EL GRAU DE LES MARRADES

 

Circuit pels cingles de l'Albiol, Muntanyes de Prades.

 

Sortida: Carretera T‑704 de Reus a Prades per Vilaplana i La Mussara, poc abans del KM 16. Som als plans del Nebot. Girem cap a la dreta per una pista asfaltada, que aviat perd l'asfalt. Aquí hi trobem cotxes d'escaladors, ja que la roca d'aquestes cingleres és de calcària dolomítica, d'una gran qualitat per a la pràctica de l'escalada. Aparcarem seguint la pista, entre els pins. Som als 850 m d'alçada.

 

0: 00 H Seguim la pista cap a l'Est, davallant una mica.

 

0: 03 H Cruïlla. Seguim la pista de la dreta, que davalla més.

 

0: 08 H Cruïlla. Som als 840 m d'alçada. Deixem la pista, girant cap a la nostra dreta, seguint un sender. Hi ha tres grans fites, que ens indiquen aquest camí, molt emprat pels escaladors. El sender es manté molt fressat i va davallant molt suaument, a cercar la cinglera.

 

0: 15 H S'acaba el pla, i aquí entrem en una canal avui molt malmesa, per on baixarem, ajudant‑nos amb les mans, a estones. Cal anar amb compte amb les roques polides, que poden esdevenir molt relliscoses. Estem davallant per l'estrat del cingle calcari.

 

0: 25 H Arribem a un replà. Aquí tenim dues possibilitats: seguir davallant rectes pel mig del bosc de pins i atapeït de boixos, o bé, seguir el relleix, cap a la nostra esquerra, itinerari que és preferible, ja que caminarem sense l'estorb de l'espessa vegetació.

 

0: 30 H Gran esllavissada. Admirarem la panoràmica que s'albira des d'aquí estant, i també els grans blocs , caiguts al sota‑cingle i que van malmetre el camí del Grau de les Marrades, per on descendirem. Aquí, és freqüent trobar‑nos amb escaladors.

 

0: 33 H Creuem horitzontalment els blocs i ja descendim amb molt de compte, passant per les pedres arrastrades amb l'esllavissada. Cal anar a la part de sota d'uns grans blocs que veiem, entre aritges i esbarzers.

 

0: 45 H Arribem al solc del camí, després de davallar, dificultosament pels blocs caiguts. Ara, caminarem cap a la nostra esquerra, planerament. Passem per un bosc de pins, molt ric en sotabosc.

 

0: 55 H  Davallem, entrant en l'estrat de gres vermell. El sotabosc esdevé més net. El camí fa giragonses, davallant , de cara al migdia.

 

1: 05 H Passem per un collet. Cal fixar‑se bé amb les fites i alguna marca de pintura vermella. Sempre seguim la direcció del migdia. Seguim davallant pel grau de les Marrades.

 

1: 17 H Cruïlla, amb una pista travessera. Som als 600 m d'alçada. Seguim la pista, cap a Llevant, Est. Aviat, davallem.

 

1: 28 H Cruïlla. Deixem la pista de la dreta, i seguim la pista de l'esquerra, Nord, que davalla fort.

 

1: 35 H Cruïlla. A la nostra dreta hi ha una pista i un pou d'aigua i una construcció de maons, com una caseta inacabada. Nosaltres, seguim la pista capa l'esquerra, Nord, davallant. Entrem en una zona molt ombrívola.

 

1: 45 H Cruïlla. La pista es troba amb la rasa que baixa de la Font Major, anomenada " Barranc de Rajadell ", als mapes. La pista fa una pronunciada corba cap a la dreta. Som als 512 m d'alçada, el punt més baix d'aquesta excursió. Nosaltres abandonem la pista i creuem la rasa, seguint una antiga pista ascendent, que aviat abandonem.

 

1: 47 H Cruïlla. Ens enfilem, pujant  fort, seguint un camí cap a la nostra esquerra, amb un fort pendent, per un obac bosc de pins, amb molt de sotabosc.

 

1: 55 H El camí es desdibuixa i es fa perdedor, ja que en surten moltes branques. No ens acostarem a la rasa, situada a la nostra esquerra, i molt més frondosa de vegetació i botges. Ens desviem una mica, cap a la dreta, cercant la solella. Pugem fort. Hi ha diversos senders, però tots van dirigint‑se cap amunt i cap a l'esquerra.

 

2: 10 H Som als 666 m d'alçada i reposem en un planell, entre botges. Admirem la panoràmica cap al Puig d'En Cama, i la vall de la riera de la Selva. Som al cingle roig, de gres vermell. Seguim pujant.

 

2: 15 H El camí esdevé planer i es dirigeix clarament cap a l'W, entrant en la vall situada enmig de la cinglera calcària, que tenim enfront nostre. Bones fotos...

 

2: 20 H Entrem en una obaga i pugem fort per un camí que antigament fou empedrat, i que fa ziga‑zagues, ja en terreny del calcari blanc. L'espessa vegetació d'obaga ens dificulta la progressió. Guanyem alçada, pujant per un grauet calcari esglaonat.

 

2: 40 H Tenim a la nostra dreta un magnífic relleix de cingle, que aprofitarem per descansar i per esmorzar, de cara al joliu sol d'hivern. Ens hi dirigim.

 

2: 42 H Descans en aquest replà, sota la cinglera calcària. Bones fotos de l'entorn.

 

2: 44 H Seguim pujant, i aviat el camí va paral·lel al barranc, però més alt. Espessa vegetació que ens dificulta la progressió.

 

2: 58 H Una gran fita solitària ens confirma que anem bé, però la veritat és que a partir d'aquí el camí es fa tan esborradís, que acabem per perdre'l.

 

Més tard, sabrem que, per lògica, el camí continua planer, avançant cap a ponent, i acostant‑se al barranc. Però, aquí ens caldria un bon xerrac i hores de treball, per tal de retrobar el camí perdut.  Es tracta d'un antic bosc, que va cremar al seu dia, i ara convertit en un argelagar. Ara no sabem què fer i optem per pujar pel dret, cap a la nostra dreta, passant pel mig d'unes atapeïdes argelagues. Avancem amb molta dificultat.

 

3: 40 H Després de pujar i pujar. Després d'escridassar‑nos per si un company no espera a l'altre. O per si l'un ha pujat per millor indret que els altres, etc... seguim pujant... i assolim les restes d'una antiga pista, avui molt malmesa, utilitzada per treure fusta, al seu moment, quan tot això va cremar. Seguim aquesta pista, capa la nostra esquerra, davallant suaument, i de cara al barranc. A mida que la seguim, esdevé un sender molt brut de botges. I quan arribem al barranc, veiem a la nostra esquerra, les restes del camí que hauríem hagut de seguir, si no l'haguéssim perdut. No es pot creuar el barranc en aquest indret, cosa que fa que optem per pujar fort cap a la nostra dreta, per la solella, entre botges. I aviat guanyem un replà , on trobem el fressat camí que prové del mas de l'Esporgat. El seguim cap a l'esquerra, pujant.

 

4H FONT MAJOR, als 790 m d'alçada. Hi ha molta brutícia. I també unes papereres on es llegeix " Ajuntament de la Selva del Camp ". Indret molt agradable i ombrívol. Grans alzines i roures. Es llegeix 11‑XI‑73, data de quan es va arranjar la font. Hi ha una gran pedra que fa de taula i unes altres pedres que fan de bancs. L’aigua de la font, abundosa i frescal, és boníssima. Reposem. Comentem l'excursió i mengem un a mica.

 

4: 01 H Sortim pel camí ascendent situat al darrera de la font.

 

4: 06 H Cruïlla amb una pista, que no cal seguir. Seguim pel sender. Cal anar cap a l'esquerra, creuant la rasa, i entrant en el bosc atapeït de boixos.

 

4: 10 H Cruïlla: aquí entrem en una pista que fineix aquí. La seguim cap a la nostra esquerra, pujant suaument.

 

4: 20 H Mas del Nebot, en ruïnes.

 

4: 21 H Cotxe abandonat, marca Ford. Seguim pujant suaument per la pista.

 

4: 30 H Aparcament del nostre cotxe. Retornem cap a casa nostra.

 

CONCLUSIONS:

Aquest " Grau de les Marrades ", podria ser motiu de recuperació, en un " Dia del Camí de Muntanya ", ja que requereix un esforç mínim de neteja.

Ho suggereixo, com a tema  per al futur.

 

MAPA RECOMANAT:

 

Nou Mapa, de l'editorial Piolet:

" Muntanyes de Prades ". Escala : 1 / 25.000. Any 2002.

 

 

Antoni Cabré Puig

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal