Els cavalls del vent

 

Aquest recorregut dóna una volta al parc natural del Cadí-Moixeró, on també es troba el Pedraforca, un paratge natural. El sender uneix vuit refugis i el pots recórrer des del refugi que vulguis i en la direcció que vulguis: El Rebost, El Niu d’Àliga, El Serrat de les Esposes, El refugi de l’Ingla, El Prat d’Aguiló, El Lluís Estasen, El Gresolet, i El Sant Jordi, tots ben equipats i amb bona gent. Està marcat amb uns punts taronges molt vistosos, encara que de vegades són grocs i de quan en quan tots dos.

 

Els camins eren replets d’animals: cavalls, isards i vaques, un cop vam veure una musaranya que en comptes d’espantar-se i fugir corrent, et pujava a la mà i tot, i en els prats on hi eren les vaques era molt difícil trobar les marques, com si les vaques se les mengessin, un cop fins i tot estàvem dubtant de si era per una pista o per l’altra i després de buscar una bona estona va resultar que no era cap de les dues, el sender baixava torrent avall. Aquí vam poder veure una femella d’urugallo (gall fer) amb els seus pollets.

 

També hi havien magnífiques panoràmiques i vistes com la de les Penyes Altes (que no era obligatori pujar-hi però era a dos pams del camí) o com la de la Tossa d’Alp de 2537 m al costat del Niu de l’Àliga (tampoc era obligatori pujar-hi però és el punt més alt del circuit). Hi ha gent que aquest recorregut d’aproximadament 100 Km el fa en menys de 36 h. i d’altres en menys de 24h., per matxacar-se  a sí mateixos crec jo; nosaltres el vam complir en cent hores, tranquil·lament, sense problemes, sense preses, fent fotos de vegades i descansant de quan en quan.

 

Abans de fer el camí et donen una samarreta d’aquelles transpirables, unes barretes energètiques i tres sucs que et fan sentir com nou per si et fallen les forces; i als que aconsegueixen fer el camí (un objectiu ben fàcil) els hi regalen un buff .

 

¡A veure si us animeu i l’any que ve hi anem tots junts!.

 

Me’n descuidava de dir-vos que també ho va fer el meu germanet, en Pablo, i per aquest any va ser l’excursionista més jove que s’ho va fer amb la motxilla a l ‘esquena.

 

Joan Víctor Marquès (Xupi)

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal