PENSO ANAR EL 16 A BARCELONA

Ahmed va nèixer al Marroc, un lloc difícil per guanyar-se la vida i mantenir una família. Per poder venir a la propera i somiada Europa es va haver de gastar tots els estalvis, pagant a uns mafiosos que preparaven una pastera per passar l'estret. Un cop a l'altra banda és detingut i deportat com un delinqüent. Ahmed no enten aquesta Europa tan poc solidària, en la qual els diners poden circular lliurement i les persones no. 

Francisco J. Té 47 anys i treballava a la mateixa empresa des dels 16, quan hi va entrar com a aprenent. Avui és al carrer perquè la "seva" fàbrica no fa tants beneficis com s'esperava, no és prou competitiva pel mercat europeu. L'empresa de la què En Francisco J.  se sentía part integrant, ha decidit tancar 8 factoríes perquè ha passat a dependre d'una multinacionall. A En  Francisco J. no li agrada l'Europa del capital perque no té en compte els drets dels treballadors.

La senyora Paquita es fa un embolic a l'hora de pagar cada cop que va al mercat. Amb els euros té la sensació constant de sentir-se enganyada. A la senyora Paquita no li agrada aquesta UE.

Josep Ma és treballador social i cada cop té menys mitjans per realitzar el seu treball, malgrat que cada cop hi ha més marginació i més droga en el barri on treballa, perquè l'Estat va retallar la despesa social per reduïr el dèficit públic i poder entrar a la zona euro. On és l'estat del benestar? A En Josep Ma tampoc li agrada la UE.

Gloria treballa a la Sanitat pública i veu que a l'hospital cada vegada hi ha més serveis provatitzats i menys personal per planta. Els pacients estan pitjor atesos i no s'arriba a situacions alarmants gracies a la professionalitat dels treballadors. Glòria no creu en una sanitat privada i no està d'acord amb una Europa que defensa l'esfera privada enlloc de la pública.

Rakel no vol una Europa productora d'aliments transgènics, prefereix els productes autòctons de cada país. No li serveix de res una UE que adopta acords en matèria ecològica però no els posa en pràctica. No serveix de res subvencionar la indústria agrícola dels països rics i que no s'ajudi la dels paísos pobres. Si aquesta UE no és sostenible ecològicament i viable socialment no serveix per la Rakel.

A En Manolo no li agrada que el senyor del bigoti presideixi la UE, perquè pot aprofitar-ho per aconseguir suport europeu per tirar endavant el PHN amb la qual cosa es perdria el delta de l'Ebre i s'inundarien els arrossars d'aigua salada. En Manolo creu que una Europa presidida per l'Aznar no pot ser bona.

A l'Antoni cada cop que sent parlar de política econòmica i social europea li agafa vergonya.l'Antoni és un dels 35 milions de pobres de la UE i  està en contra d'aquesta Europa que valora molt les coses i molt poc la vida.

L'ensenyament, que hauria de ser un dret,  s'ha convertit en un negoci. Tere treballa a l'escola pública. La UE creu que les despeses socials són massa generoses però aquí se subvenciona col·legis i universitats privades i, fins i tot, es promulguen lleis que les protegeixen. L'ensenyament públic s'està convertint en un gueto. A Tere tampoc li agrada aquesta UE.

Sadia és afganesa, actualment segueix refugiada al Paquistà, des d'Europa es diu que es dona suport a l'alliberament de la dona afganesa però l'únic que han fet és donar suport als EEUU per bombardejar el seu país. Sadia odía els EEUU i aquesta Europa de la guerra amb una cara tant hipòcrita.

Quantes dones hi ha a la reunió del Consell Europeu? A Marcel·la no li va aquesta Europa en la qual la dona tan sols serveix per ser l'esposa del president de torn.

La història d'Ismael és curiosa. Té 25 anys i està a l'atur, però a diferència d'altres paísos europeus no cobra. Quan li ofereixen feina és treball precari mitjançant ETT's. No pot comprar un pis (amb aquests preus) ni pagar un lloguer. Sortir amb els col·legues resulta molt car i en el seu barri no hi ha locals socials on reunir-se i organitzar festes. Un día li parlen d'una kasa abandonada, d'una okupació i cap allà que se'n va. Va treballar dur per netejar-la i condicionar-la, però valia la pena perque guanyaven un espai pel barri i la gent els donava suport. Però...  la kasa fou desallotjada i els seus okupants acusats de criminals i de col·laborar amb els terroristes. En aquesta Europa de l'"Eurorden" i l'"Europol" tots els que són acusats de terroristes (els okupes són terroristes? ho són els que defensen el pensament crític enfront del pensament únic?) poden ser extraditats. A Ismael no li agrada gens aquesta Europa.

Jo (posa aquí el teu nóm) soc una persona normal i col·laboro amb moviments socials. No sé que és ser un antiglobalitzador y, ben cert, no soc cap terrorista. La violència em repugna. I el día 16 de març penso anar a la manifestació de Barcelona.

Primer perque en tinc ganes, segon perque en tinc el dret i tercer perque tinc quelcom a dir: ESTIC CONTRA L'EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA. Malgrat tenir una mica de por, perquè des d'el Ministeri de l'Interior ens estan amenaçant i espantant perquè no anem a la cita, el día 16 estaré al costat de l'Ahmed, la senyora Paquita, En Josep Ma,  Marcela, Gloria, lsmael... a la Trobada de les alternatives debatint propostes i alternatives a aquesta Europa, a la manifestació per expresar-les i, després del concert, toprnarem tots perquè no ha de passa res. A més exigim que les autoritats estatals respectin les llibertats civils. Ja n'hi ha prou de fomentar la crispació i la por, ja n'hi ha prou de cercar enemics terribles on no n'hi ha. Manifestar-se es un dret.

GLOBALITZEM LES RESISTÈNCIES I LA SOLIDARITAT. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.\

Tornar pàgina principal