Navarra: L’altre PirineuLa Vall de Salazar:  Irati

 

Tenim un Pirineu propi, el català, i altre pròxim, l’aragonès, al que uns quants companys nostres, amb la regularitat de les aus  migratòries i amb la intensitat del pelegrí, visita cada any per aconseguir el repte dels tres mil.

 

Bosc d'IratiPerò els que tenim unes facultats més modestes, tenim un altre Pirineu: Efectivament, al nord-est de Navarra, és a dir, als seus Pirineus Orientals, hi ha una vall dita de Salazar i a la que dóna nom el riu que la traspassa, tenint a la seua capçalera entre d’altres, un tributari: el riu Irati i unes serres amb un sostre de 1533 m. (Abodi).  

 

Irati és el nom d’un riu, el nom d’una Conca, el nom d’un bosc (que per les seues característiques l’anomenen Selva) amb una extensió de 17.195 Ha, repartides entre la Vall de Salazar, La Vall de Aezcoa i una part més petita a França i jo afegiria que aquestes característiques fan de l'indret, un lloc que convida a caminar pels recorreguts locals assequibles a tothom.

 

En aquesta vall, he vist un gran nombre de sendes locals (blanc i verd) i passen el GR-11 i el GR-12. Les sendes locals estan dissenyades per distàncies d’uns 10 qm. Els desnivells van de 70 fins a 300 m. i els llocs per on passen son esplèndid: Per bosc, per rius o per carenes, el paisatge muntanyenc, res a vore amb les tarteres i la despoblació forestal.

 

Alto de TaplaEn el Alto de Tapla (1492) s’inicia un recorregut de carena que mostra la vessant com a terreny de pasturatge, completament verd i a pocs metres de la carena, comença una impressionant fageda. També s’hi troben ermites molt interessants com la de la Virgen de las Nieves en el nucli d’Irati, encara que la que més m’ha impressionat i curiosament no he vist en els mapes turístics, és la de la Virgen de la Blanca en Jaurrieta amb un entorn boscós i amb un camí que baixa al poble molt pintoresc i amb exemplars de roure centenari.

 

L’oficina de Turisme de Ochagavía (la població mes important de la Vall de Salazar), proposa unes excursions que estan ben senyalitzades, que comencen amb un panel informatiu amb el mapa i característiques del recorregut, sagetes indicadores en els punts convenients i senyals en blanc i verd amb el mateix codi convencional que coneguem pels PR i GR.

           

Perquè tingueu una idea de com poden ser, vos faré una petita descripció i característiques d'algunes de les més recomanades:

 

 

 

Vista des de la Muskilda

 

 

 

 

 

Pal GR i SLA l’est d’aquesta Vall de Salazar, hi ha la Vall de Aezcoa, amb llocs per passejar i visitar, com ara la Real Fábrica de Armas de Orbaizeta, unes runes de carreus en les que encara es poden apreciar els forns, les forges i els magatzems, així com l’Església i la gran obra de reforçament que feren sobre el riu Legartza. És admirable notar la contundència i la convicció de les reivindicacions dels navarresos. Com a curiositat, celebren en la Vall del Roncal una festa ancestral dita del Tributo de las Tres Vacas per la qual els Batlles roncalessos reben dels de la comarca francesa de Bearne tres vaques com a tribut per l’aprofitament de les pastures durant 28 dies a l’any.

 

Si teniu l’oportunitat, no deixeu de trepitjar aquestes Valls i no es conformeu solament en caminar, que no és poc, sinó que visiteu el gran patrimoni natural i històric que guarden zelosament.

 

Josep Salafranca.

 


Tornar

 

Butlletins

 

Pàgina principal