¡¡¡ JA EN TENIM !!!

 

¿Què vol dir que... ja en tenim...

 

Doncs que el nostre benvolgut Grup Excursionista del Camp de Tarragona, després de reiterades demandes per part dels nostres representants a les reunions, tan de Vegueria com de mantenidors de Senders, ja té assignat, per part de la Direcció de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la responsabilitat de la cura i manteniment  d’un tram del GR92, en concret, del tram 25, entre La Pobla de Montornès i Tarragona. De fet, qui ha estat per aquest tram algun cop, ja sap que es tracta, en gran part, de la via de servei de l’autopista, però aprofundint en el tema, crec que si fem una mica d’exploradors, es poden trobar alternatives a aquesta via i utilitzar alguns senders i corriols que hi ha per la zona, inclòs potser es pot aprofitar i en part, fer-lo passar per la llera del Gaià, ara que està tan de moda l’idea de fer que hi torni el seu cabal.

 

Però això no acaba aquí, no. En la darrera reunió de mantenidors del GR7, celebrada al Club REDDIS de Reus, se’ns va citar per veure si podíem fer-nos càrrec del manteniment, inspecció, marcatge i comprovació del tram del GR7 entre Llaberia i Tivissa. Clar, amb la importància històrica que per l’excursionisme té la zona de Tivissa, lloc on per primer cop es va fer la primera marca de GR de tota Catalunya per part del doctor d’Enric Aiguadé, pare de tots els GR coneguts i desconeguts, l’oferta no es podia refusar, i per aquesta raó el tenim adjudicat.

 

Us he de dir que ja he fet un primer cop d’ull en el terreny i que hi ha força feina feta, però que encara n’hi ha per fer, doncs, per exemple, sortint de Tivissa no hi ha una sola marca, un cop passat el barranc de Les Moles, el zigzaguejant senderó posseeix unes marques dignes del mes miop dels humans; marquen algun pal en cruïlles de pistes prou perdedores, i ja arribant a Llaberia, s’ha de passar la desbrossadora per un tram d’uns 500 metres on les argelagues han crescut tan desmesuradament que et rasquen les espatlles. En una bifurcació de la pista al poble, tant sols queda un pal sense cap sageta que ho indiqui. A la font de l’Horta hi caldria una mica més d’informació, doncs és lloc perdedor i la font costa de veure per l’herbam que hi ha. Convé també de passar la desbrossadora pel corriol d’entrada al poble perquè l’herba crescuda no te’l deix ni veure; i, finalment, a l’arribada no hi ha ni marques ni pal ni res, (en va caure un que ni tant sols es podia llegir).

 

Amb tot això ja hi ha prou feina, però encara hi ha més, doncs, tant sols fa uns dies que hem rebut una notificació oficial de que la proposta de PR per el nostre Camí de l’Aigua a arribat a bon terme, i s’ha passat a denominar PRC-159, això vol dir que ara també tenim la responsabilitat d’anar a marcar-lo, i mantenir-lo net i expeditiu d’esbarzers, recordeu que aquest va ésser el principal  problema i que hi vàrem estar treballant durant mes de dos mesos per obrir pas a l’antic camí en un tram d’uns 1200 metres.

 

Però clar, nosaltres, uns anys enrera, havíem fet unes actuacions al vessant sud del Montsant, no sé si ho recordareu, fou cap el 1994-95 quan ens posàvem a netejar l’antic camí Ral entre Cabacés i la Vilella Baixa, i que va ésser recuperat amb motiu del XXV dia del Camí de Muntanya, però no se’l va atorgar la categoria de PR perquè era un pèl massa curt. Bé, aquesta idea ha sigut recuperada, i amb la col·laboració d’uns autòctons de La Vilella Baixa, en J. Vaqué i en J. Pascual, he pogut esbrinar un camí que uneix les Vilelles i arriba fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació.

 

Aquest camí, actualment ajunta el GR-172 ( que passa per Cabacés) i el GR-174 (que passa per La Vilella Alta). Comentant el tema amb el director de Senders de la FEEC, en Albert Pons i Vives, la federació està a l’espera del corresponent projecte per proposar-ho com a una variant de GR.

 

Com veieu, no ens estem adormint en la glòria, i, cal sol·licitar des d’aquestes quatre ratlles, l’ajut de tothom per dur a terme una tasca tan important per donar a conèixer el nostre Grup, com és el correcte manteniment i marcatge de tots els camins que tenim assignats.

 

Joan Marquès

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal