La Serra de Montsant ja és Parc Natural

 

Al darrer Consell Executiu del passat mes d’abril, la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret de creació del Parc Natural de la  Serra de Montsant. Els excursionistes del Camp de Tarragona només podem estar satisfets d’aquesta decisió que per fi protegeix 9.192 hectàrees d’una zona emblemàtica de les nostres muntanyes, que freqüentem, ens estimem des de sempre i volem que es conservi sense alteracions en el futur. Tot el Priorat sortirà guanyant.

 

La inclusió d’aquesta serra a l’any 1992 al PEIN – Pla d’Espais d’Interès Natural - no semblava ser suficient per frenar l’especulació empresarial privada que maldava per la instal·lació de centrals eòliques en llocs considerats de gran valor ecològic. Els beneficis inqüestionables de l’energia eòlica desapareixen quan els legítims interessos econòmics de les empreses passen per sobre dels interessos generals en malmetre espais naturals únics sense que l’actuació de les Administracions públiques sembli aturar-los. Fa sospitar que únicament la pressió ciutadana pugui reconduir aquest tema i forçar els polítics a protegir el medi natural comú.

 

Serra de Montsant - Toll de l'ouLa publicació del Decret, però, és només paper mullat si no es  dota pressupostàriament el nou Parc. Cal nomenar director, tècnics i guardes, es a dir, aplicar sobre el terreny les idees exposades al decret per tal d’encetar la enorme tasca d’estudiar i protegir el medi, tot harmonitzant les activitats tradicionals i fer respectar les lleis, com per exemple evitar l’habitual circulació destructiva de motos pels camins i senders.

 

 

Sembla que la tardor ens portarà el decret del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades, benvingut sigui. Què passarà doncs amb la resta de muntanyes que els excursionistes coneixem bé?: la serra de Llaberia, la Mola de Colldejou, la serra de la Llena, els Montalts, les muntanyes de Tivissa i Vandellòs, les serres de Miramar i Ancosa, el Montmell... Restaran lliures de qualsevol protecció i condemnades? El temps ens ho dirà.

 

Lluís Díaz

 

 


Sumari

 

Butlletins