Ver versión en castellano

 

UTREYA. SUSEYA.*

 

 

Poema llatí (s. XIII), “La Preciosa” de Roncesvalles:

 

        Porta oberta a tots

        malalts i sans

no sols a catòlics

        sinó a pagans,

        jueus, heretges,

        ociosos, ganduls,

        és a dir, en breu

bons i profans.

 

 

 

El Camí de Sant Jaume de Galícia (Camino de Santiago) té un significat especial per tot aquell que ho recorre, independentment de les motivacions que ens poden empènyer, ja siguin religioses, culturals, esportives o de reflexió, el Camí sempre deixa empremta, t’ensenya, et descobreix alguna cosa. 

 

Són dies ens els quals es realitza un esforç físic continuat (superant possibles butllofes, esquinços, cansament) i de convivència constant amb els teus companys de viatge.

 

Tot queda superat després d’un descans i una bona dutxa a l’alberg, lògicament no pots marxar sense visitar aquell lloc. Com tu, la resta dels pelegrins que al llarg de l’etapa has anat trobant també estan de visita, són moments per a saludar i compartir experiències. És en aquests moments quan el Camí exerceix la seva màgia, tots els pelegrins arrosseguen una història, una vida que restarà lligada a tu en major o menor mesura. 

 

És el segon tram que realitzem del Camí, al no disposar de molts dies de vacances, vam decidir dividir-lo, el primer tram el vam fer l’any 1999 (Any Jacobeu, 207 km entre Ponferrada i Santiago) i aquest segon el què aquí es descriu, a l’abril del 2001 (187 km).

 

Aquesta vegada som menys pelegrins, tot i que portem amb nosaltres a aquells que per raons personals de darrera hora no han pogut venir.

 

Som els pelegrins:

 

·                    Paco Fernández.

·                    Ángel Fernández.

·                    José Miguel García.

·                    Angus  Robles.

 

 

 

 

DESCRIPCIÓ DEL TRAM RONCESVALLES - SANTO DOMINGO DE LA CALZADA.

 

27/04/01. Valls - Pamplona.

 

Sortim de l’estació de tren de Valls camí de Pamplona, una vegada allà agafarem un autobús que ens portarà fins Roncesvalles. Arribem a Pamplona al migdia, l’autobús no surt fins les sis de la tarda, per tant, ens disposem a dinar i visitar la ciutat. A la plaça del Castillo es produeix la primera robada amb el Camí:

 

- Eh! Vosaltres, pelegrins.

 

Es la veu de Luisita, una vella a qui li agrada establir conversa amb tots els pelegrins que passen per la plaça; mestra jubilada i molt moderna per a la seva època, ens explica la seva atzarosa vida i ens acomiada a l’autobús, ens desitja “BON CAMÍ “.

 

Una vegada a Roncesvalles, recollim la credencial que ens segellaran en cada alberg pel qual passarem, i ens inviten a assistir a la missa del pelegrí. La Col·legiata està plena, la missa es celebra en diversos idiomes i al final s’enumeren els diferents països d’on procedeixen els pelegrins: Brasil, Lituània, Austràlia...Ens donen la benedicció en llatí, són moments molt emocionants.

 

 

28/04/01. Roncesvalles - Trinidad de Arre (38 Km).

 

 

Deixem Roncesvalles entre boscos de faigs, és un tram de somni, fa fred, però al cap ressonen els passos dels primers pelegrins allà pel segle X, és un dels pocs trams històrics que es conserven. Al darrera van quedant els petits pobles del Pirineu navarrès, és agradable caminar entre boscos, prats i rierols. Arribem a Larrasoaña al migdia, aquí dinarem i descansarem una mica. Vaig a l’alberg per segellar la credencial, l’hospitaler i alcalde del poble Santiago Zubiri és tot un personatge, durant mitja hora m’explica coses del Camí, m’ensenya els diaris on els caminants li fan dedicatòries i fins i tot dibuixos a l’aquarel·la, no  em deixa marxar fins que l’escric quelcom. El pelegrí Paco es ressenteix d’un esquinç mal guarit i té una butllofa al peu, seguim cap a Arre, fa molta calor. Una vegada a l’alberg coneixem a diversos pelegrins amb els quals establim conversa, a partir d’ara ens anirem veient.

 

 

29/04/01. Trinidad de Arre - Puente la Reina (28 Km).

 

Travessem Pamplona rodejant les muralles i la part antiga tapats amb la capelina. Avui hem de pujar l’Alto del Perdón, comenten que la baixada és terrible degut al còdols solts que hi  ha, li diuen el Mataburras. El superarem sense problemes. Paco camina lentament, té moltes molèsties però una voluntat fèrria. Arribem a Puente la Reina, aquí s’ajunten el Camí Francès i l’Aragonès, encara que realment és a Obanos, un poble proper, però a Puente la Reina es trobava l’Hospital de pelegrins més proper i acabà enduent-se la fama. Tombem pel poble admirant les seves cases blasonades i visitem l’església del Crucifix, amb el seu original Crist en forma d’Y grega i el seu famós pont sobre el riu Arga, que fou manat construir per la reina doña Mayor, esposa de Sancho Garcés III, rei de Navarra. 

 

 

30/04/01. Puente la Reina - Lizarra  (22 Km).

 

Ha plogut tota la nit i els camins estan enfangats però l’ànim és bo. Esmorzem a Cirauqui (traduït: niu d’escurçons), aquest petit poble té restes d’una antiga calçada romana. Ens aturem a observar les ruïnes d’un aqüeducte de dos arcs damunt el riu Salado, explica la tradició que aquí els vilatans no prevenien als visitants de la insalubritat de les aigües, així una vegada les cavalcadures bevien i morien, s’aprofitaven de la seva carn. Passant per Villatuerta ens crida l’atenció els sagristà de l’església del patró del Camí, San Veremundo. Ens explica la recent reconstrucció de les vidrieres i la neteja de l’església durant la qual van aparèixer unes importants pintures. Entrem a Lizarra (Estella), la tercera ciutat més important de Navarra, que conserva belles cases heràldiques, palaus i convents. Hem ampliat i aprofundit el cercle de pelegrins que diàriament anem trobant, passem moltes bones estones explicant històries.

 

 

1/05/01. Lizarra - Torres del Río (29 Km).

 

Avui ens han despertat campanetes i cants, eren gent del poble que han vingut a donar-nos la benedicció. Una vegada esmorzats sortim molt contents cap a Irache, ens han dit que aquests cellers conviden al pelegrí a aigua i vi, es pot beure tant com es vulgui però no emportar-se. Terrible decepció, estan tancades. Des d’aquí podem albirar com les muntanyes de Roncesvalles i les de la serra de la Demanda estan nevades. De bona ens hem salvat! Bonics boscos d’alzines i pins envolten el monestir d’Irache, seguim fins Los Arcos travessant camps immensos sembrats de cereals què ens regalen un intens color verd. A Los Arcos té lloc un dolorós comiat doncs uns bons pelegrins decideixen quedar-se aquí, nosaltres continuem sota un sol endimoniat cap a  Torres del Rio, té una bonica església templària del Sant Sepulcre, el segell de l’església bé ho avala.

 

 

2/05/01. Torres del Río - Logroño (20 Km).

 

Sortim camí de Viana sota una fina pluja. Poc abans d’arribar a Logroño trobem a Felisa, una velleta que porta anys al Camí contant “pirigrinos” i oferint figues seques, aigua i amor. Creuant l’Ebre entrem a la capital de La Rioja, l’alberg està situat a la Rua Vieja a prop de l’església de Santa Maria la Redonda. S’han de produir canvis a l’organització del recorregut. Els pelegrins Paco, Ángel i José Miguel han decidit quedar-se a Logroño i tornar a casa, la raó és que Paco ha aguantat tot el què ha pogut sense queixar-se però encara falten molts quilòmetres i hem vingut a gaudir-ne. 

 

 

3/05/01. Logroño - Nájera  (29 Km).

 

M’acomiado dels meus companys de viatge i arriba un nou pelegrí, Enrique. Va arribar anit des de Valls, ell ja va fer tot el Camí al 1997 i m’acompanyarà fins Santo Domingo (té enyorança). Sortim de la ciutat pel parc de La Grajera cap a Navarrete, únic poble que travessarem en aquesta etapa, fou declarat al 1970 monument històric-artístic i fundat al segle XIII. Fa fred i les núvols es tornen cada vegada més amenaçadors. És agradable caminar, són llargues rectes entre camps de cereals i vinya. Entrem a Nájera pel pont que creua el riu Najerilla, que fou construit per ordre de Juan de Ortega, amb les capelines posades. Visitem el monestir de Santa Maria la real, d’estil gòtic (S XV). A la nit conec un pelegrí que està fent el Camí en euga, doncs li falta un peu, comenta que és la tercera vegada que ho fa amb aquest tipus de transport i que fins i tot ha publicat un llibre.

 

 

 

4/05/01. Nájera – Sto. Domingo de la Calzada (21 Km).

 

Deixem Nájera amb un fred intens (porto posada tota la roba d’abric de la motxilla) i l’ambient és plujós. El paisatge continua igual de meravellós. Deixem Azofra al darrera. Avui camino al costat d’Álvaro, un pelegrí colombià. És molt interessant conèixer les raons que empenyen a gent vinguda de tant lluny a fer el Camí. Cada vegada el final està més a prop i sense adonar-me vaig més a poc a poc, com volent fer els quilòmetres més llargs, al darrera va quedar el fred, la pluja, al cansament...només recordo el paisatge, els monuments i sobre tot els pelegrins trobats al llarg d’aquesta setmana. Entro a Santo Domingo i l’alegria que m’envaeix és terrible, he aconseguit el meu somni, però quanta tristesa alhora. Visitem la catedral del Sant Sepulcre on esta enterrat el sant, ens dirigim a veure el gall i la gallina i conèixer la llegenda que els envolta. De sobte sentim cantar el gall, la tradició diu “que si sents cantar el gall tindràs bona sort al Camí”. Una vegada a l’alberg m’acomiado de tots els meus amics pelegrins: brasilers, alemanys, anglesos, lituans, madrilenys, santanderins.. i els desitjo “Bon Camí”. Tornant cap a casa començo a planificar el proper tram del Camí. Què té el Camí que enganxa? Ningú em dóna la resposta. Són les coses del Camí.

 

*Amunt. Més endavant.

 

 

Angus Robles

 


Tornar

 

Pàgina principal