ELS SOSTRES D’ESPANYA 7

 

Hola amics i companys,

 

Aquí teniu la segona part del nostre viatge a l’agost de 2005 i al mateix temps la setena entrega dels nostres viatges per les províncies d’Espanya.

 

Al sortir de Valladolid el dia 14, vare manar directament a Ourense, d’aquí fins a Lalín, Rodeiro i per Asperelo fins al cim més alt de la provincia de Pontevedra, El Faro, de 1187m.  Aquest cim es troba a la Sierra del Faro, al Macizo Galaico-Leonès.  Es puja amb cotxe fins dalt de tot on es troba l’ermita de la Mare de Déu del Faro i sobre el cim una torre de vigilància.  El cim no té cap interés desde el punt de vista muntanyenc, és una petita elevació dintre el paisatge ondulat de Galícia.

 

Des de el cim del Faro varem donar un tomb pels estrets del riu Sil a on es troben les vinyes de la denominació d’origen Rivera Sacra. Un paisatge que val la pena de veure.

 

La nit la varem passar a Ourense. Aquesta capital és petitona, potser no és tan coquetona com d’altres, però també té el seu encant.

 

El dia quinze varem anar a visitar el bonic poble de Tuy, a on varem visitar la seva Catedral. Tuy està a la riba del riu Miño, que fa frontera amb Portugal.  Després anàrem fins la desembocadura del Miño i pujarem al monte de Santa Tegra, que vol dir Santa Tecla.  Dalt de tot està l’ermita consagrada a la mateixa Santa que la Patrona de Tarragona.  A la falda de la muntanya varem visitar un Castro Celta (poblat celta), força gran i en molt bon estat de conservació. Després, entre boscos d’eucaliptus, varem arribar fins A Guarda, on Tatiana va poder donar-se el seu primer bany de peus al oceà Atlàntic.  D’aquí varem pujar fins a Bayona a on visitarem la Virgen de la Roca, monument d’una Mare de deu gegant que té un vaixell a les mans que fa de balconada a on es pot pujar a veure la vista.

 

Coto PilarLa nit la varem passar a Porriño, que és un poblet al costat de Pontevedra capital que si fa o no fa és com Ourense.

 

El dia setze varem visitar les Ries Baixes i anàrem fins al poblet de Hio, per veure el Cruceiro més gran i famós de Galícia.  El poble estava en festes i varem poder gaudir les tradicions en homenatge al seu Patró San Roque.

 

Més tard varem anar a Poio, a l’ermita de San Xoan, a on es troba l’Orreo més gran en capacitat, que no en llargada, de tota Galícia.  Després varem anar a Combarro a veure un seguit d’orreos posats a la vora del mar i que són dignes de ser visitats. Una vegada ben dinats a base de marisc, visitarem l’illa de La Toja a on es troba l’ermita de San Sebastián que està tota recoberta de petxines de Vieires.  A dormir varem anar a Santiago de Compostela.

 

El dia disset, després de visitar la catedral i la bonica vila de Santiago, anàrem a fer el cim més alt de la província de A Corunya, el Coto del Pilar de 803m. Aquest cim es troba a els Montes del Bocelo, dintre del Macizo Galaico-Leonès  Per arribar-hi varem sortir de Santiago, direcció a Lugo, fins a Melide.  D’aquí cal girar al nord fins al poble d’As Figueiras.  Al arribar al poble hi ha una carretereta que gira a la dreta, l’agafem fins a trobar una altra que agafem a l’esquerra.  Seguint aquesta última pugem fins un collet on trobem una porta de ferro que dona a un camí, que seguint-lo, puja fins el cim en deu minuts a peu. Dalt del cim es troba una caseta, d’obra, de vigilància forestal.

 

Després varem anar a visitar A Corunya.  Una gran capital.  Varem visitar la Torre d’Hércules, un far altíssim que van construir per primera vegada el Romans.  D’aquí varem anar a dormir a la bonica capital de Lugo.  Lugo té unes muralles amb formes arrodonides molt típiques i el casc antic val la pena de visitar-ho.

 

El MustallarEl dia divuit sortírem de Lugo per fer el cim més alt de la mateixa província, El Mustallar de 1935m., que es troba a la Sierra de Ancares, al Macizo Galaico-Leonès. Sortírem en direcció a Ponferrada, a on giràrem al nord per passar per Vega de Espinareda, Pereda i Tejedo de Ancares, després puja la carretera fins el Puerto Viejo de Antero o de Ancares, on deixàrem el cotxe.  Aquest port es troba a 1684m. d’alçada.

 

En aquest cim sí que varem suar el que no havíem suat als altres.  Sortírem pel cordal en direcció SO, coronant diferents cims fins coronar el sostre de la Sierra de Ancares, el Cuiña de 1998m. Continuàrem baixant fins a Golada de Marco de 1757m. Per pujar al cim de Penalonga, el seu nom ja ho diu tot, de 1898m. Baixàrem un altre cop fins a Golada de Porto (Coll del Port), per pujar, ja definitivament, al Mustallar. Per tornar varem pujar a Penalonga, el cim més alt se’l varem estalviar, però els altres no.  Segons les ressenyes que portàvem teníem que fer un desnivell de 251m. i trigar unes quatre hores i mitja, en total varem fer 1150m. De desnivell i varem trigar en fer tot el recorregut en poc més de sis hores.

 

La resta del viatge ja us l’hem explicat a l’anterior entrega.  Salutacions a tots.

 

Tatiana Stupina i Pere López

 


Sumari

 

Butlletins