"-Mostreu, i potser és la primera vegada que es fa a la literatura catalana, el procés psicològic que porta una persona a abandonar el català en benefici d'una llengua fins llavors estrangera.
-És un procés que viu aquest personatge, que és un autor dramàtic, a Perpinyà, pero és un cas molt més general. Es pot trobar en moltes altres llengües, en d'altres territoris en què existeixen llengües minoritàries, que sempre ho tenen difícil per sobreviure, sigui quin sigui el seu grau de reconeixement. A Catalumya, un escriptor, quan vol començar a escriure, s'ha de fer una pregunta que molts altres no s'han de fer, i que és en quina llengua escriurà. Perquè escriure en català vol dir condemnar-se a tenir un public molt petit. Escriure en català té un cost, tot és més complicat. I m'imagino que deu ser encara molt pitjor per a un escriptor de Perpinyà."
Lluís Bonada. 
El Temps. 18 d'agost de 1997. Núm. 687


 Jordi Tiñena, autor de les novel.les Els vespres de don Magí Castellarnau i La dona del gril/, entre algunes altres, i d'adaptacions del Tirant lo Blanc i Ivanhoe, ha publicat a l'editorial la Magrana El comediant de Perpinyà, novel.la que va quedar finalista del premi Llorenç Villalonga. El protagonista, Joan Renart és un professor de retòrica de Perpinyà del segle XVII, quan les comarques catalanes del nord del Pirineu van passar a estar dominades per l'administració francesa. Nascut a Barcelona l'any 1955, Jordi Tiñena, doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica, és professor d'Ensenyament Secundari a Tarragona. 
 
-Què hi ha de realitat i de ficció a la novel.la? 
-El marc és historic, a grans pinzellades. El marc és la Revolta dels Angelets, originada pel Tractat dels Pinneus. Els personatges són ficticis, si bé n'hi ha un, el polític Ramon Trobat, inspirat en Josep Trobat, assessor dels francesos. 
 
-El comediant de Perpinyà és una història de què? 
-Fonamentalment és la història de dues ambicions fracassades: l'ambició del polític i la del literat de triomfar a París, i els fracassos respectius. Però, és clar, al llarg de la novel.la hi ha més temes. El de l'abandonament de la llengua pel literat. El de les tensions pel pas del Rosselló i de les altres comarques a sobirania francesa. Pero aquests, sense aprofundir-hi. 
 
-Heu arribat a estimar, odiar o solidaritzar-vos amb cap personatge? 
-No. La veritat és que no. De fet tots són fills del seu temps. Fins i tot en Trobat, l'home que treballa perquè les comarques de Catalunya Nord esdevinguin franceses. No és un dolent. És un home que fa una opció política perfectament legítima i és conseqüent amb aquesta opinió. I l'altre, el literat, sí que és veritat que renuncia al seu país i a la seva llengua per triomfar, però també és un fill del seu temps. En aquell moment els èxits teatrals són en francès o espanyol i en esdevenir ciutadà francès és lògic que escrigui en francès. No és un traïdor. No ha traït ningú. Hi ha un tercer personatge, l'oncle del literat, que acaba morint a la presó perquè no accepta la servitud francesa. Però no crec que sigui un martir. És un home molt tossut, un intransigent. En aquesta història no crec pas que hi hagi bons i dolents, la veritat. 
 
-Darrerament heu publicat moltes novel.les en molt poc temps, oi? 
-Sí. Cinc en tres anys. 
 
-No heu corregut massa? No és un risc, comercialment parlant, fer-ne sortir tantes en tant poc temps? 
-Sí. I no solament per això. Té el risc que siguin poc meditades, que verdegin. 
 
-Fins quan la novel.la d'ambientació històrica ? 
-De moment la pròxima encara ho és i és possible que sigui l'última durant una bona temporada. Em sembla que entraré en una etapa de més repòs, de més tranquil.litat. Continuo tenint la mateixa fal.lera per escriure i m'ho passo molt bé, però em plantejo la necessitat de ser una mica més exigent amb mi mateix. 
 
-Quan escriviu penseu en un lector determinat i, si ho feu, aquest lector és un estudiant d'institut? 
-No a totes dues coses. 
 
-Els darrers llibres, els heu publicats a la Magrana. Us hi heu casat? 
-Jo crec que és un amistançament de bona fe. La literatura catalana no té l'entitat suficient perquè aquestes relacions siguin especialment sòlides. Ara hi estic a pler. La cosa funciona bé. Potser l'única cosa que no m'agrada són les cobertes de la col.lecció, amb la foto de l'autor. Les fa monòtones. Totes semblen igual.

________________________________________________________________

Joan Lluís Lluís. 
Presència. del 15 al 21 de juny de 1997


Un dels escriptors més prolífics de l'actual panorama literari català és Jordi Tiñena, que ha publicat cinc novel.les en els darrers tres anys. Professor a Tarragona i adaptador al català modern de diferents clàssics catalans, com Tirant lo Blanc, Jordi Tiñena escriu novel.les ambientades sovint en el passat de Catalunya. La seva ultima obra, El comediant de Perpinyà (La Magrana), narra la història d'un autor dramàtic perpinyanès obsessionat per l'èxit i que acceptarà el nou poder francès, en el moment del Tractat del Pirineus, per tenir alguna possibilitat de triomfar. 
 
-Sou un especialista de literatura medieval que de cop i volta s'ha posat a escriure novel.les, de manera gairebé frenètica... 
-Sí, he passat per un camí intermediari que és fer versions dels clàssics per als estudiants de secundària, i això obliga no només a estudiar sinó a escriure, per tal que el text sigui entenedor per a uns xiquets de setze anys. T'enfrontes a la necessitat de tornar a explicar allò mateix que l'autor ja ha expicat en el seu moment millor que tu... Després d'un temps de fer arxò, he pensat per què no ho fas tot?, per què no t'ho inventes? 
 
-Heu començat a escriure relativament tard. 
-La primera versió vaig fer-la el 1987, i era Blandin de Comualla, I la primera novel la, el 1994, fa tres anys. 
 
-I en tres anys, cinc novel les... 
-Escriure ha estat un gran descobriment. Fins al punt que, aquest últim any, he renunciat a una part de les meves activitats, com ara pronunciar conferències, per poder escriure. Trobo molt agradable d'escriure, és apassionant. 
 
-La vostra darrera novel.la, El comediant de Perpinyà, és ambientada a la Catalunya Nord. Hi ha molt pocs escriptors que no siguin d'aquest territori a haver-lo triat com a marc literari. 
-Molt poquets. A mi no em resulta especialment llunyà. Hi he vingut molt, per aquí, a Perpinyà, pero també a Prada, on he impartit cursos, i doncs tenia present aquest territori. A més, es va justificar també per l'arrencada de la novel.la, que era un joc literari que girava a l'entorn de la figura de Molière i que, doncs, havia de situar-se a França. Posats a triar França, he triat uma part de França que m'és més pròxima. 
 
-Quasi tres-cents cinquanta amys després del període que descriu, el Tractat dels Pirineus, com veieu la realitat de Perpinyà? 
-Em fa la impressió que des del pumt de vista de la cultura catalana encara hi ha moltíssim per fer. És a dir, que l'assimilació francesa s'ha consumat bastant. Els plans que podia tenir la monarquia en el seu moment s'han portat bastant a la pràctica, a diferència dels plans de la monarquia espanyola, que no ha estat tan eficaç en el seu intent de descatalanitzar. A mi, una de les coses que em van xocar més quam vaig venir per primera vegada a Perpinyà va ser l'abundància de simbols de catalanitat: banderes, sardanes, la paraula 'català' a tot arreu, i que en canvi no se sentis gairebé cap paraula catalana. Aquesta desvinculadó entre la llengua i la identitat em va sorprendre molt. A més, alguna vegada a Perpinyà em van dir que jo no era català, que jo era espanyol... És clar que no ho teniu gens bé legalment. Que el sol fet de retolar els carrers amb la toponimia tradicional suposi conflictes amb la prefectura mostra fins a quin punt la situació es difícil. 
 
-En aquesta novel-la, els francesos són bastant dolents. 
-Bé, segurament aquesta novel.la es llegeix de manera diferent a Perpinyà i a casa meva, i és normal. És clar que si fas una novel.la que s'ambienta just en el moment en què aquestes terres passen a ser de sobirania francesa, doncs els francesos són els dolents. La novel.la, però, no va d'això, parla d'un personatge concret i és una altra historia. 
 
-Mostreu, i potser és la primera vegada que es fa a la literatura catalana, el procés psicològic que porta una persona a abandonar el català en benefici d'una llengua fins llavors estrangera.
 -És un procés que viu aquest personatge, que és un autor dramàtic, a Perpinyà, pero és un cas molt més general. Es pot trobar en moltes altres llengües, en d'altres territoris, en què existeixen llengües minoritàries, que sempre ho tenen difícil per sobreviure, sigui quin sigui el seu grau de reconeixement. A Catalumya, un escriptor, quan vol començar a escriure, s'ha de fer una pregunta que molts altres no s'han de fer, i que és en quina llengua escriurà. Perquè escriure en català vol dir condemnar-se a tenir un public molt petit. Escriure en català té un cost, tot és més complicat. I m'imagino que deu ser encara molt pitjor per a un escriptor de Perpinyà. 

 
-El vostre personatge principal és escriptor, i ha d'acceptar un nou sistema i una llengua diferent de la seva per esperar aconseguir l'èxit que somia. Això, es pot llegir com una metàfora, que seria que tota creació té un preu? 
-Si, és clar. En totes les meves novel.les hi faig sortir personatges vinculats a la literatura. En qualsevol cas, la idea és que molt sovint la literatura substitueix la vida, per una banda, i per una altra banda que ni la literatura ni la vida no arriben a donar certeses. I també que molt sovint l'èxit té un preu, i en el cas d'El comediant de Perpinyà, no li surt bé, a més a més.

_________________________________________________________________


Carina Filella. 
EL PUNT. Dimecres 29 de gener de 199
7


Jordi Tiñena és un dels escriptors tarragonins més productius. Des del desembre de 1994, quan va publicar la seva primera novela, Mort a Menorca, fins ara ha escrit sis llibres. El darrer, titulat El comediant de Perpinyà, ha quedat finalista en el premi de novel.la dels premis Ciutat de Mallorca. Ara està treballant en una nova novel.la històrica que s'ambienta en la Tarragona del segle XVI. 
 
- Faci'm cinc cèntims d'EI comediant de Perpinyà. 
 
- És una novel la historica, ambientada en el segle XVII. Arrenca just en el moment en què es firma el tractat dels Pirineus i la Catalunya Nord passa a sobiranid francesa. És una història amh un rerefons politic: d’una banda el canvi de sobirania pels ciutadans, i de l’altra, I’aventura personal del comediant, un professor de la universitat entusiasmat pel teatre. És la seva aventura personal d’optar per dedicar-se al teatre, en francès i somiar a marxar a París i triomfar. 
 
- L'obra segueix, doncs, en la línia de les seves anteriors: la novel.la històrica? 
 
- És una història d’un fracàs personal i col.lectiu. 
 
- Per què sempre s’ha decantat per aquest tipus de novel.la? 
 
- M’hi trobo a gust, però també he fet altres coses. La segona novel.la, Un dia en la vlda d'lshak Butmic. era contemporània, sobre la guerra de Bòsnia. Pero la novel.la històrica m'agrada com a lector. Amb tot, de la novel.la històrica no m’interessa mai la història, sinó la història d’uns personatges concrets. No hi ha cap novel.la que explori la història en tant que història i que la jutgi. 
 
- Busca, en la novel.la, una finalitat moralitzant? 
 
- No ha de tenir més finalitat que la que el lector i l’autor li vulguin donar. Cal un tipus de novel.la que atregui el públic i un Iector que acabi trobant la seva novel.la. 
 
- El comediant de Perpinyà ha quedat finalista als premis Ciutat de Mallorca. Quin paper han jugat els premis literaris en la seva trajectòria professional? 
 
- En la mesura en què poden ser una promoció en la novel.la són d’agrair. Però aquest país és petit, els premis també són petits i la promoció també. Al final, el pes que acaben tenint és minso, perquè els mitjans de comunicació en parlen poc. 
 
- Les seves obres, però, han aspirat a bastants certàmens literaris, i no ha anat pas malament. 
 
- No ern puc queixar. Tinc allò que se'n diu una poca bona sort. El jurat valora que les novel.les no estan malament, però no acaben d'emportar-se el premi. 
 
- No creu que siguin, doncs, un trampolí de pas indispensable per als escriptors novells? 
 
- En absolut. Avui publicar no és difícil, encara que sembli paradoxal, per la petitesa del mercat. Això fa que el risc sobre una novel.la sigui petit, per tant, les editorials publiquen molt. 
 
- De fet, en alguna ocasió ha dit que vostè sempre ha trobat fàcilment editor. Això no ho pot dir tothom. Quin és el secret? 
 
- Si es truca a la porta oportunament tothom pot publicar. Si el producte és correcte, no hi ha d'haver problemes, per això que dic que el mercat és molt petit. Hi ha molts editors que en lloc d'apostar per tirar molts exemplars d'un llibre, aposten per tirar pocs exemplars de molts titols. 
 
- Ha fet bastantes versions de clàssics, com la de Tirant Io Blanc. Hi havia un huit en aquest sentit? 
 
- Sí. Hi havia una versió del Tirant de Joan Salas, de fa molts anys, però res més. Jo ho vaig fer com una extensió de la feina de professor. Les primeres que vaig fer les vaig editar jo, sense intenció de publicar les, perquè era per proporcionar-me material de treball per a la classe. 
 
- Quantes hores dedica al dia a escriure? 
 
- Una hora i miqa o dues. M hi poso regularment i rigorosament tots els dies, perquè si trenques el fil t'oblides dels persondtges..., costa més reprendre. 
 
- Ho dic perquè des del 1994 ha escrit sis novel les. Un percentatge molt elevat. 
 
- Sí, és que m'ho passo bé. 
 
- Abans de publicar la seva primera obra, Mort a Menorca, en tenia altres dues d'escrites que mai no ha publicat. Per què? 
 
- Eren horribles. Una era una mena de repàs polític dels meus anys d’universitat i de militància antifranquista en un partit d’esquerres; era molt pamfletari. No vaig pretendre mai que fos publicat, només era una manera de treure els dimonis de dintre. L’altra va ser un intent de fer una novel.la i vaig tenir la poca vergonya de presentar-la al premi Ramon Llull. La vaig llençar en una foguera de Sant Joan. 
 
- En què treballa ara? 
 
- En una altra novel.la històrica, ambientada en la Tarragona del segle XVI, en el període de l'arquebisbe Agusti: un personatge que fuig de Saragossa i porta una càrrega de llibres prohibits per la Inquisició cap a França, però s'ha de refugiar a Tarragona. Aquí arrenca la novel la.