centre d'estudis canongins ponç de castellví

ARBRES 1991

 
LLEDONER
El lledoner (Celtis australís) és un arbre força esvelt que difereix dels oms principalment pel fruit, el lledó. La seva fusta és alhora forta i flexible, útil per a fer peces de carruatges, forques i mànecs d'eines agrícoles.
Per aquesta raó és un arbre que s'ha plantat, de temps antic, a les vores dels pobles i masies. D'altra banda, creix espontàniament en indrets frescals i sovint abruptes.
A la riera de la Boella se'n troba algun barrejat amb els altres arbres. En tenim un bon representant al camí de Reus, unes passes abans d'arribar a la riera i un de força curiós per la seva forma al jardí de la Boella.

 
PALMERA DE CANÀRIES
Aquesta palmera (Pboenix canariensis) és un arbre baix, d'uns sis a vuit metres d'alçària, s'assembla força a la palmera de dàtils, però és fàcil distingir-la pel tronc rabassut i voluminós, i per les fulles d'un verd net i intens. Procedeix de les illes canàries. Els dàtils que fa, àdbuc al seu propi país, manquen de bon sabor. Cultivada sovint com a arbre ornamental. La de la foto és la del maset de Cal Joanet, a l'horta de Masricart.

 
AILANT
L'ailant (Ailantus altissima) és un arbre exòtic que prové de la Xina i que aquí es planta a jardins i avingudes com a arbre d'ombra. En nombrosos indrets tendeix a escampar-se per les vores de carreteres i proximitats de llocs habitats. N'hi ha uns quants de plantats al jardí de l'hort de Dolça, conformant un ambient ombrívol i fresc.

 
PLÀTAN
Els plàtans (platanus x hybrida) són molt freqüents al llarg de carreteres í passeigs i als jardins, on es planten pel seu creixement ràpid, per l'ombra densa que fan i perquè suporten bé que els esporguin. Els plàtans de les fonts de la Canonja i de Masricart són uns dels arbres més simbòlics del poble.

 

CONJUNT D'ALBERS ALBERS I UN OM SEC 
ÀLBER
L'àlber o arbre blanc (Populus alba) rep aquests noms per les fulles, cobertes al revers d'una densa borra blanca, i pel color gris molt clar dels seus troncs joves.
Es troba a les vores de rius i rieres i tolera règims fluvials força irregulars.
Pel seu color i el seu aspecte s'empra com a arbre d'ombra als parcs i als passeigs
En trobem un petit grup a la riera canongina abans d'arribar a l'altura de la Boella.
FREIXE
El freixe (Fraxinus angustifdia) és un arbre propi dels riberals, els rius i els torrents de les terres mediterrànies. També es troba a la part baixa de les muntanyes, on es fa en llocs ni gaire secs ni gaire freds.
És l'arbre dominant de la nostra riera, especialment des del camí de Reus fins a la carretera de València, on gairebé és l'únic tipus d'arbre que hi trobem

 
FIGUERA                            NESPRE I NOGUERA
FIGUERA                               NESPRER
FIGUERA 
La figuera (Ficus carica) sovint es fa espontàniament a les penyes i als cingles, arrapada a les escletxes amples.

Aquesta vocació fissurícola sembla que és ben afermada, atès que es diu que els individus cultivats no donen bon fruit sí no troben roques fisura des al subsòl.

NESPRER DEL JAPÓ
El nesprer del Japó (Eriobótrya japonica) és un arbre de fulles persistents que floreix a l'hivern i fruita a la primavera, raó per la qual es cultiva només a les comarques d'hivern poc rigorós. Prové del Japó i és freqüentment cultivat pel seu fruit, la nespra (vulgarment "nispro")
NOGUERA 
La noguera (Júglans Régia) és un arbre corpulent d'escorça esblanqueïda í més o menys clivellada segons l'edat. És de fusta resistent i lleugera i té un bell virat quan és polida i molt apreciada pels treballs d'ebenisteria i usada també per fer-ne culates d'escopeta o altres armes de foc. L'estima del fruit, la nou, ja és ben coneguda per tothom.

 
 

REFRANYS

És verd i no es juavert,
es groc i no és obercoc,
és negre i no es llavor de ceba.
                                                               (el lledó)

Arbre ben plantat dóna bon resultat.
Al margall d'arrels no n'hi falten, ni trenta mans l'arrebassen. 
Segons l'arbre, el fruit. 
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat. 
De mala mata, mai bona planta. 
Els anys senassos, tot va a cabassos.
Quan n'hi ha pels camps n'hi ha pels sants.
L'àlber, alt, pelat i eixut, sense fulla ni fruit.
Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol.
Quatre figues en un brot, bona anyada de tot.
Any de nous, cada un val per nou


 
Des del punt de vista de la flora, La Canonja és un terme pobre. Tenim molt pocs arbres, cada vegada menys. I com que progressivament anem adoptant una mentalitat més urbana i la terra tampoc es treballa, no ens adonem que estem perdent de vista una part de les nostres pròpies arrels i també les arrels - i les fulles - dels nostres arbres.

No obstant, no s'han abatut encara tots els arbres. Sortosament encara queda alguna clapa o algun punt de color verd. A camp obert, sobretot a la riera de la Boella, s'hi veuen àlbers, oms, freixes i lledoners, tots ells propis de cursos d'aigua i que viuen i creixen a la nostra riera de forma espontània. Al mas de la Boella hi trobem una gran massa arbòria on hi ha representades gran quantitat d'espècies, la majoria de les quals hi han estat plantades. I és després bàsicament al darrera de les cases, als corrals i eixides protegides per parets, on es conserven alguns arbres de considerable capçada.

No podem oblidar dos arbres emblemàtics: el plàtan de la font de la Raval -n'hí havia un altre, i un altre a la font de Masricart- i la figuera del campanar, atrevida i altiva, entossudida a voler viure, símbol de la resistència més tenaç.

Hem de conservar els arbres, tant si fan fruit comestible com sí no. I els hem de conèixer i saber-ne el nom. Com a mínim els que tenim a la vora. Amb aquest propòsit editem aquest calendari on -què hi farem- els arbres hi són en blanc i negre; a la realitat són molt més bonics i dóna goig de veure'ls.

              Que tingueu un bon 1991

              Refranys extrets per Josep Maria Espasa Martorell
              del Cançoner "Folklore de Catalunya " de Joan Amades.

              Textos d'Immaculada Llop Tous.

AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT MUNICIPAL
          DESCENTRALITZADA DE LA CANONJA
 

Publicitat: