Montsant: Parc o què ?

 

Torna a revifar la intenció de declaració de parc natural al Massís de Montsant. Des que vaig sentir parlar per primera vegada d’aquest projecte polític, s’ha construït el pantà de Margalef i posteriorment es va ampliar i darrerament hi ha una concessió de pasturatge de cabres que estan arrasant i embrutant el que es pretén que siga un parc natural per visitar.

 

 

 

Pot ser m’he trobat un moment poc optimista per escriure. La veritat és que no ho veig clar. Quan férem l’últim Camí de l’Aigua i vàrem topar en alguns inconvenients com ara el desproporcionat sentit de la propietat d’alguns pagesos omplint el camí de gossos agressius  o també les obres del tren AVE que ens varen desconcertar fins aconseguir orientar-nos, sense deixar de mencionar el creixement d’urbanitzacions pel que era l’històric Camí dels Morts, marcat com a PR que forma part de l'important traçat de Reus a Montserrat i que en estar asfaltat (signe evident de progrés) facilita la circulació de vehicles i toca anar xafant l’herba pels extrems del camí per tal de no ser atropellat. Tot fou una situació puntual que trobàrem un dia d’excursió i que no em preocuparia si no fora perquè endemés d’un fet puntual, fora sobretot una tendència, que em va fer reflexionar respecte el que els excursionistes estem perdent el Pla per causa del progrés i per tant tindríem que concentrar el futur en la muntanya.

 

En aquestes estant, quan vaig llegir les notícies en el diari, refrescant la noticia del projecte de parc natural del Montsant. Un dels objectius del projecte, és la divulgació i el foment respectuós del turisme i la diversificació de les economies rurals mitjançant la promoció dels productes agraris i artesans. El parc integrarà a tots els municipis de la Comarca del Priorat. Es crearà un Centre d’Activitats de Muntanya i també es posarà en marxa el Centre de visitants del Priorat.

 

 

L’ultima declaració de Parc que tenim en la Província, és el dels Ports i  tinc entès que el tema de camins funciona a base de voluntariat. Jo tinc una por i sense prejutjar cap actitud em pregunto: Deixaran treballar als excursionistes com s’ha fet fins ara? o “Si talles un branquilló et denuncio, però si em demanes que ho fem, no tenim pressupost”.  No és gratuïta la reflexió, perquè recordareu fa uns vuit o deu anys es propagà la dèria per endreçar les fonts i es posaven bidons metàl·lics, pintats amb l’escut de l’ajuntament del terme, per abocar les deixalles i mantindre el lloc net. Quan al pas dels mesos els bidons no es buidaven i les bestioles escampaven el fem per l’indret, la justificació era que l’ajuntament no tenia pressupost per la recollida de les escombraries.

 

Un aspecte ben positiu del projecte és que el nou mapa d’implantació d’energia eòlica, exclou els Parcs Naturals d’aquest aprofitament energètic i el més important és que no solament queden exclosos els Parcs que existeixen, sinó també tots els que hi ha en projecte. Em treu un somriure sarcàstic, quan pense les vegades que durant tantes excursions i per diverses raons, hem criticat a les Autoritats Autonòmiques queixant-nos que a Barcelona no miraven més que al Montseny i al Pirineu i les muntanyes del Sud estaven deixades de la mà administrativa. Sempre hi havia una veu anònima que acabava l'acalorada manifestació verbal i ens feia riure dient: “Shssss.. Millor.”. Espere sincerament que aquella fora una expressió ocurrent i oportuna i no una premonició.

 

 

Josep Salafranca i Bonet

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal