DIARI D’UN EXPEDICIONARI A L’HIMÀLAIA (2a part)

 

 

12-09-2000

 

Dia tranquil en el campament, ens preparem la motxilla per demà i passat demà que pujarem als camps 1 y 2.

 

13-09-2000

 

Tot i tenir la motxilla preparada triguem en sortir , encara no hem perdut de vista el campament base quan ens adonem que amb el pes que portem a la motxilla no podrien arribar molt lluny, i decidim contractat dos "sherpas", per a que ens portin el pes que ens sobra.

 

Les nostres motxilles encara pesen però ja és una altra cosa. El camí  al camp 1 es torna a fer pesat, i Miquel arriba amb retard i visiblement cansat.

 

14-09-2000

 

Em desperto al camp 1 a 6.440m., és la primera vegada que faig nit a aquesta altitud. Avui puguem a equipar el C2 a  7.100m.La sortida del C1 és una ampla cresta de neu que puja fent graons, quan he pujat els dos primers me n'adono que no vaig bé, potser massa calor per l'excés de roba..., no puc donar més de cinc passos seguits sense asfixiar-me, però he de pujar perquè porto entre altres coses, les varilles de la tenda.

 

Mentre pujo vaig trobant cares conegudes, la gran majoria  d’ells van com jo, quatre passes i a descansar. Al cap d'una estona agafo a Joan Lluís i continuen junts. A uns 200m. veig al Joan i a l'Emili,  que en temps són de 15 a 20 minuts, aquesta distància es fa més gran per la cua que es forma a una barrera de sèracs que hi tenen al davant, afortunadament aquesta barrera d'uns 20m. de llargada i quasi 90 graus esta equipada amb cordes fixes, i ens ajudem dels punys ascensors o jumars. Al acabat aquesta barrera, parem extenuats al costat d'uns americans. Continuem i de nou tornem a trobar cordes fixes, quin alivi!, però, això vol dir que el pendent es fa més fort. Escolto per darrera meu ,en anglès, si des de la meva posició es pot veure el C2, 200m. abans d'arribar me'n trobo al Joan i l'Emili que cansats d’esperar-nos han decidit començar a baixar després de colgar la tenda de campanya al costat de dues tendes coreanes sota de la nostra pala de neu.

 

Arribo al C2, és el millor que m'ha passat en tot el dia, quan arriba Joan Lluís, mengem, bevem, traiem les parts de la tenda que portem i les colguem  amb la resta sota de la neu. Evidentment no hi havia ganes ni temps per muntar la tenda.  La baixada la fem en dues hores –després de fer un ràpel - davant quasi bé les 4 hores de la pujada. En arribar ens trobem un sopistant calent.

 

 

15-09-2000

 

Ens aixequem al C1, la nit l'hem passat malament, el meu company diu que no ha pogut dormir pel cansament i l'alçada. Després d'esmorzar baixem cap al CBA (Camp base Avançat) tot el camí el trobem nevat, i el cansament d'ahir es nota a les cames. Només quan comencem a estar sobre els 5.400m. començo a trobar-me millor, i el tram de la morrena amb els seus tobogans no se'm fa psíquicament tan cansant.

 

Per la tarda arriben més expedicions

 

16-09-2000

 

Ens recuperem al CBA i decidim l'estratègia a seguir per a l'atac al cim la setmana vinent.

 

17-09-2000

 

Al llevar-me noto molèsties al tendó d'Aquiles, li comento al metge, però és el Joan qui amb un hàbil massatge m'alívia part de les molèsties. Aquest matí estem contents al CBA, ha fet cim la primera expedició de la temporada, es tracta dels Coreans.

 

El sherpa Nigma ens conta els detalls: Del C3 al cim, tres sherpas es van anar rellevant-se obrint traça a la neu que els arribava a la cintura. Decidim contractar a Nigma per a que ens munti el C3,  250$ i tres bidons buits són el preu.

 

Cap a la tarda cau una nevada de 3 dits amb molt de vent i fred. Sobre les 18h. surt el sol com si no res.

 

Avui hem decidit que el dimecres 20 de setembre Joan i Emili pujaran al C1, al dia següent al C2, el dia 22 descansaran,  el 23 pujaran al C3,  i el 24 de setembre intentaran fer cim.

 

Joan Lluís i jo farem el mateix però, amb un dia de retard, sortirem el 21 de setembre, i si tot marxa bé farem cim el 25 de setembre.

 

18-09-2000

 

Aquest matí ha vingut Nigma i ens ha fer una proposició, canviar la tenda "Vaude" del Miquel per una altre ja muntada al C3, amb el qual ell s'estalviaria de pujar-la fins als 7.500m. d'aquest camp. Al Miquel i a tots ens sembla bé.

 

Per la nit hem tingut la visita de l'expedició de Cuenca, tenen un problema amb el seu telèfon satèl·lit, i truquen a telefònica des del nostre telèfon. A pesar de les proves no el podem arreglar. És un inconvenient perquè segons ens conten, estan enviant fotos a través d’Internet a la premsa de Cuenca, a més van pagar a prop de 400.000 pts. al govern xinès en concepte de permís.

 

19-09-2000

 

Avui és un dia assolellat i aprofito per rentar-me una mica. Han arribat un grup de tibetants que tenen les seves tendes al costat de les nostres per vendre'ns penjolls, matxets, i en especial pedres Turqueses que agafen de la muntanya.

 

Per la nit es torna a repetir la visita del grup de l'expedició de Cuenca per intentar solucionar el seu problema. Ens adonem que el problema és la antena que fa mal contacte.

 

20-09-2000

 

A les 8'15h. esta nevant de valent, tot i així el Joan i l'Emili després d'esmorzar, en mig de la neu, prenen el camí al C1. Jo preparo la meva motxilla per demà. La resta del dia estic a la tenda. A les 15h. ens truca Joan per l'emissora i ens diu que tenim de pujar més liofilitzats i que baixarà el sherpa Nigma per emportar-se els bidons i cobrar. A les 19h. arriba el sherpa.

 

Per la tarda sentim veus, i ens adonem que un grup europeu ha fet cim.

 

21-09-2000

 

A les 8h. sona l'alarma del rellotge despertador , a fora hi ha mig pam de neu. L'esmorzar un ou ferrat amb xapati, ahir va ser una truita amb xapati.  Comencen les preses a l’acabar el té, a 2/4 de 9 Joan Lluís i jo comencem la pujada al C1. Miquel es queda al CBA i farà d'enllaç a les comunicacions. Aquest és el tercer cop que pugem al C1 ,potser per aquesta raó o per l'aclimatació que arribem en només 3 hores.

 

A les 12h. ens truca el Joan per l'emissora i ens diu: que degut a la falta d'una bona alimentació la nit passada, no es veuen amb cor de pujar al C2, i decideixen tornar al C1, a on es trobarem tots quatre.

 

Després de fondre neu, ens preparem un sopinstant, la resta de la tarda la passem a les tendes descansant. Els canvis de temperatura a dintre la tenda són molt grans, en un moment et congeles i d'altres surt el sol i t'asfixies.

 

22-09-2000

 

Aquesta nit ha sigut molt freda al C1. A  les 9h. hi havia (-6º) a la tenda.  Joan i l'Emili surten en direcció al C2, i quan arriben no troben el niu de material que van colgar sota la neu, a nevat força i la pala que havien deixat de referència algú l’ha mogut de lloc, suposo que per fer-la servir, a més les tendes coreanes que hi havia al costat han estat desmuntades, d'aquesta manera dormen a una tenda Mackinley del grup de Guadalajara que esta lliure.

 

23-09-2000

 

Avui pugem Joan Lluís i jo al C2. Als sèracs no tenim d'esperar i a les 16h. ja hi som al C2, només arribar em poso a buscar el niu colgat a la neu amb la tenda  North Face, de 120.000 pts, i les manoples d'en Joan. després de punxar la neu amb els bastons, durant a prop d'una hora, la trobo. Tot i que la intentem muntar, la goma de les varilles esta molt donada pel fred, a més estem una mica extenuats de l’esforç, i a través de l'emissora acceptem la invitació de dormir en la tenda de dos bascos.

 

24-09-2000

 

Avui el primer grup fa el seu intent al cim, aquest ha estat fet per l'Emili, doncs el Joan no es troba bé. A les 4h.de la matinada i després d'una hora  de veure que va  perdent la sensibilitat dels seus polzes, a uns 7.700m., i en mig d'una forta tempesta decideix tornar a la tenda. Ens comuniquen la decebent noticia.  Els animem a baixar al C2 el més aviat possible. Muntem la tenda North Face entre els quatre i ens preparem el segon grup per pujar al C3.

 

El camí entre el C2 i el C3 és curt, però, molt pendent. Té la traça mig marcada i si te'n surts d'ella t’enfonses fins als genolls. El trajecte dura entre 2 y 3 hores. Fem una ascensió ràpida, poc més de 2 hores. Ja em veia descansant a la tenda coreana que havíem canviat, quan al arribar al C3 veig una tenda a punt de sortir volant per culpa del fort vent, tan sols s'agafava a la neu per les dues piquetes del costat de la porta. Em porto una desagradable sorpresa, quan comprovo que aquella és la nostra tenda, de seguida l'agafo pels dos enganxalls que estan volant i la clavo a terra amb l'ajuda dels meus bastons.

 

Quan entro dins de la tenda, trobo els sacs i les estores escampades junt amb la neu d'una bossa que ens havien deixar els nostres companys per fondre i extenuat per l'esforç m'estiro al terra a descansar i a evitar que el vent torni a emportar-se-la. Quan arriba Joan Lluís em troba estès a terra i li explico tot el que m'ha passat. Un cop som tots dos, fiquem la tenda en ordre i jo vaig a buscar unes canyes de bambú, que es el que aquí es fa servir per clavar les tendes .

 

Un cop estem a la tenda, sopem la nostra sopa i el liofilitzat de rigor, quan un sherpa obre la cremallera de la tenda i ens pregunta si tenim lloc per dos sherpas, li diem que només hi ha lloc per un, i per un cas de necessitat.  Al cap d'una estona apareix amb un home vell, de uns  60 anys, al que acomodem a un costat de la tenda. L'anglès aviat comença a queixar-se del fred i del terra irregular i dur, li diem amablement, que si no té sac ni tenda que es conformi amb el que li deixem. Després de dir-li a l'anglès el que hi havia, mirem de dormir per a llevar-nos a les 2h. de la matinada.

 

25-09-2000

 

Tota la nit el vent ha estat colpejant el sostre de la tenda violentament. cada cop que el fort vent picava, el baf que s'havia format en el sostre de la tenda, queia en forma de gelats vidres damunt el sac, i de vegades a sobre la cara.

 

Si fora de la tenda hi havia uns -30ºC el  fort vent augmentava aquesta sensació de fred fins a uns -50ºC, amb aquestes circumstàncies hagués sigut un veritable suïcidi intentar fer cim. D'aquesta manera cap altra cordada ni sherpa ha intentat pujar avui.

 

Sobre 2/4 de 11h. i quan el sol ja tocava el campament ens posem en marxa, fonem neu i esmorzem. La tenda no la desmuntem després de consultar amb el Miquel, que a la seva vegada la ha venut a dos catalans de Gavà.

 

En una hora som al C2 a on coincidint amb la parella de Guadalajara, comentem les incidències del dia, desmuntem el C2 i baixem al C1, en el que els companys de la primera cordada han desmuntat la seva corresponent tenda, no sense dificultats per culpa del gel que s'havia aferrat al sobre-sostre.

 

26-09-2000

 

A 2/4 de 9h. Joan Lluís es volia llevar, però després de passar una altre freda nit amb forts vents (ja vam fer bé de no intentar un segon atac consecutiu), en la que no hem descansat massa bé, ens hem llevat quan el sol ha tocat la tenda. Preparem un te amb unes barres energètiques i comencem a desmuntar el que queda del C1. Preparem les nostres motxilles amb les coses personals, deixem les tendes i d'altres estris, doncs a les 11h.esperem a dos portejadors que per 30$ cadascú ens ajudaran a baixar tot el C1.

 

Mentre desmunten arriben uns Tibetans, que curiosament són allà dalt, demanant-los que els hi donen la resta dels menjars que no farem servir.

 

Així comencem la forta baixada, tan temuda de pujada, ara amb els peus entumits pel fred passat i carregats amb la motxilla.

 

Si en el tercer porteig anant lleugers de pes vam trigar 3 hores, ara de baixada triguem quasi 4 hores. Cada cop que ens trobem a un conegut que puja o baixa, no perdonem la paradeta per conversar. Així quan arribem al CBA ens esperen amb un suculent plat de pernil amb el que recobrem forces.

 

Per la tarda Miquel, Joan Lluís i jo anem a la tenda dels de Cuenca on també són els dos bascs, i els dos catalans de Gavà, els hi trobem de festa alguns d’ells amb més Jumilla del compte.

 

Acabat el sopar, arriba l'hora del telèfon,  i tot i que espero la trucada de la dona, prefereixo trucar-la jo per no haver d'esperar, i poder anar al sac de dormir aviat.

 

27-09-2000

 

Avui he dormit com una marmota, l'ampolla d'aigua calenta que em vaig portar al sac, em va treure el fred dels peus i la set. Pel matí hem rebut la visita dels compatriotes que queden al Camp Base, els expedicionaris Americans i Coreans al anar-se han deixar mig buit el CBA, ells van tenir més sort amb el temps, i van fer cim, tot i que a algú li hagi costat una necrosi a la punta dels dits per congelació.

 

Per la tarda ens hem fet les fotografies amb els logos dels sponsors amb el Cho-Oyu de fons.

 

A les 18h. baixa David del C1, baixa molt "fotut" i no pot dir res, aquest jove granadí semblava que s'hagués de menjar el Cho Oyu, però les dolentes condicions han pogut amb ell, i baixa amb la gola molt inflamada.

 

28-09-2000

 

Avui ens hem desfet del que no és estrictament necessari (reserves d’Isostar, samarretes, menjar...). Miquel ha canviat el seu matalàs inflable per una turquesa molt grossa.

 

Per la tarda hi ha hagut festa. Els italians celebren el seu comiat del campament, hi ha hagut cervesa a dojo, pernil, formatge parmesà... fins i tot una fundi. Pot ser el millor ha sigut la quantitat de gent que ens hem ajuntat. Alguns hi havien fet cim, altres no havíem pogut. En acabar ja no hem volgut sopar.

 

29-09-2000

 

L'últim dia al CBA, ens llevem a les 8h., esmorzem i comencem a desfer el campament, els iacs són al campament des d'ahir a la tarda. A les 11h., un cop els animals són carregats, ens fiquen en marxa, però no han sortit tots els iacs del campament base quan alguns d'aquestos no contents amb la càrrega que porten a sobre comencen a tirar-la per terra, això ens fa perdre més d'una hora. Joan i jo ens quedem enrederits esperant els iacs amb el nostre material, van molt lents. Quan veiem que el cuiner es queda amb els iacqueros animem el pas.

 

El dia, tot i que ha sortit el sol, és molt fred. Aproximadament a mig camí, mengem, el recorregut d'uns 35 Km. es fa molt llarg. Quasi al final del recorregut tenim de creuar el riu, aquest baixa amb molta menys aigua, que fa un mes a la pujada, tot i així ens hi tenim de treure pantalons i sabates per creuar-lo.

 

A les 19h. arribem al campament base xinès, 4.800m., i allà ens porten en tot terreny fins a Tingri a uns 55Km. A Tingri sopem i fem nit a la mateixa habitació del lodge, a on vam dormir a l'anada.

 

30-09-2000

 

Avui no hem caminat, però a les 7h. ens hem pujat al tot terreny, direcció a Katmandú. La primera hora de camí ha transcorregut de nit. El nostre conductor anava dormint-se. Joan fart de patir al costat del conductor ha passat a la part de darrera per no veure, i m'ha tocat a mi veure com de quan en quan se li tancaven els ulls. A la matinada ha sigut curiós, veure com durant uns quilometres, pel camí en sortien moltes llebres. En el Tong-La (pas a 5.000m.) aquest cop no hem parat. A les 9h. hem arribat a Nyalam, a on hem esmorzar d'allà hem sortit direcció a Zang-Mu , aquest cop no hi ha cap esllavissada a la pista. A Zang-Mu hem tingut d'esperar al camió amb els bidons i amb el Limbo.

 

A les 14h. i després de pocs tràmits hem creuat la frontera xinesa. Ja a Nepal ens han fet fer un altre visat, i ens han cobrat  55 $ per barba. A la sortida del poble hem agafat el nostre autobús, i després de carregar tots els bidons i demés estris del cuiner, hem tornat a agafar la pista.

 

El viatge ha sigut llarg i molt cansat, hem arribat de nit a Katmandú, al final després d’unes petites discussions amb el conductor de l’autobús ens ha portat fins a l'hotel. A les 19'30h nepalí, 21'30h. tibetana, hem arribat a l'hotel "Royal Singi".

 

 

 

Baltasar Sánchez Alonso

Gener 2001

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal