ELS SOSTRES D' ESPANYA (3). (estava pendent)

 

Hola amics i companys,

 

aquí teniu la tercera entrega dels nostres viatges per les províncies d'Espanya i els seus cims. Aquest cop parlarem de les províncies de Cuenca i València, el dia 23 d’agost de 2.004 varem fer el Mogorrita, i el 24 d’agost el Calderón.

 

Cuenca és, per si sol, una meravella paisatgística; podem destacar La Ciudad Encantada, que és un laberint de pedres amb mil i una forma, o Los Callejones de las Majadas, una cosa semblant a La Ciudad Encantada, però menys massificada i no es paga entrada, el naixement de varis rius d’aigües clares i transparents, els seus boscos, tot l’entorn a la ciutat de Cuenca és preciós, les seves Hoces (congosts),etc.

 

El Mogorrita de 1.864 m., es troba a la Serra de Valdeminguete, al Sistema Ibèric.

 

cim del Mogorrita El cim del Mogorrita es troba a l’est de la província.  Per arribar-hi, si se surt de Tragacete, s’ha d’agafar la carretera que surt en direcció sud-est per trobar un altra que surt a l’esquerra; si se surt de Huélamo s’ha d’agafar la carretera que surt en direcció nord-est per trobar la mateixa carretera, esmentada abans, que va en direcció a Guadalaviar. 

 

A uns set Km. es troba un refugi de color blanc i just davant, cap a l’esquerra, surt una pista. Si la seguim un Km. aproximadament trobarem una antiga estació d’esquí totalment abandonada.  Som a uns 1.620 m. d’altitud.  Aquí varem deixar el cotxe.

 

Per pujar només cal agafar l’antiga pista d’esquí que baixa gairebé des del  cim.  A mida que pugem podrem veure les restes de les instal·lacions de l’estació que estaven fetes amb llantes de camió per on deurien córrer els cables del telearrastre.  Una vegada s’arriba al final de la pista, només cal pujar a l’aresta cimera, o bé per la dreta o per l’esquerra.  Nosaltres vam pujar per la dreta i vam baixar per l’esquerra. 

 

A dalt de tot a part del vèrtex geodèsic hi ha una caseta tota plena d’antenes.  Nosaltres varem tenir la sor de troba’ns amb un vigilant forestal que ens explicà tot el que es veia des del cim.  No vam trigar ni tres quars d’hora en pujar els 244 m. de desnivell.  Per l’altre costat puja una pista fins la caseta que hi ha dalt del cim.

 

cim del CalderónEl Calderón de 1.837 m., es troba la Sierra de Javalambre, dintre del Rincón de Ademuz, al Sistema Ibèric. Val a dir que a part de ser el més alt de la província, també és el més alt de la comunitat autònoma.

 

El rincón de Ademuz és una de les comarques valencianes a on les pròpies peculiaritats fan d’aquesta un lloc especial.  He de fer ressaltar que és un enclau valencià situat entre terres aragoneses i castellanes, entre Cuenca i Teruel, totalment separat de València pels desitjos de la història.  És un cas similar al de Llívia, que és català i està en terres franceses.

 

Per arribar al punt de sortida el camí més curt és agafar la carretera des de Puebla de San Miguel en direcció a Mas del Olmo, a uns 500 m. de Puebla trobem una pista que surt a la dreta, la seguim uns 4 km. fins una bifurcació, a l’esquerra porta a Camarena de la Sierra, nosaltres agafarem a la dreta, a uns 3 km. més trobarem a l’esquerra el camí que porta al pic Gavilán de 1.747 m. a on hi ha una caseta forestal, nosaltres seguirem uns 2 km. més i trobarem una ampla esplanada a on deixarem el cotxe.  Ens trobem just a la base del pic Calderón, a uns 1.680 m. d'altitud, només ens separen del cim uns 157 m.

 

Pel camí, bé a la pujada o a la baixada, ens podrem aturar en diferents llocs a on podrem veure que hi ha cartells explicant el tipus de terreny que trepitgem, els animals que hi podem trobar i fins i tot els tipus de vegetació de la zona.  Un dels llocs espectaculars és l'anomenat Vago de la Culebra a on es troba el Pino de les Tres Garras, un pi monumental, val la pena d’aturar-s’hi.

 

A on ens vam aturar de seguida vam veure una fita que indicava un camí que sortia en direcció al cim. El vam seguir (estava molt trillat) tot travessant un bosc de pins majestuosos i en uns 40 minuts ja érem dalt del cim del Calderón, també anomenat Alto de las Barracas com indica un cartell de fusta que hi vam trobar dalt de tot.

 

Salutacions a tots i fins la propera història. 

 

Daria Stupina, Tatiana Stupina i Pere López Ladevèze.

 


Sumari

 

Butlletins