LA SÈQUIA DELS MOLINS, EL PONT DE  LES CAIXES I LA VIL·LA DE CENTCELLES

 

A poc més de mig quilòmetre de la vil·la romana de Centcelles, a Constantí, discorre la Sèquia dels Molins, una conducció hidràulica, coneguda popularment com la Síquia, que proporcionava, a més d’aigua de rec per als conreus de la banda dreta del riu Francolí, energia als molins medievals situats als termes municipals de Constantí i Tarragona.

 

Cinc eren els molins moguts per la força hidràulica de la Síquia, quatre fariners i un de paperer, les aigües arribaven primer al Molí de Constantí del que tenim notícia que ja funcionava a finals del segle XIV, pertanyia al Arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra i encara conserva a la façana el seu escut. Després hi ha el Molí Paperer també conegut com d’Escaladei perquè a partir del segle XVIII va passar a ser propietat  dels Cartoixos d’Escala Dei, a la pedra clau de l’arcada principal conserva gravat l’escut i l’any 1732. En tercer lloc es troba el Molí de Reus anomenat així perquè durant molts anys va pertànyer a la ciutat de Reus. Desprès a cavall entre els termes de Constantí i Tarragona hi ha el Molinet del Mas de Mascaró i cap al final de la Síquia, dins del terme de Tarragona i prop del desaparegut llogarret dels Mongons es troba l’últim molí anomenat Molí de l’Horta.

 

La Síquia assoleix uns tres quilòmetres de llargària, es nodreix del riu Francolí captant par de les seves aigües per desviament, mitjançant una rudimentària resclosa situada en el terme municipal de La Pobla de Mafumet, a una alçada d’uns seixanta metres sobre el nivell del mar. Al final del seu recorregut retorna les aigües sobrants al riu en una cota d’uns quaranta metres sobre el nivell del mar. Aquet desnivell de prop de vint metres es suficient perquè l’aigua circuli lliurement, exceptuant solsament el seu pas quan creua la depressió del Barranc de la Ferrarota, que el salva mitjançant un aqüeducte conegut amb el nom de Pont de les Caixes.

 

el pont de les CaixesAquest pont, d’uns trenta-sis  metres de llargària, fins ara era considerat d’origen medieval igualment que els molins esmentats i tal com apuntàvem constitueix l’estructura que sustenta aquesta conducció quan creua transversalment per sobre el Barranc de la Ferrerota, que per la seva part condueix les aigües del torrent de Mas Blanc cap al Francolí.

 

Durant molts anys el Pont de les Caixes ha passat desapercebut i mig ocult entre canyars i bardisses, però darrerament està d’actualitat i es notícia als diaris. Tot va començar a causa de les intenses pluges caigudes recentment, que varen ocasionar l’esllavissada d’un tros del parament lateral del pont format essencialment per còdols i argamassa. Aquest succés va deixar al descobert les restes d’un aqüeducte romà que restava amagat en el seu interior i que discorria aproximadament un metre i mig per sota de la conducció medieval.

 

La descoberta d’aquest aqüeducte romà tan proper a la vil·la romana de Centcelles, que entre les seves construccions  disposava de dos conjunts de banys, ha generat diverses hipòtesis en el sentit que les dues obres que daten de l’època romana podrien estar relacionades.

 

Per altre banda gran part del terme de Centcelles actualment esta afectat per la construcció de les modernes infraestructures  del Corredor del Mediterrani i  de l’autovia de Tarragona a Montblanc. Sovint surten noticies a la premsa que alerten de que s’ha malmès alguna part de la canalització de la Síquia i que perilla la seva integritat.

 

Degut a lo anteriorment exposat, a molts companys del GECT ens va anar augmentat l’interès per conèixer aquesta zona i donada la coincidència de la recent incorporació al Grup de dos nous socis, Sisco i Magda, veïns de Constantí i a més vinculats al Centre d’Estudis de Constantí, ens donar l’oportunitat d’organitzar conjuntament amb aquest Centre d’Estudis una excursió guiada pel terme de Centcelles.

 

El passat diumenge dia 1 de juny varem efectuar l’excursió, amb una participació record de 58 persones. A les 9,15 hores del matí  ens varem aplegar a la plaça de l’església de Constantí, el senyor Josep Maria Sabaté del Centre d’Estudis de Constantí, ens dona la benvinguda i ens explica el recorregut i els llocs que visitarem. Tot seguit ens fem la foto de grup a les escales de l’entrada a l’església i poc desprès iniciem la passejada cap a les restes de Centcelles. Sortim de Constantí  i  anem pel camí de les Sorts, camí dels Molins i pel camí ral de Montblanc.

 

Pels vols de les deu hores del matí accedim al recinte de la vil·la de Centcelles on ens espera l’arqueòleg senyor Josep Anton Remola per tal d’explicar-nos detalladament les principals característiques del conjunt de Centcelles, que esdevé el mes antic del seu gènere de clara empremta cristiana i el mes ben conservat des de el seus orígens que daten del segle IV. Visitem la gran sala de la cúpula i ens expliquen especialment la interpretació dels mosaics que adornen el seu interior.

 

Posteriorment visitem la zona de banys o termes i desprès continuem l’excursió seguin l’antic camí ral de Montblanc fins la costa i el torrent de la Ferrerota, on ens apropem al Pont de les Caixes. Mes tard iniciem el retorn i ens desviem fins al mas de la Ferrerota per veure’l per fora , i tot seguit anem a veure els molins fariners de Constantí i de Reus i finalment el Molí Paperer o també conegut com d’Escaladei.

 

Aproximadament sobre les 13,30 hores arribarem novament a Constantí on finim l’excursió  amb un “pica-pica de camp” sota el pinar de la plaça de les escoles.

 

Toni Coll

Juny 2008

 

Bibliografia consultada:

1 Notes per a l’estudi dels molins hidràulics de l’antic terme de Centcelles. Centre d’Estudis de Constantí. 1992

2 La vil·la romana de Centcelles. Editorial Mateu. 1993

 


Sumari

 

Butlletins