Campanya d’estiu als Alps del Valais, Suïssa.

 

 

 

Dia 7 de juliol. De Reus a Chamonix, al peu del Mont Blanc, on passem la nit al càmping Île des Barrats, com de costum. Amb el Joan, l’Encarna, Sentís i l’Ester, l’ambient és d’il·lusió i ganes.

 

Dia 8. Creuem la frontera de Suïssa per Martigny. En poc més de 2 hores estem a Saas-Fee, la perla dels Alps, bonica població al cor del cantó del Valais, envoltada de muntanyes. Situada a 1.800 metres d’alçada, és la capital de la vall de Saas, i està considerada un dels centres de turisme més importants de Suïssa, tant a l’estiu com a l’hivern. Després de confirmar a l’oficina de turisme i trucant al refugi que, malgrat la pluja, farà bon temps demà, agafem un telefèric i en pocs minuts som a l’estació de Felskinn, a 3.000 metres, en mig de la boira. Tres quarts d’hora de caminada per una pista nevada ens deixen a la Cabana Britannia, a 3.030 metres, el refugi on passarem la nit. Pertany al Club Alpí Suís i està perfectament condicionat. Fan goig aquest refugis tan nets i endreçats com petits hotelets de luxe al mig de la muntanya, amb habitacions de 6 persones, tot en fusta.

 

Dia 9. Ens desperten a ¼ de 3 de la matinada. Al menjador, una quinzena de persones esmorzen com nosaltres. Tot i la pluja de la tarda anterior, el cel és net i la lluna gairebé plena llueix amb força. L’Strahlhorn i el llarg camí sobre neu són perfectament visibles. Ens equipem per suportar els –5º graus i una vegada encordats, baixem a la gelera de Hohlaubgletscher, que hem de creuar. És negra nit, sort de la lluna. No es veu una traça definida en la direcció que volem i la boira que s’aixeca del fons de la vall ens tapa l’horitzó a estones, així que seguim les petjades d’una cordada que ens precedeix. Hem d’anar amb precaució, però, per sort, estem a començaments de temporada i les grans esquerdes estan encara cobertes de neu. El camí no té gaire inclinació i la distància a fer és molt llarga.

 

Portem una hora de suau pujada quan comença a clarejar sobre la gelera d’Allalingletscher. Quan els primers raigs de sol il·luminen els cims, tot un festival de llums irisades es desferma lentament. Els cristalls de glaç llueixen com si els estels haguessin caigut de sobte damunt la neu. Anem seguint la gelera deixant a la dreta el vessant est de l’Allalinhorn, tot de pedra vertical i nua. Després passem sota l’Allalinpass i resseguim la cara est del Rimpfischhorn, també dreta i despullada de neu. A poc a poc, passen les hores i la gelera guanya inclinació. Les petjades del grup que va al davant es desvien a l’esquerra, cap al Fluchthorn, un cim cònic de 3.790 metres en l’aresta nord del nostre objectiu. Ara seguim un vella traça segura i ampla que puja directa al coll.

 

Fem alguna paradeta per hidratar-nos i a 2/4 de 9 del matí arribem a l’Adlerpass, a 3.789 metres. Aquest és un punt de pas cap a Zermatt i la seva vall. Descansem una bona estona i gaudim de la vista del Cerví, la Dent Blanche, el Ober Gabelhorn i altres pics més enllà de Zermatt. Des del coll, un ampli llom nevat ens du lentament fins l’aresta somital. El sol escalfa de valent i la calor comença a guanyar terreny. El paisatge s’eixampla i després d’hores de paciència i esforç, arribem al cim de l’Strahlhorn, de 4.190 metres d’alçada, que està constituït per una estreta cornisa de neu formada pel vent damunt d’unes pedres relliscoses i cobertes de gel. L’espai és tan reduït i penjat sobre el buit que no s’hi quedem gaire i baixem a l’avantcim.

 

El cel està net de núvols. Hem tingut sort amb un dia molt clar i sense vent. El panorama que s’hi albira és encisador. Al sud tenim l’imponent massís del Mont Rosa i podem identificar els cim visibles que el configuren: la Signalkuppe o punta Gnifetti, Zumstein, Punta Dufour i Nordend. Més a la dreta, l’ondulada aresta que uneix els dos cims bessons del Lyskamm. Segueixen Castor i Pollux, els Breithorns i la piràmide inconfusible del Cerví/Matterhorn. Cap a l’oest tenim els pics del Valais occidental: Dent Blanche, Ober Gabelhorn, Zinalrothorn i Weisshorn. Al nord tenim molt a prop la cara est i els cims del Rimpfischhorn i l’Allalinhorn. Entre els dos, l’obertura de l’Allalinpass deixa veure el bonic massís de Mischabel on també identifiquem els pics visibles: Alphubel, Täschhorn i el Dom, que amb 4.545 metres és la muntanya més alta íntegrament en territori suís. Al darrera queda la clàssica aresta Nadelgrat.

 

Comencem la llarga baixada. El paisatge a la nostra esquerra es tanca amb l’aresta fronterera amb Itàlia, límit sud del cantó del Valais: Lyskamm, Castor, Pollux, Roccia Nera i Breithorn, el Theodulpass i el Cerví. Les hores avancen i la calor augmenta. Ens aturem al coll a fer un mos i poc després seguim la interminable gelera. És migdia i la neu sopa entorpeix la marxa. El sol cau a plom i la reverberació és molt forta. Cal protegir-se i sortir com abans millor d’aquest forn.

 

Les esquerdes d’aquesta llarguíssima gelera són encara una amenaça real i no val a badar. Una dura remuntada final ens torna al refugi dotze hores després de sortir. Només  cal recollir les coses i anar ràpids per tal de no perdre el darrer telefèric de retorn a Saas-Fee. Ens hem guanyat un merescut descans i ens instal·lem al càmping Mischabel de Saas-Grund.

 

Dia 11. Hem fet  tota una jornada de relax i ara ens toca conèixer la vall de Saas i els seus paisatges més suaus tal com a nosaltres ens agrada, caminant. Agafem el telefèric de Kreuzboden, a 2400 metres. Allí seguim el hohenweg, un sender en direcció sud que ressegueix la vall a mitja alçada proporcionant-nos unes vistes de somni del vessant oest: a dalt, les geleres i els cims que coneixem; a baix, els boscos i els poblets de una vall tan perfecta que sembla dibuixada. Hi ha un tram on les nombroses flors alpines estan identificades i explicades. Malauradament, els núvols alts amaguen el massís de Mischabel. L’Strahlhorn i els seus veïns encara es veuen. L’embassament de Mattmark tanca la vall pel sud. És un plaer aturar-se a esmorzar amb aquest decorat de fons. Unes hores després, el sender baixa cap un hotelet de muntanya i pel mig del bosc, es despenja en giragonses cap a Saas-Almagell, on fem un descans abans de tornar al càmping per l’antic camí de Saas-Fee i el sender de les capelles.

 

Dia 12. Amb el telefèric de Hannig pugem a 2.500 metres. El sender d’avui ens proporciona vistes immillorables sobre el Weissmies i els cims del vessant est. Allà baix, el rosari de nuclis habitats que formen la vall s’estenen des de Saas-Almagel al sud, passant per Saas-Grund, sota mateix de Saas-Fee, mentre que, cap el nord, la vall va perdent alçada per Saas-Balen i Kisten, ja en la  llunyania. A més a més, el poblament dispers de boniques cases guarnides de flors amb jardins ben cuidats on moltes vegades trobem figures de barrufets i fades, és un descans per a qui passeja pel senders del fons de la vall on baixarem després. Encara a la nit tindrem forces per  arribar-nos a sopar a la festa popular de Saas-Grund, amb fondue, música i danses, i acomiadar-nos així d’aquesta vall tranquil·la i bonica com poques. Malgrat ser un lloc turístic i famós, no hi ha aglomeracions. És un país avançat en moltes altres coses; per exemple, a prop de les vaques que pasturen, a les cabines telefòniques, hi ha terminals amb pantalla i teclat per poder enviar també correus electrònics. Una completa xarxa de camins ben senyalitzats, amb mapes que es poden trobar per tot arreu, permet fer un munt de combinacions per adaptar cada sortida al gust i les forces del caminant. Veiem famílies senceres i també gent gran que passen les vacances en muntanya simplement gaudint del plaer de caminar per uns paisatges de postal que els habitants de la vall ha sabut conservar com a principal reclam turístic. 

 

 El cel està bastant més net que ahir i gaudim de la presència aclaparadora de la blanca piràmide de l’Allalinhorn. El camí serpenteja entre prats sota el massís de Mischabel, baixa fins la morrena terminal de la grandiosa gelera de Fee, la imatge més coneguda de la vall, i torna a pujar entre bosc fins l’hotelet de Plattjen des d’on iniciem la baixada dels 600 metres de desnivell fins Saas-Fee.

 

Dia 13. Iniciem la tornada. De nou a Chamonix, la capital alpina d’Europa, i dintre els actes de la festa nacional francesa, assistim a la competició de la Copa del Món d’escalada. És un plaer veure com les noves generacions de grimpaires, nois i noies, pugen vies de 8è a vista amb una facilitat increïble. L’ambient alpí de Chamonix, inigualable, ens té atrapats any rera any des de la primera vegada que hi vam posar els peus.  Quan a l’endemà recollim les tendes i prenem el camí de casa, sempre pensem el mateix: fins l’any que ve.  

 

 

Amelia Carrilero

Lluís Díaz

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal