeu de Caps d’Estat a Sevilla. Entre
el 20 i el 22 de juny es desenvoluparan les activitats alternatives del
Fòrum Social de Sevilla.
Aquestes, entre d’altres, són les cites que denunciarem tant des de Catalunya, amb diferents activitats que convidem tothom a coorganitzar, com donant suport i participant a les mobilitzacions que tinguin lloc a cadascuna d’aquestes ciutats.
Més enllà del juny, quan finalitzi la presidència
espanyola de la UE i aquesta campanya, els motius per rebutjar l’Europa
del capital i la guerra i per construir alternatives continuen, per això
et convidem a seguir llegint aquesta carta que t’informarà més
àmpliament de les nostres propostes.
Un dels lemes principals de la campanya és “Contra l’Europa
del capital i la guerra, un altre món és possible”.
Amb aquesta expressió ja queda prou clara la vinculació
de la nostra campanya amb continguts de transformació rotunda de
la societat en què vivim. Per això les nostres alternatives
són igualment rotundes:
Volem una Europa que anteposi la dignitat, la llibertat i la igualtat
de les persones de tota la població mundial a qualsevol altre objectiu.
Volem l’abolició de tots els exèrcits, i que la solidaritat
i la convivència siguin el criteri de relació entre els pobles.
Volem arreu del món la lliure circulació de les persones
i que s’aturin totes les discriminacions, per motius de raça, gènere,
religió, orientacions sexuals, nivell econòmic i qualsevol
altre.
Volem una producció, comerç i consum en equilibri ecològic
i amb el medi ambient. En aquest sentit, volem prioritzar la producció
de béns necessaris, lligats a la millora de la qualitat de vida
i anul·lar el transport especulatiu de productes d’una punta a l’altra
del planeta.
Volem uns mitjans de comunicació lliures dels poders polítics
i econòmics d’una minoria privilegiada i que puguin ser gestionats
de manera democràtica per la ciutadania.
Volem acabar amb l’explotació de les persones per una elit de
propietaris dels mitjans de producció.
Volem una democràcia real en què les decisions siguin
preses pels què els afecten.
I molt més...
La majoria de nosaltres pensem que moltes d’aquestes alternatives que
estem plantejant entre tots i totes només seran possibles si acabem
amb el capitalisme com a sistema que condiciona tota la nostra vida.
No pensem que es puguin arreglar les coses, proposant reformes que
només intentin millorar les institucions existents i les seves lleis.
De propostes n’hi ha moltes des de fa temps, però la qüestió
és que qui haurà d’aplicar aquests canvis són els
perpetuats poders polítics que governen gràcies al poder
de les empreses transnacionals. Considerem prou provat l’immobilisme de
la política institucional collada per tots els estaments de poder
del sistema i ens desmarquem d’aquesta via com a forma de transformació
social. Els partits polítics de l’esquerra parlamentària
representen, doncs, un punt de vista diferent al nostre que no compartim.
.
No solament tenim reivindicacions de transformació global de
la societat. També pensem que determinades mesures concretes poden
ser bons passos endavant de cara a apropar-se a aquestes reivindicacions,
però no creiem gaire en la voluntat política dels governs
per assumir-les i ens afirmem en la desobediència civil, l’acció
directa, la coordinació de totes les qui coincidim i l’autogestió
com a formes de lluita, pressió i construcció per aquestes
millores concretes, tal com es va fent des de diversos moviments socials
en els darrers temps. La insubmissió al servei militar, l’autoreducció
del rebut de l’aigua, les okupacions d’espais buits, les campanyes de solidaritat
política amb altres lluites, les vagues de treballadores, la desobediència
estudiantil a la LOU, el boicot a les empreses transnacionals, el desenvolupament
de mitjans alternatius i les xarxes d’economia alternativa. Entre d’altres,
són exemples de les formes de lluita que reafirmem i que seguirem
encoratjant.
Per tot això afirmem que cap partit parlamentari actual no pot
representar les nostres propostes de fons i cridem tothom per fer política
d’una altra manera. Animem la ciutadania a organitzar-se en assemblees
de barris, a muntar assemblees a les universitats i a la feina, a organitzar-se
assembleàriament fins i tot a casa...
Cridem a totes les assemblees d’arreu a coordinar-se per esdevenir
un contrapoder social a les elits polítiques i econòmiques.
Animem així tothom a participar directament de la transformació
de la societat partint de l’entorn vital de cadascú i a connectar
en els debats i en les accions, les problemàtiques concretes amb
les causes estructurals que les provoquen.
Després de la multitudinària manifestació del 16 de març, ara sabem tots i totes que hi ha molta gent que vol canviar les coses i que cada vegada som més. Sabem que és un procés llarg, però també que anem pel bon camí.
Per això, ara especialment, t’animem a decidir sobre la teva
pròpia vida, a participar amb tothom en la construcció d’una
altra realitat.
