2a MARXA SENDERISTA DE LA COMARCA DEL MATARRANYA

(Franja de Ponent)

 

El diumenge 30 de març vora de quatre-cents excursionistes ens vàrem congregar davall dels porxos de la Lonja del Ayuntamiento de La Fresneda per prendre part a la II Marxa Senderista de la comarca del Matarranya; el dia es presentava boirós i amb una fina pluja que, intermitentment, va durar tot el dia. És digne de mencionar l’esforç que va efectuar la organització de l’esdeveniment abocant-se perquè tot anés bé, com així va ser, encara que algun descontent va entendre que la sortida la faria tothom a la vegada a les 8 del matí, però el que deia la convocatòria era que el primer caminador sortiria a les 8 del matí.

 

El recorregut, d’uns 25 quilòmetres, el vàrem fer en 6 hores exactes amb descansos i tot, que varen ser molts, dons hi havien preparats fins a 5 controls d’avituallament amb servei de socorristes i amb tres autocars a mig camí, per si algú no podia fer la resta del recorregut a peu. Un cop rebíem la tarja de participació, s’iniciava el camí a la plaça porxada de La Fresneda prenent un tall de coc ràpid amb un gotet de moscatell, i a caminar pels costeruts carrers fins guanyar el collet damunt del poble deixant a la dreta les ruïnes del castell Calatravo, baixant després per una pista fins arribar al jaç d’un barrancó on s’iniciava un antic camí empedrat, del que en resten uns quants quilòmetres i que sembla ser que varen construir els romans; l’estat de conservació i la absència d’herbes ens feien pitjar el disparador de la càmera un i altre cop. No ens adonem i ja som al primer control, fruits secs, cacaolat calent, aigua, refrescs...

 

Calçada romanaIniciem una lleugera pujada per una pista pel mig del bosc, i després voregem la vall; el plugim es deixa sentir, pas a pas passem l’estona jugant al “veo, veo” (veig, veig en català) i de sobte, en un petit retomb, a la vora d’un antic i un xic ruïnós molí paperer, el segon avituallament, és el del Molino de Abajo aquest cop, pa torrat, alls, xoriç, salsitxó, olives d’Aragó i begudes i també vi amb porró.

 

De conya per encaminar-nos cap a la dura pujada que ens espera, doncs degut al plugim, hi trobem bastant fang i argila que ens feia relliscar força cops fent encara mes angoixós el progressar. El desnivell màxim va ser d’uns 250 metres en uns 8 quilòmetres; nosaltres el superarem aquest cop parlant de deus i d’animals mitològics. Un component entremaliat d’un grup del davant nostre va girar 90 graus una de les senyals del Sender sense adonar-nos-en, i clar, tots mig perduts per mig del camp, retrobem el bon camí, i un cop superades unes precioses ziga-zagues empedrades mentre el plugim queia de nou, trepitgem una antiga era i poc a poc, davant nostre, comença a aparèixer la silueta de Fórnoles, lloc on hi ha el tercer avituallament i autobusos per tornar al punt de sortida qui ho vulgui fer.

 

Cova de la PólvoraSom al punt mig de la caminada. Aquest cop sí que l’avituallament és de categoria: baldanes, xoriços i altres embotits fets a les brases, lo qual ens predisposa a seguir el camí oblidant-nos del bus, tot i que la pluja apreta un xic. Sortim del poble per un camí de baixada també empedrat però més estret que el d’arribada. I pel qui volgués tornar sense caminar, tres autocars els estaven esperant; els controls a la tornada, el mateix, però amb fruita; i el final, d'apoteosi tu, una enorme paella de carn guisada feta al mig de la plaça del poble de La Fresneda, sota un pal·li perquè la pluja no la malmetés; i una samarreta per cadascú dels participants. De fet, l'any que ve hi tornem segur. A veure si us animeu i així deixarem una millor constància del nostre grup a les terres de La Franja de Ponent.

   

Fins la propera.

 

Joan Marquès 

 

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal