La Comanda Hospitalera de l'Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat)
L'Ordre religiosomilitar de Sant Joan de Jerusalem
Es diu que vers el 1048 uns mercaders del sud d'Itàlia havien fundat a Jerusalem un hospital per atendre a pelegrins i malats.
Aquesta institució fou l'origen de l'ordre caritatiu de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que l'any 1113 rebia
l'oficialització de mans del papa Pascual II. Però aquella època estava envoltada de temps molt difícils i perillosos, així que fou necessari organitzar escamots armats per acompanyar els pelegrins i llavors es va fundar l'Ordre de l'Hospital, assumint doncs funcions militars.
L'Ordre de l'Hospital, estava organitzada en una estructura religiosa fortament jerarquitzada, on al capdamunt se situava el mestre de l'Hospital de Jerusalem. Els membres de l'Ordre feien vots d'obediència, pobresa i castedat, formant tres classes: els caballers combatents, els procedents de la noblesa i alguns capellans; i a més comptaven amb una branca femenina dedicada als serveis caritatius i hospitalaris.
Les dècades anaven passant i malgrat els conflictes i errors comesos pels ordres militars, l'Ordre de l'Hospital anava assolint solidesa, fama i prestigi. Durant aquests anys, la seu de l'Ordre de l'Hospital va ubicar-se en diferents llocs com Xipre i l'illa de Rodes. Però finalment, quan a l'any 1520 els turcs van prendre Rodes, l'Hospital es traslladà a l'illa de Malta i passà a anomenar-se l'Ordre de Sant Joan de Malta. Els santjoantistes, a causa dels conflictes napoleònics, l'any 1834 traslladaren la seu seva a Roma, on encara la hi tenen actualment.
L'Ordre de l'Hospital p
erò, no només ha actuat en zones de l'orient, sinó que ja en l'any 1119 es troben diverses cases hospitaleres en diferents llocs de Catalunya.
La Comanda Hospitalera de l'Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat)
El desconeixement de la història de la comanda hospitalera de Vallmoll, i el fet de portar aquest nom, fa pensar a molts historiadors, que aquella casa-convent havia estat situada dins del poble de Vallmoll. Però, després de molts estudis, el convent hospitaler de Vallmoll, malgrat portar aquest nom, mai no va estar situat al poble de Vallmoll sinó al terme de Puigpelat, concretament a l'actual partida de l'Hospitalet. Originàriament, l'Hospitalet i Puigpelat havien estat quadres de l'antic castell de Vallmoll que, en data incerta del segle XII, van ser donades en lliure franc alou a l'Ordre de l'Hospital. Tot sembla indicar que a començaments del segle XIII, els santjoantistes instal·laren allí una comanda que portà per nom "les cases de Vallmoll" o l'Hospitalet.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
Però durant molts segles, l'Hospitalet i Puigpelat van estar sotmesos sota una situació vassallàtica del baró de Vallmoll, la qual cosa els hospitalers i els puigpelatencs no ho acceptaven. Durant tot aquest temps, l'Hospitalet i Puigpelat van tenir molts conflictes i enfrontaments amb aquest baró. Però ja en època moderna, la situació de la comanda queda
reflectida en un document de 1773, on diu que el comanador, el Comte de Savallà, tenia tota jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi, sobre Puigpelat i la seva quadra de Santa Maria de l'Hospitalet, que administrava el batlle hospitaler de Puigpelat.
Actualment, de la història de "La Comanda Hospitalera de l'Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat)" només se'n conserva un document, el més antic del poble. Diu la història que l'11 de febrer de 1837, s'endugueren l'imatge de la Maré de Déu de l'Hospitalet o de la Llet (segurament l'originària), la qual durant segles havia presidit el lloc on els hospitalers van fundar la seva capella, i per diferents motius actualment desconeguts, l'imatge va anar al museu diocesà. Doncs al mateix temps, al poble hi quedà la lauda sepulcral de Fra Bernat de Pavia, preceptor de la comanda del S.XII. Aquesta lauda sepulcral es troba avui, a l'església de Santa Maria de Puigpelat, la qual es pot veure calrament com és un material arqueolègic molt antic, per la seva difícil traducció. La lauda sepulcral de Fra Bernat de Pavia s'ha pogut desxifrar, i passar-la al llatí. Diu així:
"Anno Domini MCCXCVII pridie kalendas decembris obiit frater Bernardus Pavia qui per multos annos fuit preceptor istius domus de Vallemolli. Fuit bonus, probus et discretus. Cuius anima requiescat in pace. Amen."
I posteriorment s'ha pogut traduir al català:
"L'any del senyor 1297 dia 30 de novembre morí Fra Bernat Pavia que durant molts anys havia estat preceptor d'aquesta comanda de Vallmoll. Fou una persona bona, honrada i prudent. La seva ànima descansi en pau. Amén."
Informació extreta de La Comanda Hospitalera de l'Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat).
Article de Joan Fuguet Sans de l'Institut d'Estudis Vallencs (I.E.V.) "Quaderns de Vilaniu" nº 34, sobre la presència de l'Ordre de l'Hospital a la Baronia de Vallmoll.
