ELS VOLTORS DEL GR-8

 

Seguint el GR8 després del Pantà de Pena, això succeeix a la Franja de Ponent, molt a prop de Besseit (Beceite); es puja la carena de la Sierra de Tremedal per un bonic i zigzaguejant senderó, antic camí de carro, que mes tard es torna molt feixuc fins creuar-la passant a tocar la capella de Nostra Señora del Tremedal. La baixada no és menys dificultosa, doncs les pluges han deixat uns socs prou profunds i han mogut pedres de grans dimensions. Un cop baix, passem per un diminut congost i fem cap a Fondespal.la (Fuentespalda), poble aquest que fa honor al seu nom per les fonts, i que posseeix una torre-presó digna d’admirar i visitar.

 

Tot seguint el GR8, sortim del poble per la carretera  i molt aviat la deixem per anar per pista; uns pocs quilòmetres de goig per camins amples i planers entre boscos i riu ens duen a un formós porxat d’on sorgeixen una munió de fonts, és el Santuario de la Virgen de la Fuente, als peus de Penyaroja de Tastavins (Peñaroya de Tastavins); el lloc i el poble, a l’igual que el seu veí de Monroig (Monroyo) tenen la fama de produir els millors pernils i derivats del porc de l’Aragó i que precisament duen la marca “Virgen de La Fuente”.

 

Roques del MasmutUn cop deixem el santuari i ens adrecem cap a Penyaroja, veiem a la dreta del poble unes grans moles calcàries que ens recorden les roques d’en Benet, a Horta de Sant Joan, però aquestes són molt més altes i extenses; al poble ens informen que en diuen “Roques del Masmut”, i que s’hi pot accedir per una pista que surt de la part baixa del poble, o per un ample camí que en surt de la part més alta, just pel costat de les runes del castell. Donem un cop d’ull a l’extensa informació que duem de aquesta part de la franja (llibres, fascicles, tríptics i plànols) fins veure que hi ha la possibilitat de fer tot un recorregut pel seu voltant mitjançant el PRC83, seguint pel camí de la masia dels Atarangassos, creuant el riu de Castaños i seguint per la pista d’accés al “Comedero”. Ens ho rumiem i és el dia següent quan decidim de fer tota la volta al Masmut.


El dia es força calorós, hi ha uns pocs núvols que ens ajudaran a aguantar, posem uns 5 litres d’aigua per cadascú a les motxilles i unes quantes barretes energètiques, l’idea era poder passar el dia sense patiments si ens costava de trobar els camins per fer el tomb sencer. La nostra sorpresa va ésser quan just després de deixar lluny la imatge de Penyaroja ens trobàrem un matrimoni de jubilats que vivien a Reus, encara que ell havia sigut pastor a Penyaroja; us podeu imaginar la quantitat d’informació que l’home ens va donar de tot el recorregut que nosaltres volíem fer; en fi, el dia va ésser rodó i vàrem tenir l’ocasió d’observar durant molt de temps com dalt de la roca més gran es reunia una gran colònia de voltors que alimentats amb les despulles provinents de les indústries càrniques dels voltants, nidifiquen a la zona.

 

Roques del MasmutDe tot, però, el moment més impressionant fou quan tots ells, amb una mena de formació d’atac, baixaren fins el “comedero” amb vol rasant; passaren pel nostre damunt, y ho feren tant a prop dels nostres caps, que sense cap mena de dificultat escoltarem el soroll que feien les plomes de las seues ales al tallar el vent; en vaig comptar més de una trentena; l’espectacle va ésser encisador.

 

Als voltants de Penyaroja s’hi troben fòssils, i un dels més importants és el Tastavinsauri, un esquelet de dinosaure, de moment exemplar únic, que uns jovens varen trobar ja fa uns anys i que es calcula que té una mida d’uns 26 metres d’alçària. Ara, s’està fent una nau-museu per poder col·locar aquesta magnífica peça i així poder ser contemplada per tothom que ho desitgi.

 

Y com a anècdota històrica, l’agermanament entre Penyaroja i Vallibona, doncs en commemoració del fet que set nois que sobrevisqueren una terrible pesta varen recórrer a peu el camí de Vallibona fins Penyaroja, uns trenta quilòmetres, per tal de trobar set noies que volgueren casar-se amb ells i així tornar a repoblar el seu poble, es fa anualment aquest recorregut-romeria fins el Santuari.

 

Joan Marquès

 


Tornar

 

Butlletins

 

Pàgina principal