centre d'estudis canongins ponç de castellví


ESCUTS I SEGELLS
LA CANONJA 1995



Algunes mostres de l'escut municipal del poble de la Canonja, totes elles situades en diversos indrets urbanístics de la població.  A la façana de l'Ajuntament, a la font de la Raval i a la part superior de les portes laterals del presbiteri de l'església parroquial de Sant Sebastià i finalment l'escut de ceràmica emmarcat que hi ha al despatx de l'alcaldia.  En tots ells hi podem observar lleugeres variacions en la distribució dels símbols.  Les més similars són les existents a l'Ajuntament i a la font de la Raval tot i observar un traç diferent en el disseny i la mida de la Tau, estilització en la fletxa i la palma del martiri de Sant Sebastià i un aditament sobrer i no justificat sobre la Tau en el quadre de ceràmica emmarcada.  La diferència més notable la trobem en l'escut del presbiteri de l'església on la Tau, o creu de Santa Tecla, adopta un protagonisme d'eix rellevant que omplena la verticalitat visual, mentre que la fletxa i la palma s'entrecreuen a la seva base.  L'únic element inalterable que surt en tots ells és el mar.
   
 

Una mostra gràfica de la coberta del llibre de Joan Bertran i Barrufet Apunts històrics i biogràfics del poble de Masricart i La Canonja (Barcelona 1930) on se'ns mostra l'antic escut del poble amb l'única presencia de la Tau com a símbol inequívoc de relació amb l'Arquebisbat de Tarragona i l'actual escut amb tres nous elements de simbologia heràldica canongina: La fletxa, la palma del martiri de Sant Sebastià i el mar.
L'altra imatge reproduïda és l'escut caironat que, de forma estandarditzada, figura reproduït al volum 7 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Barcelona, 1982), amb la pertinent descripció heràldica dels elements, d'entre els quals ha desaparegut el mar.

 
Diverses reproduccions del segell del municipi.  Segons constata el metge Daniel Recasens i  Comes al seu mecanoscrit inèdit La Canonja de 1688 a 1844 el primer segell municipal apareix per primer cop el 1792.  La no existència de cap segell del municipi la trobem constatada a través de les actes del Llibre de la Universitat de La Canonja arrel d'un plet que l'ajuntament canongí mantingué amb el comte de Llar, senyor de Masricart, l'any 1789, a causa de l'aigua d'una mina.  El text en qüestió diu: "... sens sello per no tenir-lo lo referit lloch de La Canonja ... ". El primer segell municipal canongí es circular i té uns dos centímetres de diàmetre, emmarcat amb un filet blanc que ribeteja la vora del segell, de fons ple.  Conté la Tau de la seu tarragonina, ornamentada amb un petit cercle al mig i damunt del travesser, amb una L i una C majúscules flanquejant el pal vertical de la Tau El 1824 apareix un nou segell municipal, rodó, de gairebé tres centímetres de diàmetre, sense orla.  Porta al centre la Tau i a la part superior s'hi llegeix l'article LA i rodejant la Tau, per la part inferior i en lletres majúscules, CANONJA.

 
Diversos timbres, tampons i segells municipals.  La curiositat radica en els dissenys i la distribució dels motius gràfics.  Podem observar en primer lloc els dos segells de la columna esquerra que corresponen successivament a dues èpoques políticament ben diferenciades del nostre segle.  El de dalt correspon al període de la postguerra franquista i amb el text prou explícit de Ayuntamiento Nacional.  El de sota és òbviament anterior a la guerra civil ja que es tracta d'un Ayuntamiento Constitucional i figura reproduït al vol. I de la Província de Tarragona d'Emili Morera i Llauradó dins la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras Candi.
La resta de segells municipals que figuren reproduïts en aquest full corresponen a diferents èpoques polítiques.  De tots ells cal destacar el de la inspección Municipal de Sanidad de l'època franquista amb el característic escut de l'àliga i el de la junta de Cementerios corresponent a l'època constitucional.
 
 
Segell municipal de l'alcaldia de Masricart corresponent a dos documents signats per l'alcalde Magín Cases amb dates de 1845 i 1846.
Amb motiu de la fundació, el 1983, del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, a banda de la recuperació de la memòria d'un dels senyors de Masricart més carismàtics i que dóna nom al Centre d'Estudis, hi hagué igualment la voluntat de rescatar el segell municipal d'aquella alcaldia.  Com es pot observar la qualitat d'impressió del segell és força defectuosa en el document original i per aquest motiu el Centre d'Estudis Canongins va haver de realitzar una tasca de restauració delicada per tal de reproduir fidelment tots els motius emblemàtics que hi surten representats.
   
 
Diversos escuts heràldics corresponents a la família Llar, última propietària del Castell de Masricart.  Tots ells, excepte el recentment reproduït i col·locat a la façana del castell, es troben a la seu de l'arxiu sensorial dels Comtes de Llar de "Can Teixidor" situat a Alella (El Maresme).  Aquesta fou una de les residències dels Comtes de Llar.
L'antic escut de pedra que figurava sobre la porta principal del Castell de Masricart i que molt probablement corresponia a la família Castellví, va desaparèixer (?) cap a meitats de la dècada dels anys setanta.  Probablement es va desprendre a causa del deteriorament dels materials de la façana i es va trencar en força bocins, posteriorment no localitzats.  L'Ajuntament, després de la restauració total de l'edifici, encarregà a l'escultor Bruno Gallart una reproducció de l'antic escut, el qual va ser col·locat durant la primavera de 1993.

 
REFRANS
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs 
El març té trenta dies i tres-centes fesomies.
Per l'abril, flors, olors i predicadors.
Maig ventós, pel mar, perillós.
Si plou pel juny, plou a punt.
Pel juliol, beure, suar i a la fresca buscar.
L'agost ho aixuga tot, menys el most.
Pel setembre es talla el que penja.
Si a l'octubre plou, el rovelló mou.
Novembre acabat, hivern començat.
Si el desembre plou, bon any nou.

 
Enguany toca parlar d'identitats sobre la pedra, d'encunys sobre pergamins í papers oficials. És l'hora dels escuts i els segells identificadors d'una realitat històrica, la de la Canonja, que ve de lluny, de molts segles enrera.  Ara ens pot arribar a sembrar natural l'escut identificatiu del poble i fins i tot administrativament necessari el tampó que acompanya una signatura oficial, però hem de pensar que fins arribar a aquesta naturalitat d'ús han calgut molts segles de tradició i persistència.

L'heràldica, com tantes altres coses, va néixer per una simple necessitat d'identificació entre els cavallers medievals, per una raó militar que anava forçosament més enllà de la vanitat dels llinatges.  Va ser més endavant quan el seu ús s'estengué a persones d'altres condicions socials, però el seu origen arrenca cap a darreries del s.XII quan els heralds -oficials d'armes que tenien com a missió essencial d'examinar els escuts d'armes dels participants en els torneigs i gaudien tanmateix de total immunitat en l'observació de les batalles i les incidències de guerra- van imposar progressivament la necessitat dels emblemes identificatius dels pobles i llurs governants fins arribar a la seva natural utilització entre les diverses capes socials com la burgesia i els menestrals de gremis diversos.

Enguany hem volgut donar a conèixer d'una forma més sistemàtica l'encuny identificatiu del nostre poble, amb les seves modalitats d'escut, segells municipals i altres elements identificadors que encara podem trobar a les portalades d'alguns carrers antics.  L'escut que reproduïm a la coberta és l'exemple més reeixit de tots aquests escuts familiars que encara es conserven.  Està situat a la casa núm. 23 del carrer de la Font, a la Davallada.  El seu veritable significat el desconeixem ja que no té cap correspondència amb la família que des de fa molts anys habita la casa.  Tot i així la seva simbologia ens pot suggerir una antiga identificació menestral relacionada amb el gremi dels boters, tot i desconèixer la identitat de les inicials que figuren a banda i banda del motiu central de l'escut.  La data de 1727 ens pot arribar a fer pensar en un antic edifici situat a les afores del clos antic de la Canonja on potser s'hi exercia l'ofici de boter. Això només és una remota hipòtesi i si l'apuntem és més per similitud deductiva d'algunes mostres observades en altres poblacions que no pas pel testimoni documental canongí.

La resta d'escuts i segells que van apareixent al llarg dels mesos sí que estan plenament Documentats.  Escuts del pobre reproduïts a places i façanes d'edificis.  Simbologia i descripció entre l'actual escut canongí i el vell escut del poble.  Timbres i tampons municipals de la Canonja i Masricart i finalment l'escut d'armes de la casa dels Comtes de Llar i l'actual reproducció de l'escut del Castell de Masricart.

Aquests són els nostres orígens, les arrels que ens sustenten: la nostra intransferible identitat.


Que tingueu un bon any 1995.    

Textos.- Francesc Roig i Queralt
Selecció de dites populars.- Josep M. Espasa Martorell.  Extretes de Joan Amades.  Folklore de Catalunya.  Cançoner.  Segona Edició. 1979.
Reproducció fotogràfica: Joan Alberich Rion
Coordinació i maquetació: Josep Llop Tous


AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT MUNICIPAL
DESCENTRALITZADA DE LA CANONJA
 
 




Publicitat: