JOSEP IGLÉSIES I FORT

(Reus 1902 – Barcelona 1986)

 

En l’any 2002 que acabem d’acomiadar, s’ha complert el centenari del naixement d’En Josep Iglésies, del qual segurament haveu sentit parlar, sobretot en temes d’excursionisme.

Aquest il·lustre reusenc, advocat i enginyer tèxtil, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, secretari de la Societat Catalana de Geografia en difícils anys de dictadura (1948-63) i President de la dita Societat del 1070 al 1972. Home de vasta erudició, fou un escriptor prolífic i polígraf. Conreà la narració, la novel·la, els estudis de folklore, la geografia, la biografia, la història agrària i, de forma especial, els estudis de demografia històrica catalana, dels quals es pot considerar el fundador i la màxima autoritat catalana. Amb una bibliografia que arriba quasi als cinc centenars de títols, entre llibres, opuscles i col·laboracions a la premsa, en obres col·lectives i especialitzades. Cal destacar la seva actuació cívica exemplar durant la dictadura franquista. En els primers anys de la postguerra subvencionà, impulsà i acollí en el seu domicili nombrosos actes de resistència cultural. El 1931 fou membre de la ponència que elaborà el projecte de divisió territorial de Catalunya.

Segurament però, és més conegut en les nostres contrades, pels treballs d’investigació i descripció de les nostres muntanyes, essent l’obra més important pels excursionistes, la coneguda guia “Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena” junt al seu bon amic Joaquim Santasusagna (Reus 1899-1982), auspiciada  pel Centre de Lectura i editada el 1929 per Ricard Ferreter i Gili. Tant de èxit tingué, que a l’any següent (1930) s’imprimí la segona edició. Preocupat pel despoblament de pobles i masos, investigà el fenomen demogràfic  i escrigué la també coneguda obra “Les ciutats del món”  on descriu els petits pobles aferrats a les muntanyes de Prades.


A més de la bibliografia pròpiament dita, abundosa com ja s’ha dit, es curiós vore en el directori de la Societat Catalana de Geografia, les seues dissertacions, sobre temes variats i altament  especialitzats. A tall de curiositat mencionaré algunes que m’han cridat l’atenció:

11-10-1952: Dissertà sobre el tema: "Toponímia dels termes municipal i parroquial de la Riba."

22-03-1955: Dissertà sobre el tema: "El poblament de Catalunya el primer quart del segle XVIII."

30-03-1959: Dissertà sobre el tema: "Visió geogràfica de les Muntanyes de Prades."

03-03-1962: Dissertà sobre el tema: "La redescoberta de Catalunya l'any 1875 mercès a l'excursionisme." 

Té enregistrades més de quaranta dissertacions i treballs en la dita Societat. Amb l’ocasió del seu centenari, cal aquesta breu ressenya i l’homenatge que l’il·lustre personatge mereix per la seua tasca i  segurament per la seua vàlua com a persona valenta i sensible, al fil d’unes paraules seues que he trobat, atribuïdes al treball “Amb les cames i el cor”:

"Anem a l'intempèrie, a quatre vents, amb el sarró a l'esquena i el sol i, si s'escau, la pluja al rostre, recorrent senders per posar-nos en contacte amb la pàtria que és la nostra estimada, per festejar-la i embadalir-nos una i cent mil vegades mirant-la..."                                     Josep Iglésies i Fort

Mantenim el coneixement del territori, els noms de lloc i les petites histories de l’evolució del País, gràcies al l’esforç vocacional entre d’altres, d’En Josep Iglésies, per això l’apreciem, el valorem i el celebrem.

Josep Salafranca

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal