centre d'estudis canongins ponç de castellví


L'ESPORT 1998



La bicicleta irromp a començaments d'aquest segle com un vehicle de dues rodes al servei de les classes populars i s’adaptarà de manera ideal, com a mitjà de transport, a les seves possibilitats econòmiques. Aquesta fotografia de l’any 1910 ens mostra un grup selecte de canongins que anà més enllà en l’ús de la bicicleta i no només descobriren en ella el seu vessant lúdic com a forma de lleure, sinó com a mitjà per a practicar-hi la competició. La màquina no estava encara del tot perfeccionada, amb un manillar de remarcable longitud i les llandes de fusta, D’esquerra a dreta veiem Joan Queralt Gran, Enric Alberich, Salvador Qué Vendrell, Pau Canadell Pujol, Salvador Martorell Oller i Garreta.  Precisament, l'encara jove escultor, Salvador Martorell aconseguí destacats èxits amb motiu de la seva participació a la 3a Volta Ciclista a Catalunya i la consecució del primer lloc d’etapa en l’arribada a la meta de Tarragona.  A partir de llavors molts tarragonins van començar a conèixer-lo pel sobrenom del "Campió de la Canonja".

 

La passió per la pràctica del futbol estava ja consolidada a la Canonja durant l’any 1913 i prova d'això és la fotografia que il·lustra la formació de l'equip canongí d’aquell any.  D'esquerra a dreta hi veiem, drets, el vigilant de nit Ignasi Mateu; el sastre Gasulla; Josep Queralt Veciana; Joan Queralt Gran; Josep Rovira Fortuny; Sebastià Canadell Rongés; Antoni Brosa; Lluís Tomás Llauradó; Josep Xatruch Boronat; Valentí Canadell Prat i J. Valverde.  Asseguts hi trobem Antoni Rovira Fortuny; Sebastià Olivé Mañé; Marcel·lí Mateu Roig i Joan Canadell Rongés. jugaven els partits al camp que estava situat entre els antics termes de Masricart i la Canonja i que deixà d'utilitzar-se a començaments dels anys 40.

 

Equip del C.F. Canonja que aconseguí de classificar-se com a sotscampió Comarcal de l'any 1928.  Eren temps difícils en la compaginació del treball i l’amateurisme esportiu però els resultats avalaven una bona trajectòria d’il·lusió.  D’esquerra a dreta Francesc, Ortuño, Josep M. Solé Gual, Josep Busquets Gran, Josep Bové Rull, Miró, Sebastià Queralt Fran, Abelard Veciana Forns, Sebastià Veciana, Ricard Veciana, Antoni Mañé Sendra, Joan Gurí Olivé i jugador X.

 

L'Orfeó Canongí impulsa i patrocina diferents seccions esportives, de les quals la més destacada fou la de bàsquet.  La foto reproduïda correspon a 1935 i en ella hi podem veure drets Josep M. Guillemat, Josep M. Solé Gual, Robert Bofarull Malapeira i Josep M. Alberich Olivé com a entrenador.  Ajupits hi reconeixem Ricard Rull Adserà i Francesc Guillemat Rull.  El seu camp de joc habitual era de terra i estava situat a l'era de "Cal Xim", al costat mateix de l'actual carrer Marina i que aleshores era un passeig que arribava fins a la "bassa fonda".

 

Equip del C.F. Canonja que aconseguí el primer lloc en la classificació del Campionat Provincial del seu grup durant la temporada 1943-1944.  D’esquerra a dreta i dempeus Josep M. Vilanova Mateu, Eugenio Villate, Marcel·lí Alberich Roig, Josep Esplugas Rovira, Francesc Munné Elias, Josep M. Qué Mercader, Facund Rimbau Fortuny, Joan Fortuny Tomás, Antoni Espinós Morell i Josep M. Guillemat.  En segona línia i ajupits veiem en primer lloc el nen Raül Vilanova Mata que devia fer de mascota de l’equip; Ricard Roig Cañellas, Sebastià Busquets Gran, Francesc Arias Alberich, Josep Rion Altés i Ramon Gran Puig. jugaven al camp de la part alta del carrer Sant Sebastià, antiga era de batre ja en desús durant aquells anys.

 

Equip del C.F. Canonja de 1953 amb motiu d'un partit entre casats i solters disputat al camp habitual, del costat del Rec de Bardina, durant la festa major d’estiu.  D’esquerra a dreta:  Joan Cester, Francesc Veciana Prats, Josep Esplugas Rovira, Ramon Gran Puig, Antoni Brosa,  Bartomeu Esteve Bofarull i Anton Jansà.  Ajupits podem reconèixer Josep Rion Altés, Rodolf Rull Tibau, Josep Olivé Jansà, Salvador Rion Altés i Artemi Olivé Jansà.

 

El Grup Hípic de la Canonja s’organitzà com a tal a començaments dels anys vuitanta i funciona amb una certa regularitat de sortides anuals, durant els mesos d’estiu, fins a 1986.  Els seus components foren -en certa manera- els pioners a les comarques tarragonines del que després han estat les marxes i les rutes a cavall.  La fotografia correspon a una d'aquestes sortides del grup, durant el mes d’agost de 1984, i en ella hi veiem Joan Canadell Armengol, Joan Bofarull Bosch, Robert Qué Fortuny, Joan Alberich Rion, Pau Jansà Reverté i Josep M Pradells Qué.

 

El Club Ciclista la Canonja va ser fundat oficialment el 2 de juny de 1984.  El seu primer president fou Llorenç Navarro Mercader.  Aquesta nova iniciativa tingué clar que tot i mantenir ben viu el record d’una llarga tradició calia afrontar el futur com a repte.  A partir de 1984 es comenta a organitzar anualment la coneguda Challenge Ciclista amb una considerable participació de corredors provinents de tot Catalunya.  Es participà a les populars baixades ciclistes de l'Ebre (Saragossa-La Canonja) o a les de Montserrat-La Canonja, tal com mostra la fotografia de 1993.  Un veterà del ciclisme canongí com Ramon Gran Puig aconseguí quatre proves de la reconeguda marxa cicloturista "Randoneur Mondiaux".  Es posà també en funcionament una Escola de Ciclisme local.  S’organitzaren els Campionats d'Espanya Contrarellotge per Comunitats Autònomes.  El club té actualment un centenar d’associats, deu dels quals són ciclistes federats.

 

L’afecció al motociclisme tingué durant els anys cinquanta, a la Canonja, una bona colla de seguidors.  Però no fou fins a la creació del Motor Club, a començaments dels 80, que agafà embranzida com a grup més homogeni.  Tot i així caldria esperar fins a la seva definitiva fundació oficial (juny de 1993) per a parlar de pràctica estable amb sortides de caps de setmana -com la que mostra la foto i que tingué lloc a la Vall de Cardó-, celebracions diverses com la popular "llonganissada de maig", la "Ruta fantasma" del juliol o la Trobada de motos antigues del mes de setembre.  Actualment el MotorClub compta amb 75 socis i unes quaranta motos.

 

La pràctica de l’esquí de pista és relativament recent al nostre poble i adquirí un ampli ressò) a partir de 1980.  La fotografia mostra un grup de canongins i canongines a les pistes de Grau Roig (Andorra) durant el dia de Sant Esteve de 1992.  Igualment s’ha practicat esquí de fons a Sant Joan de l'Erm i esquí de muntanya a diversos pics del Pirineu.

 

L’actual C.F. Canonja fou registrat oficialment a la Federació Catalana de Futbol el 13 de febrer de 1968.  El primer president de la nova etapa fou Rodolf Rull Tibau.  Es construí un nou camp de futbol a l’actual emplaçament del Col·legi Públic, a l'Avda.  Carrasco i Formiguera, però uns anys més tard es canvià de lloc i s’emplaçà, amb més comoditat, dins dels mateixos terrenys municipals del centre escolar però una mica més amunt, en direcció cap a Bonavista. L’última remodelació important del camp d’esports municipal -per un valor de 35 milions- s’inaugurà durant la celebració del XVè Torneig de Futbol Base que organitzà l'Escola Futbol Base Sant Sebastià de la Canonja durant l'abril de 1995.  L’equip assolí la Primera Categoria Regional el 1993 i actualment es troba a la categoria de Segona Territorial-G1. Disposa d'una plantilla de 23 jugadors entrenats actualment per Ferran Mañé Bofarull.  El seu president és Francesc Estellé Ros.  També juga al mateix camp d’esports i figura a la mateixa categoria de Segona Territorial-G1, l'equip de futbol Unión Deportiva E. Canonja que compta amb una plantilla de vint jugadors.

 

L’equip del TDM C.F. Canonja secció d'Handbol va ser fundat durant l'any olímpic de 1992 amb la finalitat de donar continuïtat esportiva als alumnes del CEIP La Canonja.  Porta afegides al seu nom les inicials dels tres primers patrocinadors que va tenir i entrena actualment al pavelló cobert de Riu Clar.  Durant les temporades 1992-93 i 1995-96 fou sotscampió de la Lliga Provincial i campió durant les temporades 1993-94 i 94-95.  Aconseguí durant la primera temporada el 4t lloc a la final dels jocs Escolars de Catalunya i el sotscampionat de Catalunya el 1993-94 en la categoria cadet.  El 1993 ascendí a la categoria Juvenil i fou campió provincial des de 1994 a 1997.  En la categoria de Sènior (1995) aconseguí l'ascens a 2a Divisió Catalana, el campionat del Grup-A en la temporada 96-97 i el quart lloc en la fase d’ascens a la Divisió Catalana.  L'equip fou guardonat com a Millor Esportista Canongí (1996) i el jugador Xavi Granados com a Millor Esportista Provincial 1996.

 
 
José Manuel Rosa Ortiz (1951).  Destacat pilot de motociclisme d’alta competició amb la marca "Yamaha" assolí el Campionat d'Espanya (1983), especialitat de resistència i cilindrada de 750 cc.  El 1984 aconseguí el Campionat d'Espanya de velocitat amb 600 cc. i el Sotscampionat de Fórmula 1 de velocitat amb 750 cc.  La foto correspon a una de les proves celebrades al circuit de Calafat, el 1985, i que puntuaren per al Campionat d'Espanya de velocitat del qual en resulta finalment Campió en la cilindrada de 600 cc.
Joan Alberich Rion (1951).  Destacat alpinista amb una brillant trajectòria d'ascensions exitoses als cims Matterhorn (4.477 m.) del Mont Cerví als Alps Suïssos (1976); Montblanch (4.807 m.) als Alps francesos (1978); Dolomites als Alps italians (1988); Aconcagua (6.959 m.) a la serralada dels Andes (1989) i el Karakorum a la serralada de l'Himalaia (1991).  La foto reprodueix la consecució del cim de l'Aconcagua el 7 d'abril de 1989 com a integrant de l'expedició tarragonina encapçalada per Óscar Cadiach.

 
Anscari Salgado Sendra (1977).  Atleta en la modalitat de llançador de martell, a l'igual que la seva germana Ariadna Salgado.  Becat al CAR de Sant Cugat participa amb la selecció estatal d'Espanya en el Campionat d'Europa sub-18 (1994) i obtingué el 5é lloc en el Campionat Mundial Escolar "Gimnasiada" celebrat a l'estadi Makarius de Nicòsia (Xipre) (1994).  Participa igualment en els Campionats Mundials categoria júnior celebrats a Lisboa (Portugal) i a Sidney (Austràlia).  Ha estat 3r en el Rànquing Espanyol Absolut de 1997 amb una marca de 67,20 m. i Campió d'Espanya júnior dels anys 1995 i 1996.  La fotografia reprodueix un dels seus llançaments de martell del Campionat de Catalunya Absolut celebrat a l'estadi de Camp Clar (Tarragona) el 1997.
Jordi Llop Perelló (1976).  Atleta que practica la modalitat de salt de llargada i té actualment fitxa federativa amb el C.F. Barcelona.  Des dels 12 anys que començà a practicar amb assiduïtat aquest esport ha assolit fins avui èxits destacats.  Becat al CAR de Sant Cugat, durant el 1996 aconseguí la segona millor marca al Campionat d'Espanya Promesa en pista coberta.  Durant el 1997 ha estat 1r del Campionat de Catalunya Absolut en pista coberta; 2n al Campionat d'Espanya Promesa en pista coberta i 6è al rànquing absolut d'Espanya.  Durant el 1996 i 1997 fou el 1r al rànquing absolut de Catalunya i la seva millor marca es de 7,74m.

 
 
Víctor Bové Ballesté (1982).  Natació en l’especialitat papallona i crol (lliure), forma part del C.N. Tarraco.  El 1995 obtingué la medalla de bronze amb 400 m. Crol als Campionats de Catalunya d'hivern celebrats a Granollers.  També participa al "Meeting International" d'Alemanya en obtingué medalla d'or amb 100 m. papallona.  Quedà en primer lloc a la Travessia del riu Ebre (1994-95-96) i a la del port de Cambrils (1997).  Durant aquest mateix any ha participat també als Campionats de Catalunya d'estiu a Manresa i al Campionat d'Espanya, celebrat al "Puerto de Santa Maria" (Cadis), en la modalitat de 200 m. estil, com mostra la fotografia.
Sebastià Veciana Rion (1944). jugador de tennis que ha participat en molts campionats provincials.  Ha estat dues vegades campió de Catalunya individual en la categoria de veterans júnior i campió de Catalunya en la modalitat de veterans dobles. La fotografia correspon a les instal·lacions del Tennis Tarragona durant la celebració dels Campionats d'Espanya de 1994.

 
Selecció de refranys.

Si comences bé no t’espanti el joc darrer.
Qui es posa a jugar s’exposa a perdre o a guanyar.
Joventut ben tractada, vellesa llarga i reposada.
Els anys fan posar els peus plans.
Tot bon jugador ha de saber perdre.
Qui de la muntanya es vol enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
Amic i cavall, si els canses fas mal.
Allà on hi ha una pujada hi ha una baixada.
Qui sap jugar a tots els jocs, ten-lo per savi i no per boig.
Suat o cansat, a l’aire no estiguis parat.
El que uns llancen, altres ho arrepleguen.
Banys!, per la gent de pocs anys.


 
Ara que els temes han capgirat totalment l’esperit inicial de l’esport.  Ara que el vell amateurisme, que inspira les primeres practiques esportives del s. XIX fins a començaments de la dècada dels quaranta del nostre segle, ha deixat pas al professionalisme dels jugadors i al clientelisme comercial dels actuals clubs.  Ara que s’ha traspassat el llindar entre el joc popular i la competició i l’esport s’ha convertit, cada vegada més, en símbol de progrés i d’espectacle amb tota l’amalgama d’interessos que es mouen al seu voltant.  Ara que la cursa del negoci dels traspassos federatius i els pactes de retransmissions i publicitat pot arribar a encobrir, fins i tot, interessos inconfessables.  Ara que els mitjans de comunicació viuen pendents d’uns resultats d’èxit continuat i sempre ascendent i d’uns mites fabricats a la farga de l’utilitarisme més inhumà. Ara que els mites es converteixen en titelles de plastilina a les mans de les multinacionals de la comunicació per tal de poder rendibilitzar encara més el negoci d’un espectacle que demana ampliacions d’estadis i noves instal·lacions. Ara, doncs, és el moment d’oferir la visió esportiva d’un poble al llarg de la seva història.

 En aquest sentit el Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, puntual a la seva cita del calendari anual, vol oferir una visió retrospectiva i també actual de la realitat esportiva canongina al llarg del present segle. Però fins arribar ací poder explicar en síntesi la pràctica de l’esport a la Canonja ha calgut remenar força calaixos del passat, demanar la col·laboració de moltes persones i sol·licitar permís de reproducció d’alguna fotografia al diari  El Punt. A tots, el nostre agraïment més cordial.

És sabut que l’esport neix amb la societat industrial i que Gran Bretanya és el primer país que aconsegueix de reglamentar el sentit competitiu d’un sistema ordenat de pràctiques corporals fonamentades en el màxim rendiment no utilitari, encara que degudament mesurat, que té com a principal objectiu la consecució de la victòria i el rècord.  La formació de les primeres federacions va tenir lloc el 1871 í no fou fins al tombant del nostre segle (1900) quan es fundà la "Federació Catalana de Futbol Associació".  Però a la Canonja ja feia molts anys que es practicava el "joc de la pilota".  Prova d’això és la nota històrica conservada a l’arxiu Municipal, datada el 30 de juliol de 1845, mitjançant la qual ens assabentem que Josep Dalmau i Figuerola "de 5 peus i 5 polzades" (1,655 m.) va tramitar una al·legació "per problemes físics als peus" per tal de lliurar-se de ser quintat.  La municipalitat rebutjà l’esmentada al·legació i contestà que Josep Dalmau i Figuerola "està considerat un dels millors jugadors de pilota". Aquesta circumstància ens ha de fer pensar, justificadament, que el futbol era ja practicat a la Canonja i ben viu entre els seus seguidors a meitats del s. XIX. Tot i així, desconeixem el lloc habitual on es practicava i més detalls del funcionament d’equip.  Aquesta és, doncs, l’única referència documentada sobre l’esport canongí del segle passat.

El present calendari vol mostrar una síntesi retrospectiva de la realitat esportiva de la Canonja durant l'actual centúria.  La fotografia de la coberta és ben il·lustrativa d’aquest passat.  Ens mostra el porter del C.F La Canonja, Josep Olivé Jansà, en una meritòria estirada per desviar la pilota que passa fregant el travesser.  Som a començaments dels anys cinquanta, al vell camp de futbol (antiga era) que hi havia a la para alta del carrer Sant Sebastià, d’esquena a l’actual Rec de Bardina.  Els espectadors, atents a la jugada i amb garrofers com a teló de fons, estan situats al voltant d’un terreny de joc, aspre, pedregós i malgirbat.  Però eren els anys de la il·lusió, quan els jugadors es canviaven a les dependències de la casa núm. 25 de la Raval, al costat mateix de La Nova Amistat, i havien de recórrer un bon trajecte fins arribar al camp.  D’això en diríem avui sessió d’escalfament.


 

QUE TINGUEU UN BON ANY 1998

Textos: Francesc Roig i Queralt
Disseny i muntatge fotogràfic.  Joan Alberich Rion
Selecció de refranys.  Josep M. Espasa Martorell

AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT MUNICIPAL
          DESCENTRALITZADA DE LA CANONJA
 


 


Publicitat: