LE SENTIER CATHARE
L’Occitània del segle XIII, la societat del Llenguadoc envoltada d’una cultura clarament avançada al seu temps, la religió d’aquell moment, el fenomen dels càtars, la aparició dels trobadors. El domini dels grans senyors de Tolosa, Foix, Carcassona, Besiers, Albí, etc.. L’emparentament de molts d’ells amb els senyors catalans del Pirineu i tot això afegit a la possibilitat històrica de la formació d’un gran Estat feudal Catalanooccità ens va fer volar la imaginació i ens va fer créixer l’atractiu per visitar i conèixer aquests territoris tan propers i alhora tan ignorats per nosaltres.
En el CIM núm.30
del mes de novembre de 2003 publicàvem un article titulat “LES PETJADES DELS
CÀTARS” i parlàvem de la recent experiència viscuda a finals del mes de juny de
2003 quant per la serra del Cadí - Moixeró petjàvem per primera vegada uns
senders presumiblement transitats en altre temps pels Càtars o Bons Homes.
També fèiem referència d’un recorregut turístic realitzat en el mes de setembre
de 2003 en el que havíem visitat i conegut de prop un gran nombre de castells
que directe o indirectament havien experimentat la influencia dels Càtars. I
com a punt final anunciàvem el projecte de recórrer a peu el sender GR-107 de
Berga a Montségur conegut com a Camí dels Bons Homes.
En el CIM núm.33 del mes d’octubre de 2004 publicàvem un segon article d’aquesta temàtica titulat “CAMÍ DELS BONS HOMES”, en el que explicàvem la realització d’aquesta excursió, efectuada en vuit etapes durant el mes de juny de 2004, amb la participació de deu membres del GECT.
Avui en aquest
tercer article descrivim el recorregut de “Le Sentier Cathare” realitzat en
dotze etapes per sis membres del GECT, durant el mes de juny d’enguany. De
moment donem per finalitzat aquest capítol d’excursions d’aproximació als
Càtars i al seu món irrepetible.
“Le Sentier Cathare” neix a la regió de les Corbières vora el mar, a la localitat costanera de Port la Nouvelle i fineix a la ciutat de Foix capital de l’Ariège. Aquest itinerari ultrapassa amb escreix el 250 Km. I està senyalitzat en blau i carabassa a les Corbières i en groc i vermell a l’Ariège. Coincideix en alguns trams amb el GR-36 a les Corbières i a les Fenouillèdes i amb el GR-7 en els Pirineus de l’Aude i de l’Ariège. Aleshores prevalen les senyalitzacions del GR, marcat en blanc i vermell, i del GRP marcat en groc i vermell. L’aproximació a Port la Nouvelle l’efectuem en ferrocarril Tarragona-Barcelona-Cervère-Port la Nouvelle. Ens hostatgem prioritàriament amb Gîtes d’étape en règim de mitja pensió i quan ens interessa també demanem el pique-nique. El menjar i les atencions d’aquestes Gîtes rurals són excel·lents.
Prèviament ens havíem informat de que els millors mesos per realitzar la travessa són els del començament i del final de l’estiu, és a dir maig, juny, setembre i octubre. Nosaltres vàrem escollir el juny i el dissabte dia 11 de juny encetem “le Sentier” amb l’etapa de Port la Nouvelle a Durban-Corbières, és un recorregut llarg de 29 Km. i un desnivell de 600m. Discorre per un paisatge rocallós i de garriga i se’ns fa una mica monòtona.
El
diumenge dia 12 anem de Durban a Tuchan, també és una etapa dura de 28 Km. i
800 m. de desnivell, però s’albira més verd l’entorn, la vinya ja sovinteja i
entre els matolls vora els rierols emergeix una arbreda variada. Passem pel
castell d’Aguilar, que és el primer de la ruta i dels nostres objectius.
Dilluns dia 13 recorrem el camí de Tuchan a Duilhac-sous-Peyrepertuse, una etapa
certament més suau de 23,5 Km. i 750 m. de desnivell. Passem a frec de les
runes del castell de Padern i més tard visitem el castell de Quéribus, que sens
dubte és un dels més emblemàtics. Dimarts dia 14 a punta de dia seguim un
corriol molt dret que puja directament del poble de Duilhac al castell de Peyrepertuse, visitem la immensa
fortalesa i en acabar enllacem directament amb el camí de Prugnanes. És una
etapa relativament curta de 17,5 Km. i 650 m. de desnivell, va bé per
relaxar-se una mica, sobre tot al contemplar les espectaculars gorges de
Galamus, excavades pel riu Agly.
Dimecres
dia 15 un altre etapa per recuperar-nos de l’esforç dels primers dies, un
recorregut curt de 15 Km. i 400 m. de desnivell. Anem primer de Prugnanes a la
vil·la de Caudiès de Fenouillèdes on adquirim alguns queviures, després d’un
bon àpat ens internem en els boscos que serven la capella de Nôtre-Dame de
Laval, més tard recorrem les gorges de Saint-Jaume i finim l’etapa a Aigues
Bones, llogarret de quatre masies situat al mig del bosc vora els grans prats
on pasturen les vaques d’aquestes propietats.
Dijous dia 16, després del relatiu descans reprenem un parell de dies
amb etapes un xic feixugues. La distància a recórrer el dia d’avui és de 26,5
Km. i un desnivell de 550m. A primera hora baixem d’Aigues Bones fins el
pintoresc poblet de Lapradelle-Puilaurens i tot 
seguit pugem
fins el castell de Puilaurens, fem el
recorregut interior i una vegada finida la visita continuem el camí cap el
nucli d’Axat, creuem el riu Aude pel pont nou d’aquesta cuidada població i
continuem la ruta cap a Marsa i finalment fins l’altívol llogarret de Labeau.
Divendres dia 17, retornem al poblet de Marsa, per un sender que baixa molt directe pel mig de la humida vegetació. Enfilem un sender que puja decidit fins el tranquil nucli de Quirbajou, després anem cap a Coudons, on dinem i per la tarda continuem cap a Nébias i cap el Castell de Puivert. Arribem just quan tanca portes i no podem entrar. Baixem cap el poble de Puivert passant pel sender dels trobadors.
Dissabte dia 18, de bon mati tirem enrere i refem el sender dels
trobadors fins arribar novament a les portes del castell de Puivert, quan obren
podem efectuar la visita pel interior dels seus murs, recórrer el celler, la
capella i la coneguda sala dels músics, amb els capitells on hi ha representats
rostres de músics tocant diferents instruments de l’època 
medieval.
Mes tard retornem a la Gîte de Puivert a recollir les motxilles i comencem
l’etapa d’avui, bastant assequible de 17 km. i 600 m. de desnivell. Recorrem el
sender dels Maquis que creua els boscos de la Serra de Picaussel, visitem la
arranjada cabana dels Maquis avui dia reconvertida en museu de la resistència
francesa contra l’invasió alemanya. Finim el camí a la Gîte d’étape de la
Ginesta vora el poble de Belvis.
Diumenge dia 19, etapa de transició de 20 Km. i 500m. de desnivell, alternem grans espais ocupats per conreus de farratges amb ombrívols boscos de resinoses. A primera hora de la tarda arribem a Comus on comencem a apreciar les hores de descans.
Dilluns dia
20, etapa de Comus a Montségur, aquesta curta etapa de 14,5 Km. i 450 m. de
desnivell ja ens era coneguda dons l’havíem efectuat l’any passat al cloure el
recorregut del Camí dels Bons Homes. Primerament llisca per les Gorges de la
Frau, travessa el poblet de Pelail i per últim s’enfila fins a Montségur. Per
la tarda ascendim l’inversemblant turó que sustenta el castell i donem una
volta pel seu interior.
Dimarts dia 21, una etapa còmoda de 17 Km. i 550m. de desnivell, predomina el verd en quasi tot el recorregut, passem per Montferrier i finim a Rocafixada. Per la tarda visitem les runes del castell.
Dimecres dia 22,
i per fi l’última etapa de Rocafixada a Foix, amb una distància de 18 Km. i
500m. de desnivell. Continua la tònica de l’etapa anterior i de sobte apareix
la fortalesa de Foix amb una estètica
singularíssima. Per la tarda visitem el cuidat castell i per la nit celebrem
amb un bon sopar la feliç realització d’aquest projecte. Dijous dia 23
retornem cap a casa amb la combinació dels ferrocarrils de Foix a Latour de
Carol, després fins a Barcelona i finalment fins a Tarragona i Reus. Al febrer
del 2005, l’editorial francesa Rando ha publicat l’última edició de la guia del
Sentier Cathare. És una edició molt cuidada, molt ben documentada i nosaltres
la recomanen per qui vulgui fer aquest recorregut.
Pili Inostroza i Toni Coll
Juny 2005