ELS SOSTRES D’ESPANYA

 

Hola amics i companys,

 

Des de fa un parell d’anys Daria, Tatiana i jo hem començat un projecte força engrescador. Volem conèixer tota Espanya i em pensat que si pugem a tots els pics més alts de cada província, al mateix temps podem fer turisme. La intenció no és fer unes grans ascensions, ni fer un turisme exhaustiu i profund, per això sempre que podrem intentarem apropar-nos als pics el més possible, però tot dependrà de l’estat de forma que ens trobem, del temps de què disposem i de les ganes de caminar en cada moment. No sabíem com ho havíem de fer, però com que de ganes no en faltaven, vàrem programar el primer viatge; no sé com anomenar-lo, turisme d’escalada o escalada de turisme.

 

cim del mont caroLa primera província va ser una que gairebé tots la coneixem, Tarragona. El cim més alt de la província de Tarragona és el Caro (1.447 m).  Es troba al Massís dels Ports de Tortosa i Beseit. Els Ports són unes muntanyes del sector més meridional de les serralades Catalanes, i del sector més oriental de la serralada Ibérica. Al Caro es pot pujar en qualsevol època de l’any, però si pugeu a l’estiu, no es necessari un equipament especial, amb un de bàsic n’hi ha prou. En el nostre primer viatge varen visitar el Caro, ho dic d’aquesta manera ja que vàrem pujar fins a dalt de tot amb el cotxe i la caravana, la feinada va ser girar-la una vegada a dalt de tot.  A la baixada va treure el cap un cabró, amb unes banyes recargolades, digne de veure. Al Caro es pot pujar per diferents costats i amb diferents dificultats, teniu per escollir. Una forma molt elegant i fàcil és pujar des de el mateix refugi del Caro.

 

cim del penyagolosaProsseguint el nostre primer viatge vam visitar la província de Castelló. El cim més alt de la província de Castelló és el Penyagolosa (1.814 m).  Es troba al massís del seu propi nom, dintre del Sistema Ibèric, però fent confluència amb les serralades catalanes. El camí per arribar-hi és sortint de Castelló, s’agafa la CV-10 fins a Pobla Tornesa, d’aquí es va a Vall d’Alba, La Pelejaneta i Adzaneta.  Passat el port del Vidre està Vistabella del Maestrat i des de aquest poble i a 6 km es troba el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, des de on es pot sortir. Si es puja des del santuari de Sant Joan de Penyagolosa hi ha un desnivell de 539 m. La dificultat es pot considerar mitjana, bàsicament per l’alçada, i es pot pujar en qualsevol època de l’any. Nosaltres vàrem seguir uns 3 km més per una pista, fins una esplanada de nom el Corralito, d’aquí el camí és fàcil, està súper trillat ja que hi pugen en romeria. Nosaltres vàrem trigar uns 40 minuts en arribar al cim.  És un cim molt maco i al seu vessant sud té uns penya-segats d’uns dos-cents metres, impressionant. A dalt de tot es troba una caseta forestal.

 

cim del penyarroyaDesprés de fer el cim del Penyagolosa, vàrem seguir el nostre viatge endinsant-nos per les muntanyes de Teruel, per cert, són una meravella, no us les perdeu. El tercer cim que vàrem fer és el més alt de la província de Teruel, el Peñarroya, de 2028 m.  Es troba a la serra de Gúdar, dintre del sistema Ibèric. El camí per arribar-hi és anar al poble d’Alcalá de la Selva d’on surt una carretera que  passa per l’estació d’esquí de Valdelinares, passada l’estació, quan la carretera comença a davallar en direcció a Valdelinares, s’agafa una pista a l’esquerra que porta a una esplanada a on conflueixen quatre camins, estem al Collado de la Imagen a 1.888 m.

 

Tot i la seva alçada, és un cim que es pot pujar en cotxe, però si no es vol agafar-ho, es pot deixar al Collado de la Imagen i per una còmoda pista pujar en uns 25 minuts. La dificultat és baixa, tot i que bona part de l’hivern i primavera està tot nevat. Dalt de tot i ha una gran torre d’uns deu metres d’alçada.

 

Després vàrem anar a Cuenca, amb intenció de pujar el seu cim més alt, però el temps es va girar i no el vam poder pujar, acabant-se aquí el primer viatge de la conquesta del cims més alts de cada província espanyola. N’hem fet d’altres, però son altres històries que ja us explicaré en properes ocasions.

 

Salutacions a tots.

 

Pere López i Ladevèze


 


Sumari

 

Butlletins