COL·LABORACIONS

 

 

El Puig d’En Cama

 

Relleu muntanyenc entre la planúria del Camp i la Serra de la Mussara, de la que és un contrafort. Serret acotat a Llevant per Almoster i la Selva, a Migjorn Castellvell i Reus, a Ponent Vilaplana i L’Aleixar i per tota la vessant de Tramuntana configura per la dreta la riera de La Selva. El cim té una alçada de 717 metres i en el seu replà hi ha una torre de guaita de vigilància forestal i un punt geodèsic. En la seua carena, destaquen el Collet de Sant Joan i l’Ermita de Sant Pere.

 

Un dia vaig adonar-me que tot i formar part del paisatge habitual des de la ciutat, el Puig d’En Cama era injustament desconegut per a mi, així doncs, procedí a la seva descoberta

 

 

El pas sobre la carretera: terra i pins

 
Aproximació amb el cotxe, fins on acaba l’asfalt a la Urbanització Picarany i seguint el camí de Prades, a uns cinquanta metres cal seguir per una pista forestal que bifurca a la dreta i pujant. Quan s’agafa la pista, ja no n’hi ha pèrdua, doncs s’enfila el camí fins arribar en gairebé vint minuts a una trifurcació adornada amb uns pins que destaquen per la seua solera: estem al Collet de Sant Joan. A la dreta, pista que du cap el cim del Puig per un traçat llarg i pesat, al front, un sender ben tractorat que és una drecera recomanable i a l’esquerra un camí que baixa cap el Mas de la Serra i la nova carretera Vilaplana - La Selva. El Collet és un lloc silenciós i abrigat d’on s’albira una bona vista del Camp i un lloc bastant sovintejat per ciclistes i caminadors per ser cruïlla entre La Selva, Almoster i l’Ermita de Sant Pere formant un circuit no massa llarg, però de cert desnivell.

 

Pujant per la drecera, en deu minuts enllacem amb la pista principal (seguint-la per la dreta hauríem tardat una mitja hora llarga) i a uns cinquanta metres bifurquem pel camí de l’esquerra que puja fort. En cinc minuts arribem a una placeta on trobem el punt geodèsic i la caseta observatori forestal que solament s’utilitza per la campanya de prevenció d’incendis a l’estiu. La novetat en aquest lloc és la panoràmica que es pot vore de la Serra de la Mussara, l’Albiol i la vall que forma la riera, distingint el Mas de Flassada i del Sord, així com el Coll de la Batalla i el traçat de la nova carretera que abans era domini de la riera. Un sender, més enllà de la torre de guaita, ens condueix a un interessant pou de gel.

 

A l’esquerra el GR-7 i a la dreta entrada a una finca: la diferéncia entre Públic i Privat
 
Desfent el camí recorregut fins el Collet de Sant Joan, seguim ara el que davalla i queda a la nostra dreta, durant uns quinze minuts fins arribar al Mas de la Serra i la nova carretera, poc transitada afortunadament perquè no té zona per vianants. En cinc minuts albirem un pontet per facilitar el pas del camí reial de Reus a Prades amb els emblemàtics tres centenaris pins que caracteritzen el Coll de la Batalla. L’obra, al meu parer, ha estat bastant respectuosa pel fet de treure els pins del traçat per mantenir-los, perquè han construït un pont per la seguretat dels usuaris del camí i perquè el sòl d’aquest pont és de terra i està sembrat de pins, havent fugit del ciment i havent-li donat un caire prou natural. Però no tot és goig: en passar per davant del PR-7 que puja cap a la Mussara, distingeixo la diferencia entre el patrimoni públic i el privat. El sender fet un desastre fins i tot amb el pal indicador tombat i al costat un camí protegit per una cadena que no permet el pas de vehicles i resta totalment empedrat.

 

La tornada es fa pel PR, creuant el camí de l’Aleixar i el Mas de Borbó, passant pel Coll del Llamp on hi ha una alzina monumental i arribant al punt d’origen. Un recorregut recomanat si voleu ocupar un parell d’hores d’algun matí perdut, fent per la vostra salut.

 

 

Josep Salafranca– gener 2001


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal