ELS SOSTRES D’ESPANYA 6

 

Hola amics i companys,

 

aquí teniu la sisena entrega dels nostres viatges per les províncies d’Espanya i  els seus cims. Aquesta vegada varem aprofitar unes vacances, al mes d’agost de 2005, per fer cinc cims.  Com que seria molt llarg d’explicar en un sol capítol, us faré cinc cèntims en dues entregues. A la primera entrega us explicarem els cims de Robledaña, de Valladolid, i el San Millán de Burgos.

 

El 13 d’agost varem sortir de Reus, direcció Zaragoza, Soria, El Burgo de Osma, Aranda de Duero, i entre aquest últim i Valladolid es troba Peñafiel, que té un castell impressionant.  Arribats a Peñafiel agafem a l’esquerra en direcció a Castrillo de Duero que està a uns deu km.  Aquí es pot deixar el cotxe i seguir a peu, en uns quaranta minuts esteu dalt.  Nosaltres varem seguir en cotxe. Al arribar al poble varem girar a l’esquerra sortint del poble per l’est i varem seguir per la pista fins trobar un pont que creua el Arroyo Botijas.  Davant nostre tenim el que es podria dir el cim.  Passat el pont seguim per la pista a l’esquerra que s’enfila poc a poc.  A mitja pujada es troba la Fuente de la Covachuela. cim de RobledañaQuan s’arriba a dalt, es troba un gran pla, pel mig hi ha el cim.  Hi ha una pista que dona el tomb a tot el pla, nosaltres giràrem a la dreta fins unes runes, després giràrem a l’esquerra i a mig replà varem deixar el cotxe. Es poden veure moltes muntanyetes de pedres que poden confondre de quin és el cim, però només una, a més, té un piló amb un punt geodèsic.  La veritat que no sembla un cim, però ens trobàvem a la cota més alta de la província de Valladolid, érem al cim que té per nom Robledaña, de 931m. Aquest cim es troba a la zona nomenada Ribera del Duero on es fan alguns dels vins més famosos d’Espanya, com pot ser: Vega Sicilia o Protos.  Des del punt de vista muntanyenc no te cap interès.

 

Després de fer el cim varem anar a Bocigas, un poblet molt petit a 50 km al sud de Valladolid, a on deixarem a Daria i una amigueta per passar dues setmanes de colònies.  Aquest dia varem fer nit a Valladolid. Valladolid és una capital molt tranqui-la, molt acollidora i amb una gran quantitat de monuments per visitar. A l’endemà continuarem viatge cap a Galícia. Per Galícia varem estar sis dies, varem fer tres cims de les quatre províncies, però ja s’ho explicarem a la propera entrega.

 

De tornada, la nit del divuit d’agost la varem fer a Palencia. De Palencia podríem dir quasi el mateix que de Valladolid, capital típica de Castilla. El dia dinou varem anar a fer el cim més alt de la província de Burgos.  És el cim San Millán, de 2131m.  Es troba a la Sierra de la Demanda, dintre del Sistema Ibérico.  La Sierra de la Demanda es troba a cavall entre les províncies de Burgos i La Rioja.

 

cim de San MillánVarem sortir de Palencia fins a Burgos, després per la N-120 fins Ibeas de Juarros, després per la BU P 8201 fins l’embassament de Uzquiza i girar a la dreta per la BU P 8101 fins a Pineda de la Sierra.  Aquí es pot deixar el cotxe i amb unes cinc hores i 927m. de desnivell es pot fer el cim.  Nosaltres varem continuar per una pista, en molt bon estat, fins un lloc nomenat Los Tres Mojones, fàcil de reconèixer perquè hi ha tres fites gegants.  Aquí deixarem el cotxe i seguint per la pista que puja, en mitja hora i amb una mica de boira, varem fer el cim.

 

A dormir varem tornar a Palencia, per a l’endemà tornar a Bocigas a veure a Daria i la seva amigueta, després de dinar amb les nenes enfilarem cap a Reus. Fins aquí el principi i el final d’aquest viatge, a la propera entrega us explicarem la part central, salutacions a tots.

 

Daria Stupina, Tatiana Stupina i Pere López.

 


Sumari

 

Butlletins