centre d'estudis canongins ponç de castellví

ELS MASOS 1989

 

EL MAS DE PATAU

Situat a l'antic terme de la Pineda -ara de Tarragona i part de Vila-seca- tocant al mar, entre el mas de Virgili i el dels Canonges, parròquia de La Canonja. Abans s'anomenava mas de Montoliu, perquè era del marqués de Montoliu, i més abans, d'Osset.

El seu últim propietari fou Josep Balcells Morató, qui ho vengué a la Universitat Laboral i qui ens ha proporcionat una bona part d'aquesta informació.

Segons un plànol geomètric datat l'any 1932, la finca tenia 343 jornals, amb 66.112 ceps i 18.214 arbres, bàsicament avellaners i oliveres. Va ser el primer indret de Catalunya on es conreà cotó en pla industrial. Era la varietat "jumel" (llavor egípcia). La indústria "Algodonera de Cataluña S.A.", desmotava el cotó (separació de la fibra de la llavor) i l'empacava en bales per al seu consum industrial.

El conreu de la finca va obtenir el premi màxim (10) d'agricultura, tal com ho testificava una placa de bronze al costat de la porta principal del mas.

Entre l'era i el mas actual, i tocant els seus murs, hi havia una gran i senyorívola construcció, de planta en forma d'U deixant un pati central. Una de les seves ales contenia una torre de defensa. Aquesta sorprenent edificació, destinada als senyors, fou enderrocada cap als anys trenta.

A l'actualitat es conserva, junt amb el mas, una capella, magatzems, quadres i la vaqueria. El famós pi del mas de Patau, malauradament, ja no existeix.

J.LL.T.

 

EL MAS D'ALBERICH

Situat a la Pineda, al costat del camí que baixa cap a mar, entre les dues vies, en terme canongí.

A finals del segle passat va ser adquirit pel senyor Miró. Després en foren propietaris dos fills seus i un nét, Lluís Miró i Parellade, qui ho vengué a les indústries cap a l'any 1964. Ràpidament, el mas fou enderrocat.

La finca tenia una extensió d'uns 55 jornals, la major part plantada d'avellaners. També hi havia fruiters, oliveres, ametllers, garrofers, vinya i horta. Estava regada per les mines del Mas de Patau i de la Concòrdia, que omplien la gran bassa tocant a la via de València.

Tot i l'aparença humil del mas, amagava uns interiors força nobles i ben decorats. A la planta primera, amb la vivenda dels senyors, s'hi pujava des d'una entrada empedrada amb palets de riu per una escala de caragol.

La finca la portaven 4 arrendaris. Els últims arrendataris que van viure al mas foren en Joan Pons i Torres (des de 1918 fins passats més de 30 anys) amb els seus fills Maria, Marina, Pau i Joan.

La Maria Pons és qui ens ha fornit de noticies i qui guarda el quadre que reproduïm, pintat pel mateix propietari Sr. Miró.

J.LL.T.

 

EL MAS D'AIXIMUS

Situat a la Pineda, pràcticament darrera de l'ermita, al terme de La Canonja. A Vila-seca s'anomena mas de l'Albanés.

L'última propietària fou Antònia Alimbau Olivé, de Vila-seca, qui entre els anys 1964 i 1965 ho vengué a les indústries. Posteriorment, el mas s'enderrocà.

La finca tenia una extensió d'uns 100 jornals, la major part de regadiu. Els principals conreus eren els presseguers, els avellaners i la vinya. Últimament hi havia grans parades de carxoferes.

Al mas hi havia la vivenda dels masovers i la dels senyors, a més dels magatzems, pallisses, corrals, celler i cups de vi.

Els arrendataris de les terres sobre la via de València eren canongins i els de sota la via, on hi havia el mas, vila-secans, sembla que per raons de facilitat d'accés. Els arrendataris canongins, en deixar les terres, van obsequiar a la propietària amb una pintura realitzada per Adela Llop, que es la que reproduïm amb llicència de les germanes Antònia i Concepció Alimbau.

J.LL.T.

 

EL MAS D'ALEMANY

Amb accés des de la carretera de Reus, terme i parròquia de Constantí.

En són propietaris actuals la família del Dr. Antoni Batlle i de Balle, a qui agraïm la informació. El 1929, ho va comprar la Sra. Josepa Pons, sogra del Sr. Batlle, als Aromir de Reus. Abans havia estat dels Alemany de Barcelona.

Les terres ocupaven, abans de la construcció de l'autopista, 65 jornals plantats bàsicament de vinya (60.000 ceps), oliveres i garrofers. Avui els ceps (15.000) han deixat lloc als avellaners (4.000).

Encara ara hi viuen masovers.

El mas està conservat, amb dues atractives porxades a llevant i a ponent. A un costat hi ha una capella pública i a l'altre les edificacions industrials.

El celler es ampli, amb bones tines i 3 cups de 400 càrregues (48.400 litres). Fins fa cinc ó sis anys s'hi feia vi.

J.LL.T.

 

EL MAS DE SAGARRA

Al terme de Constantí, sobre la Florida, a ambdós costats de l'autopista. La hisenda era dels Sagarra. Ferran de Sagarra i de Siscar, historiador, emparentat amb els propietaris de la Boella i pare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, va vendre la finca a bocins cap als anys vint. La part del mas fou adquirida pels Canadell i ara és propietat d'Antònia Tomás Canadell, que és qui ha facilitat la major part de la informació i ha cedit les fotografies.

Les terres de la primitiva hisenda són encara conreades, però el mas no existeix. S'hi va calar foc fa vint anys i posteriorment es va enderrocar. No hi havia masovers.

J.LL.T.

 

EL MAS DE NOGUERS

Situat a la falca que el terme de Reus fa entre els de La Canonja i Vila-seca, amb terres a ambdós costats de la carretera de València. A Vila-seca l'anomenaven mas de Miret.

El mas era situat sota la carretera. A l'altre costat, més amunt, hi havia el mas de Miret petit.

L'última propietària fou Maria Josepa Sala Brosa -que ha cedit les fotos i ens ha informat- filla de Ramón Sala, comerciant de vins de Reus i Remei Brosa de La Canonja. Fou venut les indústries cap al 1965 i posteriorment enderrocat.

La terra, de 64 jornals, treballats per 12 arrendataris, era travessada per la carretera de València i per la via de Lleida, i havia estat dedicada bàsicament al conreu de la vinya. Últimament quedaven pocs ceps i els conreus principals eren els fruiters -presseguers- i l'horta -carxofes i melons- amb pocs avellaners i garrofers. Disposava de mina d'aigua pròpia.

Al mas, a la planta baixa hi vivia un dels arrendataris i a la planta superior hi residien els propietaris. Al costat, grans magatzems de vi, molt ben dotats de tines i cups, i premsa d'oli.

J.LL.T.

 

EL MAS DE SUNYER

Al terme de Reus, sobre el camí de La Canonja a Reus, propietat que fou del senyor Josep Maria Sunyer Basedas, de Reus.

Actualment és d'una societat anomenada "Les garites". Era parròquia de La Canonja.

La hisenda era de més de 70 jornals, meitat de regadiu i meitat de secà. El principal conreu era l'avellaner, amb més de 30 jornals. Antigament, la propietat era molt més extensa.

Més cap a Reus hi havia el mas de Sunyer petit, o de dalt, origináriament de la mateixa propietat.

L'edificació s'organitza a l'entorn d'un pati central, amb un petit soterrani amb celler. A la planta baixa hi ha la vivenda dels masovers i els magatzems, pallises i coberts. A la planta noble hi ha el pis dels senyors i a la golfa s'hi van habilitar dependències pel servei. La porxada es va construir cap als anys 50.

Hi arribava la mina del Molí, sense servei des de fa molts anys.

Disposaven de premses d'oli i de vi. Hi havia dos cups de 300 càrregues (més de 36.000 litres cada un).

Actualment hi ha un guarda i les terres no es conreen. L'últim masover va ser en Joan Brosa Reverté, -des del 1936, tot i que hi portava terra abans, fins el 1980- amb els seus fills Josep i Alvar, que han ajudat a redactar aquest text.

J.LL.T.

 


  EL MAS DE DOLÇA

Situat sobre el camí de les creus, de La Canonja a Reus. Terme de Reus i parròquia de La Canonja.

Els propietaris del mas són la família de Ramon Llauradó Jasans, que ho van comprar a Remigi Franquet, de Vila-seca, l'any 1931.

Hi visqueren fins l'any 1970. Actualment hi ha un guarda.

Ocupa una extensió d'uns 40 jornals que poden ser regats. Tot i així, actualment, la major part és de sembradura, i també d'oliveres i avellaners. Disposava de mina pròpia, la del mas de Dolça, ara seca.

El mas és d'aspecte humil, però gran. Actualment està envoltat de galliners i corrals de construcció recent. Encara hi ha una premsa de vi, naturalment sense ús.

J.LL.T.

 

  REFRANYS

Per Sant Sebastià, els favons a assecar.
Febrer assolellat, febrer gelat.
Per Sant Josep brot al cep.
L'abril diu al maig: "Jo no he plogut, tu plou a raig".
Sant Isidre favater, roba faves qui no en té.
Juny brillant, any abundant.
La saó, la de juliol és la millor.
El sol de l'Assumpció fa el vi millor.
Setembre, tant de bo ho fos sempre.
Pluja i lluna, oliva segura.
Pel novembre, tot el món sembra.
El qui no celebra el Nadal és home que molt poc val.

 

Si haguéssim de fer esment dels masos del petit terme de La Canonja, aviat hauríem acabat. Tan sols la Boella, el més proper, el Mas d'Alberich i el Mas d'Aiximus.

No obstant, hi ha o hi ha hagut una bona colla de masos vinculats a La Canonja i situats fora del seu terme. Generalment hi havia una vinculació de naturalesa parroquial. Els seus masovers rebien els serveis religiosos a la parròquia de La Canonja: s'hi batejaven, s'hi casaven i els hi enterraven. A banda d'això, i malgrat que els propietaris no fossin canongins, els masovers i els arrendataris ho solien ser, compraven aquí, hi venien al metge, s'hi contractaven els artistes quan s'havien de fer obres o reparacions, etc.

El tema d'aquest calendari és, doncs, els masos. Els que han estat vinculats a La Canonja. Naturalment, ni els hi podem fer cabre tots ni, dels que hi ha, podem donar noticies àmplies però, com a mínim, els esmentem en el plànol de la coberta.

En un principi, preteníem oferir tant sols el testimoni d'aquells que ja no existeixen. Després vam creure necessari incloure-hi els que encara es conserven abans que desapareguin.

La institució del mas correspon -si més no en aquestes contrades- a èpoques en què l'explotació agrícola de la terra constituïa la principal activitat de la societat. Avui dia, l'ocupació a la indústria i al sector de serveis fa gairebé impossible trobar masovers i la mà d'obra necessària per a conrear la terra. En conseqüència, les terres s'abandonen i les edificacions es van desocupant. Aquestes construccions, sovint magnífiques i senyorials, voltades de magatzems, eres, coberts i corrals, basses, estables, cellers i pous, pràcticament autosuficients en mitjans, veritables nuclis de vida i d'activitat, van caient víctimes del progrés, abandonades, sense que ningú se n'adoni.

Ni que sigui per un any, hem volgut rescatar els masos de l'oblit col·lectiu. Amb aquesta intenció, us desitgem que tingueu un 1989 ben falaguer.

Bon any!

Refranys extrets per Josep Maria Espasa Martorell del Cançoner "Folklore de Catalunya " de Joan Amades.

Les fotos no cedides pel seu propietari han estat realitzades per Joan Alberich i Rión

AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT
          LOCAL MENOR DE LA CANONJA