ELS SOSTRES D' ESPANYA (5).

 

 

Hola amics i companys,

 

aquí teniu la cinquena entrega dels nostres viatges per les províncies d’Espanya i  els seus cims.

 

Aquest cop pujarem a El Cerro Rocigalgo que és el cim més alt de la província de Toledo i es troba al Macizo de Rocigalgo, als Montes de Toledo.

 

En aquest viatge tornem a la bonica ciutat de Toledo on fem nit el dia sis de desembre de 2004.  A l’endemà sortim en direcció sud-oest per la comarcal 401, en direcció Galvez, Navahermosa, i quan arribem a Los Navalmorales ens desviem en direcció sud fins Los Navalucillos. En aquest poble s’ha de demanar un permís, a l’ajuntament, per entrar a la vall del Chorro, ja que pertany al Parque Nacional de Cabañeros.

 

Una vegada obtingut el permís, sortim en direcció a Robledo del Buey, després de fer uns set o vuit km trobem una pista que baixa fins el Coto de Pesca Las Becerras. La pista baixa a creuar el riu Pusa, aquí es troba un lloc preparat per fer menjades, nosaltres continuem uns tres km més per la pista fins trobar una cadena que ens barra el pas.

 

Des de aquest punt comencem a caminar per la pista endavant. A uns deu o quinze minuts creuem el rierol de la Arañosa, poc després trobem una pista que surt a la dreta, la deixem, però si la seguíssim també podríem arribar, seguint la cresta, fins el coll del Chorro.

 

Nosaltres continuem per la pista que va pel fons de la vall fins que s’acaba en una mena de placeta a uns 50 minuts de la sortida. El camí continua pujant a l’esquerra i en uns deu minuts més creuem la llera d’un barranc, que ve de l’esquerra, immediatament ens trobem un senderó, que surt a la dreta, porta en pocs minuts fins la cascada del Chorro. Bonica cascada d’uns 20 m. d’alçada que es troba en racó molt acollidor i que val la pena de visitar ja que no es troba en el nostre camí. 


Tornant al camí continuem pujant per passar per unes cornises extraplomades força espectaculars. La vall es va obrint a mida que ens acostem a la capçalera. El camí es perd una mica i travessa zones de brucs (brezos), garriga i coscolls.

 

Nosaltres, en comptes d’arribar fins al final de la vall, pujar fins al coll del Chorro i girar a l’esquerra fins el cim, trobem unes fites que pugen a l’esquerra, una mica en diagonal, fins trobar el cordal de la Sierra Fría, girem a la dreta i seguint-lo arribem al Cerro de Rocigalgo, de 1.444 m.  uns metres abans d’arribar ens van sortir, gairebé de sota els peus i entre els matolls, una cérvola i el seu fill, no sé qui es va espantar més si ells o nosaltres. 

 

El camí de tornada el fem pel mateix lloc que hem pujat i arribem al cotxe després de set hores d’haver sortit.

 

A dormir varem tornar a Toledo. Ens encanta aquesta ciutat. A l’endemà tornem a casa.

 

Fins aquí el nostre viatge, salutacions a tots i fins la propera història.

 

Daria Stupina, Tatiana Stupina i  Pere López.

 

 


Sumari

 

Butlletins