Caminant de La Selva del Camp a Núria

 

A partir del segon o tercer dia, una de les sensacions més gratificants que tenim els amants de les caminades és la d’estar completament desconnectats del món; sembla que la ment es para, no pensa. Llavors és quan, millor que mai, podem escoltar els sentiments més íntims i regirar el quarto fosc del nostre inconscient més amagat. És el moment de retrobar-nos i parlar amb nosaltres mateixos, de reflexionar, de sentir. Aquesta sensació és tan intensa, però alhora tan íntima, que intentar descriure-la es fa difícil. Només es pot compartir des de la vivència.

 

En un eufòric moment d’aquests, mentre gaudia de les emocions que els sentits em despertaven, i envaït pel desig de noves i inesgotables experiències, Núria va ser una llum, una esperança, un motiu, una excusa: “de casa a Núria caminant”. I és que Núria és natura, és paisatge, és bellesa, és història, és tradició, és Pàtria.

 

Un cop d’ull al mapa de senders em permet observar, de seguida, la ruta més directa: de La Selva del Camp a Montserrat pel PRC-1 i el GR-7-2; de Montserrat a Ripoll pel GR-4 i el GR-1; de Ribes de Freser a Núria ja conec el camí; només resta pendent el tram de Ripoll a Ribes.

 

Llavors em ve a la memòria la notícia, vista ja fa un temps, d’un grup - Amics de Núria - que fan el camí de Montserrat a Núria a peu... És el moment d’internet.

 

Efectivament: a la http://www.amicsdelcamidenuria.com hi trobo informació, la Credencial, l’adreça del correu, etc. M’hi poso en contacte i, amb una atenció i rapidesa extraordinàries, rebo la descripció del tram de Ripoll a Ribes. Gràcies amics!

El Camí ja és a punt.


El 22 de setembre, a trenc d’alba, surto de casa amb la motxilla a l’esquena camí de Montserrat. Les tres primeres etapes són les clàssiques: La Selva – Santes Creus, Santes Creus – Sant Pere Sacarrera (Mediona), Sant Pere Sacarrera – Montserrat.

 

El dia 25 de Montserrat a Navarcles pel GR-4, excepte de Sant Vicenç de Castellet a El Pont de Vilomara, que, per tal d’escurçar una mica la jornada, vaig per la carretera (és secundària i, a més, és dissabte: no hi ha trànsit).

 

Són dignes d’admirar el castell de Castellet i el pont de Vilomara. De Vilomara a Navarcles el paisatge és encisador. El camí passa per Can Roviralta, les Tines, Sant Benet de Bages i el pont vell de Navarcles.

 

Dia 26, de Navarcles a Avinyó. A Cabrianes el Camí dels Amics de Núria segueix la variant GR-4-3 fins a Sallent, i continua cap a Balsareny, Navàs, Puig Reig, Gironella i Berga. Jo segueixo el GR-4. La serra del Montcogul, Sant Martí de Serraïma i la serra de la Pineda, un extens altiplà amb domini sobre la vall d’Avinyo, a l’Est, i la del Llobregat, a l’Oest. En arribar al Collet de la Portella, deixo el GR per anar a Avinyó. Són 4 km que demà hauré de tornar a caminar en sentit contrari.

 

Dia 27. Al Collet de la Portella reprenc el GR-4. Cornet, Sant Miquel de Terradelles, Sant Jordi de Lloberes, Sant Pau de Pinós,... petites esglésies romàniques d’antigues parròquies que ens parlen dels nostres orígens, de la nostra història, de la Catalunya Vella. A Sant Pau de Pinós un descans per gaudir contemplant Berga -al peu de la serra de Queralt- i la característica silueta del santuari de la Mare de Déu de la Quar (aquí tot són Sants i Mares de Déu). Els records del Camí dels Bons Homes són tan recents i intensos...! Deixo el GR per anar-me’n a Prats de Lluçanès. Per avui ja n’hi ha prou.


Dia 28. El Lluçanès. No és una comarca, però és una comarca; així ho sent i ho vol la seva gent. Lluçà és un petit llogaret amb molt poca gent però amb molta història. S’originà en l’antic castell de Lluçà (del que només en queden runes) i l’església de Santa Maria, convertida en monestir. Aquí enllaço amb el GR-1, que segueixo -per Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Cristòfol de Borrassers i el Graell- fins Alpens.

 

Dia 29 Només sortir del poble d’Alpens s’entra a la comarca del ripollès. El GR s’enfila cap el Puig Cornador (1.228 m). En arrbar al Coll Tallat, segueix en direcció Est cap al Santuari de Santa Margarida de Vinyoles (encisador!), Portabella i Sant Martí de Vinyoles. Aquest tram, de no més de 6 km, és fantàstic. Continua pel Roquer, Vallespirans i l’ermita del Remei, fins arribar a Ripoll.

 

Dia 30 Avui els 15 km de Ripoll a Ribes es converteixen en més de 30. No hi ha més alternativa a la carretera que el camí indicat pels companys Amics del Camí de Núria que passa per Campdevanol, Sant Julià de Saltor (1.400 m) i Bruguera.

 

Dia 1 Surto de Ribes a primera hora. Els primers quilòmetres per carretera, fins arribar a l’indicador del Camí de la Costa que puja a Queralbs. D’aquí a Núria... Sense comentaris. Ës un camí que s’ha de fer. Quan arribo a Núria no puc evitar recordar aquelles acampades dels anys 70-80, els campaments d’iglús, el Puigmal, el Segre... Però també aquell abandó lamentable que, gràcies a Déu, s’ha superat. Núria torna a ser natura, paisatge, bellesa, història, tradició, Pàtria.

 

Han sigut 10 dies de “descansada vida, lluny del soroll mundà”. Una experiència aconsellable per dur a terme tant sol com amb bona companyia.

 

Ramon Bosch

 

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal