BONES SENSACIONS

 

 

Diuen, i és ben cert, que les idees són presoneres de les paraules. És realment meravellós saber expressar amb precisió i claredat el que hom pensa, però aquesta habilitat és pròpia només dels bons escriptors i els caracteritza.

Déu n’hi do el que em costa a mi cabdellar algunes paraules per expressar, mal que bé, el que penso, però és un esforç ineludible que he de fer si vull comunicar-me.

I vull fer-ho, ho necessito. Com tot hom, desitjo compartir vivències, sensacions, sentiments agradables amb els amics i companys, persones a qui aprecio.

 

Només alguna vegada ens sadolla un gran esdeveniment, normalment el nostre pa de cada dia, que ens sacia, ens alimenta, ens guareix  i ens dóna placidesa i benestar, està amassat amb un seguit de petites coses, moments i emocions que, com petites gotes d’aigua, de mica en mica van omplint la nostra vida.

 

Són dos quarts de sis  del matí d’un dissabte qualsevol. Sona el despertador, la ma se’n va d’esma al punt precís que el deixa mut i sorgeix espontani el sentiment:

-               Ara m’he d’aixecar? si encara és fosc..., quina p…, tan a gust que dormia!. Però ahir vàrem quedar i…, que hi farem!

Una dutxa freda... (¡hos…!).

-               Sembla que ja estic millor…, si, estic millor. A veure: la motxilla, l’entrepà, la cantimplora,…ah! i el mapa. Ara que no m’hagi d’esperar...

El company és puntual

-               Encara estàs adormit oi?

-               ????

-               És que portes la samarreta a l’inrevés

-               Co…!!!

 

Comença la caminada entre ensopegades i esbufecs.

L’alzina, el pi, la farigola, el romaní, la ginesta, el boix, tots agermanats conviuen, s’abracen i comparteixen el sol, l’aire, la llum, l’aigua i mostren sense pudor la seva intimitat escampant el pol·len que, amb sabia conjuminació, perfuma l’aire que alenem amb avidesa. El nas, astorat per la fragància, s’afanya a refrescar la memòria de les olors.

 

 

Orgullós, sabent que la seva imatge ens encisa, el sol, vermell per la ressaca d’una nit de farra, treu el nas entre les muntanyes tot dient mofeta “aquí us espero...”

 

La remor de l’aigua s’imposa al manyac brunzit de la brisa i el cant dels ocells és el contrapunt que domina amb la seva melodiosa polifonia.… Tot plegat un plaer per l’oïda i un assossec per l’esperit.

 

Quina pau, per fi, lluny de l’esvalot humà!, només un estol de mosques, atretes pel reclam dels regalims de suor, ens envolta com una aurèola santificadora i ens acompanya tot el dia.

 

Amic lector, ara fes una pausa, tanca els ulls i posa-hi de la teva collita.

 

Ja ho has fet...? llavors estaràs d’acord amb mi que cal gaudir de tots i cadascun dels moments, de les coses i dels sentiments agradables.

-               I els que no ho són, que de tot hi ha...?

Doncs aquests són els més morbosos perquè desperten el desig del plaer que ens neguen.

Digues si no, què millor que seure i reposar després d’una bona pujada?, què més delitós que alliberar els peus a la fi de la jornada?, i quan és millor la cervesa fresca sinó després de beure aigua tèbia tot el dia?

Que no ho has provat encara...?   I do, què esperes...?

 

Ramon Bosch i Puig



Sumari

 

Butlletins

 

Pàgina principal