Els castells de Salmella i Saburella des de Vallespinosa

 

 

Vallespinosa. Aquest bellíssim llogarret, situat als 640 m d'altitud, i que pertany al municipi de Pontils, (Conca de Barberà), va ser visitat per Artur Osona, cap a l'any 1.910, i ens va deixar escrit que aquest entorn recorda el Pirineu, i no pas un poble de Tarragona. El Josep Iglésies i el Joaquim Santasusagna ens van escriure una magnífica  guia excursionista i, a l'any 1934 i ens deien que comptava amb 195 habitants.

 

APROXIMACIÓ:

 

Fa de mal aconsellar la millor opció, però jo us dic que des de VALLS, podeu seguir cap al Pla de Santa Maria. Després, seguir per la carretera TP‑ 2311, cap a Cabra i  Sarral. Aquí, seguirem la C‑ 241 passant per Rocafort de Queralt i, en arribar al coll de Deogràcies, als 716 m, abandonem la carretera de Santa Coloma de Queralt, i girem cap a la nostra dreta, seguint durant 8 Km, la TP‑ 2015 pujant, passant pel coll del Puig de Gaigs i després davallant pel barranc de Coma de Vaca. Aleshores, arribarem als plans de les Eres, i al poble de Vallespinosa. Aparcarem, sense entrar en el poble. La carretera fineix aquí. Seguint avall, esdevé pista i en 2 minuts, arribarem a la bellíssima i frescal " Font de Vallespinosa ", on raja una aigua boníssima. Retornem a l'aparcament i entrem al poble, passant sota una placa on llegim " Cuartel Sur nº 1 ". A mà dreta, encimbellat hi ha les ruïnes del Castellot i l'absis de la primitiva església, d'estil romànic. Aquest poble, actualment fa goig, ja que els estadants han arreglat les cases i els carrers. Fins i tot, hi trobareu un restaurant. Actualment, només hi viuen tot l'any, unes 22 persones. Una vegada l'any, a l'estiu, el poble puja d'excursió, fins Salmella, als 828 m, per un camí, que ara seguirem.

 

0: 00 H Entrem a la plaça del poble i seguim amunt pel carrer " Sumella ", amb una forta pujada. Paga la pena, anar‑se aturant i gaudint dels diversos racons del poble, molt restaurats i que es fan de bon mirar.

 

Sortim del poble i el carrer esdevé un joliu camí d'obaga, cap a la dreta, lluint una vegetació exuberant, amb alzines, aurons i moltes aritges. Seguim pujant, en direcció SSE. Trobarem corriols cap a la dreta, que no hem de seguir.

 

El nostre camí, avança pujant, però amb una suau pujada. Aviat entrarem en la pista que baixa del Coll de les Agulles, i que seguirem cap a la nostra dreta, pujant amunt.

 

Seguim la pista, durant uns deu minuts, i ja veiem a la nostra dreta, sota d'uns antics marges de bancals de conreus, avui abandonats, una fita, feta amb  quatre pedres, que ens indica el camí, amb un fort pendent, que ara seguirem.

 

0: 45 H Collet, situat als 780 m. Veiem una línia elèctrica de " Molt Alta Tensió ", llunyana, cap al Nord., que segueix una direcció SW‑NE. És un bon punt de referència. I nosaltres, passem a frec d'unes pilones d' una altra línia elèctrica N‑S, de menor potència. A la dreta, tenim la Serra Morena, el cim de la qual és el Puig Cristià, de 926 m. És important no despistar‑nos, ja que el camí es fa molt perdedor, des que som dins d'uns plans farcits d'argelagues.

 

Anem avançant cap a una ampla carena travessera, encara llunyana.

 

Seguim pujant, però ara, suaument. Anem cap al SSW.

 

1: 10 H Cruïlla amb una pista travessera, que va per la carena que vèiem a mida que anàvem pujant. Som als 800 m. Després, hem de retornar aquí, ja que continuarem l'excursió, seguint aquesta pista, enllà. Ara, seguirem la pista, més o menys planera, cap al SW.

 

1: 30 H Collet al peu del turó on hi ha, encimbellat, el castell de Salmella als 828 m i avui en ruïnes. Abandonem a la nostra dreta, la pista que ens duria cap al Mas de la Mel i el Pont d'Armentera, i avancem planers, cap a la nostra esquerra, passant entre alzines.

 

 

1: 35 H Entrem a les restes el poble de Salmella, als 780 m. Les cases, estan derruïdes, però l'església, d'origen romànic, ara rep l'atenció dels restauradors, que n'han netejat la runa, i estan reconstruint les arcades, que ja apunten cap al gòtic. Admirem l'entorn i la panoràmica: tenim el Montagut i Querol, al davant nostre. Tenim una bona panoràmica de la part mitjana de la vall del riu Gaià. I veiem el Pont d'Armentera. Veiem El Pla de Santa Maria i Valls, llunyans. I fem la foto de rigor, enquadrant l'església i el castell. Segons un document del segle XI , aquest castell va ser erigit per un  home d'aquestes contrades, i després va passar a mans sarraïnes, degollant‑ne al defensor.

 

1: 40 H Sortim del poble, en direcció NE, seguint un senderó, entre carrasques. I ja enllacem amb la pista que ens ha dut fins aquí, seguint‑la de nou, enrera, cap al NE. Si hom vol pujar al Cim del Puig Cristià, des d'aquí estant, cal que se situï a l'inici dels camps de cirerers de mà esquerra, on surt un sender que va a cercar la carena, enfilant‑se per un espadat rocallós blanc, de calcari. I després cal seguir carena amunt, entre  botges de tota mena. Guanyarà el cim en 30 min.

 

Cim del Puig Cristià, als 926 m. Gran panoràmica. Albirem el Puig de Comaverd de 908 m. El Cogulló , de 879 m. I el Tossal Gros. I Valls, dins la boirina. Cap al NE, veiem proper el Montclar, de 948 m. I Santa Coloma de Queralt. A l'hivern, podem veure el Montsec i els cims nevats del Pirineu. Des de llevant i cap al Sud, veiem Montserrat, el Puig Formigosa, el Montagut, el Montmell. I la mar, molt llunyana. Tenim Salmella i les restes del seu castell a sota nostre. Retornem a Salmella, descendint novament, per la mateixa carena, ja que un itinerari alternatiu ens ficaria de ple, dins d'un mar d'argelagues. Tot recordant als escriptors i excursionistes Josep Iglésies & Joaquim Santasusagna, que van publicar una guia excursionista d'aquests encontorns l'any 1934, val a dir que en aquells temps hi havia gent als masos. I també  ramats de cabres i d'ovelles per aquestes muntanyes, cosa que mantenia els camins en un bon estat, nets i fressats. Ara, tot roman perdut.

 

1: 45 H A la nostra esquerra, albirem una arcada de pedra, que amaga una font. moltes vegades, eixorca. És la font de l' Hortet del Llorençó. Anem seguint la pista, passant pel damunt dels 800 m, i tenim a la nostra dreta, la coma que forma el barranc de Cal Batlle, situat més avall, i per on hi passa una pista, que fineix al castell de Saburella. Més enllà, albirem una gran bassa per regar.

 

2: 10 H  Cruïlla. A la nostra esquerra, surt el sender que duu al poble de Vallespinosa, marcat amb marques de pintura blava. Seguim endavant per la pista, que aviat davalla fort. A la nostra dreta, deixem el Puig de les Agulles, de 821 m.

 

2: 25 H Coll de les Agulles: cruïlla: la pista gira cap al NE, i duu a Cal Coca i a Vallespinosa. Nosaltres, seguim per la malmesa pista de la branca dreta, davallant cap  al castell de Saburella, que ja veiem a prop.

 

2: 27 H  Fem drecera, baixant pel dret, de cara al castell de Saburella, seguint una línia  d'un tub de goma negre, que correspon a una conducció d'aigua.

 

2: 45 H Mas de Saburella i corral de cabres. Fa uns anys, ho cuidaven uns germans de Montalbán ( Córdoba ). Hi ha una font. Ara, tot roman abandonat. Des d' aquí estant, surt una pista , que duu al Pont d'Armentera.

 

3 H Ens atansem a l'encimbellat castell de Saburella, als  675 m d'alçada. S'alça entre pins. Des de lluny estant, la seva esvelta silueta fa patxoca, però quan hi arribem, hi trobem poca cosa. Hi veiem dues torres i un bocí de muralla, i poca cosa més. Tot el conjunt roman en estat de ruïna. Tot i així, la seva silueta és molt característica. La seva primitiva església estava dedicada a Sant Miquel. Panoràmica: el Montclar, el Montagut, i Querol amb la vall del Gaià.

 

3: 10 H Retornem al mas de Saburella i seguim la pista que baixa cap a llevant i que duu a Querol. A la nostra dreta, deixem una pista que duu a Cal Mandil, i baixem fort, fins arribar  al  Clot de Coma de Vaca, per on baixa el barranc que a Vallespinosa diuen " Els Torrents ", i a l'ICC  consta com a " Barranc de Coma de Vaca ", i que ara ens caldrà remuntar.

 

3: 25 H No creuem el barranc, sinó que girem cap a la nostra esquerra, per una  pista molt indefinida, planera. Som als 480 m. Anem cap al NW, remuntant el barranc.

 

3: 31 H  Trobem uns plans, antigament conreats, i veiem les runes del mas de Paua.

 

3: 35 H Font  del mas de Paua, al peu d'un marge a la nostra esquerra. Aigua fresca i abundosa. És un fet curiós que el topònim Paua apareix als mapes com a Pava. Seguim amunt, i creuem el barranc, arribant a la pista ascendent, que el remunta per la seva esquerra hidrogràfica. Entrem en el Terme de Pontils. El barranc es fa més pregon, degut a l'aparició a la nostra dreta del serrat dels Bassals, amb l'altiu Puig  de Conillera, de 826 m.

 

3: 59 H  Runes del molí del Racó. Seguim amunt, sempre seguint la pista. L'entorn és  trist, gairebé sense vegetació, degut a l'erosió i a l'acció dels incendis i dels ramats de cabres. No oblidem que Napoleó Bonaparte va fer eliminar totes les cabres, de la seva illa nadiua, Còrsega. I ara, allà hi trobem una flora esplendorosa i densa.

 

4: 28 H  Racó de Rojals: a la nostra esquerra, hi ha una bassa , una font i una horta molt cuidada. Seguim amunt i tenim al davant nostre, les roques del Magí, amb la roca coneguda com " La Finestra ".

 

4: 45 H  Creuem el barranc, en un indret molt obac i amb  vegetació que li confereix un aspecte exuberant. Creuem una cadena. Seguim amunt per la pista.

 

4: 54 H Cruïlla amb la pista que ens arriba per la nostra esquerra, que baixa des del coll de les Agulles.

 

4: 56 H  Font de Vallespinosa, on podem reposar i beure la seva aigua fresquíssima.

 

4: 58 H Aparcament a l'entrada del poble de Vallespinosa. Cal afegir al temps total, els temps esmerçats en les visites dels castells, de l'església de Salmella i durant l'esmorzar.

La millor època és a la tardor, quan els caducifolis ens presenten totes les seves tonalitats de colors.

 

 

BIBLIOGRAFIA  RECOMANADA:

 

- Les Valls del Gaià , del Foix i de Miralles.  Josep Iglésies & Joaquim Santasusagna. Editorial  M. Roca. Centre de Lectura. Reus , 1934.

 

- Els Castells Catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona, 1973.

 

 

MAPES:

 

ICC. Mapes Comarcals. Núm 16. LA CONCA DE BARBERÀ. Escala: 1 / 50.000.

 

ANCOSA‑ BRUFAGANYA. Editorial Montblanc‑Martín. Any 1968. Escala: 1 / 25.000.

 

 

Antoni Cabré Puig

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal