LA CAPELLETA DE LA MARE DE DÉU DE L 'HOSPITALET O DE LA LLET, celestial protectora dels excursionistes, senyora del GR172 i del PRC 1, guia, llum i benefactora dels caminants.

 

Els caminants i excursionistes habituals o ciclistes aficionats s'han trobat, situada a la cruïlla del GR 172 i el PRC 1, al terme de Puigpelat, una construcció nova. Qui normalment passa per allí a més del pal històric de senyalització troba una construcció de totxana en forma de volta que es veu de lluny, és una capelleta que conté unes majòliques amb un dibuix de la Mare de Déu (veure portada del butlletí). També hi ha uns arbres i a més del pal hi ha unes cintes blanques. La capelleta esta orientada vers Montserrat.

 

Del lloc on és situada la capella, uns 200 metres camí de Vistabella avall, hi havia al segle XII i fins a començaments del XX un convent amb església de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Aproximadament entre els anys 1920 - 1923 es van desmuntar completament les restes de les edificacions, en el moment de fer-ho el seu estat devia ser molt precari i el lloc ha sigut ocupat per conreus de vinya i avellaners. Ens ha quedat una lauda sepulcral d'un dels comanadors de la primera època, Fra Bernat Pavia, que es guarda dins d'una urna a l'altar de la Mare de Déu a l'església parroquial. El culte i la imatge, en aquell moment romànico-gòtica, que es troba actualment al museu de la catedral de Tarragona, ja havia estat abandonat el 11 de febrer de 1837 (primera guerra carlina) i traslladada imatge i culte a l'altar de Santa Magdalena de l'Església Parroquial.

 

De Puigpelat, les primeres noticies que ens pervenen després de la conquesta del territori del Camp pel comtat de Barcelona, fan referència a la seva pertinença a la Baronia del castell de Vallmoll. En una primera acta de conciliació entre el bisbe de Tarragona i l'Orde de l'Hospital de 1184, s'explicita que érem part del territori de l'Orde, i que hi estava constituïda una comanda, que és la cèl·lula mínima d'organització de l'Orde de l'Hospital, que per la seva jerarquització necessitava d'un sistema de producció de beneficis per fer front a les despeses que comportaven les lluites per la conquesta de Jerusalem. Des de aquell moment van apareixent més noticies de Puigpelat.

 

Es descriu molt aviat que s'havien fet unes construccions en un terreny denominat Quadra de l'Hospitalet. Se les denomina com cases de Vallmoll,  fent referència a que estaven situades en el terme del castell de Vallmoll, o sigui que una quadra era el que actualment diríem una partida del terme. Era un extens territori en aquell moment, i per la bona quantitat d'aigua que existia, era i encara és la millor terra del terme. El lloc que li fou donat a l'Orde o que ells mateixos prengueren no era un lloc qualsevol.  Tota aquella zona és rica en restes romanes. Provenint del Pont d'Armentera, passava per allí un aqüeducte que també hi agafava aigua i que també passava pels peus del poble. Al segle XVIII, es construí la mina de l'Arquebisbe. El Grup Excursionista del Camp de Tarragona, pensant en aquest traçat que tenia l'aigua des de l'època romana, creà el Camí de l'Aigua.

 

Tornant a la descripció de la Capelleta, al costat tenim les restes d'una font, la font de la mina de les Esquadres actualment estroncada, esperem que qualsevol dia puguem tornar a beure de la seva aigua. Els cinc arbres del lloc són acàcies blanques dedicades a cinc persones que en el moment que naixia la capelleta van desaparèixer, les seves flors blanques ens retornen anualment la seva presència.

 

El que us heu de llegir cada vegada que passeu per allí és el poema-pregària fundacional de Mossèn Joan Roig, feta al setembre de 1998. Entendre tot el significat possible és el motiu de la capella.

 

A la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet:

 

Llum d'acàcia florida,

Mare de Déu de la Llet,

que tanta fosca heu desfet

entrant dins cada ferida!

 

Salveu-nos d'urc i fallida

i de mal de soledat,

Vós que sempre ens feu costat

amb un esguard que allibera,

gloriosa Hospitalera

del verger de Puigpelat!


Cada any en aquest lloc des del 2000, es fa la Romeria del Diumenge de Pentecosta, en la que es baixen les cintes blanques que veureu lligades al pal indicador, que porta cada participant, i que testimonia que s'ha fet la romeria. A les rajoletes podeu veure la imatge actual que és treta de l’escultura que es guarda al poble. Té el monograma grec de la Mare de Déu prop del cap de la imatge i al mig dues creus de Malta que ens informen del vessant històric. Una mica mes avall, quasi als peus de la imatge, per una banda, el Portal del poble, una de les dues entrades al poble. A l'altra banda, el que era el convent situat en aquest lloc, al costat d’un pi, que té per Puigpelat un gran significat, que seria motiu d'una altra explicació que ens roman pendent per un altre ocasió. L'orla que envolta el conjunt és de raïms en plenitud, principal conreu de Puigpelat.

 

Jaume Andreu

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal