La guia està pensada per facilitar la consulta en una doble direcció: la del mot del qual no en recordem la significació, que, a través del glossari final, remet l'usuari a la secció adequada; i la inversa: quan cal trobar el mot que no recordem per expressar un concepte que tenim clar, a partir de la consulta del quadre de la secció a què correspon, i dels mots que inclou.

Tarragona, juny de 1993

BARROC .- Moviment cultural del s. XVII caracteritzat pel pessimisme i la desconfiança en l'home, i per la complicació expressiva conceptual i, sovint, formal. El moviment tingué la seva màxima realització en la literatura espanyola. Hom n'ha distingit dos corrents: el conceptisme i el culteranisme.

CONCEPTISME .- Tendència literària del Barroc, desenvolupat a Espanya al s. XVII. Hom l'ha caracteritzat per l'ús, i l'abús, del gust pel concepte (relació mental que s'estableix entre dos elements: antítesi, paradoxa, metàfora, calambur, etc.

CULTERANISME .- Tendència literària del Barroc, desenvolupat a Espanya al s. XVII. De fet, utilitza els mateixos recursos que el conceptisme, del que és una derivació, però amb major recarregament formal i un major gust pels elements cultes i mitològics.

DECADENTISME .- Sorgit a França entre els anys 1880 i 1890, recull idees del pre-rafaelisme (sacralització de l'art, detallisme, etc.) i expressa la inseguretat de l'home amb la seva predilecció per la mort i els misteris de l'existència humana.

FUTURISME .- Moviment avantguardista del primer quart del s.XX, caracteritzat pel gust pel maquinisme, i els conceptes associats (modernitat, velocitat, joventut, etc) i per l'oposició a l'academicisme (ús de la tipografia en la poesia, paraules en llibertat, cal.ligrames, destrucció de la sintaxi, etc.)

MODERNISME .- Moviment artístico-literari que abraça la darrera dècada del s. XIX i la primera del s.XX, aproximadament. Representa el desig de superar el s. XIX, la seva cultura tradicional i realista, d'arrel positivista, per una cultura moderna i nacional, protagonitzada per una gran varietat de corrents artístics i ideològics. Quant a la literatura espanyola del període, el terme al.ludeix a l'escola literària que es caracteritza pel seu gust pel refinament formal, sovint força afectat, l'esteticisme i la voluptuositat.

NATURALISME .- Corrent literari realista d'origen francès de la segona meitat de s.XIX. El naturalisme, en observar i reflectir la realitat en la novel.la, pretenia, a més, demostrar alguna llei del comportament humà, basada en la condició social i l'herència biològica de l'individu. Va mostrar una predilecció pels ambient més degradats i les situacions crues.

NEOCLASSICISME .- Moviment literari produït durant el s. XVIII, provinent del classicisme francès. Es caracteritza per la convicció que cal sotmetre la creació artística a regles i normes i que l'emoció i els sentiments han de ser dominats per la raó i el bon gust.

NOUCENTISME .- Moviment cultural iniciat a Catalunya a principis del segle XX. Rebutja el modernisme anterior i, en general, el romanticisme i exalta el classicisme i el mediterranisme i els conceptes que li són propis: harmonia, simetria, artificiositat mesurada, etc. Moviment tant cultural com polític.

PARNASIANISME .- Moviment d'origen francès de la segona meitat del s. XIX. Rebutja el sentimentalisme romàntic i pretén que l'obra d'art aconsegueixi la bellesa pura, absoluta.

REALISME .- Tendència literària dominant a partir dels anys 30 del s.XIX, fins a la seva darrera dècada, aproximadament. Segueix al romanticisme, al qual s'oposa. Especialment en la novel.la, va pretendre reflectir la realitat amb objectivitat.

RENAIXEMENT .- Període històric -polític, cultural, etc- que tanca l'Edat Mitjana i inaugura l'època moderna, té l'origen en els estats italians del s.XV i es desenvolupa amb tot el seu esplendor al llarg del s.XVI. Període de grans i profunds canvis socials, comporta un canvi de mentalitat quant al paper de l'home al món, que tindrà grans conseqüencies en tots els camps de l'activitat humana. Artísticament es caracteritza pel gust pel classicisme i pels humanistes italians del s. XIV.

RENAIXENÇA .- Període de la cultura catalana que protagonitza la restauració de la literatura catalana durant la segona meitat del s. XIX. Hom ha marcat el seu inici simbòlic amb la publicació de L'Oda a la Pàtria de B.C. Aribau, l'any 1833. L'activitat que catalitzà la seva activitat fou la celebració dels Jocs Florals. Abraçà un primer període marcat encara pel romanticisme i un segon protagonitzat pel realisme.

ROMANTICISME .- Moviment literari, i en general cultural, de la primera meitat del s.XIX, forjat sobre dues gran idees: llibertat i nacionalisme. Fenòmen complex i de realitzacions molt variades, sovint caracteritzat per la insatisfacció i l'angoixa existencial, i pel rebuig al cànon, l'exageració i el predomini de la imaginació i la passió en la creació artística.

SIMBOLISME .- Moviment artístico-literari nascut a França a la fi del s. XIX. Defensa la força suggerent de la paraula, capaç de crear el món imaginat, donada la incapacitat de la poesia per representar la realitat. La missió de la poesia és, doncs, suggerir idees-conceptes mitjançant l'expressió metafòrica.

SURREALISME .- Moviment d'avantguarda del primer terç del s.XX. Indirectament derivat de la teoria de la psicoanàlisi de Freud, es caracteritza per intentar captar el món dels somnis i del subconscient, molt més vertader que la realitat exterior. Conseqüentment, la incoherència, la incongruència i l'absurd en són parts constituents.