Les vies ferrades a la nostra entitat

 

Les vies ferrades van néixer als Dolomites italians amb motiu de la primera guerra mundial. Modernament, s’ha estès la moda d’aquest itineraris equipats amb esglaons i cables que permeten salvar buits i despenjats d’una manera agosarada i eficaç, gens tradicional. Això ha provocat la conseqüent polèmica sobre si és ètic omplir de ferralla la muntanya en comptes d’intentar salvar les dificultats amb mitjans no tan agressius. La qüestió és que les vies ferrades al nostre país van en augment. La via Teresina a Montserrat va ser la precursora.

 

A la nostra entitat, el grup liderat per l’amic Joan Gassol fa dos anys que col·lecciona vies ferrades. A l’any 1989 va ser pioner a la 10a expedició del Grup als Dolomites i ara aquesta activitat ha revifat. Avui per Internet és fàcil trobar informació. Hi han llibres publicats, webs temàtiques, fòrums de debat i pàgines personals força il·lustratives de Catalunya, Aragó i França.

 

Prenent com a referència les ressenyes que podeu consultar avui a la nostra web, hi han vies senzilles i fàcils, com la Riera de Salenys, la cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols, Olvena, la Urquiza-Olmo o la de Serres del Mestral a l’Hospitalet de l’Infant. Permeten una iniciació suau i progressiva. A l’altre extrem tenim Les Escaldilles a la Cerdanya francesa, la de Sacs a Benasc o la Regina d’Oliana. Són itineraris força verticals, aeris i exigents on s’agraeix tenir experiència prèvia en escalada. Al mig tenim Les Buames Corcades, la Morera de Montsant o la Teresina de Montserrat.

 

Fer vies ferrades és una activitat complementària més dels esports de muntanya, com la BTT, els barrancs o les coves. Una via ferrada és un itinerari d’escalada assistida, que intenta reproduir les sensacions d’una escalada tradicional sense tants requeriments físics i psicològics. Dir que una via és fàcil no vol dir exempta de perill. Sempre és obligatori portar casc, arnés i una baga d’assegurança amb dissipador que esmorteeix l’impacte en cas de caiguda. És imprescindible seguir una rutina de seguretat per lligar-se al cable d’assegurança o línia de vida. I va molt bé dominar les tècniques d’encordar-se i fer reunions en cas de dificultat. Amb tot això, el plaer i l’adrenalina estan garantits.  

 

Lluís Díaz

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal