ESPIGOLAR

 

Una paraula que recordo de la meua infantesa. Quan els llauradors havien fet el desplegament d’homes i dones, sacs, carros i algun que altre camió, es dedicaven frenèticament a collir, ensacar, pesar i carregar el producte de la terra. En dos dies, arrasaven camps de gran extensió i el color verd fosc de la fulla de la creïlla o el marró suau de la palla de la xufa, canviava per un desert de terra batuda per les aixades i el forcat. En aquest punt, famílies humils, generalment del veïnatge, demanaven permís al propietari per tal d’espigolar el camp (espigolar: v.tr. AGR..‘arreplegar allò que un altre ha deixat’).

 

En la meua ment infantil, llunyana de tècniques productives, rodava la pregunta de com era possible que ocupant-se de la recollida en tanta pressa, deixaren tant de fruit sense collir (bàsicament es practicava amb la creïlla), cosa que, per altra banda, venia molt bé per a cobrir les necessitats de tota una temporada per a algunes famílies. Però també seria aplicable a la pràctica dels minaires, que han trobat importants ‘pepites’ d’or en mines abandonades o valuoses pedres precioses en velles explotacions

 

Traslladant aquest concepte a l’excursionisme, trobe una certa  semblança, és a dir, ací tenim molt de tall: serres pirinenques, pre-pirinenques, litorals, pre-litorals i en l’època de fort arrelament del excursionisme es feien per tot arreu caminades llargues contra el rellotge o contra els demés. En les nostres comarques (anys seixanta i setanta), es feien marxes de regularitat, que encara que tenien per objectiu arribar els primers, combinaven les condicions físiques amb l’habilitat d’interpretar les senyals i els mapes tot i que eren competitives.

 

Existeix d’altre cantó, una “globalització” administrativa, del mateix tall que la productiva: sota la mateixa organització, tenim associats als que fem un excursionisme clàssic, amistós i plaent i als que si no fan 100 km abans de 24 hores, no troben ni les pancartes de benvinguda a la fi del seu recorregut.


Així doncs, reflexionant sobre el tema en general, trobem que excursionisme i atletisme es confonen i opine que res té que vore una activitat amb l’altra. Durant dècades, molts excursionistes han estat més pendents del rellotge que del paisatge i que l’objectiu d’una bona part era el repte i el més difícil, però aquesta activitat era pròpia d’un excursionisme competitiu i no d’un atletisme practicat en els camins o la muntanya .

 

En l’esport practicat a la muntanya, l’alpinisme, que persegueix la pujada, el cim i l’alçada és clarament diferent de l’excursionisme clàssic caracteritzat pels recorreguts de llargada, seguint el perfil natural del terreny. Si em permeteu la figura retòrica, espigolant aquest camp, he trobat una branca caracteritzada per altra dimensió: la profunditat. Heu provat per sort, de fer un recorregut de vuit km amb cinc hores, parant-se a contemplar els tolls, els racons, els detalls, esmorzant tranquil·lament i parant-se en els miradors practicant la descoberta del paisatge? Heu gaudit, per ventura, d’una posta de sol contemplada des d’una cova, veient en amagar-se el sol, una claror de color fúcsia que contrasta la foscor del perfil de les muntanyes? I si escoltàrem amb uns auriculars, per la discreció i profunditat que mereix aquest màgic moment, l’obra “Because” dels Beatles?

 

Efectivament, hi ha una part de collita amagada encara sota la terra, esperant ser descoberta i fruïda. Som ja una societat de l’oci, en la que cal millorar la qualitat de vida tractant d’adequar les activitats al rovellament natural que es va produint a la nostra naturalesa.

 

Aquesta és la relació que existeix entre l’espigolar del meu record de petit dels camps de l’Horta i les induccions que us he fet en aquest article. L’element clau és el ritme. Bàsicament quan s’espigola, es va més lent i es fixa més l’atenció sobre el que tenim al davant. D’aquesta mena de tècnica, també en les eixides a la muntanya, es poden trobar exemplars i joies sensacionals.

 

Josep Salafranca 

 

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal