PRESENTACIÓ

Aquest llibre que teniu a les mans no és més que una guia de referència ràpida: recopila i presenta informació sobre els aspectes teòrics de la literatura, organitzada d'una manera clara i funcional. Res més. No és, doncs, un manual ni un llibre de text, sinó una eina purament instrumental i de caràcter auxiliar. L'usuari hi trobarà, classificats i ordenats alfabèticament, la major part dels termes que la teoria i la crítica literària utilitzen en la seva activitat, però no és cap curs, ni tan sols introductori, de l'una o de l'altra.

Com es pot comprendre, no hi és tot. No hi pot ser. Una guia és, per definició, un sistema de referències significatives, forçosament limitat.

Per tal d'aconseguir una major facilitat d'ús, el llibre ha estat estructurat en quatre apartats - que responen a quatre grans blocs temàtics-, i un glossari final.

El primer apartat, titulat llengua literària, recull aquells mots que es refereixen a aspectes estrictament lingüístics, pertinents en relació al títol de l'apartat, i tots aquells que, d'una manera àmplia, han estat inclosos tradicionalment en la Retòrica.

El segon, mètrica i versificació, recopila aquells conceptes relatius al vers.

La tercera part, sota el títol gèneres literaris, és la més àmplia. Recull aquells mots que es refereixen a l'obra literària, en la seva variadíssima tipologia, tant pel que fa a la seva classificació com a la seva estructura i als seus elements, i, d'una manera molt general, també tots aquells que no han estat inclosos en les altres seccions.

La quarta, relativa a la història de la literatura, recull alguns, només alguns termes amb què la historiografia literària ha classificat períodes i tendències.

Cada secció va introduïda per uns quadres- resums. No tenen cap pretensió sistematitzadora. Són només un recordatori i accepten, de manera molt àmplia i sense qüestionar-se'ls, els criteris de classificació habitual. D'altra banda, no inclouen tots els mots recollits en la secció, sinó aquells que he considerat més significatius.

Clou la guia, a manera d'Índex i de Glossari, un llistat, organitzat alfabèticament, de tots els mots recollits al llarg del llibre. L'usuari hi trobarà, al costat del mot entrat, la indicació de la secció on és definit. També en aquest aspecte, l'assignació té només un valor indicatiu. és sabut que alguns dels conceptes que inclou el llibre poden ser considerats des de diversos punts de vista. El codi seguit és aquest:

  • (R) remet l'usuari a la secció LLengua literària. Retòrica.
  • (M) remet l'usuari a la secció Mètrica i versificació
  • (G) remet l'usuari a la secció Gèneres literaris.
  • (H) remet l'usuari a la secció Història

    La guia està pensada per facilitar la consulta en una doble direcció: la del mot del qual no en recordem la significació, que, a través del glossari final, remet l'usuari a la secció adequada; i la inversa: quan cal trobar el mot que no recordem per expressar un concepte que tenim clar, a partir de la consulta del quadre de la secció a què correspon, i dels mots que inclou.

    Tarragona, juny de 1993


    Tornar al
    principi de la plana

    HISTÒRIA LITERÀRIA

    AVANTGUARDISME .- Conjunt d'escoles literàries, artístiques en general, del primer quart del s. XX. [Veg. surrealisme, futurisme, etc.]

    BARROC .- Moviment cultural del s. XVII caracteritzat pel pessimisme i la desconfiança en l'home, i per la complicació expressiva conceptual i, sovint, formal. El moviment tingué la seva màxima realització en la literatura espanyola. Hom n'ha distingit dos corrents: el conceptisme i el culteranisme.

    CONCEPTISME .- Tendència literària del Barroc, desenvolupat a Espanya al s. XVII. Hom l'ha caracteritzat per l'ús, i l'abús, del gust pel concepte (relació mental que s'estableix entre dos elements: antítesi, paradoxa, metàfora, calambur, etc.

    CULTERANISME .- Tendència literària del Barroc, desenvolupat a Espanya al s. XVII. De fet, utilitza els mateixos recursos que el conceptisme, del que és una derivació, però amb major recarregament formal i un major gust pels elements cultes i mitològics.

    DECADENTISME .- Sorgit a França entre els anys 1880 i 1890, recull idees del pre-rafaelisme (sacralització de l'art, detallisme, etc.) i expressa la inseguretat de l'home amb la seva predilecció per la mort i els misteris de l'existència humana.

    FUTURISME .- Moviment avantguardista del primer quart del s.XX, caracteritzat pel gust pel maquinisme, i els conceptes associats (modernitat, velocitat, joventut, etc) i per l'oposició a l'academicisme (ús de la tipografia en la poesia, paraules en llibertat, cal.ligrames, destrucció de la sintaxi, etc.)

    MODERNISME .- Moviment artístico-literari que abraça la darrera dècada del s. XIX i la primera del s.XX, aproximadament. Representa el desig de superar el s. XIX, la seva cultura tradicional i realista, d'arrel positivista, per una cultura moderna i nacional, protagonitzada per una gran varietat de corrents artístics i ideològics. Quant a la literatura espanyola del període, el terme al.ludeix a l'escola literària que es caracteritza pel seu gust pel refinament formal, sovint força afectat, l'esteticisme i la voluptuositat.

    NATURALISME .- Corrent literari realista d'origen francès de la segona meitat de s.XIX. El naturalisme, en observar i reflectir la realitat en la novel.la, pretenia, a més, demostrar alguna llei del comportament humà, basada en la condició social i l'herència biològica de l'individu. Va mostrar una predilecció pels ambient més degradats i les situacions crues.

    NEOCLASSICISME .- Moviment literari produït durant el s. XVIII, provinent del classicisme francès. Es caracteritza per la convicció que cal sotmetre la creació artística a regles i normes i que l'emoció i els sentiments han de ser dominats per la raó i el bon gust.

    NOUCENTISME .- Moviment cultural iniciat a Catalunya a principis del segle XX. Rebutja el modernisme anterior i, en general, el romanticisme i exalta el classicisme i el mediterranisme i els conceptes que li són propis: harmonia, simetria, artificiositat mesurada, etc. Moviment tant cultural com polític.

    PARNASIANISME .- Moviment d'origen francès de la segona meitat del s. XIX. Rebutja el sentimentalisme romàntic i pretén que l'obra d'art aconsegueixi la bellesa pura, absoluta.

    REALISME .- Tendència literària dominant a partir dels anys 30 del s.XIX, fins a la seva darrera dècada, aproximadament. Segueix al romanticisme, al qual s'oposa. Especialment en la novel.la, va pretendre reflectir la realitat amb objectivitat.

    RENAIXEMENT .- Període històric -polític, cultural, etc- que tanca l'Edat Mitjana i inaugura l'època moderna, té l'origen en els estats italians del s.XV i es desenvolupa amb tot el seu esplendor al llarg del s.XVI. Període de grans i profunds canvis socials, comporta un canvi de mentalitat quant al paper de l'home al món, que tindrà grans conseqüencies en tots els camps de l'activitat humana. Artísticament es caracteritza pel gust pel classicisme i pels humanistes italians del s. XIV.

    RENAIXENÇA .- Període de la cultura catalana que protagonitza la restauració de la literatura catalana durant la segona meitat del s. XIX. Hom ha marcat el seu inici simbòlic amb la publicació de L'Oda a la Pàtria de B.C. Aribau, l'any 1833. L'activitat que catalitzà la seva activitat fou la celebració dels Jocs Florals. Abraçà un primer període marcat encara pel romanticisme i un segon protagonitzat pel realisme.

    ROMANTICISME .- Moviment literari, i en general cultural, de la primera meitat del s.XIX, forjat sobre dues gran idees: llibertat i nacionalisme. Fenòmen complex i de realitzacions molt variades, sovint caracteritzat per la insatisfacció i l'angoixa existencial, i pel rebuig al cànon, l'exageració i el predomini de la imaginació i la passió en la creació artística.

    SIMBOLISME .- Moviment artístico-literari nascut a França a la fi del s. XIX. Defensa la força suggerent de la paraula, capaç de crear el món imaginat, donada la incapacitat de la poesia per representar la realitat. La missió de la poesia és, doncs, suggerir idees-conceptes mitjançant l'expressió metafòrica.

    SURREALISME .- Moviment d'avantguarda del primer terç del s.XX. Indirectament derivat de la teoria de la psicoanàlisi de Freud, es caracteritza per intentar captar el món dels somnis i del subconscient, molt més vertader que la realitat exterior. Conseqüentment, la incoherència, la incongruència i l'absurd en són parts constituents.


    GLOSSARI

    El llistat, organitzat alfabèticament, recull tots els mots que apareixen al llarg del llibre. Al costat del mot entrat trobareu la indicació de la secció on és definit. En aquest aspecte, l'assignació té només un valor indicatiu: és sabut que alguns dels conceptes que inclou el llibre poden ser considerats des de diversos punts de vista. El codi seguit és aquest:

  • (R) remet l'usuari a la secció Llengua literària. Retòrica.
  • (M) remet l'usuari a la secció Mètrica i versificació
  • (G) remet l'usuari a la secció Gèneres literaris.
  • (H) remet l'usuari a la secció Història
    ACOTACIÓ(ESCÈNICA) G
    ACRÒSTIC M
    ACTE G
    ACTE SAGRAMENTAL G
    ADAGI R
    ADÒNIC M
    AFÈRESI R
    AFORISME R
    AL.LEGORIA R
    AL.LITERACIÓ R
    AL.LUSIÓ R
    ALBA G
    ALBADA M
    ALEXANDRÍ M
    ALTERNANÇA M
    AMFÍBRAC M
    ANACOLUT R
    ANADIPLOSI R
    ANÀFORA R
    ANAGRAMA R
    ANAPEST M
    ANAPÈSTIC M
    ANFIBOLOGIA R
    ANISOSIL.LÀBIC M
    ANTAGONISTA G
    ANTÍFRASI R
    ANTÍTESI R
    ANTOLOGIA G
    ANTÒNIM G
    ANTONOMÀSIA R
    APARIAT M
    APÒCOPE R
    APÒLEG G
    APOLOGIA G
    APOSICIÓ R
    APÒSTROFE R
    ARCAISME R
    ARGUMENT G
    ART MAJOR/ART MENOR M
    ARTIFICIÓS G
    ASÍNDETON R
    ASSAIG G
    ASSUMPTE G
    AUCA M
    AVANTGUARDISME H
    BALADA G
    BAMBOLINA G
    BARBARISME R
    BARROC H
    BEATUS ILLE G
    BIBLIOFÍLIA G
    BIOC M
    BISÍL.LAB M
    BORDÓ M
    BUCÒLIC G
    CACOFONIA R
    CAL.LIGRAMA M
    CALAMBUR R
    CANÇO M/G
    CANÇÓ DE GESTA G
    CARCTERITZACIÓ R/G
    CARPE DIEM G
    CATARSI G
    CESURA M
    CLÍMAX G
    CLIXÉ G
    COBLA M
    CODOLADA M/G
    COLLAGE LITERARI M
    COMÈDIA G
    COMMEDIA DELL ARTE G
    COMPARACIÓ R
    COMPOSICIÓ M
    CONCATENACIÓ R
    CONCEPTISME H
    CONFLICTE G
    CONNOTACIÓ R
    CONTE G
    CONTEXT G
    COR G
    CORIFEU G
    CORRANDA M
    CULTERANISME H
    CULTISME R
    DÀCTIL M
    DACTÍLIC M
    DANSA M
    DECASÍL.LAB M
    DÈCIMA M
    DELISIÓ R
    DENOTACIÓ R
    DESCRIPCIÓ G
    DESENLLAÇ G
    DIÀLEG G
    DIÈRESI M
    DILOGIA R
    DISCURS G
    DISFEMISME R
    DISTÀNCIA (distanciament) G
    DÍSTIC M
    DITIRAMBE G
    DODECASÍL.LAB M
    DRAMA G
    DRAMÀTICA G
    EDICIÓ CRÍTICA G
    EDICIÓ PRÍNCEPS G
    ÈGLOGA G
    EL.LIPSI R
    ELEGIA G
    ELISIÓ M
    ÈMFASI R
    ENCAVALLAMENT M
    ENEASÍL.LAB M
    ENIGMA G
    ENTRADA M
    ENTREACTE G
    ENTREMÈS G
    ENUMERACIÓ R
    EPANADIPLOSI R
    EPÈNTESI R
    ÈPICA G
    EPIFONEMA R
    EPÍFRASI R
    EPIGRAMA G
    EPÍMONE R
    EPISODI G
    EPÍSTOLA T
    EPITAFI G
    EPITALAMI G
    EPÍTET R
    EPOPEIA G
    EQUÍVOC R
    ESCENA G
    ESCENOGRAFIA G
    ESPAI G
    ESPINELA M
    ESTANÇA M
    ESTICOMÍTIA M
    ESTIL G
    ESTIL INDIRECTE G
    ESTIL LLIURE INDIRECTE G
    ESTROFA M
    ESTROFA DE PEU TRENCAT M
    ESTRUCTURA CONCÈNTRICA G
    ESTRUCTURA CONVERGENT G
    ESTRUCTURA LINEAL G
    ESTRUCTURA OBERTA G
    ESTRUCTUTA TANCADA G
    ETOPEIA R
    EUFEMISME R
    EUFONIA R
    EXCLAMACIÓ RETÒRICA R
    EXPEDIENT NARRATIU G
    FABLIAUX G
    FARSA G
    FLASH BACK G
    FAULA G
    FILOLOGIA G
    FINAL OBERT G
    FINAL TANCAT G
    FUTURISME H
    GÈNERE LITERARI G
    GLOSSA M
    GOIGS M
    GRADACIÓ R
    HABILITACIÓ R
    HAIKAI (haikú) M
    HEMISTIQUI M
    HENDECASÍL.LAB M
    HEPTÀMETRE M
    HEPTASÍL.LAB M
    HETEROMÈTRIC M
    HEXÀMETRE M
    HEXASÍL.LAB M
    HIAT M
    HIMNE G
    HIPÀL.LAGE R
    HIPÈRBATON R
    HIPÈRBOLE R
    HISTÒRIA G
    HOMOFONIA R
    IAMBE M
    IÀMBIC M
    IMATGE R
    INCUNABLE G
    INTÈRPRET G
    INTERROGACIÓ RETÒRICA R
    INTRIGA G
    INTROMISSIÓ G
    INVERSIÓ SINTÀCTICA R
    IRONIA R
    ISOMÈTRIC M
    ISOSIL.LÀBICA M
    JOGLAR G
    JUXTAPOSICIÓ R
    LAI M/G
    LEITMOTIV T
    LIBEL G
    LIRA M
    LÍRICA G
    LÍTOTE R
    LOCUS AMOENUS G
    LLEGENDA G
    LLETRES SATÍRIQUES M
    MADRIGAL M/G
    MASCARADA G
    MELODRAMA G
    METÀFORA R
    METÀTESI R
    METONÍMIA R
    METRE M
    MÈTRICA M
    MIM G
    MITE R
    MODERNISME H
    MONÒLEG G
    MONOSÍL.LAB M
    MOTIU G
    NADALA M
    NARRACIÓ G
    NARRADOR G
    NARRADOR OMNIPRESENT G
    NARRADOR OMNISCIENT G
    NATURALISME H
    NEOCLASSICISME H
    NEOLOGISME R
    NOUCENTISME H
    NOVEL.LA G
    NOVES RIMADES M
    NUS G
    OBRA COMPLETA G
    OBRA DISPERSA G
    OCTAVA M
    OCTONARI M
    OCTOSÍL.LAB M
    ODA G
    ONOMATOPEIA R
    ÒPERA G
    OPERETA G
    OXÍMORON R
    PALEOGRAFIA G
    PALÍNDROM R
    PAMFLET G
    PANEGÍRIC G
    PARÀBOLA R
    PARADOXA R
    PARÀFRASI R
    PARAGOGE R
    PARAL.LELISME SINT. R
    PARÈNTESI R
    PARNASIANISME H
    PARÒDIA G
    PARONOMÀSIA R
    PASTOREL.LA G
    PENTÀMETRE M
    PENTASÍL.LAB M
    PERÍFRASI R
    PERSONATGE G
    PERSONATGE DECORATIU G
    PERSONATGE PLA G
    PERSONATGE PRINCIPAL G
    PERSONATGE RODÓ G
    PERSONATGE SECUNDARI G
    PERSONATGE TIPUS G
    PERSONIFICACIÓ R
    PERSPECTIVA G
    PEU MÈTRIC M
    PLAGI G
    PLANTEJAMENT G
    PLANY G
    PLEONASME R
    POEMA EN PROSA M
    POEMA ÈPIC G
    POEMA VISUAL M
    POLÍPTOTON R
    POLISÍNDETON R
    PRETERICIÓ R
    PROSA POÈTICA M
    PROSCENI G
    PROSOPOGRAFIA R
    PROSOPOPEIA R
    PROTATONISTA, G
    PRÒTESI R
    PROVERBI G
    PUNT DE VISTA G
    QUADRE G
    QUADRE DE COSTUMS G
    QUARTET/QUARTETA M
    QUIASMA R
    QUINTET M
    RAPSODA G
    REALISME H
    REBLE M
    RECOMPTE DE VERSOS M
    REDUNDÀNCIA R
    REFRANY M
    RENAIXEMENT H
    RENAIXENÇA H
    RETICÈNCIA R
    RETRAT R
    REGRESSIÓ G
    RETRONXA M
    RETROSPECCIÓ G
    REVISTA G
    RIMA M
    RIMA ASSONANT M
    RIMA CONSONANT N
    RIMA CREUADA M
    RIMA ENCADENADA M
    RIMA EQUÍVOCA M
    RIMA EXTERNA M
    RIMA FEMENINA M
    RIMA INTERNA M
    RIMA FÀCIL M
    RIMA FALSA M
    RIMA MARIDADA M
    RIMA MASCULINA M
    RIMA VISUAL M
    RITME M
    RODOLÍ M
    ROL G
    ROMANÇ M/G
    ROMANTICISME H
    RONDALLA G
    SÀFIC M
    SAINET G
    SARSUELA G
    SÀTIRA G
    SEGUIDILLA M
    SEMICULTISME R
    SENTIT FIGURAT R
    SENYAL M
    SEXTET M
    SEXTINA M
    SIL.LEPSI R
    SILVA M
    SÍMBOL R
    SIMBOLISME H
    SÍMIL R
    SIMILICADÈNCIA R
    SINALEFA M
    SÍNCOPE R
    SINÈCDOQUE R
    SINÈRESI M
    SINESTÈSIA R
    SINÒNIM R
    SIRVENTÈS G
    SITUACIÓ G
    SOLILOQUI G
    SONET M
    SURREALISME H
    SUSPENSIÓ R
    TANCAT, FINAL G
    TANNKA M
    TAUTOLOGIA R
    TEMA G
    TEMPS EXTERN G
    TEMPS INTERN G
    TERCET M
    TERCINA M
    TETRASÍL.LAB M
    TIRADA/TIRALLONGA M
    TITELLES G
    TÒPIC G
    TORNADA M
    TRAGÈDIA G
    TRAGICOMÈDIA G
    TRAMA O DISCURS G
    TRAMOIA G
    TREDECASÍL.LAB M
    TRISÍL.LAB M
    TROBADOR G
    TROCÀIC M
    TROP R
    TROQUEU M
    VERS M
    VERS BLANC M
    VERS COIX M
    VERS ESPARS M
    VERS ESTRAMP M
    VERS LLIURE M
    VERSICLE M
    VERSIFICACIÓ R
    VIADERA M
    VILLANCET M
    VIROLAI M
    VODEVIL G

    Tornar al
    principi de la plana