EL PEDRAFORCA, AIXÒ  ¿QUÈ ÉS?

 

- Mira papa que hi posa en aquest cartell, “Mirador del Gressolet” vaig a veure que hi ha.-

- Joan espera’t, que el mirador és molt aeri i tant tu com el Pablo em feu por.

- Tens raó papa, a mi fins hi tot em fa por apropar-me a la barana per mirar a baix.

- Veieu les arrels dels pins arran de terra?,  doncs les nits de lluna plena  es desfan dels seus lligams amb la terra i s’aixequen per  fer ensopegar als nens que en lloc de estar al refugi dormint  gosen destorbar la pau d’aquests indrets i fins hi tot les rames dels arbres els empaiten i els hi estiren els cabells.

- Au papa!, diu en Joanvi, - ara t’has passat, això només surt als contes per espantar als nens petits!.

- Allà dalt hem de pujar? Au que m’ho cregui.

- Si home si, aviat serem a la balma de les Orenetes, després al coll del Verdet on s’arraparem a les roques i de seguida farem cap a la canal, després un parell de sifons per la carena i CIM!.

- Tal i com ho explicava el pare semblava senzill, però la grimpada va ser molt forta i quatre hores i mitja ens ha costat el cim.

- La baixada per la tartera de la canal central era impressionant al principi, però amb una mica de coratge se’m va fer molt curta i divertida, en una paraula molt GUAI!.

- Corre papa afanya’t!. Si no arribem al càmping abans de que tanquin la piscina no ens hi podrem banyar!.

I així va acabar l’historia del Pedraforca. Ah!, hem vist cabres i isards.

 

 

Joan Víctor, Pablo i Joan Marqués

 


Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal