NOVÍSSIM CODEX CALIXTINUS (MINOR)   1a part

Ver versión en castellano

 

Relació que va fer l’Apòstol en somnis a un anònim pelegrí, dels fets que esdevingueren a dos humils tarragonins que van pelegrinar a Santiago en l’any del Senyor de 2001, seguint les passes del rei Alfonsus II.

 

Mentre realitzava la meva peregrinació se’m va aparèixer l’Apòstol en somnis em va comminar a transcriure, per ajuda, edificació i inspiració d’altres pelegrins, el que havia esdevingut recentment a dos tarragonins que a Santiago van anar. 

 

I em va dir l’Apòstol:

 

Van sortir els dos pelegrins de Tarragona en ferrocarril a les 20,30 hores del 26 de juliol de 2001 en direcció a Palència, en un vagó tercermundista, que es pal·liava amb la grata companyia de dos matrimonis, un de Galícia, a prop d’on acabarien les seves passes, y l’altre del Bierzo, per on els dits pelegrins havien passat en un altre pelegrinar a Compostel·la. Arribaren a Palència a les 3,40 amb el temps just d’agafar a les 3,45 el tren que definitivament els conduiria a Santander, arribant a la dita ciutat a les 7 del matí. Es desvetllà un dia tapat i frescot. Després d’un suculent esmorzar, van decidir canviar el seu calçat per les botes i treure la capa per combatre la fina pluja que a poc a poc augmentava i començava a ser molesta. S’encaminaren cap a  l’alberg situat al carrer Rua Mayor on van ser rebuts pel president de l’Associació del Camí a Santander, home amable que els va donar tot tipus d’informació sobre el que podien visitar a la dita ciutat.

 

Amb aquesta informació s’encaminaren cap a la catedral, molt a prop de l’alberg. Van començar la visita per la Cripta del Crist i a continuació, la part alta, que és la Catedral. En sortir de la visita guiada i gratuïta van observar que no plovia, ans al contrari, feia un matí molt agradable per passejar i van fer un tranquil tomb per la badia, encaminant les seves passes cap el Palau de la Magdalena, residència que fou d’Alfons XIII, actualment universitat d’estiu, envoltada d’un agradable parc.


Després del passeig van retornar a l’alberg a descansar una estona, van conèixer l’hospitaler Pablo i després d’una agradable xerrada els recomana un bar per dinar: cocido muntanyès, acompanyat d’un bon vi, quallada de postres i cafè 1.300 pessetes. De tornada a l’alberg, una merescuda becaina. A la tarda van decidir fer una agradable passejada per la ciutat i després un sopar lleuger es van retirar d’hora per tal de preparar la primera etapa. De la conversa que mantenien, jo (o sigui l’apòstol) deduí que no era molt ampli el bagatge de coneixements amb el què afrontaven el Camí.  

 

1a etapa: SANTANDER - SANTILLANA DEL MAR

 

Passant por Santa Cruz de Bezana 4 km. Boo de Piélagos 5 km. Arce 3,8 km. Oruña 1 km. Mogro 4,5 km. Cudón 5,7 km. Requejada 4 km. Barreda 2,2 km. Hinojedo 3 km. Ongayo 3,1 km. Puente Avíos 2,2 km. Camplengo 3 km. Santillana 1,5 Km.

 

Des de la Catedral o l’alberg de Rua Mayor afronta el pelegrí l’etapa central de la ruta compostel·lana per Cantàbria, la que uneix les dues velles abadies i col·legiates de Santander i Santillana. Dos obstacles principals, dels què es trobaven antany en el seu caminar, hi romanen: la ria del Pas i la del Saja-Besaya, units des de Torrelavega. La desaparició de les barques obliga avui a fer una volta cercant els ponts per creuar les aigües. La ruta transcorre des de Santander per Santa Cruz de Bezana a Boo de Piélagos, on antany s’agafava la barca de Mogro, el passatge de la qual era gratuït per a  ‘pobres i romeus’, facilitant el seu camí.

 

Creuem els municipis de l’antiga Honor de Miengo. Des del segle XII els pelegrins salvaven la ria de San Martín de la Arena entre Cudón i Cortiguera per la barca sostinguda pels confrares de Santo Domingo. Actualment s’imposa arribar al pont de Barreda. Des d’aquí hi ha dues alternatives: o recuperar el camí compostel·là principal, prenent Hinojedo amb la seva gran església de Santiago i, per Ongayo, Puente Aviós i Camplengo arribar a Santillana davant dels absis de la seva esplèndida església romànica o bé fer drecera per un ramal secundari.     


En aquest es troba la vetusta torre medieval dels Calderón de la Barca, família que des de l’Edat Mitjana controlà el pas de la barca de Barreda, avui convertida en pont. Una antiga tradició mantinguda al llarg dels segles proclama que en aquesta torre s’hostatjà Sant Francesc d’Asís al 1214 quan va fer el Camí de Santiago per la  ruta de la costa. Els descendents dels qui l’hostatjaren mostren encara avui la cambra en què es va allotjar i la capella on va pregar. 

 

La  vila de Santillana del Mar, que no és ni plana ni santa ni té mar, fou la capital de l’antiga Merindad de las Asturias de Santillana i rebé fur del rei Alfons VIII de Castella, junt a les Quatre Viles de la Costa de la Mar.  A més de la formosa col·legiata amb el seu meravellós claustre de treballats capitells, va tenir la vila tres cases d’hospital a les que es van acollir els pelegrins: una del municipi, una altra del capítol de la col·legiata, anomenada de la Misericòrdia, i la tercera amb el nom de San Lázaro de la Mortera. En l’actualitat no té alberg. Avui és un centre turístic de primera magnitud, a més de Conjunt Històric Nacional. Al seu terme hi ha les Coves d’Altamira, amb els mundialment famosos bisons policromats i en relleu.       

 

(Continuarà)

 

Pilar Carrasco

 

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal