COL·LABORACIONS

 

 

CIRCUIT PER L'ERMITA DE “LES VIRTUTS “, A ALCOVER.

 

Aparquem el cotxe a I'ermita del Remei, als 342 m d'altitud( GPS ). Saludo al Pere Miranda i ell em presenta al Sr. Pere Oller, un venerable avi molt simpàtic, propietari del mas de Maseter, on ell mateix hi va néixer. Actualment viu a Alcover . M'explica que I'home a qui vàrem saludar a prop del mas de Tinet, ara n'és el seu propietari, ja que va comprar la finca quan va tornar d'Alemanya, en jubilar-se allà, ja fa uns anys. I aquest home va treballar de jove, en una asserradora d' Alcover. I després, m'ensenya uns topònims del vessant dret hidrogràfic de la vall del Micanyo: Roca del Migdia ( de saldó roig ), roca de la Foradada ( de calcari blanc )...

 

0: 00 Comencem a caminar per la pista planera. Pal indicador del Consell Comarcal: Niu de I' Àliga , a 1: 22 H. Passem a frec d'un molí draper. Pista malmesa, pintada com a PR. En un planell, a uns 10 min. abans de creuar el riu Glorieta, hi ha un Pal del C.C: L’Aixàviga, a 1: 52 H.

0: 40 H Plaça per aparcar els cotxes, just abans de creuar el riu Glorieta, a gual. Els aiguats han deixat la pista intransitable, des d'aquí.

0: 45 H Forta pujada, i ja arribem a un avellanar.

0: 47 H A ma esquerra, hi ha un Citroen 2CV furgoneta abandonat, on es llegeix " les Virtuts " .Està pintat com a nou PR " fosforito " .Es tracta d'un camí de carboners, actualment recuperat. Era de bast i hi baixaven càrregues, des del mas de Maseter, segons ens ha explicat I'ermità del Remei, el Pere Miranda. Després de molts anys de romandre perdut i oblidat, ara aquest camí ha estat recuperat, per a ús dels caçadors del senglar. Pugem fort, per dins d'un alzinar. Trobem algunes places de carbonera ( Sitges ). Era un camí molt ample, que després esdevé estret, fa un grauet i es manté empedrat en alguns trossos. El terreny és de llicorella, però més amunt entrem en el cingle roig, d'arenisca. Ens creuem amb diversos camins travessers, avui abandonats i ja oblidats.

10: 46 H La pujada se suavitza i tenim al davant “les Virtuts”, que fotografiem. Fineix el PR.

 

Fa uns dies, vaig comprovar que hi havia un error d’altimetria, i avui ho he volgut tornar a comprovar. Aquesta antiga ermita, avui en ruïnes es troba realment, als 660 m d' altitud. I és de suposar que el camí que passa planer, cap al NW, marcat amb ratlles de pintura verda, més enllà s'ha d'ajuntar amb el que segueix des del mas de Tinet, i que va a les Fonts del Glorieta i Mont-ral. Reculem pel mateix camí " PR " de pujada, fins tornar a comprovar a I'alçada dels 555 m, que el camí que se'ns separa,  cap a la nostra dreta, i que puja cap al W, duu al mas de Maseter: fressat i de bon passar. Pi rojalet. Estrat d'arenisca vermella ( saldó ). Seguim baixant, i en arribar als 480 m, seguim un camí molt bo, empedrat a trossos, en I' estrat mateix de saldó vermell, i que ens duu cap avall, en direcció E, seguint aproximadament la carena divisòria de les valls de Micanyo i del Glorieta. Aquest camí entra aviat en I'estrat de lIicorella, amb pissarres oligocèniques, del Terciari. Més avall, bifurca, anant clarament cap al Sud. Seguim la branca esquerra, per tal de mantenir-nos sempre en la mateixa carena, però també acaba girant cap a la dreta i fineix en una pista, que ens duu ràpidament al mas de Monravà. Creuem el riu Glorieta, i passem a frec d'un molí draper. Seguim la pista que puja a tocar el mas de Forés, i després I'altra pista que surt d'aquest mas i que enllaça amb la pista del niu de l’Àliga, en un lloc on hi ha una porta d’estil far-west, on es llegeix “Mas de Forés”. Seguim caminant per la pista i ja arribem a I'ermita del Remei.

13 H Aparcament a I'esplanada de I'ermita del Remei.

 

CONCLUSIONS:

 

1-      Ara he pogut entendre el perquè en cap mapa no estava ben situada I'ermita de " les Virtuts ". La raó és ben senzilla: ningú no s'hi ha acostat a comprovar I'altimetria i la seva correcta situació.

 

2-      El mapa de I'escala 1/25.000 del " Reddis " , de Reus, de 1983 “Serra de Prades " és exacte en quan als camins dibuixats en aquest indret caminat. NO és gens exacte el mapa ICC del Centre de Lectura de Reus, any 1995 " Serra de Prades" , a l’escala 1 / 30.000.

 

3-      Això corrobora les nostres opinions anteriors, al respecte de l’exactitud d’aquests mapes. I que actualment NO disposem de cap mapa d’aplicació excursionista, bo i fiable de la “serra de Prades”.

 

 

 

PACO TROBAT VANRELL, membre col·laborador del Centre Excursionista de Mallorca.

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal