PRESENTACIÓ
Aquest llibre que teniu a les mans no és més que
una guia de referència ràpida: recopila i
presenta
informació sobre els aspectes teòrics de la
literatura, organitzada d'una manera clara i
funcional. Res més. No és, doncs, un manual ni
un
llibre de text, sinó una eina purament instrumental i
de caràcter auxiliar. L'usuari hi trobarà,
classificats i ordenats alfabèticament, la major part
dels termes que la teoria i la crítica
literària
utilitzen en la seva activitat, però no és cap
curs,
ni tan sols introductori, de l'una o de l'altra.
Com es pot comprendre, no hi és tot. No hi pot
ser. Una guia és, per definició, un sistema de
referències significatives, forçosament
limitat.
Per tal d'aconseguir una major facilitat d'ús,
el llibre ha estat estructurat en quatre apartats -
que responen a quatre grans blocs temàtics-, i un
glossari final.
El primer apartat, titulat llengua literària,
recull aquells mots que es refereixen a aspectes
estrictament lingüístics, pertinents en
relació al
títol de l'apartat, i tots aquells que, d'una manera
àmplia, han estat inclosos tradicionalment en la
Retòrica.
El segon, mètrica i versificació,
recopila
aquells conceptes relatius al vers.
La tercera part, sota el títol gèneres
literaris, és la més àmplia. Recull
aquells mots que
es refereixen a l'obra literària, en la seva
variadíssima tipologia, tant pel que fa a la seva
classificació com a la seva estructura i als seus
elements, i, d'una manera molt general, també tots
aquells que no han estat inclosos en les altres
seccions.
La quarta, relativa a la història de la literatura, recull alguns, només alguns termes amb què
la historiografia literària ha classificat períodes i tendències.
Cada secció va introduïda per uns quadres-
resums. No tenen cap pretensió sistematitzadora.
Són
només un recordatori i accepten, de manera molt
àmplia i sense qüestionar-se'ls, els criteris de
classificació habitual. D'altra banda, no inclouen
tots els mots recollits en la secció, sinó
aquells
que he considerat més significatius.
Clou la guia, a manera d'Índex i de Glossari, un llistat, organitzat
alfabèticament, de tots els mots recollits al llarg
del llibre. L'usuari hi trobarà, al costat del mot
entrat, la indicació de la secció on és
definit.
També en aquest aspecte, l'assignació
té només un
valor indicatiu. és sabut que alguns dels conceptes
que inclou el llibre poden ser considerats des de
diversos punts de vista. El codi seguit és aquest:
(R) remet l'usuari a la secció LLengua
literària. Retòrica.
(M) remet l'usuari a la secció
Mètrica i
versificació
(G) remet l'usuari a la secció
Gèneres
literaris.
(H) remet l'usuari a la secció Història
La guia està pensada per facilitar la consulta
en una doble direcció: la del mot del qual no en
recordem la significació, que, a través del
glossari
final, remet l'usuari a la secció adequada; i la
inversa: quan cal trobar el mot que no recordem per
expressar un concepte que tenim clar, a partir de la
consulta del quadre de la secció a què
correspon, i
dels mots que inclou.
Tarragona, juny de 1993
Tornar al principi de la plana
HISTÒRIA LITERÀRIA
AVANTGUARDISME .- Conjunt d'escoles literàries,
artístiques en general, del primer quart del s. XX. [Veg. surrealisme,
futurisme, etc.]
BARROC .- Moviment cultural del s. XVII caracteritzat
pel pessimisme i la desconfiança en l'home, i
per la complicació expressiva conceptual i,
sovint, formal. El moviment tingué la seva
màxima realització en la literatura espanyola. Hom n'ha distingit dos
corrents: el conceptisme
i el culteranisme.
CONCEPTISME .- Tendència literària del Barroc,
desenvolupat a Espanya al s. XVII. Hom l'ha
caracteritzat per l'ús, i l'abús, del gust pel
concepte (relació mental que s'estableix entre
dos elements: antítesi, paradoxa, metàfora,
calambur, etc.
CULTERANISME .- Tendència literària del Barroc,
desenvolupat a Espanya al s. XVII. De fet,
utilitza els mateixos recursos que el
conceptisme, del que és una derivació, però amb
major recarregament formal i un major gust pels
elements cultes i mitològics.
DECADENTISME .- Sorgit a França entre els anys 1880 i
1890, recull idees del pre-rafaelisme
(sacralització de l'art, detallisme, etc.) i
expressa la inseguretat de l'home amb la seva
predilecció per la mort i els misteris de
l'existència humana.
FUTURISME .- Moviment avantguardista del primer quart
del s.XX, caracteritzat pel gust pel maquinisme,
i els conceptes associats (modernitat,
velocitat, joventut, etc) i per l'oposició a
l'academicisme (ús de la tipografia en la
poesia, paraules en llibertat, cal.ligrames,
destrucció de la sintaxi, etc.)
MODERNISME .- Moviment artístico-literari que abraça
la darrera dècada del s. XIX i la primera del
s.XX, aproximadament. Representa el desig de
superar el s. XIX, la seva cultura tradicional i
realista, d'arrel positivista, per una cultura
moderna i nacional, protagonitzada per una gran
varietat de corrents artístics i ideològics. Quant a la literatura espanyola del
període, el
terme al.ludeix a l'escola literària que es
caracteritza pel seu gust pel refinament formal,
sovint força afectat, l'esteticisme i la
voluptuositat.
NATURALISME .- Corrent literari realista d'origen
francès de la segona meitat de s.XIX. El
naturalisme, en observar i reflectir la realitat
en la novel.la, pretenia, a més, demostrar
alguna llei del comportament humà, basada en la
condició social i l'herència biològica de
l'individu. Va mostrar una predilecció pels
ambient més degradats i les situacions crues.
NEOCLASSICISME .- Moviment literari produït durant el
s. XVIII, provinent del classicisme francès. Es
caracteritza per la convicció que cal sotmetre
la creació artística a regles i normes i que
l'emoció i els sentiments han de ser dominats
per la raó i el bon gust.
NOUCENTISME .- Moviment cultural iniciat a Catalunya
a principis del segle XX. Rebutja el modernisme
anterior i, en general, el romanticisme i exalta
el classicisme i el mediterranisme i els
conceptes que li són propis: harmonia, simetria,
artificiositat mesurada, etc. Moviment tant
cultural com polític.
PARNASIANISME .- Moviment d'origen francès de la
segona meitat del s. XIX. Rebutja el
sentimentalisme romàntic i pretén que l'obra
d'art aconsegueixi la bellesa pura, absoluta.
REALISME .- Tendència literària dominant a partir
dels anys 30 del s.XIX, fins a la seva darrera
dècada, aproximadament. Segueix al romanticisme,
al qual s'oposa. Especialment en la novel.la, va
pretendre reflectir la realitat amb
objectivitat.
RENAIXEMENT .- Període històric -polític, cultural,
etc- que tanca l'Edat Mitjana i inaugura l'època
moderna, té l'origen en els estats italians del
s.XV i es desenvolupa amb tot el seu esplendor
al llarg del s.XVI. Període de grans i profunds
canvis socials, comporta un canvi de mentalitat
quant al paper de l'home al món, que tindrà
grans conseqüencies en tots els camps de
l'activitat humana. Artísticament es
caracteritza pel gust pel classicisme i pels
humanistes italians del s. XIV.
RENAIXENÇA .- Període de la cultura catalana que
protagonitza la restauració de la literatura
catalana durant la segona meitat del s. XIX. Hom
ha marcat el seu inici simbòlic amb la
publicació de L'Oda a la Pàtria de B.C. Aribau,
l'any 1833. L'activitat que catalitzà la seva
activitat fou la celebració dels Jocs Florals. Abraçà un primer període marcat
encara pel
romanticisme i un segon protagonitzat pel
realisme.
ROMANTICISME .- Moviment literari, i en general
cultural, de la primera meitat del s.XIX, forjat
sobre dues gran idees: llibertat i nacionalisme. Fenòmen complex i de
realitzacions molt
variades, sovint caracteritzat per la
insatisfacció i l'angoixa existencial, i pel
rebuig al cànon, l'exageració i el predomini de
la imaginació i la passió en la creació
artística.
SIMBOLISME .- Moviment artístico-literari nascut a
França a la fi del s. XIX. Defensa la força
suggerent de la paraula, capaç de crear el món
imaginat, donada la incapacitat de la poesia per
representar la realitat. La missió de la poesia
és, doncs, suggerir idees-conceptes mitjançant
l'expressió metafòrica.
SURREALISME .- Moviment d'avantguarda del primer
terç del s.XX. Indirectament derivat de la
teoria de la psicoanàlisi de Freud, es
caracteritza per intentar captar el món dels
somnis i del subconscient, molt més vertader que
la realitat exterior. Conseqüentment, la
incoherència, la incongruència i l'absurd en són
parts constituents.
GLOSSARI
El llistat, organitzat
alfabèticament, recull tots els mots que apareixen al llarg
del llibre. Al costat del mot entrat trobareu la indicació de la secció on és
definit. En aquest aspecte, l'assignació
té només un
valor indicatiu: és sabut que alguns dels conceptes
que inclou el llibre poden ser considerats des de
diversos punts de vista. El codi seguit és aquest:
(R) remet l'usuari a la secció Llengua
literària. Retòrica.
(M) remet l'usuari a la secció
Mètrica i
versificació
(G) remet l'usuari a la secció
Gèneres
literaris.
(H) remet l'usuari a la secció Història
ACOTACIÓ(ESCÈNICA) G
ACRÒSTIC M
ACTE G
ACTE SAGRAMENTAL G
ADAGI R
ADÒNIC M
AFÈRESI R
AFORISME R
AL.LEGORIA R
AL.LITERACIÓ R
AL.LUSIÓ R
ALBA G
ALBADA M
ALEXANDRÍ M
ALTERNANÇA M
AMFÍBRAC M
ANACOLUT R
ANADIPLOSI R
ANÀFORA R
ANAGRAMA R
ANAPEST M
ANAPÈSTIC M
ANFIBOLOGIA R
ANISOSIL.LÀBIC M
ANTAGONISTA G
ANTÍFRASI R
ANTÍTESI R
ANTOLOGIA G
ANTÒNIM G
ANTONOMÀSIA R
APARIAT M
APÒCOPE R
APÒLEG G
APOLOGIA G
APOSICIÓ R
APÒSTROFE R
ARCAISME R
ARGUMENT G
ART MAJOR/ART MENOR M
ARTIFICIÓS G
ASÍNDETON R
ASSAIG G
ASSUMPTE G
AUCA M
AVANTGUARDISME H
BALADA G
BAMBOLINA G
BARBARISME R
BARROC H
BEATUS ILLE G
BIBLIOFÍLIA G
BIOC M
BISÍL.LAB M
BORDÓ M
BUCÒLIC G
CACOFONIA R
CAL.LIGRAMA M
CALAMBUR R
CANÇO M/G
CANÇÓ DE GESTA G
CARCTERITZACIÓ R/G
CARPE DIEM G
CATARSI G
CESURA M
CLÍMAX G
CLIXÉ G
COBLA M
CODOLADA M/G
COLLAGE LITERARI M
COMÈDIA G
COMMEDIA DELL ARTE G
COMPARACIÓ R
COMPOSICIÓ M
CONCATENACIÓ R
CONCEPTISME H
CONFLICTE G
CONNOTACIÓ R
CONTE G
CONTEXT G
COR G
CORIFEU G
CORRANDA M
CULTERANISME H
CULTISME R
DÀCTIL M
DACTÍLIC M
DANSA M
DECASÍL.LAB M
DÈCIMA M
DELISIÓ R
DENOTACIÓ R
DESCRIPCIÓ G
DESENLLAÇ G
DIÀLEG G
DIÈRESI M
DILOGIA R
DISCURS G
DISFEMISME R
DISTÀNCIA (distanciament) G
DÍSTIC M
DITIRAMBE G
DODECASÍL.LAB M
DRAMA G
DRAMÀTICA G
EDICIÓ CRÍTICA G
EDICIÓ PRÍNCEPS G
ÈGLOGA G
EL.LIPSI R
ELEGIA G
ELISIÓ M
ÈMFASI R
ENCAVALLAMENT M
ENEASÍL.LAB M
ENIGMA G
ENTRADA M
ENTREACTE G
ENTREMÈS G
ENUMERACIÓ R
EPANADIPLOSI R
EPÈNTESI R
ÈPICA G
EPIFONEMA R
EPÍFRASI R
EPIGRAMA G
EPÍMONE R
EPISODI G
EPÍSTOLA T
EPITAFI G
EPITALAMI G
EPÍTET R
EPOPEIA G
EQUÍVOC R
ESCENA G
ESCENOGRAFIA G
ESPAI G
ESPINELA M
ESTANÇA M
ESTICOMÍTIA M
ESTIL G
ESTIL INDIRECTE G
ESTIL LLIURE INDIRECTE G
ESTROFA M
ESTROFA DE PEU TRENCAT M
ESTRUCTURA CONCÈNTRICA G
ESTRUCTURA CONVERGENT G
ESTRUCTURA LINEAL G
ESTRUCTURA OBERTA G
ESTRUCTUTA TANCADA G
ETOPEIA R
EUFEMISME R
EUFONIA R
EXCLAMACIÓ RETÒRICA R
EXPEDIENT NARRATIU G
FABLIAUX G
FARSA G
FLASH BACK G
FAULA G
FILOLOGIA G
FINAL OBERT G
FINAL TANCAT G
FUTURISME H
GÈNERE LITERARI G
GLOSSA M
GOIGS M
GRADACIÓ R
HABILITACIÓ R
HAIKAI (haikú) M
HEMISTIQUI M
HENDECASÍL.LAB M
HEPTÀMETRE M
HEPTASÍL.LAB M
HETEROMÈTRIC M
HEXÀMETRE M
HEXASÍL.LAB M
HIAT M
HIMNE G
HIPÀL.LAGE R
HIPÈRBATON R
HIPÈRBOLE R
HISTÒRIA G
HOMOFONIA R
IAMBE M
IÀMBIC M
IMATGE R
INCUNABLE G
INTÈRPRET G
INTERROGACIÓ RETÒRICA R
INTRIGA G
INTROMISSIÓ G
INVERSIÓ SINTÀCTICA R
IRONIA R
ISOMÈTRIC M
ISOSIL.LÀBICA M
JOGLAR G
JUXTAPOSICIÓ R
LAI M/G
LEITMOTIV T
LIBEL G
LIRA M
LÍRICA G
LÍTOTE R
LOCUS AMOENUS G
LLEGENDA G
LLETRES SATÍRIQUES M
MADRIGAL M/G
MASCARADA G
MELODRAMA G
METÀFORA R
METÀTESI R
METONÍMIA R
METRE M
MÈTRICA M
MIM G
MITE R
MODERNISME H
MONÒLEG G
MONOSÍL.LAB M
MOTIU G
NADALA M
NARRACIÓ G
NARRADOR G
NARRADOR OMNIPRESENT G
NARRADOR OMNISCIENT G
NATURALISME H
NEOCLASSICISME H
NEOLOGISME R
NOUCENTISME H
NOVEL.LA G
NOVES RIMADES M
NUS G
OBRA COMPLETA G
OBRA DISPERSA G
OCTAVA M
OCTONARI M
OCTOSÍL.LAB M
ODA G
ONOMATOPEIA R
ÒPERA G
OPERETA G
OXÍMORON R
PALEOGRAFIA G
PALÍNDROM R
PAMFLET G
PANEGÍRIC G
PARÀBOLA R
PARADOXA R
PARÀFRASI R
PARAGOGE R
PARAL.LELISME SINT. R
PARÈNTESI R
PARNASIANISME H
PARÒDIA G
PARONOMÀSIA R
PASTOREL.LA G
PENTÀMETRE M
PENTASÍL.LAB M
PERÍFRASI R
PERSONATGE G
PERSONATGE DECORATIU G
PERSONATGE PLA G
PERSONATGE PRINCIPAL G
PERSONATGE RODÓ G
PERSONATGE SECUNDARI G
PERSONATGE TIPUS G
PERSONIFICACIÓ R
PERSPECTIVA G
PEU MÈTRIC M
PLAGI G
PLANTEJAMENT G
PLANY G
PLEONASME R
POEMA EN PROSA M
POEMA ÈPIC G
POEMA VISUAL M
POLÍPTOTON R
POLISÍNDETON R
PRETERICIÓ R
PROSA POÈTICA M
PROSCENI G
PROSOPOGRAFIA R
PROSOPOPEIA R
PROTATONISTA, G
PRÒTESI R
PROVERBI G
PUNT DE VISTA G
QUADRE G
QUADRE DE COSTUMS G
QUARTET/QUARTETA M
QUIASMA R
QUINTET M
RAPSODA G
REALISME H
REBLE M
RECOMPTE DE VERSOS M
REDUNDÀNCIA R
REFRANY M
RENAIXEMENT H
RENAIXENÇA H
RETICÈNCIA R
RETRAT R
REGRESSIÓ G
RETRONXA M
RETROSPECCIÓ G
REVISTA G
RIMA M
RIMA ASSONANT M
RIMA CONSONANT N
RIMA CREUADA M
RIMA ENCADENADA M
RIMA EQUÍVOCA M
RIMA EXTERNA M
RIMA FEMENINA M
RIMA INTERNA M
RIMA FÀCIL M
RIMA FALSA M
RIMA MARIDADA M
RIMA MASCULINA M
RIMA VISUAL M
RITME M
RODOLÍ M
ROL G
ROMANÇ M/G
ROMANTICISME H
RONDALLA G
SÀFIC M
SAINET G
SARSUELA G
SÀTIRA G
SEGUIDILLA M
SEMICULTISME R
SENTIT FIGURAT R
SENYAL M
SEXTET M
SEXTINA M
SIL.LEPSI R
SILVA M
SÍMBOL R
SIMBOLISME H
SÍMIL R
SIMILICADÈNCIA R
SINALEFA M
SÍNCOPE R
SINÈCDOQUE R
SINÈRESI M
SINESTÈSIA R
SINÒNIM R
SIRVENTÈS G
SITUACIÓ G
SOLILOQUI G
SONET M
SURREALISME H
SUSPENSIÓ R
TANCAT, FINAL G
TANNKA M
TAUTOLOGIA R
TEMA G
TEMPS EXTERN G
TEMPS INTERN G
TERCET M
TERCINA M
TETRASÍL.LAB M
TIRADA/TIRALLONGA M
TITELLES G
TÒPIC G
TORNADA M
TRAGÈDIA G
TRAGICOMÈDIA G
TRAMA O DISCURS G
TRAMOIA G
TREDECASÍL.LAB M
TRISÍL.LAB M
TROBADOR G
TROCÀIC M
TROP R
TROQUEU M
VERS M
VERS BLANC M
VERS COIX M
VERS ESPARS M
VERS ESTRAMP M
VERS LLIURE M
VERSICLE M
VERSIFICACIÓ R
VIADERA M
VILLANCET M
VIROLAI M
VODEVIL G
Tornar al principi de la plana