centre d'estudis canongins ponç de castellví


LA MÚSICA 1996


La primera actuació de L’Orfeó Canongí va tenir lloc durant la festa major d’estiu de 1930, davant mateix de l'Ajuntament de la Canonja i sota la direcció del seu fundador, el mestre Josep Gols i Veciana.  Interpretaren el "Brindis" de Mozart, "La vida gitana" de Grieg i "La pàtria nova" de Haendel.  Posteriorment, el 15 d’abril de 1931, era inaugurat l’edifici que donaria cabuda a la massa coral de l’entitat i a tantes altres activitats artístico-musicals desenvolupades d’aleshores ençà.  La foto reprodueix l'actuació de l’Orfeó Canongí amb motiu de la visita pastoral que el recent nomenat Bisbe Auxiliar del Cardenal Vidal i Barraquer, Dr. Manuel Borràs i Ferré, realitzà a La Canonja a començaments de juliol de 1934.  Tota la massa coral de l’Orfeó Canongí, dirigida per Josep Gols i Veciana, li donà la benvinguda a la plaça del Castell de Masricart amb la interpretació de l’AI·Ieluia de l’oratori "El Messies" de Haendel.  Igualment la secció d'homes entonà l’antífona Ecce Sacerdos Magnus que el mestre Gols havia compost expressament per a l’ocasió.

 
Passen els anys, però la música queda. I prova d’això és aquesta fotografia realitzada durant el mes de desembre de 1990 amb motiu de la commemoració del 60è aniversari de la fundació de l’Orfeó Canongí.  L’acte consistí en un merescut homenatge als antics cantaires d’aquella massa coral de l’Orfeó que tantes jornades de glòria musical va fer viure a l’entitat durant la dècada dels anys trenta i posteriorment també ja avançada la postguerra.  Ara, però, de tot aquell bagatge musical, tan sols en resta l’eco llunyà i entranyable del record i la nostàlgia.


El baríton Pau Vidal i Guinovart  (La Canonja, 1913) inicià la seva trajectòria artística de la mà del mestre Josep Gols i formant part de l’Orfeó Canongí.  Després del 1939 aconseguí relleu internacional en solitari amb interpretacions destacades a teatres d’òpera tan emblemàtics com el Liceu de Barcelona, el Colón de Buenos Aires, I'Scala de Milà, i amb la Companyia del Teatre Metropolitan de Nova York actuà també a les ciutats italianes de Verona, Florència, Roma i Palerm cantant Rigoletto, l'obra que més vegades interpretà al llarg de la seva dilatada carrera artística.  Un cop retirat dels escenaris exercí com a professor de cant al conservatori de Música de Tarragona fins a la seva jubilació, el 1981.
La contralt Francesca Vidal i Guinovart (La Canonja,1920) començà també, com els seus germans, sota la direcció del mestre Josep Gols el qual l'acompanyava al piano en algunes de les seves primeres actuacions a l’Ateneu de Tarragona (1935).  La seva primera actuació operística s’esdevingué al Teatre Tarragona durant el juny de 1936 amb Un ballo in maschera de Verdi acompanyada pels seus germans Pau i Josep, Joana Martorell, Rosa Torrents i la massa coral de l’Orfeó Canongí.  Després de la guerra civil amplià els seus estudis de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i d’harmonia amb Mn. Salvador Ritort.  Debutà al Liceu de Barcelona el 1944.  Posteriorment actuà a Palma de Mallorca, Madrid, València, Alacant, La Corunya i Vigo.  Durant el juliol de 1952, al Teatre Calderón de Barcelona, i amb motiu d'un homenatge al tenor Hipòlito Lázaro s’acomiadà dels escenaris cantant Aïda de Verdi.
La trajectòria artística del Tenor Josep Vidal Guinovart (La Canonja, 1911-1990) estigué vinculada sempre a la història musical de l’Orfeó Canongí.  Deixeble del mestre Josep Gols, fou dels pocs que assistiren al seu enterrament durant el 1936.  President de l’entitat en diverses ocasions i director de la massa coral de l’Orfeó aconseguí èxits esclatants i de ressonància crítica detacable amb la interpretació d’òperes i sarsueles Durant el 1980 va rebre el premi Provincial de l’Any atorgat per Ràdio Tarragona com a homenatge a la seva dedicació musical.

 
>
Rita Brosa i Vives (Reus 1900 – Barcelona 1988), germana d'Antoni Brosa i vinculada estretament a la Canonja al llarg de la seva vida. Fou una gran concertista de piano que realitzà actuacions destacades per tot l’Estat espanyol. A la fotografia la veiem acompanyant el violinista Joan Tomàs Martorell durant un dels concerts realitzats als “Cursos Internacionals de Música” celebrats a Santiago de Compostel·la.
Antoni Brosa i Vives (La Canonja 1844 – Barcelona 1979). Violinista de projecció internacional, estudià a Brussel·les i a Londres fundà el Quartet Brosa (1925) amb el qual actuà a tot Europa i Nord-amèrica.  Interpretà la peça d’Stanley Bates Coranation concert amb motiu de la coronació de la reina Isabel d’Anglaterra. Actuà com a solista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i de la Simfònica de Boston. Nomenat professor de violí del Royal College de Londres i condecorat per l’Estat Espanyol amb la creu del Mèrit Civil. 
Els germans Ramon i Joan Tomás Martorell, són l’exponent de les noves generacions musicals canongines.  Ramon Tomàs (La Canonja. 1943) estudià piano i orgue a l’Escola del monestir de Montserrat sota el guiatge del pare Cassià M. just i harmonia amb el pare Irineu Sagarra.  Fou becari de la Diputació Provincial de Tarragona.  Ha dirigit diverses corals i realitzat treballs d'harmonització.  Joan Tomàs (La Canonja, 1946) realitzà estudis amb Jaume Llecha, concertí del Liceu i de l’Orquestra Municipal de Barcelona i posteriorment fou deixeble d'Antoni Brosa.  Becat per la Diputació Provincial de Tarragona, cursa estudis a l’Escola Superior de Música de Detmold (Alemanya).  Residí en aquest país fins a 1982 com a violinista de l’Orquestra Filharmònica d'Essen.  Retornat a Barcelona entra a formar part de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i actualment forma part de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

 
L'Orquestra IBERIA va ser fundada el 1941.  Un any més tard es fusionà amb l’orquestra dels germans GODALL de Tarragona i passà a denominar-se IBERIA-GODALL, però aquesta unió durà tan sols dotze mesos.  L’ànima organitzativa de l’Orquestra IBERIA fou Sebastià Olivé Ras el qual aglutinà al seu entorn altres canongins aficionats a la música.  D’aquesta manera integraren inicialment l’orquestra IBERIA, Santiago Jansà Solé, Carles Barenys Llauradó, Josep Sendra Brunet, Joan Solé Cardona, Joan Mañé Alberich i durant alguns períodes en formaren part també Pere Domingo Nolla i Eleuteri Barba Casas.  Durant una temporada (1947-48) hi actuà també de vocalista Josep M. Domingo Nolla i d’entre el repertori més habitual caldrà citar els boleros "Noche de ronda", "Lisboa antigua" i el tema de la pel·lícula Gilda "Amado mío".  Però durant el 1948 Sebastià Olivé passà a compaginar la seva activitat musical amb l’Orquestra ATLANTIDA de Reus i això comporta una duplicitat de compromisos quant al calendari d'actuacions.  La foto superior esquerra mostra l’última actuació de l’Orquestra IBERIA, el dia 17 d'agost de 1951 a l’Orfeó Canongí, amb el cantant Francisco Garrido i alguns trompetes i saxofonistes de l’Orquestra ATLANTIDA que durant els últims temps de funcionament de la IBERIA s'hi afegien per a completar millor l’orquestra.

La foto superior dreta mostra l’Orquestra ATLANTIDA de Reus amb la participació destacada dels canongins Sebastià Olivé i Carles Barenys.  Cal destacar també la participació del Canongí Ramon Olivé Gran que debuta com a cantant solista de I’ATLANTIDA el dia de Pasqua de 1952 en una actuació al Club Natació Reus Ploms.  Un any més tard deixaria el seu lloc al vocalista Francisco Garrido, escollit per Sebastià Olivé d’entre els guanyadors del famós concurs de Ràdio Tarragona "Bilore".  L’Orquestra ATLANTIDA continuaria posteriorment amb d'altres cantants fins a la seva dissolució, el 1960.

 
 
L'Orquestra LYDERS realitzà les seves dues primeres actuacions a l’Orfeó Canongí durant les festes de Nadal i Cap d'Any de 1951.  Fou l’inici d'una de les trajectòries amb més longevitat en la història musical canongina.  Inicialment es presentaran al públic amb el nom escrit en "y" grega, però posteriorment el canviarien per la versió definitiva en "i" llatina, que és el que perviu encara en l’actualitat.  L’aglutinador inicial de l’orquestra va ser Fidenci Veciana Magriñà que tocava el piano i el saxo.  El primer cantant fou Ramon Olivé Gran, més conegut artísticament per "Ramon Monterrey", però una inoportuna malaltia li va impedir de continuar la trajectòria encetada i tan sols actuà per Nadal i Cap d'Any.  El substituí la jove i atractiva solista Mari Carmen Franquet la qual actuà amb els LIDERS fins a la tardor de 1953, època en que Ramon Olivé s'hi incorporà de nou per un període breu de dues temporades. Bona part de la resta de músics d'aquesta formació provenien de la desapareguda orquestra IBERIA: Josep Sendra (saxo tenor i violí), Joan Mañé (bateria) -malgrat que a la fotografia hi figuri Pedrell que el va substituir-, Joan Solé (trombó de vares i violí), Santiago Jansà (contrabaix i violí), Josep M. Llagostera (saxo i viola), Ramon Llagostera (piano) encara que a la foto se’l pot veure tocant el contrabaix-, Vicenç Franquet i Conrado Gual (trompetes).  També integrà la formació fins al 1953 Josep M. Gavaldà Vila.  La fotografia esquerra fou realitzada per Canadell cap a meitats de 1952.

L'altra fotografia ens mostra el grup en la seva segona època quan s'hi havia incorporal Josep Domingo Pasaret com a bateria.  Realitzaren actuacions a la Sala de Deportes  del carrer Assalt, de Tarragona, juntament amb l’Orquestra Windsor i el cantant Bernardo Rios.  Al Teatre Tarragona amb l’humorista Cassen.  A l'antiga seu del Club Gimnàstic de l’Avda. de Catalunya, a Salou i a Bràfim.  El cantant solista que substituí Ramon Olivé fou Joaquin Rios.  Però a partir de 1961 es produí el relleu generacioanal i deixà de ser orquestra per convertir-se en conjunt modern, en clara sintonia amb els nous corrents musicals dels anys seixanta.  Continuaren els més joves: Josep Domingo, Ramon i Josep M. Llagostera i s'hi incorporaran Josep Bernat (trompeta i contrabaix) de Tarragona, Josep-Rafel Ferré de Vila-seca i Pedro Yago com a cantant.  En l’actualitat, el conjunt LIDERS, encara realitza actuacions sota la direcció de l’únic Canongí que hi queda: Ramon Llagostera.

 
Los Imperiales del Jazz van debutar el dia 5 d'agost de 1941 a la plaça de la font de Masricart amb motiu de la festivitat de la Mate de Déu de les Neus.  La foto ens mostra, assegut al centre, Fidenci Veciana Magriñá (saxo tenor), director del grup.  La instantània fou presa al terrat de casa seva en un dia d'assaig.  Els altres integrants eren Pau Fortuny Puig (bateria), Josep M. Canadell Llauradó (piano), Fermí Roig (trompeta), Josep Guinovart Rull (clarinet), Pau Veciana Pons (trombó), Santiago Jansá Solé (violí) i Josep Lladó Tarragó (saxo solista).  Inicialment forma també part del grup una dona: Jovita Olivé Veciana, la qual tocava el saxo.  Actuaren a Picamoixons, el Morell, Constantí, Porrera, Castellvell.  La dissolució del grup es produí cap a finals de 1942 i la causa no fou altre que l’obligat compliment del servei militar d’alguns dels seus membres.
Actuació de l’Orquestra LIDERS durant la revetlla popular de Sant Jaume de 1953 al carrer de la Ravaleta de la Canonja.  La formació continuava essent la mateixa de la ja indicada en el full anterior, però observem que en aquesta fotografia hi actua com a cantant Mari Carmen Franquet, la qual posteriorment participaria en una de les edicions del Festival de Benidorm.  De l'ampli repertori musical que oferien els LIDERS durant aquells anys de postguerra caldrà destacar les cançons més significatives dels cantants de moda com Jorge Sepúlveda, Bonet de Sanpedro, Antonio Machín i algunes peces d’èxit aclaparador com els boleros "Camino verde", "Cabaretera", "A escondidas", "Esta tarde vi llover", "Solamente una vez", "Aquellos ojos verdes", "Monasterio de Santa Clara" i el popular xotis "Guapísima".

 
Els MELODILAN'S fou un conjunt integrat per Pau Jansà Fortuny, Joan Cester Sendra, Josep Olivé Jansà que tocaven I'harmònica i Santiago Garcia (jornaler d’en Pau Olivé) a la guitarra.  Actuaren a l’Orfeó Canongí el dia 2 de juliol de 1950 amb motiu d'un festival benèfic organitzat pels joves d'Acció Catòlica de la Canonja per tal de recollir diners i destinar-los al Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu de Calafell.
ANTONI GRAN BRUNET (La Canonja, 1916) com a vocalista de l’Orquestra VERDI disposà de l’oportunitat de compartir actuacions amb altres orquestres on actuaven Raúl Abril, Juan Colomé, Ramón Calduch i d’interpretar magistralment cançons tan destacades com les populars "begin to begin", "Muñequita linda".  Som als anys 40 i Antoni Gran havia encetat la seva afecció per la música amb motiu del servei militar a Bilbao com a saxofonista.  La faceta d’estilista (així eren designats els cantants d’aleshores) la conreà fins al 1945-46 amb actuacions a la Sala de Deportes de Educación y Descanso del Club de Futbol "Tarraco" i en altres indrets de la província on la VERDI era llogada per amenitzar balls i festes populars.

 
CORAL DE LA CANONJA.  Fundada durant el mes de setembre de 1979 sota la direcció de Josep M. Espasa i Martorell.  Dues terceres parts dels seus components eren joves que no sobrepassaven els 20 anys.  La resta de cantaires, fins a completar els 30 de que disposà la Coral, s'escalonaven progressivament fins arribar als 60 anys i partien d’una formació musical de base vocacional.

La seva primera actuació fou a la Missa del Gall de 1979, a la parròquia de Sant Sebastià, però la presentació oficial tingué lloc el diumenge 13 de gener de 1980 a l’Orfeó Canongí apadrinats pel "Cor Al·leluia" de Tarragona.  La seva activitat artística, al llarg de vuit anys, s'ha fonamentat sobre la base d'un repertori variat on les harmonitzacions de Mn. Joan Grifoll, expressament realitzades per a la Coral, tingueren un pes específic important.  Espirituals negres, populars catalanes i centroeuropeus, música sacra (fragments de la Passió de Sant Mateu de J. S. Bach; Palestrina; Haendel; F. Schubert; Rimski Korsakov), i altres cançons extretes dels Cançoners d'Upsala i de Palacio, foren el seu repertori habitual.

Dins l’àmbit estrictament Canongí participà força anys en els actes litúrgics de Nadal i Setmana Santa.  Realitzà un concert a l’església de Masricart per tal de recaptar fons per a la seva restauració (1981).  Participà als actes organitzats per l'Associació de Veïns (1980) amb motiu de l’homenatge als Canongins Il·lustres.  Organitzà la Primera Trobada de Corals Tarragonines celebrada a l’Orfeó Canongí (1981) i participà, durant aquest mateix any, en els actes del Cinquantenari de la fundació d'aquesta entitat. Oferí també dos concerts al Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví i un altre a la seu de la Caixa Rural amb motiu de la inauguració del nou local i actuà en l'acte de traspàs de funcions de l'Ajuntament de Tarragona a l’ELM de la Canonja (1982).

Dins l’àmbit comarcal participà a la "Marathon Musical" realitzada al Saló d'Actes de Caixa Tarragona (1980); al Cicle de Concerts de Tardor organitzat per l'Ajuntament de Tarragona (1980); a l’Auditori del Camp de Mart i a l’església de Sant Pau de Tarragona; al monestir de Poblet; a la Pobla de Montornès i als Aplecs de Corals de les Comarques Meridionals celebrats a Vilabella (1985) i Ulldecona (1987).

L'última actuació de la Coral de la Canonja tingué lloc durant la Nit de Nadal de 1987 a l’església parroquial de Sant Sebastià amb acompanyament de música de cambra a càrrec dels joves David i Arnau Tomás (fagot i violoncel) Daniel i Josep Espasa (orgue i flauta travessera) i Daniel i Robert Tomás (violins).


 
GRUP DE FOLK DE LA CANONJA.  La seva primera actuació tingué lloc a l’Orfeó Canongí el 1967 amb motiu d’una Setmana de la Joventut. integraven el grup, inicialment, Josep M. Espasa, Montserrat Canadell, Carme Jansà i Joan Terés, però al cap de pocs mesos aquest últim deixà el grup i fou substituït per Josep Vives.  Interpretaven espitiruals negres, cançons a capel·la i populars catalanes.  Actuaren a Barberà de la Conca, Belltall, Poboleda, Gratallops, Vila-seca, Constantí, l'Aleixar, Riudoms, al Teatre Fortuny de Reus, Ràdio Tarragona i l’Auditori del Camp de Mart (tal com mostra la foto original de Segú Chinchilla).  Era el 30 de setembre de 1971 i fou pràcticament una de les seves últimes actuacions en públic.
XAVIER BARENYS I BONET. (Maspujols, 1947).  A l’edat d’un any la seva família es traslladà a la Canonja.  Bateria de prestigi reconegut actuà inicialment amb els Líders i posteriorment forma part del conjunt Los 5 huracanes amb els quals gravà el seu primer disc (1964).  Durant el 1966 el grup passà a denominar-se Los Géminis i amb ells gravà el disc "Alma" fins que abandonà el grup el 1968.  De retorn del servei militar forma part successivament dels conjunts Los 4 d'oro (1970-72), Álex-Zara de Reus (1973-74), Frank Duvé (1975-76), amb el cantant Miguel Gallardo (1977) i actuà durant cinc anys amb Rumba Tres acompanyant en diverses gires americanes els cantants Sergio y Estíbaliz, Basilio i Juan Erasmo Mochi.  Actualment actua amb el conjunt Bolero de Tarragona.

 
LA GOLFA DELS TOCA-SONS. Grup d’animació per a la mainada format l’any 1988 amb Esperança Canadell Gran, Esther Domingo Bosch, Marta Guinovart Clua i els foranis Albert Olivé (Valls) i Jordi Piqué (Cambrils).  Durant el 1989 deixà el grup Albert Olivé i un any mes tard ho féu Esperança Canadell.  Els tres membres restants continuaren la seva activitat musical fins al juny de 1991.  La foto correspon a l’actuació realitzada a Tarragona amb motiu de la I Mostra de Músics Tarragonins (1990).
ELS GRIPAUS. Grup de folk que sorgí cap a finals de 1970.  Prèviament, però, funcionà el grup FOLK-SOM integrat per Joan Vives Queralt, Joan Xatruch Armengol i Francesc Roig Queralt.  Posteriorment, amb la incorporació de Sebastià Bofarull Veciana i Josep Bofarull Gallés, es constituïren definitivament ELS GRIPAUS amb un repertori divers de cançons d’animació basat en el folk americà, populars catalanes i adaptacions pròpies com la popular "Si tu vas al cel amb patinet".  Actuaren de "taloners" amb La Trinca, Maria del Mar Bonet, Els Sapastres, Pere Tàpies i Mocedades.  El grup deixà d'actuar el 1973.

 
OTXQUE ! Grup de rock simfònic format a començaments de 1990 amb els germans Daniel Espasa (veu, teclats i guitarra) i Pep Espasa (saxo, flauta travessera i veu), Jordi Martínez (baix) i Jordi Brunet (bateria i veu).  A partir de 1993 s'hi afegiren Manel Gilabert i Gustavo Espinosa (guitarres).  Guanyadors ex-aequo, juntament amb Los Burton, del concurs musical Canya’n’roll 93 organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.  A finals d'aquest mateix any van ser guardonats amb el premi Estímul '93.  A l’any següent sortí al mercat discogràfic el seu primer CD i casset "Agafa’t al somni" amb nou temes de creació pròpia.  Fins avui han actuat a l’Auditori del Camp de Mart i a la plaça del Rei de Tarragona, així com també a diferents pobles de les nostres comarques i al local de La Palma de Reus.
VÉRTIGO.  Grup de rock fundat a començaments de 1981 i integrat inicialment pel quartet de joves canongins Jacob Bofarull (guitarra solista i veu), Marcel·lí Alberich (guitarra rítmica i veu), Francesc Cañete (baix) i Juan Manuel Arroyo (bateria). interpretaven rock clàssic amb peces dels Beatles, Rollings Stones, Tequila i també cançons de pròpia creació en la línia apuntada.  La foto correspon a la seva actuació a la Fira BATIBULL de 1981.  Durant el 1983 s’incorporà al grup Pep Creus (Salomó) amb guitarra solista.  Actuaren a Ulldemolins, Salomó, Bràfim, Tarragona, Salou (discoteca Hilarios) i a revetlles populars a la Canonja.  El grup es va desfer cap a meitats de 1985.

 
Enguany toca parlar de música i la millor manera d’afinar l’orella és retrobar-se amb la sempre agradable melodia de la llarga tradició musical canongina.  Perquè si bé és certa aquella sentència del proverbi llatí que diu: "verba volent, escripta manent", de vegades és saludable de deixar-se endur pel ritme i la cadència musical d’una veu o d’una orquestra.  Els records se’ls emporta el vent i els fulls d’aquest calendari també passaran al cap de dotze mesos, però potser algú tindrà la voluntat final de guardar-los a la calaixera del temes viscut.

Tot i així no hem pretès de convertir aquest calendari  en un recull exhaustiu de tot el bagatge musical que la Canonja ha produït al llarg de l’última centúria.  Ni l’espai de que disposem, ni l’oportunitat del mitjà ens ho aconsellen.  Simplement hem volgut rescatar de l’oblit la memòria musical immediata del nostre petit però entranyable poble.  Perquè en la sempre lloable fal·lera per recuperar el passat llunyà caiem sovint en la temptació de l’oblit immediat, o dit d’altra manera, en la desmemòria involuntària dels anys recents.  Ensopeguem sense voler en allò que els psicoanalistes en dirien l’autosuficiència de la memòria viscuda, una circumstància que no és cap exercici d’amnèsia volguda, malgrat que en el fons hi porti arrelada la llavor somorta de l’heura atuïdora de l'apatia i la despreocupació.  Per això ens resulta urgent, necessari i vital de no deixar empolsegar la memòria de tots aquests anys viscuts, de tots aquells records que hem deixat enrera just a l’última cantonada de la vida. Estem segurs que molts dels qui repassareu les imatges d’aquest calendari potser us hi reconeixereu, encara que sigui amb la nostàlgia d’un aspecte més rejovenit.  Estem segurs que amb aquest calendari molts dels qui el llegireu retrobareu el protagonisme camp de la vostra joventut; tornareu a sentir el caliu de la música i la melodia de les velles cançons.  Però us avisem que això només és el tast i l’aperitiu del que més endavant es publicarà de manera més aprofundida i amb un estudi més precís d'orquestres, grups, tendències musicals, cantants, concertistes clàssics i altres detalls de la música que s’ha produït al nostre poble de cent anys ençà.  Per tal de millorar aquest futur treball us demanem que si teniu suggeriments, observacions o simplement modificacions sobre algunes de les dades ara publicades ens les feu arribar per tal de millorar la publicació final.

Per últim volem agrair la inestimable col·laboració informativa així com la cessió de material fotogràfic que ens han ofert Eleuteri Barba Casas, Carles Barenys Llauradó, Xavier Barenys Bonet, Antònia Canadell, Josep Maria Canadell Llauradó, Esther Domingo, Marta Guinovart, Antoni Gran Brunet, Pau Jansà Fortuny, Ramon Llagostera, Joana Martorell, Maria Lourdes Martorell, Ramon Olivé Gran, Sebastià Olivé Marca, Joan Solé Cardona, Fidenci Veciana Bartolí, Maria Teresa Veciana Bartolí, Pau Vidal Guinovart i Paquita Vidal Guinovart, sense els quals no hauria estat possible aquesta aportació històrica.

QUE TINGUEU UN BON ANY 1996

IL·LUSTRACIÓ COBERTA: Detall del teclat de l’harmònium de l’església parroquial de Sant Sebastià.
REPRODUCCIÓ FOTOGRÁFICA: Joan Alberich Rion
TEXTOS.- Francesc Roig i Queralt
 

AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT MUNICIPAL
          DESCENTRALITZADA DE LA CANONJA
 




Publicitat: casas de madera Hostel barcelona hostel granada learn spanish in granada Mudanzas internacionales muebles de dormitorio persianas seguridad rehabilitacion de fachadas Spanisch lernen in Granada Spanien Toner