Curs de Tècnic de Senders

 

Organitzat per l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i el Comitè de Senders de la FEEC en col·laboració amb el Comité de Senderos de la FEDME.

 

Els proppassats mesos d’abril i maig, i aprofitant els caps de setmana i la Setmana Santa, s’impartí a Guardiola de Berguedà el I Curs de Tècnic de Senders al qual vàrem assistir dos membres del nostre club, na Roser Moix i qui subscriu, en Joan Marquès.

 

 

El curs va ésser molt intensiu. Tant sols unes dades, érem 42 alumnes, alguns d’ells vinguts de tan lluny com Bilbao, la majoria eren de Lleida, Solsona, i Ripoll; dos n´eren de Mataró i 3 de Tarragona; foren 88 hores lectives repartides en deu dies; descomptant el matí de les presentacions, amb presència d’en Enric Aiguadé; en Juan Maria Feliu Dord (Director de Senderismo de la FEDME); en José Maria Nasarre Sarmiento (Professor de la Facultad de Derecho de la Universidad de Zaragoza); en Albert Pons i Vives ( President del Comitè Català de Senders), i descomptant també la tarda del Dijous Sant, la mitjana d’impartició fou de 9,78 hores/dia, ¡ Maratonià !

 

El curs, encara que crec que ens podíem haver estalviat algunes hores de xerrada sobre turisme i haver-les emprat en descans, va ésser bastant interessant i profitós; doncs per exemple, ara sabem quina mida han de fer les marques homologades dels senders, quin tipus d’informació ha de contindre la senyalització adient per a cada lloc, coneixem que en un país com es el nostre veí França, 31 milions de persones practiquen l’excursionisme, i de 12 a 15 milions ho fan habitualment i recorren els 170.000 quilòmetres que té la xarxa de senders homologats del país, dels quals 11 son de Gran Recorregut Europeu i 5 d’ells entren a Espanya. I que en un lloc com Gales, el sector turístic promogut per l’excursionisme manté milers de llocs de treball amb un moviment econòmic directa e indirecta equivalent al 2% del PIB, és a dir, uns 3 milions d’euros.


També ens vàrem donar compte de què a la muntanya hem d’anar segurs i assegurats, és a dir, segurs de conèixer perfectament el lloc per on anem i de les capacitats físiques i psíquiques nostres i dels nostres acompanyants; i,  assegurats, per les nostres afiliacions a la federació o bé, en cas de guies, per una assegurança externa, doncs hem d’entendre que en cas de tenir que respondre davant d’una demanda nosaltres serem els responsables i el nostre club el subsidiari en cas de que nosaltres siguem insolvents. Tot això ho reflexa l’article 7 del Decret 333/2002 de 19 de novembre de la Generalitat de Catalunya que modifica l’apartat 9 de l’article 11 del Decret 70/1994 de 22 de març de la manera següent:

 

“11.9 Tota activitat o competició esportiva, ja sigui federada o no, obliga a la persona física o jurídica organitzadora a subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de l’activitat o competició esportiva davant les seves persones practicants o usuàries no federades, públic assistent i terceres persones amb uns capitals mínims de 600.000 euros per sinistre i de 150.000 euros per víctima.”

 

Bé, I ara què?, anem d’excursió o ens quedem a casa?, convidem als nostres amics o no?. Jo crec que això no ens ha de fer por, doncs nosaltres mateixos, sense adonar-se, ja seleccionem el lloc on anem en correspondència amb el personal que portem, al mateix temps que coneixem bé als companys. L’únic que cal entendre es que cal anar amb una mica de compte, cal dur elements segurs i cal estar federats.

 

PedraforcaI després de passar cada dia repetidament pel peu del Pedraforca, esplendorós amb la seua coberta nevada i la seua blanca canal central airosa com ara el coll d’un isard, sense temps ni per acostar-nos ni una mica; l’examen, un examen que ens va fer patir de valent; 10 que han de recuperar i la resta hem aprovat. Ara ens queda fer un Projecte que ens ocupi un mínim de 50 hores, quasi res, però crec que també ho superarem.

 

No sé si em deixo res important al tinter, crec que no, tant sols oferir els nous coneixements adquirits als nostres companys i companyes del GECT per si en qualsevol moment de la seua vida decideixen proposar de homologar aquell senderó que passa a prop del xalet o de la casa i que du a una antiga o històrica font, ermita, castell, mansió, construcció de la guerra, cova, bosc, runa, pont, grau, punta, cim, etc., etc.

 

Ah sí, ja hem deixava lo més important, doncs no sé si ha quedat clar el que es pretén amb aquest curs. L’objectiu del curs és donar una formació per preparar tècnics capacitats per dissenyar, gestionar i desenvolupar treballs relacionats amb els senders; i es tracta d’una titulació estatal d’àmbit federatiu, que acredita la iniciació en la planificació, projecció, realització, control i gestió d’itineraris destinats a la pràctica del senderisme basats en la normativa de la FEDME. Alhora, capacita per l’assessorament referent a qualsevol de les tasques esmentades davant de tercers. I prou.

           

Joan Marquès 

 

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal