RECUPERACIÓ DEL GR171-5 (ANTIC GR 7.1)

 

L’abandó d’un camí és i serà sempre una pèrdua per l’excursionisme d’anada a peu, però en el cas d’un GR homologat i amb cuidadors, és una pèrdua patrimonial. No crec que aquesta frase l’hagi dit abans ningú, ni crec tampoc que sigui gens famosa, però des de la meva perspectiva d’excursionista, és una gran veritat en la que jo crec i confio que la majoria dels que ho llegiu estareu d’acord amb mi.

 

I és que el GR 7.1 (variant des de Pinós fins el Mont Caro del GR 7), va ésser deshomologat  i abandonat entre Forès i Montblanc, aprofitant els canvis de nom dels PRs i GRs de l’època, i substituït per un nou traçat anomenat GR171 que (passant per Solivella, Senant i Vimbodí), acumulava un recorregut més del doble de llarg que l'anterior tram de GR 7.1 . Per quina raó aquest canvi?, potser millors panoràmiques, potser recorreguts més encisadors, ¿Chi lo sa?. El cert de tot això és que ara, aquest tram de GR 171, s’està omplint d’aerogeneradors que, com agulles, es van clavant al sòl, clivellant i rebentant tot el que troben al seu pas mitjançant grans cucs de ferro (recordem les paraules d’en Serrat).

 

Un cop passada la tempesta i amb la intervenció de l’anterior director de senders de la FEEC, Albert Pons, i la col·laboració d’un grup d’excursionistes de l’Alt Camp, l’antic traçat entre Forés i Montblanc va ésser homologat novament amb la denominació GR 171-5, a semblança d'una variant del GR 171 i del GR 175, ja que als dos hi fa cap.

 

Tot i així, romandrà sense cuidadors ni manteniment durant un bon grapat d’anys, perdent-se alguns  vestigis del traçat, ocupant  l’herbam el pas  d’alguns senders i malmetent-se els camins per les modernes infraestructures i el pas de vehicles. 

 

No va ésser fins al març de l’any 2006, quan l’autor d’aquest article es va fer càrrec de la representació d’Entitats de la IV Vegueria al Comitè Català de Senders i se’n va adonar de la situació, i des de llavors només pensava en la seva recuperació, ja que ni tan sols existia als planells de l'Institut Català de Cartografia de l’any 2004.

 

Amb la col·laboració desinteressada d’amics excursionistes del Grup Excursionista del Camp de Tarragona; de Xiru’40 i Ganàpies del Vendrell; del President del Club Excursionista de Montblanc, de l’Antoni Pallisé i d’en Enric Fonts del Grup Excursionista La Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria, s’ha dut a terme la tasca de fer el projecte d’un nou traçat als llocs on actualment era intransitable, i del marcatge de tot el recorregut amb els colors blanc i vermell de GR homologats per la FEDME i la FEEC.

 

En aquestes dates, el Consell Comarcal de la  Conca de Barberà està col·locant pals de senyalització en tots els llocs on la continuïtat del sender és problemàtica, per tal d’informar al caminant de la direcció correcta i evitar les possibles marrades.

 

Fent cinc cèntims del que és el recorregut, us diré que surt de Forès, població de 59 habitants, poble típicament d’estiueig. Baixa pel camí de Sarral, sempre en direcció sud, creuant la carretera local TV-2331 i més tard el gual del barranc de La Salada. En aquest lloc hi podem observar una curiosa construcció de marges anomenada “Opus spicatum”; i després de passar per camps d’oliveres i pel costat d’uns forns de guix, entra a Sarral. És a partir d’aquesta població que canvia el nostre rumb, passant a ser oest, per canviar poc després a sud-oest.

 

Sarral és la població més gran que trobarem abans d’arribar a Montblanc, compta amb 1596 habitants. La vila està emplaçada a la riba dreta del riu Anguera i té com a agregat, des de 1972, el municipi de Montbrió de la Marca, lloc per on passa la Ruta del Cister (GR 175). Molts podem recordar que hi vàrem fer nit aquell desembre quan vam col·locar el pessebre a dalt del Cogulló de Comaverd.

 

És una comarca majoritàriament agrícola i cal destacar que una de les seves principals produccions es la vitivinícola, produint un cava de grans possibilitats com és el Portell, destacant la marca Pretignano, en honor a un emperador romà que diuen que hi va fer estada. Entre els vins hi ha una varietat de vi rosat, el “trepat”, autòcton de la zona.

 

El recorregut de GR 171-5 creua Sarral per l’avinguda de la Conca i agafa el Camí de Solivella tallat pel jaç del riu de La Salada on podem contemplar les restes d’una presa d’època romana i les d’un pont, més recent, que diuen que es va fer volar durant la guerra del Francès. Fa cap a la carretera C-241 que creua per passar pel davant de la finca “La Campanera”, on es dedicaven a la investigació de noves formes de cultiu. Trepitgem uns metres la carretera per entrar al bosquet, on agafarem el camí d’entrada a Ollers, tot creuant el barranc on hi ha bastit un antic pontet de pedra seca.

 

Ollers és una petita població amb tan sols un grapat de cases. A la plaça davant l’església trobarem una font amb l’escut de la població. El GR 171-5 la creua ben bé de cap a peus. Pel camí que davalla al bonic congost i bosquet del riu de Vallverd i tot deixant a l’esquerra el que ens duria a la font i rentador d’Ollers datada al 1891, enfilem el camí dels Santinyars vorejant, poc abans d’entrar a Pira, les vinyes del celler on es produeix un dels millors caves de la província, és el celler d’en Carles Andreu.

 

Pira, és una agradable i petita població, de només 475 habitants, que es diferencia de les altres per tenir una àrea d’acampada amb serveis com aigua potable, lavabos i dutxes al "Tossal de la Bala”; i per tenir unes surgències aquoses on, en èpoques de migració d’aus, se’n poden veure de ben curioses.

 

El poble disposa encara  d’un forn artesanal on couen el pa i les coques de sucre i de recapte (o enramades) amb llenya, és el forn d’en Xavier Capdevila.

           

Continua el recorregut anant pel camí dels Alzinars que passa vora les deixalles d’alabastre d’una petita indústria de figures decoratives que encara està en funcionament. Recorre mig perímetre del Bosquet de les Roges abans de creuar la CN-240 per passar després a tocar la població de La Guàrdia dels Prats. Antigament es creuava aquesta vileta pel bell mig, però la construcció de l’autopista, el corredor de l'AVE, i el desviament de la pròpia CN-240 varen fer que s’hagués de canviar el traçat, rodejant, ara, la població. Passant primer pel pont de damunt de la autopista, després pel túnel de sota de les vies de l'AVE i finalment pel túnel de sota del desviament de la nova CN-240, fem cap a tocar de les vies de l'antic ferrocarril. Seguint-les cap a l’esquerra farem cap a la antiga CN-240, la creuem i ens trobem amb el GR 175, amb el que farem l’entrada triomfal a Montblanc creuant el Francolí pel Pont Vell.

 

Amb aquestes línees, comunico a tots els lectors que entra en funcionament, un altre cop, dins la xarxa de senders de la FEEC, el GR 171-5 entre Forès i Montblanc amb  20 kilòmetres de recorregut. La FEEC disposa des d’aquest moment, de la descripció tipus topo-guía de tot el recorregut, així com del plànol i del track. Us comunico que si desitgeu aquesta informació  i us és dificultós obtenir-la de la web de la federació, només cal que us poseu en contacte amb mi i gustosament us atendré.

 

Joan Marquès Griñó

jomagri5@hotmail.com

 


Sumari

 

Butlletins